El 47, l’última pel·lícula de Marcel Barrena, se situa com una de les estrenes del cinema català més importants de la última dècada. Aquest film narra la història de Torre Baró, barri d’autoconstrucció de Barcelona, a través de les vivències de Manuel Vital, conductor de la línia 47 d’autobusos i activista veïnal. Torre Baró va ser un dels barris auto construïts a l’extraradi barceloní des de principis del segle XX, però amb més força durant els anys 50 i 60, amb l’arribada de població migrant, majoritàriament d’origen andalús i extremeny. A la pel·lícula es posa de relleu la capacitat del barri per treballar col·lectivament i conquerir drets: tenir un habitatge digne, electricitat, aigua corrent, correu, transport públic, etc. Una de les lluites més destacades a la història és el “segrest”  el 6 de maig del 1978 de l’autobús 47 per reclamar l’arribada de transport públic al barri. L’acció de conduir el vehicle fins el barri es va dur a terme després d’intentar demanar-ho a l’Ajuntament de Barcelona sense èxit.

Aquesta és només una historia, però entre el maig i el juliol del 1974, els veïns i veïnes de Verdum i Roquetes (Nou Barris), van segrestar fins a tres vegades l’autobús 11 després d’enviar onze cartes demanant una línia d’autobús pels barris (Manzano, 2024) i que l’Ajuntament digués que era impossible que arribés el transport públic al barri (Herrera i Andreu, 2024). A la Prosperitat (també Nou Barris), tres anys després, van segrestar el 12, el van passejar per tot Barcelona, incloent la Plaça Sant Jaume i la casa de l’alcalde d’aleshores per reclamar habitatges provisionals per a les persones que encara vivien a barraques (Manzano, 2024; Herrera i Andreu, 2024). L’any 1978, el mateix dia del segrest del 47, el veïnat de Ciutat Meridiana també va requisar l’autobús 2 (Andreu, 2024). Als setanta i vuitanta, més enllà de Barcelona, en concret a Santa Coloma i a Badalona, va haver altres segrestos d’autobusos com forma de protesta veïnal amb un protagonisme actiu de les dones (Herrera i Andreu, 2024). Fins i tot als anys noranta, després dels jocs olímpics, va haver altres intents com a forma de protesta i demanda de transport públic als barris de la Teixonera i Sant Genís dels Agudells, ambdós del districte d’Horta Guinardó (Herrera i Andreu, 2024).

Dos cotxes de la línia 230, segrestats i aturats al carrer Garcilaso de la Vega (Ángel Luis Abadia / Fons Grama. Museu Torre Balldovina)

Així doncs, darrera del 47 s’amaguen moltes més històries dels barris populars de la ciutat i una acció col·lectiva i organitzada, fora d’iniciatives individuals espontànies (Andreu, 2024). De fet, pel segrest del 47, Vital va comptar no només amb l’ajuda del veïnat, sinó també amb la complicitat de Comissions Obreres (CCOO) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), espais on militava (Andreu, 2024). Per tant, més enllà de la pel·lícula del 47, on queden aquestes històries? I els records? Qui els preserva i explica?

Centre d’Estudis Populars i Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris

“Nosaltres el que tractem de recuperar és la memòria de la gent, tot el que és institucional, va per una altra banda”. Aquesta va ser una de les primeres coses que va dir l’Arnaldo Gil (Arni), co-fundador del Centre d’Estudis Populars i Arxiu Històric de Roquetesi responsable d’activitats, només començar l’entrevista. Així doncs, l’arxiu neix amb el propòsit de “no perdre tota la documentació que es generava al moviment associatiu i dels veïns i veïnes”, segueix l’Arni.

