Ens trobem a les portes d’uns dels estius més calents des d’abans de la pandèmia de la COVID-19. No només per l’augment de temperatures provocat pel canvi climàtic, sinó pel creixement del malestar entre la població de territoris molt turistificats com Barcelona, Palma o les Canàries.

El 20 d’abril es va convocar sota el lema “Canarias tiene un límite” mobilitzacions a tot l’arxipèlag així com a diferents ciutats d’Espanya, acompanyada d’una llarga vaga de fam de vint dies protagonitzada per sis activistes de “Canarias se Agota”. Un mes després, a Palma, va organitzar-se una gran manifestació per aturar la turistificació cridant: “Mallorca no es ven. Diguem prou”. A Barcelona, esperem una gran manifestació unitària convocada pel 6 de juliol. Tot això travessat per altres mobilitzacions en contra de macroesdeveniments o l’ampliació d’infraestructures que reforcen un model socioeconòmic pensat per satisfer les necessitats del capital, però no de la vida.

Entre els reclams de la població es troba la necessitat de garantir un habitatge digne i accessible per tothom i la queixa per l’increment permanent del cost de vida als barris i municipis més turístics. També hi ha protestes al voltant de les dificultats per fer ús de l’espai públic, els problemes de mobilitat i d’altres conflictes entre la vida quotidiana i l’activitat turística. Però en una de les últimes mobilitzacions ressonava: “defensem l’associacionisme educatiu: organitzem-nos”.

Campaments en perill

L’1 de juny de 2024 més de 500 agrupaments i esplais d’arreu de Catalunya [1] es van mobilitzar en una jornada unitària per defensar el reconeixement del lleure educatiu de base voluntària i comunitària. La concentració la van convocar: l’Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), Esplais Catalans (Esplac), Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), el Centre Marista d’Escoltes i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Malgrat les diferències d’aquestes entitats d’escoltisme i esplais, es van posar d’acord per coordinar-se i iniciar una negociació amb el govern i reclamar un “lleure lliure”.

Manifestació de l'1 de juny a Plaça Sant Jaume, Barcelona. Imatge facilitada per l'Associacionisme Educatiu. 

La jornada es va convocar a partir de la crisi dels terrenys d’acampada quan, a dos mesos de l’inici de la campanya d’estiu, es van bloquejar 79 dels 156 espais per manca d’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’autorització que s’atorga des de l’ACA, segons documents facilitats per les portaveus de l’associacionisme educatiu, és el “permís d’activitats en domini públic hidràulic i en zona de policia”, que és necessari si es vol acampar a zones a menys de 200 metres de la llera de rius, rieres, torrents o zona inundable. Segons expliquen l’Aina Milà i Maria Vilàs, portaveus de les entitats de l’associacionisme educatiu, “l’ACA ens va informar el març del 2023 i vam trobar un remei per l’estiu passat”. Recalquen que des d’aleshores “hem estat treballant per trobar una solució real, que no impliqui estar patint cada any per aquestes restriccions” i no va ser fins a la primavera que es van confirmar quins eren els terrenys afectats que impactaven a les reserves de 12.000 infants i joves arreu de Catalunya. Aquesta ha estat la gota que ha fet vessar el vas, però l’associacionisme educatiu fa anys que lluita contra la pressió administrativa i la burocratització de les seves tasques.

Per exemple, el Pla Alfa, pla del Departament d’Interior del Govern de la Generalitat per risc d’incendis i altes temperatures, el 2022 va afectar la realització de diversos campaments. En aquell moment, Milà i Vilàs, expliquen com “no es va proposar cap alternativa i es va optar per prohibir aquestes activitats”. L’estiu següent, segons destaquen les portaveus, “gràcies a la feina de les entitats amb la Direcció General de Joventut vam aconseguir que, en lloc d’anul·lar o cancel·lar, tots els grups que anaven de campaments, calia un pla B on poder dormir, i aquest havia de ser cobert. Per exemple, un poliesportiu, un espai municipal”. Afegeixen que d’aquesta manera “en casos de temperatures molt altes o risc d’incendi, havien de moure la seva pernoctació a aquest espai”.

