La iniciativa Ruta al Exilio és un inspirador projecte d'oci de vacances per a joves que compleix ja quatre edicions. Dirigit a joves de 16 i 17 anys, residents a Espanya, consisteix en un viatge formatiu, totalment gratuït, de quinze dies per a 30 joves pels principals espais de memòria de l'exili republicà conseqüència de la Guerra d'Espanya (1936-39). La ruta amb etapes a peu per muntanya o en autocar transita per les zones frontereres de Navarra, Catalunya i el sud de França. L'objectiu proclamat pel mateix projecte és "conèixer la història des del lloc on va succeir" amb una iniciativa adreçada als i les joves.

La ruta és una activitat d'estiu becada i està impulsada econòmicament pel Instituto de la Juventud de España (INJUVE); l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM), grup d'investigació vinculat a la Universitat de Barcelona; l’Instituto Navarro de la Memoria i Be wild be proud, una associació que proposa formes alternatives de viatjar i de conèixer els destins turístics i que fins ara ha col·laborat en aspectes organitzatius i logístics. Durant la ruta tenen també el suport i la col·laboració de les poblacions per on passen, com el cas de Bera a Navarra, d'Oix a Garrotxa i d'entitats memorials com la francesa FFREEE o l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya, entre d'altres. A cada territori es centren en diferents aspectes històrics. A Navarra, regió que va quedar sota control dels colpistes i on la situació política era molt polaritzada, es treballa especialment la dura repressió contra els militants de les organitzacions d'esquerres. A Catalunya i sud-est de França es posa el focus en la retirada republicana al final de la guerra i l'inici del qual seria finalment un llarg exili.

El procés de selecció dels participants es fa mitjançant la presentació per part dels candidats/es d'un vídeo de dos minuts o una redacció d'una pàgina on expliquen les seves motivacions per participar en la ruta i l'elaboració d'una proposta de projecte creatiu, un treball multidisciplinar sobre el qual l'organització proposa un tema genèric que es comprometen a dur a terme com a resultat de la seva participació en la ruta. Per exemple, aquest 2024 va estar dedicat a la materialitat de la memòria i es proposava que les persones participants se centressin en propostes creatives sobre objectes relacionats amb els fets succeïts. La selecció que es duu a terme cerca equilibrar tant els orígens geogràfics (les diferents Comunitats Autònomes), el gènere, la composició socioeconòmica, històries i interessos personals, etc., amb l'objectiu de ser el més fidel possible a la realitat i la diversitat humana, social i cultural del país. Es posa molta atenció els contextos d'on prové el i la candidata perquè pugui aprofitar el màxim les experiències que viurà durant les dues setmanes que durà la ruta i en què pot aportar i enriquir després al seu propi entorn d'origen. Durant la ruta es fan assemblees, dinàmiques de participació, es reparteixen les tasques quotidianes i es treballa amb la voluntat de fer col·lectivitat.

Conversem sobre aquesta iniciativa que combina lleure juvenil i recuperació de la memòria democràtica amb Anna Pastor Roldán (Hospitalet de Llobregat, 1993), historiadora centrada en el moviment llibertari, especialment durant la Guerra d’Espanya, que ha treballat com a documentalista a la Fundación Anselmo Lorenzo i al Memorial Democràtic de Catalunya i des del 2022 és coordinadora pedagògica del projecte Ruta al Exilio.

Com sorgeix el projecte Ruta al Exilio?

La idea sorgeix de la mà de dos companys, Eduardo Granados i Pedro Bolea, després de participar d’una trobada transfronterera de joves organitzada per l’EUROM. En aquell moment, estaven a l’ordre del dia els debats que es van donar al voltant del moviment independentista de Catalunya i la seva relació amb la resta de l’Estat. Ruta al exilio volia ser una proposta que podria respondre en positiu al moment polític d’enfrontament que es vivia al voltant del 2017. Es partia de la constatació que aquest procés polític, més enllà de la legitimitat de les diferents posicions, era un factor de confrontació també entre qui des de posicions d’esquerres defensàvem i impulsàvem la recuperació de la memòria democràtica. Es va pensar que aquest passat de la República, la lluita antifeixista durant la guerra, les vicissituds de l’exili republicà i la resistència antifeixista, representaven un patrimoni compartit entre tots els pobles d’Espanya i un lloc de retrobament ideològic que servia per superar els enfrontaments provocats pel conflicte al voltant de la qüestió nacional, sobretot entre aquelles persones que partien de posicions progressistes, d’esquerres o revolucionàries. L’EUROM va donar suport a la proposta, però va ser l’impuls econòmic que va arribar amb la implicació del INJUVE el que va permetre posar en marxa el projecte de la ruta l’any 2021.

