Artixoc és una associació sense ànim de lucre fundada l’any 1998, que treballa en l’àmbit de la cultura comunitària. A partir del teatre, les arts plàstiques, la dansa, la música i el circ volen promoure el desenvolupament personal i comunitari, amb especial atenció a les persones més joves d’entre 15 i 25 anys. Per això, compta amb un gran equip de professionals. A l’associació, actualment, hi treballen 4 persones, però tenen una àmplia xarxa de “freelancers” i persones voluntàries que contribueixen a oferir el gran ventall d’accions d’Artixoc.

Dins de l’ampli catàleg de projectes, espectacles, tallers i activitats, conversem amb l’Àgia Luna, coordinadora general de l’entitat, per destacar el programa-projecte dedicat a la dinamització didàctica de la història a través del teatre anomenat “Escena Històrica”.

Escena Històrica

El 2017, Artixoc va donar tret de sortida a “Escena Històrica” sota el lema “la lluita contra l’oblit, l’amor a la identitat i la il·lusió de fer-nos grans sense perdre les arrels”. Amb l’objectiu de no oblidar i fer el traspàs d’un llegat històric a les noves generacions, han dut a terme, en el marc d’aquest projecte, una gran diversitat d’activitats.

"Viatge a la Botiga de l'àvia". Imatge de Carla Izcara

Pel que fa a obres de teatre, el 2017, a l’antiga fàbrica de Can Batlló van estrenar “En temps del Sr. Muñoz, Can Batlló als anys 40”, el qual van promoure amb un altre espectacle anomenat “El naixement de Can Batlló”, una història sobre com el 1870, el Senyor Batlló es va interessar per uns terrenys de l’advocat Joan Vives a la Bordeta. Pel que fa a l’espectacle del Sr. Muñoz, l’Àgia recorda com “van haver cent trenta persones involucrades, quatre mesos de producció i mil persones que van venir de públic”. Darrera d’aquest espectacle hi havia la voluntat de reclamar la importància de recuperar els espais de Can Batlló com “únics i irrepetibles”. La peça, creada a partir de la participació de les veïnes i veïns de la Bordeta, explicava la història de la fàbrica a finals del segle XIX. Més tard, el 2019, van estrenar al Born Centre de Cultura i Memòria un espectacle comunitari d’una temàtica ben diferent: “Don Julio, el Retorn”. Aquest se situava a l’Espanya de la postguerra i tenia com a protagonista un franquista privilegiat.

En aquesta línia de combinar les arts escèniques i la memòria, van dur a terme entre 2021 i 2022 el projecte “Fluxos” al barri de Bon Pastor, amb la col·laboració de la Cooperativa La Fàbric@ i el suport de l’Escola Institut El Til·ler, la biblioteca del barri i el Museu d’Història de Barcelona. El projecte se centrava en la creació d’un videoclip musical protagonitzat per l’alumnat de l’escola que consistia en recrear escenes de la vida quotidiana de les infàncies del barri durant diverses dècades, dels anys 30 fins l’actualitat. Aquesta iniciativa promovia la implicació de la població més jove en el procés de recuperació de la memòria del barri, així com va esdevenir una activitat que desenvolupava la capacitat artística dels infants.

D’altra banda, van organitzar el 2022 i 2023, les jornades “Tempus Fugit”: una trobada d’intercanvi entre persones, estudiants, entitats i grups que treballen en el camp de la memòria i la recreació històrica fent servir les arts escèniques com eina de difusió i didàctica. Per a la Luna, “no hi ha prou recreació històrica a Barcelona”, i aquestes jornades esdevenien un espai per discutir això entre d’altres temes.  Actualment, segons s’anuncia a la seva pàgina web, estan treballant en una formació sobre els continguts que es van discutir a les jornades.

Finalment, destacar les rutes teatralitzades pel comerç antic dels barris d’Hostafrancs-Sants,  Sants-Les Corts i de la Marina i, aquesta pròxima tardor, s’estrenarà una també al barri de Sant Andreu. Aquesta passejada anomenada el “Viatge a la botiga de l’àvia” va començar en plena pandèmia amb alguns comerços d’Hostafrancs. Des d’aleshores continuen oferint-les i ampliant recorreguts.

Viatge a la botiga de l’àvia

Aquest conjunt de rutes teatralitzades busca recuperar la memòria dels antics comerços dels barris d’Hostafrancs, Sants, Les Corts, la Marina i, pròximament, també de Sant Andreu. El recorregut, aproximadament de dues hores, es fa amb la companyia i guiatge de tres personatges vestits d’època que aniran explicant la història del barri i dels seus comerços. Els objectius d’aquestes rutes són, d’una banda, donar a conèixer i posar en valor el patrimoni material del comerç del barri i, d’una altra promoure el comerç de proximitat entre la població local.

