L'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) va néixer l'any 1999. És un equipinterdisciplinari format per historiadors/es, antropòlegs/es, dissenyadors/es gràfics/es, fotògrafs/es, documentalistes que treballen a la confluència entre la investigació social, l'acció comunitària i les arts visuals. Els seus projectes i investigacions, molt centrats a la història social i l'antropologia urbana dels barris, cerquen de forma transversal la participació i el protagonisme de la comunitat amb la qual es treballa. La memòria popular esdevé un factor fonamental per enfortir el dret democràtic a la ciutat de les majories socials.

L'OVQ ha desenvolupat tot un seguit de línies de treball, i projectes i sobretot una metodologia pròpia per implementar-los. Les seves recerques s'han concretat en l'edició de llibres, documentals, exposicions fotogràfiques, desenvolupament de webs i d'altres creacions multimèdia treballant, sobretot, al voltant de les memòries de barri i del passat rebel de les classes populars de la ciutat.

Escena al barri Gòtic de Barcelona. Imatge de l'OVQ

Els projectes de l'OVQ

Els projectes s’organitzen al voltant d’un seguit d’eixos temàtics: Memòria veïnal, Barcelona metròpoli colonial, Lluites per Barcelona, Gràfica anarquista i la Imatge velada. En tots ells les imatges, en forma de fotografies d’època, cartellisme o de documentals, juguen un paper central per connectar als i les veïnes amb el seu passat recent i millorar la seva identitat i l’autoestima col·lectiva com a ciutadans de Barcelona.

• Memòria veïnal. És un dels projectes més importants de l’OVQ i on s’ha desenvolupat els principals eixos de la seva metodologia, adreçada a implicar a les organitzacions veïnals i a les persones que han protagonitzat la història dels barris. Les investigacions poden partir d’un indret emblemàtic de la història d’un barri com el Canòdrom de la Meridiana, lloc molt conegut, i avui controvertit, de l’oci popular durant l’època franquista i la transició. O, en un altre sentit molt diferent, d’una organització com la Cooperativa Gregal del barri del Besos i Maresme, matriu de projectes com l’Escola Gregal i moltes altres iniciatives associatives de lluita veïnal. També de projectes artístics com la recerca, documentació i l’assessorament històric per l’obra de teatre “Forasters vindran...” centrada en les onades migratòries dels anys 50 i 60. Documentals com “Amb les nostres mans” que posen la mirada en el fenomen de l’autoconstrucció dels anys 50 i 60, on els mateixos emigrants aixecaven les seves cases a barris com Sant Genis, la Teixonera o Torre Baró.

• Barcelona metròpoli colonial. Aquest projecte amb exposicions i debats rastreja les petjades del passat colonial espanyol a Barcelona. Ho fa a través dels seus carrers, monuments, de la revisió crítica del passat esclavista d’algunes fortunes de la burgesia catalana, del patrimoni d’alguns museus de la ciutat amb objectes arrabassats a les colònies o la memòria de milers de joves que van fer el servei militar en aquests antics territoris colonitzats .

• Lluites per i a Barcelona. Aglutina un seguit material en forma d’exposicions, llibres i mostres fotogràfiques d’un segle de revoltes i revolucions a la ciutat: la Setmana Tràgica; la revolució social de 1936-37; el llibre “Cops de gent”, que repassa les imatges de les mobilitzacions ciutadanes des de 1890 fins a l’actualitat; la web sobre l’estètica gràfica del moviment llibertari entre finals del segle XIX fins al 1979; o el material gràfic “Solidaritat internacional” que vol recollir en imatges la història de la ciutat com a caixa de ressonància de mobilitzacions de solidaritat internacionalista amb les diferents lluites populars, d’alliberament i per la pau que durant els darrers seixanta anys han travessat el planeta.

• Memòria velada. Un projecte que aborda el passat de la ciutat a través de  recuperar el treball realitzat des de l’objectiu fotogràfic de fotoreporters com Pérez de Rozas i Gabriel Casas i el reporterisme gràfic a les primeres dècades del segle XX.

Memòria visual dels barris de Barcelona

Memòria visual dels barris és un dels projectes de l'OVQ de més envergadura i que li ha permès desenvolupar una potent metodologia de treball pròpia que ha implicat a veïnes i veïns, entitats dels barris, arxius i centres de documentació locals i generals. Un projecte viu i comunitari que va creixent amb aportacions continuades i que es formalitza amb exposicions, xerrades, publicacions, rutes, jornades, etc. Aquest abasta des del testimoni del i la veïna fins a la recerca historiogràfica en grans arxius, articulant un relat que alimenta i enforteix la identitat dels barris precisament en un moment en què les lògiques provocades per les grans transformacions urbanes i econòmiques dels darrers trenta anys les posen en perill. De moment, s'ha treballat al Gòtic, la Teixonera, Sant Genis dels Agudells i la Trinitat Vella recuperant relats a partir d'entrevistes i converses i imatges fotogràfiques aportades pels mateixos veïns i veïnes o rescatades en arxius. Aquest treball de recerca participativa s'ha concretat en unes webs on es poden consultar tots els materials, sobretot fotografies, que s'han anat recollint durant un procés que roman obert a més incorporacions i propostes.