Font: Ruta al Exilio. 

 I com ha evolucionat aquesta experiència en els següents anys?

En un principi el primer any el format era preferentment més senderista, però a partir del 2022 es va començar a preparar un guió pedagògic més treballat, a donar-l'hi importància als aspectes educatius i a elaborar més els continguts històrics i memorials. El 2023 es va decidir convertir el projecte en l'associació "Ruta al Exilio", destacant el seu caràcter d'entitat de memòria juvenil, convertint-se en la que segurament és la primera associació a Espanya que uneix joves al voltant de la memòria democràtica.

Això que expliques és molt positiu, perquè una de les preocupacions de les entitats de memòria és l'envelliment natural dels seus membres. Què creus que poden aportar grups juvenils organitzats com a associacions memorials?

Més enllà del necessari relleu generacional que això implica, també suposa una aportació nova als discursos al voltant de la memòria. Ja no es tracta només d'evocar el passat des de la ferida (encara que la puguem sentir), ni de construir el relat només a través del testimoni dels que van patir aquelles situacions, sinó de permetre’ns fer-ho posant l'accent en els elements polítics d'aquell passat que es vinculen i donen sentit a les lluites del present. Volem que les joves que participen a Ruta al Exilio, a part de conèixer els fets històrics i els seus protagonistes, siguin conscients de les lluites polítiques i dels valors que estaven en joc en aquell moment i que críticament els facin seus com a eines útils pel seu dia a dia.

Entenem que hi ha objectius memorials que, gràcies a la feina ingent que han dut a terme les entitats durant les darreres dècades, ja formen part de les polítiques públiques i, en part, s’estan complint, amb tots els seus defectes i mancances: hi ha una llei de memòria, existeixen bancs accessibles de testimonis, continuen creixent els mapes de fosses, s’ha dut a terme la senyalització de llocs de memòria, etc. Però ens agradaria anar més enllà i que la nostra generació prioritzés sobretot el valor intrínsec d'aquells projectes polítics i d'emancipació que hem heretat del passat. La memòria té per si mateixa una gran capacitat de transformació social quan és capaç de connectar-nos amb els projectes emancipatoris del passat. El dol i la commemoració d'un passat tràgic ja no ha de ser l'únic motor que ens mogui. Seria molt esgotador emocionalment pels i les joves que la nostra ruta fos un constant referenciar a moments de dolor, de mort i de derrota. I, per altra banda, això no és gaire engrescador ni gens mobilitzador. Per això en les històries que expliquem durant la ruta, moltes sens dubte de dolor i patiment, les acompanyem sempre amb un colofó d'esperança i on valorem la lluita que van lliurar els seus protagonistes per transformar les seves vides i aconseguir un futur millor.

Em sembla molt interessant el teu plantejament. Per altra banda, molts cops es repeteix una lletania llastimosa: anem tard, anem tard,… Certament, no podem tornar enrere i fer a aquells lluitadors l'homenatge que mereixien en vida, però al mateix temps estem en un bon moment per poder mirar-nos aquell passat amb ulls crítics i superar certs debats i contradiccions alhora que recuperem tot allò que ens serveixi políticament pel present i pel futur.

Sí, penso que és necessari. Ja no hi són els protagonistes i els nostres testimonis són majoritàriament "de segones", fills/es i nets/es de persones exiliades, represaliades, de resistents, de maquis,… però ara tenim accés a molta documentació que anys enrere era més difícil o quasi impossible tenir a mà. Per això incideixo en que les nostres rutes compten tant amb ‘memòria’, quan situem els elements més subjectius i vivencials, com amb ‘història’, quan divulguem des dels documents i fets contrastats de l'època. També els ensenyem a fer recerca històrica i els mostrem la riquesa d’analitzar el passat amb "fonts primàries". Evidentment, també ens permetem parlar de qüestions amb transcendència ètica: discutim sobre l'ús de la violència i els contextos en què es van donar o a reflexionar sobre la nostra identitat i l’ús polític de les fronteres.