De tot això, des de l’associacionisme educatiu veuen com “cada vegada tot implica més papers i més permisos” a l’hora que recalquen que la base que sosté tot això, són “persones joves i voluntàries amb totes les problemàtiques associades a aquesta etapa vital”. Conclouen que “confiem en el projecte i dediquem el nostre temps, però demanem que no sigui cada vegada més complicat”.

Lleure lliure

Els campaments d’estiu són una de les principals activitats de l’associacionisme educatiu. Els 500 agrupaments i esplais repartits arreu de Catalunya treballen durant tot el curs per a preparar el projecte pedagògic que els envolten, a més de tots els aspectes tècnics i logístics a tenir en compte. Ho fan amb l’esforç, temps i dedicació de joves voluntàries que fan de caps i monitores. Els campaments es caracteritzen per “la convivència, l’autogestió i l’autorganització” en paraules de Maria Vilàs i Aina Milà. Una proposta molt diferent a les de grans empreses que ofereixen casals, colònies i convivències durant l’estiu.

Els campaments són una peça clau en l’educació dels infants i joves a Catalunya dins la proposta pedagògica de l’associacionisme educatiu. De fet, “permeten treballar l’entorn, l’espai natural i fer custòdia del territori i conservació dels prats on acampem”, expliquen Vilàs i Milà. També indiquen com, alhora, “permeten implicar-nos en els pobles més pròxims, des de la compra als petits comerços o col·laborar amb entitats del territori”.

Manifestació de l'1 de juny a Plaça Sant Jaume, Barcelona. Imatge facilitada per l'Associacionisme Educatiu. 

D’altra banda, ens trobem en un context d’augment de les desigualtats i la pobresa. A Catalunya, 1 de cada 4 persones està en risc de pobresa o exclusió social i el 29,8% de la població catalana no pot fer vacances. Això també ha repercutit als campaments on “actualment repartim moltes beques, cada any més, per famílies que no poden assumir les quotes anuals”, apunten les portaveus. De la mateixa manera que “hi ha caps i monitores que deixen la seva tasca voluntària, o altres joves que ni tan sols comencen a ser caps i monitores, perquè amb el context de precarietat juvenil actual és molt difícil tenir temps lliure disponible per a la feina voluntària, el compromís i la implicació”, lamenten.

Una petita victòria

Finalment, el 6 de juny del 2024, es va arribar a un acord entre el govern i les entitats de l’associacionisme educatiu que pretén garantir els campaments d’estiu i reconèixer la seva activitat. L’acord permetrà treballar a mitjà i llarg termini, però aquest estiu els campaments no es desenvoluparan amb normalitat. En realitat, s’han tirat endavant gràcies a “la coordinació de les estructures associatives (voluntàries), les estructures tècniques i les caps i monitores per adaptar-se a la situació i generar alternatives”, recalquen les portaveus de l’associacionisme educatiu. Conclouen també que “aquesta coordinació ha afectat a tots els àmbits de les entitats, tot i que hem seguit amb el nostre dia a dia, ha estat un esforç immens”.

Pel que fa al govern, posa a disposició de les entitats una borsa de 55 terrenys alternatius d’acampada i crea una línia de finançament pels estudis d’inundabilitat que exigeix l’Agència Catalana, els quals segons les portaveus, “tenen un cost de 2.000 a 3.000€”. Es preveu que al setembre el govern obri una convocatòria de subvencions amb un pressupost de 250.000 euros i el departament de Drets Socials també s’ha compromès a simplificar la burocràcia, segons s’informa en un article del 324.

El balanç d’aquest últim mes és positiu i l’Aina i la Maria són “optimistes pensant que aquest estiu tothom podrà marxar de campaments”. Insisteixen en que tot això “és només un punt de partida per seguir i seguir davant de l’administració, la societat i davant de qui calgui perquè l’associacionisme educatiu tingui el reconeixement que mereix”.