Contacto Boletín

Artículo de Opinión | Noticias Generales | Cataluña

21-05-2024

Com habitar els espais de memòria des del turisme: crònica dels tallers de formació

Raül Valls & Iris Schneider | Alba Sud

Amb l’objectiu de facilitar eines pedagògiques entorn al turisme de memòria per a professionals del sector turístic, s’han realitzat uns tallers de formació que recullen part de la investigació feta en aquest àmbit en el marc d’Alba Sud.


Crédito Fotografía: Cal Marquès, Camprodon. Archivo Alba Sud.

Des de fa cinc anys, l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, una entitat de memòria històrica, duu a terme una intensa activitat per recuperar i difondre la memòria de la lluita dels maquis a Catalunya. Ho ha fet a través d’històries personals, la investigació sobre el moviment guerriller a Catalunya i, sobretot, a partir de les diferents rutes que els guerrillers utilitzaven per entrar i sortir del país i així realitzar les seves accions clandestines. L’Amical ha presentat aquestes rutes com a llocs de memòria que poden ser visitats i caminats i, per tant, són també susceptibles d'un ús turístic.

El lligam entre memòria i turisme també ha pres rellevància dins d'Alba Sud, des d’on s’han creat espais de discussió i recerca entorn aquesta relació, conflictiva però alhora amb molt potencial. En conseqüència, es considera que el turisme pot ajudar al moviment memorialista a multiplicar la seva capacitat de difondre els coneixements sobre el passat. I permet desenvolupar propostes de lleure de proximitat basades en un contingut cultural i èticament compromès amb la història recent del país. Així mateix, aquesta relació no està exempta de riscos potencials que també s’han identificat en diversos recursos, com en la Guia per la gestió turística de la xarxa d’espais de memòria (Alba Sud, 2023), elaborada per Raül Valls i Gema Martínez.

Unir memòria i turisme a través d’uns tallers de formació

Per tal d’apropar aquesta visió al sector professional dedicat al turisme, es va veure la necessitat de crear elstallers de formació “Gestió turística dels espais de memòria: les rutes dels maquis”, que complien bàsicament amb dos objectius: el primer, donar a conèixer la història del maquis antifranquista i les seves rutes per Catalunya; i el segon, aportar idees i reflexions sobre els principals reptes i oportunitats que sorgeixen entorn al turisme de memòria.

Els tallers van ser realitzats per Iris Schneider iRaül Valls, ambdós membres de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya i col·laboradors d’Alba Sud. Gràcies a la seva participació en aquests dos espais, van poder aportar una visió global del turisme dels espais de memòria aplicat al cas pràctic de les rutes dels maquis. A més, els tallers van comptar amb el suport del Museu de l'Exili, la Diputació de Girona,Turisme Garrotxa i el Memorial Democràtic.

Així doncs, entre setembre i desembre de 2023, es van poder realitzar una totalitat de quatre tallers repartits per comarques gironines: Vall d’en Bas (Garrotxa), Camprodon (Ripollès), Girona (Gironès) i Vidreres (La Selva). S’oferien en horari de matins, presencial i entre setmana, a raó del públic objectiu al qual anaven dirigits: personal tècnic i regidories de cultura i turisme d'ajuntaments, consells comarcals i diputacions, oficines de turisme locals, guies turístics, associacions d'història i memòria comarcal, professorat de secundària, i altres actors que intervenen en la gestió i ús dels espais de memòria.

Can Trona, La Garrotxa. Arxiu d'Alba Sud. 

Oportunitats i reptes des del territori

Aquests tallers han permès recollir, de primera mà, nous riscos i potencialitats del lligam entre memòria i turisme des de l’experiència de cada municipi visitat. D’aquesta manera, s’ha pogut sumar a les contribucions que Raül Valls i Gema Martínez ja feien en el seu article publicat a Alba Sud, en relació a “l’estranya parella” que formen el turisme i la memòria històrica.

Un dels primers reptes identificats és el perill de caure en la banalització que podria provocar el turisme, quan s’entén aquest com una activitat destinada únicament a l’oci i el gaudi. Sota aquestes condicions, en una visita guiada a un espai de memòria, es podria donar el cas que la persona que s’encarregués del guiatge decidís no explicar segons quines qüestions relacionades amb la memòria històrica per tal d’evitar polèmiques o incomoditats entre el públic.

Un altre origen d’aquesta banalització de la memòria històrica per part del turisme es pot trobar en algunes recreacions històriques, en les quals hi hael risc de que s’estableixin neutralitats i equidistàncies entre bàndols que defensaven valors molt diferents: en el cas de la batalla de l’Ebre durant la Guerra d’Espanya, per exemple, entre les tropes franquistes i les republicanes. Si bé és cert que les escenes de batalles atreuen l’interès de molta gent, cal insistir en visibilitzar totes aquelles tasques realitzades a la rereguarda, la majoria protagonitzades per dones, que permetien mantenir viva la lluita antifranquista.