Taula de memòria als barris. Imatge de l'OVQ

L'origen d'aquest treball de memòria i de la metodologia que l'OVQ ha anat desenvolupant està al barri mariner per excel·lència de Barcelona, la Barceloneta, quan al voltant de la recuperació d'una antiga casa de pescadors de 1761, convertida des de 2011 en centre cívic dedicat a la memòria del barri, es va impulsar una crida popular entre el veïnat per recollir antigues fotografies. Com ens explica Andrés Antebi, membre de l'equip de l'OVQ, "aquest barri en aquell moment, cap al 2010, vivia un accelerat procés de turístificació i l'objectiu estava al voltant d'un projecte comunitari per recuperar la memòria del barri. El perill era que les intenses transformacions que vivia suposessin la pèrdua i dissolució d'aquella memòria veïnal i el projecte el vam anomenar, Fons fotogràfic popular de la Barceloneta". El treball no partia de zero, ja que moltes persones estaven fent aquesta tasca de manera amateur. L'objectiu va ser localitzar-les i canalitzar el seu treball de recopilació cap al fons fotogràfic. Per a l’Andrés Antebi "aquesta experiència a la Barceloneta, ens va facilitar el desenvolupament d'una metodologia de treball pròpia d’aquestes memòries visuals de barri que podia ser aplicada a altres barris i municipis".

En aquest context va ser important l'aparició el 2017 de l'anomenat "Pla de Barris de Barcelona", un programa amb l'objectiu de dedicar recursos a combatre les desigualtats entre els barris de la ciutat, que va permetre millorar i aprofundir aquesta metodologia impulsant les "Taules de memòria local". Aquestes consistien a ajuntar persones i agents significatius que tinguessin coses a dir sobre la pròpia memòria del barri i dissenyar un projecte bianual consistent en una recerca col·lectiva i que posteriorment es concreta de maneres diferents: exposicions, itineraris, llibres, jornades, intervencions educatives a les escoles, murals artístics al carrer, etc. Segons l’Andrés Antebi aquest treball, "es basa, i això és fonamental, en la implicació veïnal, i construeix una història des de baix, que barreja història i etnografia i que molts cops confronta el relat oficial i dominant de la ciutat feta més des d'experteses externes. Enfront del relat fet pels grans arquitectes i urbanistes que ha modelat la ciutat apareix el relat de les persones que han viscut i han construït aquests llocs".

En un moment en què la identitat dels barris es troba amenaçada, clarament en el cas de la Barceloneta, per dinàmiques que els veïns i veïnes no poden controlar aquests projectes, reclamen i reforcen un "orgull de barri" on la memòria del passat recent juga un paper fonamental. Antebi posa un exemple de com aquesta recuperació de la memòria esdevé cabdal per generar autoestima local: " l'autoconstrucció d’habitatges en molts barris sorgits de les onades migratòries dels 50 i 60, on els mateixos veïns i veïnes d'entrada no entenien l'interès sobre aquests fets o fins i tot els amagaven avergonyits per estar relacionats amb la situació de pobresa en la qual van arribar a la ciutat".

Memòria visual barris de muntanya. Imatge de l'OVQ

Quan aquesta memòria aflora i es resignifica, socialment i políticament, com a exemple d'esforç i resiliència col·lectiva, pren un sentit completament diferent i s'incorpora a la identitat del barri. És en aquest sentit que podem interpretar l'èxit de pel·lícules com "El 47" on, a través de la vida de Manuel Vital, dirigent veïnal de Torre Baró (Nou Barris) que va segrestar un autobús per reivindicar la necessitat de transport públic al seu barri, entenem el potencial que té la recuperació de passats de lluita i compromís com a forma d'enfortir les identitats socials en barris amenaçats per la turistificació i les desigualtats. Però l’Andrés Antebi va més enllà d'aquests fets puntuals i espectaculars, perquè "els nostres projectes volen donar valor a lluites més quotidianes i col·lectives que, sense el caràcter èpic dels segrestos d'autobusos, van millorar la vida de les persones en un temps en què les institucions no s'ocupaven d'aquests barris de recent creació".