Oficialment, l’Arxiu es funda el 1989, però la recopilació i conservació de documentació comença una mica abans, l’any 1984, entre diferents persones sensibilitzades i organitzades dels barris. Per a Montse Argente, responsable de comunicació i relacions institucionals de l’Arxiu, en aquell període, “Barcelona, Catalunya i tot l’Estat, en general, estava travessant un moment de canvis” i esdevenia important recopilar tot allò, “encara que després hem anat més enrere, hem recuperat història antiga del que actualment és el districte de Nou Barris format per tretze barris”, aclareix Argente.

Histories de cafè. Imatge de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris

En els seus quaranta anys de funcionament, l’Arxiu l’han sostingut els veïns i veïnes de Nou Barris, persones no professionals vinculades al moviment associatiu que han dedicat el seu temps lliure a: recollir i divulgar la història del districte; oferir un servei de consulta; arxivar i catalogar el fons documental i possibilitar l'edició i publicació de materials. El fet de pràcticament no dependre subvencions públiques i comptar amb persones col·laboradores “porta inconvenients, però també avantatges en quant a que som lliures per fer el que vulguem”, destaca l’Arni. Mantenir-se ha sigut un repte, però ho han aconseguit implicant a la gent. D’una banda, amb les donacions de documentació i objectes varis de les famílies i persones del districte i, d’una altra, amb la quota de les persones sòcies i convidant a la participació. Segons la Montse “qualsevol persona sòcia pot venir a col·laborar i sentir-ho com seu”. Actualment, compten amb aproximadament 270 sòcies i socis actius.

A més d’anar guanyant sòcies, han anat guanyant espai. En un primer moment, l’Arxiu es va ubicar a la biblioteca de l’actual Centre de Formació de Persones Adultes Freire, a Via Favència, 254.  L’any 1994 es van traslladar a l’Ateneu Popular de Nou Barris i passats deu anys, “la plataforma de Roquetes ens va oferir un local municipal, l’Espai Via Favència”, recorda l’Arni. Des d’aleshores es mantenen en aquest espai via un conveni amb l’Ajuntament.

Activitats de divulgació

Per tal de difondre la memòria dels barris des de l’Arxiu s’ofereixen diferents activitats. D’una banda, es coordinen diverses exposicions. Actualment, a l’Espai Via Favència, compten amb un vestíbul on poden celebrar exposicions vinculades a la memòria dels barris. Allà mateix, també s’organitzen les presentacions de la revistasemestral pròpia “L’Arxiu” i dels llibres de la col·lecció Favència, també editats pel centre d’estudis.

Ruta per Collserola. Imatge de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris

D’altra banda, organitzen sortides a peu: passejades urbanes i rutes per Collserola. Les passejades pel Barri són una activitat iniciada l’any 1992 per descobrir i visitar indrets singulars dels barris del districte. S’han fet passejades per explicar les característiques i orígens dels barris i d’altres temàtiques al voltant del patrimoni arquitectònic, l’habitatge, l’Institut Mental, la Segona República, la Guerra d’Espanya, etc. L’any 2010, en motiu del quarantè aniversari de la fundació de l’Asociación de Vecinos de 9 Barris, es van oferir diversos itineraris on s’explicaven les lluites urbanes que van transformar els barris del districte. Normalment, cada any hi ha una temàtica prioritària que trien entre les peticions i interessos dels barris i les persones sòcies, i les passejades hi giren al voltant. Per exemple, aquest 2024 són sobre la identitat dels barris que conformen el territori del Districte de Nou Barris.

Pel que fa a les rutes per Collserola són tres durant l’any. Una per Nadal a l’hivern, una a la primavera i una de nocturna a l’estiu. Gil considera que “vam ser els pioners en fer rutes per Collserola, fa quaranta anys vam fer la primera nocturna i ningú feia rutes per allà”.

El contingut pedagògic de les rutes es recull en un petit fulletó que es reparteix durant la passejada, a més de les explicacions i guiatge que l’acompanya. Totes aquestes rutes són gratuïtes i tenen la política interna de no cobrar les activitats. L’Arxiu només cobra les publicacions o les consultes a l’arxiu per part d’empreses o professionals particulars. En el cas de que la consulta la faci alguna persona sòcia o entitat, segueix sent gratuïta o bé, de preu reduït si comporta despesa interna.