Actrius i actor a l'inici de la ruta. Imatge de Carla Izcara

Un dia abans de la ruta d’Hostafrancs-Sants, des de l’organització, s’envien les últimes directrius per la trobada i 31 àudios al telèfon mòbil amb explicacions sobre els diversos comerços i punts d’interès que es visitaran, així com d’altres que ja no existeixen. Un cop arriba el dia de la ruta, tan bon punt s’arriba al punt de trobada, comença l’espectacle. Et donen la benvinguda tres personatges vestits d’època i t’ofereixen una copa de cava o un suc. A la vegada, la mainada es disfressa amb un davantal i un cistell de vímet i mentrestant la gent va pagant la seva entrada, 15€ el preu no reduït. Fets aquests tràmits, comença la història pel comerç del barri en un grups de 13 a 20 persones màxim. Un tret positiu és que, al ser dissabte, el transit del carrer està tallat i hi ha major llibertat de moviment.

A mesura que recorrem la Creu Coberta, ens anem fixant amb els edificis i les restes arquitectòniques d’antics comerços. Artixoc, ha fet una minuciosa feina d’arxiu per evitar que es perdi la memòria dels establiments que han anat tancat. A la seva pàgina web, han allotjat un espai amb àudios, retalls de premsa i imatges d’aquests comerços. Entre ells, trobem el Forn Giraut, en actiu del 1895 al 2022, o la Cistelleria Siscart, oberta del 1896 al 2019.

Entrada al mecat d'Hostafrancs. Imatge de Carla Izcara

Seguim avançant i anem fent parades a diversos comerços. Entrem al mercat d’Hostafrancs on coneixem la quarta generació d’una família pagesa, també ens fixem amb els antics cartells de les paradetes. A mesura que avancem les veïnes i veïns ens saluden, les persones s’interessen per la ruta i pregunten per participar. De fet, un veí s’atura per compartir amb nosaltres els seus records d’infantesa jugant a un carrer proper a Creu Coberta. De fet, “la gent repeteix i hi ha molta bona impressió dels grups”, destaca la Luna.

Seguim coneixent altres indrets, entre ells, l’Òptica Oliver on un treballador ens explica la curiositat del lloc, “fan ulleres de busseig graduades”. Continuem avançant fins la “Taberna la Parra”, un restaurant de cuina típica catalana on algunes persones del grup ja reserven per a dinar. També entrem a una antiga farmàcia que encara conserva l’estètica antiga i la joieria rellotgeria Roé, inaugurada l’any 1925. Per últim, visitem l’estudi fotogràfic Daguerre, obert el 1916 on encara conserven antigues càmeres de fer fotografies. A més, durant la ruta, ens obsequien amb dolços del Forn Esplugues, en actiu des de 1898, i de la pastisseria Casa Vives.

Dolços durant la ruta. Imatge de Carla Izcara

Finalment acabem amb una foto de grup a la plaça Osca a l’hora de dinar. La gent, la majoria veïns i veïnes de barri, però també una comerciant i gent d’altres bandes de Barcelona, es queden xerrant, compartint històries i fent-se fotografies amb les actrius i l’actor que ens han acompanyat durant la ruta.

Passejades per recuperar la memòria

Aquestes rutes permeten conèixer el patrimoni material de l’antic comerç del barri. En particular, façanes i cartells que esdevenen relíquies en un moment que el paisatge comercial es torna uniforme amb l’arribada de grans cadenes internacionals. Per exemple, la Luna lamenta com “al barri de la Marina queda molt poquet” i reclama que “el port té un deute amb aquest barri, perquè li van treure el mar”. Per aquests motius, ofereixen una nova ruta amb els comerços i veïnat de la zona.

En segon lloc, el fet de donar a conèixer comerços de proximitat, contribueix a la comercialització dels seus productes i serveis. Això ho vam poder comprovar durant la ruta on es van consumir els dolços de dos forns i pastisseries i algunes persones del grup van fer una reserva al restaurant per dinar. Així mateix, el fet de ser un públic de proximitat, dona més garanties de que puguin fidelitzar nova clientela, atès que poden tornar per visitar i comprar en aquests comerços i esdevenir habituals.  Per a la Luna, “seria interessant fer un estudi sobre la contribució de la ruta en la venta de productes dels comerços participants”.

És imprescindible “fer una mirada cap al comerç des d’un turisme responsable”, reclama l’Àgia. Afegeix que “en tres anys han tancat entre quatre i cinc comerços històrics, sobretot per l’increment de preu dels lloguers”. Així, amb la promoció d’aquesta tipologia d’iniciatives, acompanyades d’una aposta institucional per la revalorització i protecció dels comerços de barri, es podria evitar la pèrdua d’altres establiments. Malgrat això, el relleu generacional també esdevé un repte que afronten molts d’aquests comerços.

Final de ruta. Imatge de Carla Izcara

En tercer lloc, destacar que una de les guies de la ruta, era una persona gran veïna del barri. A la vegada, diverses persones, veïnes i comerciants, van intervenir al llarg de la ruta. Tot això promou un intercanvi intergeneracional a la vegada que es recull la memòria oral d’aquestes persones que han viscut de primera mà les transformacions del seu barri. També, el format de conversa i passejada promou que les persones que estan fent la visita comparteixin el seu testimoni, facin preguntes i intercanviïn records i impressions. En conjunt, es genera comunitat, també incloent a les persones nouvingudes al barri o provinents d’altres indrets del territori.

Per últim, destacar la feina de revalorització i recuperació que fa Artixoc amb la creació d’aquestes rutes. És un clar exemple de com pensar una oferta turística dirigida a la població local orientada als objectius de recuperar la memòria i promoure un consum més responsable.