La metodologia proposada per OVQ vol, per altra banda, evitar una "museificació" del passat que el fixi com quelcom aliè al present. No se’l vol mostrar com una època ja superada i que culmina feliçment en un present on el valors i compromisos socials que impulsaven les lluites veïnals ja no són necessaris "Les fotografies que es mostren també han de permetre generar consciència crítica entre els i les veïnes sobre aquests canvis produïts, i sobre el guanyat i el perdut en tots aquests processos viscuts", aclareix l’Andrés Antebi. No és la mera nostàlgia el que es vol atiar, sinó refermar críticament tots aquells projectes de transformació i emancipació social que van quedar per acomplir. El passat inclou potents lliçons sense les quals es fa difícil construir un futur millor.

El passat colonial de Barcelona i els nous veïns i veïnes

Un forat negre de la recuperació de la memòria a Barcelona és encara com connectar-la amb les darreres onades migratòries, moltes vingudes de països amb el que ens uneix una relació de passat colonial. L’OVQ ha desenvolupat tot un treball per recuperar i posar consciència sobre com aquest passat està també present en els carrers de la ciutat. Aquests elements molts cops passen totalment inadvertits, com els noms de carrers; els monuments a l'espai urbà; els objectes fruit del saqueig d'aquells països que podem trobar en museus i col·leccions privades; entranyables i estimades icones de Barcelona com el goril·la albí "Floquet de neu"; en les petjades dels "indians" en l'arquitectura de la ciutat, com al barri de Sant Andreu; o en estils musicals tan aparentment nostres com "les havaneres". L’OVQ posa el focus sobre alguns d'aquests elements quotidians amb l'objectiu de mobilitzar-los i connectar amb aquest "altres catalans" del segle XXI.  "Necessitem relats sobre les migracions extracomunitàries –afirma Antebi–. L'impuls dels estudis decolonials ho emmarca. No es tracta només d'abordar críticament el passat colonial del país en termes històrics sinó també com aquest passat influeix en el present. Una persona migrant que ve a treballar en l'àmbit de les cures o del turisme, del Marroc, de Bolívia, Filipines, o el Perú no és aliena al nostre passat colonial".  

Floquet de Neu, Barcelona. Imagen de l'OVQ

Per l'OVQ connectar aquests passats i traçar el camí de molts objectes espoliats a les antigues colònies permet interpel·lar a aquests col·lectius nouvinguts i fer-los participar en aquesta memòria col·lectiva de la ciutat.

Algunas conclusiones

El treball desenvolupat per l'OVQ obre perspectives molt interessants per aprofundir en el coneixement del passat recent de la ciutat de Barcelona. La metodologia desenvolupada i proposada per l'equip de l'OVQ traça un fil conductor que pot unir un treball historiogràfic i arxivístic, de caràcter més acadèmic, amb les investigacions que tenen com escenari polsegosos magatzems de barri o les velles caixes de fotos familiars; els estudis i conferències d'experts en la història local amb els relats dels veïns i veïnes que varen viure aquests mateixos fets com a directes protagonistes. Posar en peu d'igualtat unes i altres fonts no només millora el resultat del coneixement historiogràfic sinó que converteix a la ciutadania en protagonistes de la generació de saber i de ciència social. Deixen de ser mer objecte d'estudi per passar a ser subjectes amb agència sobre el relat del seu passat. La memòria es posa així al servei d'una ciutadania més conscient, crítica i amb capacitat política per definir el futur dels seus barris. Una altra qüestió és com tot aquest coneixement es pot mobilitzar en forma de propostes de lleure turístic adreçat als mateixos veïns i veïnes dels barris i fer-ho sense que esdevingui una oferta més dins d'una ciutat on la turistificació li està fent saltar totes les vores. Però per a l’Andrés Antebi "s'hauria d'anar molt amb compte per evitar que aquestes propostes no acabin alimentant l’oferta i siguin fagocitades per la indústria turística. Si el preu a pagar per generar aquests espais de lleure turístic propi es una possible coaptació mercantil hem de pensar molt bé que fem i com ho fem".

Per tot plegat calen polítiques públic-comunitàries que liderin i converteixin aquest coneixement i la recuperació del nostre passat recent en propostes per a la ciutadania que combinin el lleure, la cultura i la memòria. Aquestes han d’estar al servei d'uns veïns i veïnes conscients i orgulloses de la història dels seus barris, i on no siguin les lògiques mercantils, del sector turístic actualment hegemònic, les que les absorbeixin. El passat històric i la memòria recent d’una ciutat poden acabar també convertides en un segment més de la seva “oferta cultural” adreçada principalment a un visitant forà. Ens calen, per tant, polítiques públiques de lleure turístic que ho evitin i posin al centre als i les veïnes de Barcelona.