La primera World Travel Market (WTM) va celebrar-se el 1980 al Londres Olympia on hi van participar quaranta països, 221 expositors i 9.000 visitants comercials. Més de trenta anys després, i passada la pandèmia de la COVID-19, la WTM de 2024 tanca amb uns 4.000 expositors de 182 països i regions diferents i amb més de 46.000 participants. Aquesta fira forma part de les altres trobades anuals més rellevants del sector com la ITB a Berlin, FITUR a Madrid o la B-Travel a Barcelona, de més petit abast. Dit això, perquè Alba Sud hauria de voler estar a una trobada d’aquestes dimensions? Aquests tres dies hem aprofitat per reunir-nos amb altres ONG i xarxes internacionals, així com escoltar de primera mà al sector privat.

Créixer i només créixer

A la WTM, a més dels expositors de cada país i empreses, hi havia tres teatres amb àmplies programacions de conferències, taules rodones i espais de debat que esdevenienuna oportunitat clau per conèixer sobre quins temes està parlant el sector, què el preocupa i quina és la seva visió de futur. Alguns dels temes clau que es van tractar van ser: l’impacte dels avenços tecnològics al sector turístic, la importància de la sostenibilitat i les tendències futures del turisme.

La primera impressió després de conferència on es van presentar els resultats del “WTM Global Travel Report” és que existeix una ceguesa total davant del context de policrisi global. En aquesta presentació, ressonava la paraula creixement sense parar. El 2022, va ser l’etapa del “viatge de revenja”, el 2023 “la tornada a la normalitat” i en el 2024 ens hem introduït a la fase de creixement, segons el que aquest informe reporta. A finals d’aquest any, es preveu que els viatges internacionals hagin augmentat un 12% respecte altres anys, s’han recuperat els viatges de negocis i la indústria de creuers també ha crescut. A la vegada, a totes les regions ha augmentat la despesa durant el viatge i la classe que viatja, un 21% de la població, així com s’han reforçat nous mercats emissors com la Xina o la Índia, entre d’altres. En definitiva, créixer, créixer i créixer. A més de les “dades de l’esperança”, també s’exposen noves tendències com la voluntat de viatjar de forma més sostenible i la recerca d’experiències “autèntiques i personalitzades”.

Presentació WTM Global Travel Report 2024. Imatge de Carla Izcara

A partir d’aquesta publicació i les dades que recull, es dona per fet la possibilitat de seguir creixent sense qüestionar el model ecocida i desigual on se sustenta el turisme hegemònic. En aquest informe no es trobaran les xifres dels conflictes socioecològics generats per la inversió del capital turístic. Tampoc es mencionen les condicions de precarietat que pateixen la majoria de treballadores i treballadors del sector i, encara menys, es té en compte que, malgrat una suposada nova classe social anomenada “classe viatgera” augmenta, hi ha tota una altra “classe ancorada” en creixement que no es pot permetre ni una setmana de vacances l’any fora de la seva residència habitual.

Amb la sostenibilitat no n'hi ha prou

En aquest context de creixement inqüestionable, va haver sobretot dos temes que van travessar totes les discussions: l’impacte dels avenços tecnològics i la sostenibilitat.

El segon dia de fira, va tenir lloc el “sustainability summit”, on les intervencions van girar al voltant del “turisme regeneratiu” que assenyala que amb la sostenibilitat no hi ha prou a la vegada que qüestiona els límits d’aquesta proposta. En aquest espai va ser un dels pocs on es va assumir la situació de “policrisis”, concepte d’Adam Tooze (2022) utilitzat per Anna Pollock, impulsora del concepte de turisme regeneratiu, durant la seva conferència. Pollock va ser de les poques persones que van assenyalar els límits planetaris davant d’un creixement incansable citant l’informe “Els límits del creixement” de Donella H. Meadows (1972). També va parlar de la necessitat d’un “canvi de paradigma”.

WTM 2024. Imatge de Carla Izcara

A diferència d’Anna Pollock, la resta d’intervencions van qüestionar la dinàmica de creixement, però partint de la necessitat de “créixer diferent”. Per exemple, es va assenyalar la importància de tenir en compte les necessitats de la població local i que esdevingui un actor clau a la planificació turística, així com el turisme ha d’ajudar a impulsar l’economia local. Pel que fa als impactes mediambientals de l’activitat, una de les ponents va admetre que s’havien de reduir els viatges de llarga distància fins que no trobéssim una solució tecnològica que permeti fer-ho en més harmonia amb el planeta. Així doncs, en certa manera, també es tenien les esperances posades en solucions tecnològiques a problemes de base sistèmica. Malgrat això, es va insistir amb què només amb la sostenibilitat no hi ha prou i que cal un “canvi de paradigma”.