A banda d’això, també és destacable la importància que pren la manera com es comunica la història, i que cal trobar-hi un balanç entre la seriositat i l’amenitat. Per aaquest objectiu, utilitzar relats personals per tal de narrar una història general pot ser un bon recurs, ja que ajuda a visibilitzar i a crear vincles d’empatia amb la gent que escolta.

En relació amb la comunicació, cal invertir esforços en repensar com fer extensiva la memòria històrica a la població més jove, tenint en compte que en els actes organitzats entorn a temes memorialistes, les persones assistents són majoritàriament d’edats adultes. Aquest motiu pot estar relacionat amb la forma com les noves generacions consumeixen continguts: instantània, ràpida i mitjançant suports audiovisuals.

En aquest sentit, caldria desenvolupar noves estratègies globals que motivessin la inquietud i la curiositat d’un públic més divers. Un exemple podria ser la realització de peces audiovisuals de curta duració. Des de l’Amical, s’ha rodat recentment un curtmetratge-documental d’uns 15 minuts de durada sobre la història de deu maquis assassinats a Sant Mateu de Bages. En aquest cas, s’ha combinat una part de documental (imatges d’arxiu, entrevistes) amb la ficció, protagonitzada de manera voluntària per joves de la zona. El procés de realització d’aquest curt ha resultat ser una potent eina pedagògica: durant el rodatge els joves voluntaris han après sobre els maquis per tal de poder reproduir, el més fidelment possible, accions i converses davant de càmera.

Una altra idea per tal d’arribar a un públic més jove,i que va aparèixer durant els espais de debat dels tallers, és l’ús de l’eina Geocaching: un joc a través d’una aplicació que consisteix en trobar caixes amagades en diferents punts geogràfics a partir d’unes coordenades. En el cas de les rutes dels maquis, es podrien col·locar caixes al llarg d’aquestes amb documentació sobre els maquis i la mateixa ruta. És un recurs interessant per tal de promoure al mateix temps la descoberta del territori la divulgació històrica.

La manca de voluntat política i la falta de finançament també poden ser impediments importants per a la preservació d’espais de memòria històrica. En aquest sentit, caldria enfortir les polítiques públiques de memòria. Aquest és un problema present a Vidreres, un dels municipis on es van realitzar els tallers. En aquest, encara hi ha l’aeròdrom que va estar en funcionament durant la Guerra d’Espanya i que, gràcies a la feina d’investigació de persones voluntàries com en Lluís Astier i el Grup de Recerca d’Aerodròms de Girona (d’ara endavant, GRAG), s’intenta que no caigui en l’oblit. Des d’aquest col·lectiu, reclamen la preservació d’aquest patrimoni històric, que s’està perdent, i aposten per la creació de més material per tal de difondre la seva existència. En aquest sentit, assenyalen la importància de fer xarxa entre les diferents entitats i fundacions per tal de donar-se suport en els respectius projectes.

Passos futurs

Amb la realització de tallers com aquests, es reforça la idea de que les entitats de memòria i centres d’investigació com Alba Sud, poden ser punts dereferència per tal d’ajudar i donar eines a aquelles persones que es dediquen professionalment a difondre la memòria històrica i, d’aquesta manera, crear espais i generar sinèrgies entre diferents col·lectius i sectors variats de la societat.

És important seguir treballant per tal de superar alguns tòpics que allunyen el turisme de la divulgació històrica i saber trobar-hi punts d’unió. En el cas de la Guerra d’Espanya, “el turisme pot servir per donar claredat a la foscor de la història”, segons un comentari realitzat durant els tallers.

En resum, la comunicació i difusió de la memòria històrica és una tasca prou important com per dedicar-li l’atenció des de cada àmbit de la societat i reflexionar sobre quina manera s’ha de fer. És necessària per tal de construir una societat amb valors democràtics, que no giri l’esquena al seu passat, sinó que, en base a aquest, es curin ferides obertes. Des d’Alba Sud, s’aposta pel turisme de memòria com auna eina transformadora que ajudi a visitar aquests llocs i trobar vincles amb el passat que parla des del territori. És una línia d’investigació que cal seguir explorant i avançar en aquesta direcció, sense deixar de banda a les persones locals, que poden aportar punts de vista clau sobre les necessitats de cada espai.

 

 

 

LÍMITES ECOLÓGICOS DEL TURISMO

El blog de Raül Valls

Sobre la búsqueda de alternativas en los límites ecológicos de las actividades recreativas

Licenciado en Filosofía por la UAB, miembro de Alba Sud, del Centro para la Sostenibilidad Territorial y activista en defensa del territorio, sindicalista de CCOO y lector incansable de las diversas tradiciones de emancipación de la humanidad. En este espacio pretendo crear un espacio de reflexión, duda y conocimiento para entender la crisis actual y buscar alternativas posibles que pongan en cuestión la idea de progreso imperante. Acercar los viejos y los nuevos movimientos sociales difundiendo propuestas que los fortalezcan y que faciliten una nueva hegemonía social. Trabajar por una transición hacia un vida colectivista y una manera diferente de entender y entendernos con nuestro entorno natural.

Ir a blog »