Passejada dones 2019. Imatge de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris

D’altra banda, el 2020, es va col·locar una de les primeres rajoletes explicatives pròpies per senyalitzar llocs, persones i elements històrics del barri que havien anat desapareixent. Aquesta va ser la del refugi 758de la Prosperitat on, després de dos anys de la troballa, encara no hi havia cap proposta pedagògica ni senyalització per part de cap institució pública. El 2022, per donar-li continuïtat a aquesta iniciativa, es llença el projecte “Recuperem la memòria al carrer”. Actualment, ja compten amb gairebé 125 rajoletes i, mensualment, es fa una revisió del seu manteniment i, les vandalitzades, es reposen. Relacionat amb aquest projecte, hi ha un altre, anomenat “Relligant Nou Barris”, que agrupa punts històrics del barri conformant rutes que es poden fer de manera autònoma amb un telèfon mòbil. A la vegada, tenen un altre projecte amb Nou Barris Televisió des de l’abril del 2022 amb qui realitzen una sèrie de vídeos anomenada Càpsules del temps.

560x315: https://www.youtube.com/embed/T3IUj1oQ6Tk?si=caKbWnKl4kzY35Ts

Turisme i patrimoni per a qui?

El perfil deles persones que realitzen aquestes rutes és barceloní, majoritàriament del districte. Pel que fa a les sortides a Collserola, són també populars entre persones d’altres zones de la ciutat. Malgrat això, sempre hi ha algú d’altres bandes de Catalunya o Espanya interessat en la temàtica i que participa d’aquestes activitats. Des de l’Arxiu, esmenten que han donat especial importància a les escoles, sobretot a les de Nou Barris. Per l’Arni, “hi ha molts socis que són mestres i des del principi pensàvem que una de les qüestions més importants era la gent jove. A això li hem donat molta prioritat i li seguim donant”. Normalment, són sortides tancades, però si hi ha un grup d’estudiants o persones que volen tractar algun tema en específic, es pensa una passejada a mida.

Així doncs, la finalitat que persegueix l’Arxiu amb la seva proposta “és posar en valor la identitat, historia i la cohesió de la gent que va crear i formar els nou barris com a territori i en l’actualitat també”, resumeix la Montse. Per copsar aquesta idea, l’Arni recupera un dossier antic on recullen un extracte del manifest “La defensa del patrimoni arquitectònic” d’Oriol Bohigas, David Mackay i Josep Martorell que diu: “Davant la concepció acadèmica que entén la defensa del patrimoni com a restauració arqueològica o pintoresca, en funció del prestigi oficial o de les sol·licitacions del consum turístic, afirmem la necessitat d’un plantejament que es basi en la reutilització social dels monuments i indrets, partint de la idea que el patrimoni arquitectònic és una riquesa essencialment col·lectiva que ha de tenir un paper actiu en la vida cultural del poble”.

Seminari 2018. Imatge de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.

Aquest text el van utilitzar per organitzar un seminari el 1993 anomenat “Identitats: proposta de patrimoni a Nou Barris”. Per tant, es veu com des d’un inici l’Arxiu ha tingut la voluntat que la seva tasca estigui a la disposició del veïnat del districte. Aleshores, qualsevol activitat turística, com les passejades o les exposicions, tindran aquesta orientació cap a la població local, sense afany de lucre i amb una finalitat pedagògica i de recuperació i reivindicació de la memòria. De fet, l’Arni explica que “si nosaltres volguéssim fer visites de cara als turistes, ho faríem d’una altra forma. Cada vegada que fem una passejada i passem pel mateix lloc, expliquem una cosa diferent. Si penses en clau turística, primer, has de cobrar, fer inscripcions, tenir l’assegurança i ja pensar unes històries que siguin pels turistes. És una altra cultura, una altra forma de fer i no coneixen l’antecedent”. Això no només passa amb el turisme estranger, sinó que l’Arni exclama com a vegades “ve gent fora del districte que es pensen que aquí encara anem amb cavall”. Així doncs, des del Centre d’Estudis i altres organitzacions comunitàries, lluiten per “fer veure el què és el districte realment”, conclou Gil.