Per a mi, en primer lloc, aquest canvi de paradigma ha de partir en preguntar-nos què entenem per turisme i qui és el subjecte de la política turística. Des d’Alba Sud, hem fet un esforç per demostrar que el turisme també pot ser una activitat al servei de la població local orientada a objectius molt diversos: promoure la salut i el benestar o el desenvolupament personal i creatiu, impulsar la recuperació de la memòria, facilitar el descans i esbarjo de les classes populars, etc. Com es va apuntar en aquest espai, hem de tenir en compte a la població local, però no només com comunitat local o receptora, sinó també com comunitat a la que s’han de dirigir aquestes polítiques de turisme.

En segon lloc, també s’ha de fer una proposta per limitar i taxar el capital turístic i decréixer en aquells territoris turistificats on la vida ha quedat supeditada a aquest sector. Així, per a mi, només assumint aquests dos aspectes com a punt de partida, podrem fer el canvi desitjat i necessari en el marc d’una transició ecosocial urgent.

Revolució tecnològica i sector turístic

L’avenç tecnològic a passes accelerades que experimenta el sector turístic des de la pandèmia de la COVID-19 ens farà treballar de forma més eficient, eficaç i barata així com resoldrà els problemes d’overtourism. Aquesta seria la conclusió que es podria extreure després d’escoltar les diverses xerrades sobre tecnologia durant la WTM. Però és realment així? És la revolució tecnològica la resposta a tots els problemes que travessen el sector? Quins impactes en el treball amaga aquesta revolució?

WTM 2024 Technology. Imatge de Carla Izcara

Els conflictes i manifestacions vinculades a la turistificació majoritàriament al sud d’Europa han ocupat els titulars de la premsa internacional. A la WTM, malgrat el to optimista sobre les perspectives del sector, tampoc s’ha negat el problema que afronta el sector. En una taula sobre com gestionar els reptes de l’overtourism van convidar, entre d’altres persones, a Pedro Homar, director general de VisitPalma, fundació en matèria turística i de promoció exterior de Palma de Mallorca. De la seva intervenció destacaria dues coses. En primer lloc, va admetre que voler controlar el flux turístic a partir del preu (o de l’encariment de preus, millor dit) ha sigut “un fracàs”, citant textualment les seves paraules. Homar va continuar dient que “el preu no ha sigut una bona estratègia” i que, degut al gran èxit de la destinació, “tothom hi vol anar malgrat el cost”. En aquest context de voler “atrapar-ho tot”, a Mallorca s’ha invertit 1.1M€ en tecnologia per gestionar els fluxos turístics. Aquest projecte consisteix en tenir mapes de calor amb els quals es podrà veure quanta gent està a certs atractius turístics com platges, monuments o carrers concorreguts i així poder recomanar altres espais menys freqüentats. Per tant, pot ser que s’eviti el problema de sobrefreqüentació a certs llocs a hores concretes i es faciliti la mobilitat, però s’estendrà el problema a altres indrets de la illa menys freqüentats. La pregunta que sorgeix a continuació és, estan aquests altres espais preparats per gestionar un allau de visitants? I en segon lloc, quines mesures reals s’estan prenent per reduir el nombre de turistes? Pedro Homar, a aquesta segona qüestió, va esmentar que per 2025 es limitarà el nombre de cotxes de lloguer i, els anys vinents se’n reduirà el nombre, com s’han limitat el número de creuers que poden estar atracats al port fins a 2025 o el total de llits a la ciutat de palma. Segons el meu parer, són mesures insuficients i incompletes per a les necessitats de la illa, l’entorn i la seva població. A l’hora que es prenen aquestes mesures per limitar el nombre de turistes a l’illa, es promou un turisme d’elit que genera més desigualtat i un major impacte ambiental. Així mateix, està en disputa una llei que permetria construir en zones inundables de sòl rústic i “els interessos immobiliaris, turístics i especulatius no poden passar per davant de la seguretat de les persones”, reclama el GOB.

Pel que fa a altres avenços tecnològics que poden canviar les regles del joc, en diversos espais de conversa es va fer especial èmfasis en la potencialitat de la Intel·ligència Artificial per contribuir a una major personalització del producte turístic. Per exemple, s’està buscant que les empreses (companyies aèries, hotels, etc.) puguin anticipar-se a les necessitats i desitjos del consumidor per poder oferir serveis molt més personalitzats i intentar fer una conversió de venda més ràpida. En aquesta tendència, veiem la importància de les bases de dades. Algunes persones expertes, opinen que en el sector turístic qui té més dades són els hotels i, per tant, jugaran un paper estratègic en l’impuls d’aquestes noves tecnologies un cop sàpiguen ordenar i utilitzar tota aquesta informació. Així doncs, una de les prioritats del sector és centralitzar totes aquestes dades per poder alimentar la IA i, des de l’hotel, organitzar tota l’activitat i poder oferir restaurants i experiències fora de l’allotjament, configurar l’habitació en base als gustos de la persona que hi va, etc. Així doncs, veiem com la informació esdevé una font de poder molt preuada. Joe Welton, responsable de Viatges i Hosteleria d’Amazon Web Services (Regne Unit), va insistir en que una de les prioritats del sector hauria de ser també la ciberseguretat i ser transparents amb l’ús de les dades de la clientela.