En termes polítics ens situem clarament en el terreny de l'antifeixisme i no acceptem els discursos equidistants que s'amaguen darrere de la idea de "la guerra fratricida". No ens n'estem d'explicar els crims que es van produir a la zona republicana, i parlem clarament per exemple de l'anticlericalisme i les seves conseqüències, però no podem acceptar que s'equipari la lluita d'un govern democràticament escollit ni dels revolucionaris que es van defensar amb les armes amb aquells que, amb suport de les potències feixistes, van dur a terme un cop militar per derrocar el govern i matar la revolució. En això volem ser molt clares: tota persona es mereix un respecte i un tracte digne, però no necessàriament les idees que defensava. No podem equiparar a aquells que van lluitar per la llibertat, la igualtat social i la democràcia amb aquells que volien instaurar una dictadura feixista i que vulneraven els drets més bàsics dels éssers humans. Això és quelcom que volem transmetre als i les participants en la ruta.

Font: Celia Dosal | Ruta al Exilio. 

Des d'Alba Sud treballem per repensar i fer propostes de pràctiques turístiques alternatives i amb una visió postcapitalista. Veus possible entendre una proposta de lleure juvenil, com és la Ruta al Exilio, dins del marc d'aquesta possible transformació que cal abordar també en el turisme?

Crec que tenim dret a conèixer el nostre territori i la nostra història. Sobretot això és clar quan ho pensem des de sectors socials que no hem tingut oportunitat de créixer caminant per les muntanyes, fent senderisme, etc. Trepitjar els camins de l'exili i la resistència i fer-ho en comunitat ens permet crear un lligam entre nosaltres i amb la historia. Simultàniament hi haurà un record, un aprenentatge i un vincle emocional en aquell punt concret on van succeir els esdeveniments. Això és molt central pel projecte de Ruta al Exilio. Són moments i llocs que volem que siguin evocadors pels i les ruteres. Que el record personal que tindran d'aquells instants evoquin tot un seguit de coneixements i valors que difícilment es poden aconseguir quan s'estudien a l'aula. Compte!, és molt important que la memòria entri de forma decidida als currículums escolars, però calen vivències, com la que pot proporcionar la ruta, que acompanyin i enforteixin aquests coneixements acadèmics.

També, i això que diré ara potser és més eteri, però caminar aquests indrets ens permet una experiència transcendental, fer-nos conscients de quelcom que va més enllà de la nostra individualitat, que ens connecta amb un passat i una dimensió d'idees, valors i projectes col·lectius que estan per damunt de les nostres preocupacions més personals. Durant dues setmanes el i la jove viuen a la ruta una experiència que els mostrarà que hi ha un món que va més enllà de les seves preocupacions individualistes, un món de compromís polític i de lluita col·lectiva per transformar la societat. Fins i tot això és positiu per la nostra salut mental, ja que ens ajuda a sortir de bucles autoreferencials on ens tenen immersos els estils de vida hegemònics, on sembla que tot es mou al voltant d'una individualitat aïllada que ha de resoldre en solitari tots els seus problemes. Estableix un equilibri saludable i una connexió entre el personal i el col·lectiu, una esfera que els fa sentir part d'una cosa més gran que nosaltres mateixos. Responent més en concret a què em demanes, aquesta seria la “pràctica turística” emancipadora que volem que sigui la Ruta al Exilio.

Quin futur t'agradaria per a la Ruta al Exilio?

M'agradaria que el projecte dels campaments d'estiu es consolidés i tingués continuïtat. Que la joventut espanyola tingui l'oportunitat de participar en una experiència que li permet conèixer la història del seu territori i connectar amb els valors i les idees del nostre passat antifeixista. Per altra banda, voldria que Ruta al Exilio es consolidés com a associació juvenil de memòria democràtica. Penso que això és una valuosa aportació al moviment de la memòria, sobretot perquè reforça un abordatge de la qüestió que va més enllà del record i la commemoració. Una tasca que ha estat necessària, però en aquests moments resulta insuficient per arribar als i les joves. També hem de tenir en compte que continuem patint una ofensiva de les dretes contra les polítiques públiques de memòria, només cal que veiem el que està passant a les comunitats autònomes on governen. Una associació com Ruta al Exilio, treballant des del coneixement i la difusió i dins del marc de les activitats de lleure juvenil pot ser molt útil per combatre aquests atacs i revertir la situació.