Barris en transformació

Els barris es transformen, tanquen els comerços de proximitat i el forn de sempre ara és una cafeteria d’especialitat. També s’acaben els lloguers de renda antiga, canvien les propietats, apareix un pis turístic al tercer... Totes aquestes transformacions es viuen i pateixen a Barcelona i, Nou Barris, no s’escapa d’aquesta dinàmica. Cada cop hi ha més habitatges d’ús turístic i l’Ajuntament de Barcelona ha llançat un projecte de crear un laboratori d’art urbà al districte. En concret, l’objectiu és “generar un atractiu turístic a partir d’una proposta d'art urbà, que alhora permeti dignificar entorns deprimits i fomentar el sentit de pertinença i identitat del veïnat, i que suposi també un procés de creació comunitària i de millora de la cohesió social” (Gerència d’Àrea d’Economia i Promoció Econòmica, 2024:111).

Per assolir aquests objectius no hauria de caldre un lab, sinó espais comunitaris, que sorgeixin de les bases i satisfacin les necessitats i inquietuds del veïnat que roman als barris, com és el cas de l’Arxiu o la de 9 Barris Acull, entitat amb la que compartien espai, va fer “una tasca estupenda d’acollida”. Després de 23 anys, el juny de 2024 l’entitat va haver de tancar per problemes de finançament. Amb la desaparició de l’entitat s’esfuma el servei de punt d’acollida i informació, que només el 2023 va atendre a 3.300 persones, el servei d’acompanyament jurídic, que va atendre a 1426 persones l’any passat i altres tallers i treball en xarxa amb altres entitats i equipaments.  Encara que l’absència de 9 Barris Acull es notarà, l’Arni defensa que “Nou barris és un districte d’acollida, no només ara, sinó històricament” i la Montse es planteja dedicar “un any a les noves cultures”.

Seu de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. Imatge de Carla Izcara.

Donat aquest context d’afebliment del teixit comunitari per les dinàmiques d’expulsió que pateix la ciutat, la tasca del centre d’estudis es basa, precisament, en fomentar el sentit de pertinença i identitat, a la vegada que és una iniciativa col·lectiva, impulsada pels 270 socis i sòcies que la conformen. En aquesta base social també trobem jovent al voltant dels vint anys, encara que “la majoria de persones comencen a implicar-se quan tenen quaranta o cinquanta anys, gent més jove és complicat que participi de forma seguida”, explica l’Arni. Respecte això, la Montse assenyala que “aquesta explosió d’interès per la memòria, fa molt poc no existia i ara sí que es presta més a interessar a la gent jove”.

Reflexions finals

El segrest del 47 a Torre Baró, l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina, Collserola, o l’Hospital Mental de la Santa Creu a la Guineueta: totes les memòries darrera d’aquests fets o indrets són les que intenta preservar i divulgar l’arxiu ara fa quaranta anys. El Centre d’Estudis Populars i Arxiu Històric de Roquetes esdevé un exemple d’activisme memorial que, a través d’activitats culturals i d’oci, apropa el passat d’uns barris a l’actualitat. També té l’objectiu de continuar creixent amb el pas del temps i incorporar noves històries.

En un context de transformació de la ciutat i d’augment dels discursos d’odi, és fonamental conduir aquest tipus d’activitats pedagògiques i d’oci, així com promoure l’organització comunitària. Com deia una veïna de Nou Barris, encara queden molts 47 per segrestar.