WTM 2024. Imatge de Carla Izcara

La tecnologia també es presenta com aliada en el camí cap a un turisme més sostenible. Un dels camps on més impacte ha tingut és en la gestió del malbaratament alimentari. Per exemple, la IA pot ajudar a calcular la petjada ambiental dels productes alimentaris i oferir una major informació a la clientela per acabar prioritzant productes de km0. Així mateix, s’està aprenent d’algunes companyies aèries que actualment poden preveure quan menjar necessitaran a l’avió en funció de la tipologia de viatger, número de persones a la cabina, etc.

Sense menystenir aquestes aplicacions que poden ser molt positives, hem de ser també conscients de que l’ús de la IA i la seva infraestructura associada no és innòcua i té unfortimpacte ambiental. A més d’aquests efectes, una de les preocupacions generals és  el cost que aquestes transformacions poden tenir en els llocs de treball, sobretot en aquells menys qualificats. Dona la sensació passejant pels estands tecnològics que en el que més s’està invertint és en software i en aplicacions que unifiquin tota la informació del viatge. També hi havia diverses propostes de telefonia i connexió a internet, així com una empresa que ofereix un dispositiu que fa traduccions simultànies a diversos idiomes a temps real. Per tant, la visió futurista de robots fent el check-in, servint taules o  atenent als visitants forma més part del món de la fantasia i del cinema que de la realitat. Respecte això, diverses persones van insistir en que mai es podria perdre el “tracte humà” característic del sector. Malgrat això, hi ha avenços que sí que es traduiran en la eliminació dels llocs de feina o un augment del control i productivitat durant les hores de treball. Per exemple, es volen automatitzar totes les reserves d’habitacions que rep l’hotel via correu electrònic, les quals actualment gestiona el personal de recepció. També s’està invertint en eines digitals de comunicació que automatitzin el servei al client. Aquestes ja són habituals en les Agències de Viatge Online, però s’està aplicant també a altres branques del sector. 

WTM 2024. Imatge de Carla Izcara

A part del servei al client, s’ha donat un pas més i s’està pensant com aplicar aquestes tecnologies al departament de ventes. L’aplicació de la IA en aquest procés és més complex però, actualment, ja s’està introduint per facilitar informació detallada del possible client o clienta a l’agent de vendes per poder tancar la venda més ràpid i, d’una banda, augmentar la conversió i, d’una altra, reduir el temps en el qual es fa aquesta transacció. En un futur, sí que es planeja que no es necessiti un agent humà per fer aquesta feina i reduir el cost de personal en aquest departament fins a 2$ la hora, segons comentava Timothy Hentschel, CEO i co-fundador d’Hotelplanner, agència de reserva d’hotels estadounidenca.

Davant aquest panorama d’eliminació de tasques rutinàries o mecàniques, així com de llocs de feina, les i els especialistes ho van contrarestar amb diversos arguments. En primer lloc, el fet d’eliminar aquestes tasques considerades tedioses permet una major interacció amb la clientela, centrar-se en “tasques d’alt valor” i patir menors fugues de temps.  En segon lloc, es crearan nous llocs de feina, persones encarregades de desenvolupar aquestes tecnologies. En tercer i últim lloc, també es necessiten professionals amb noves habilitats i coneixements que sàpiguen aplicar aquestes tecnologies al seu lloc de feina. Per tant, una de les primeres transformacions les hauran de fer a les escoles i facultats de turisme, on hauran d’ensenyar al seu alumnat a utilitzar aquestes eines.

WTM 2024. Imatge de Carla Izcara

Últimes reflexions

La WTM és un esdeveniment aclaparador. Destaco només alguns dels aspectes que personalment he percebut que es repetien més i eren més centrals. Però hi ha moltes altres qüestions que podrien ser dignes d’un anàlisi, com la irrupció del “turisme indígena” cada cop més potenciat i l’exotització vinculada a la promoció turística, així com la participació desigual d’homes i dones en moltes de les taules rodones.

Més enllà d’aquests altres temes, crec que és valuós que organitzacions com Alba Sud estiguin presents en aquests espais i “ficar-se a la gola del llop” per escoltar de primera mà els arguments del sector, entendre bé què plantegen, cap a on van i com els hi fem front.