En els últims anys, paral·lelament a la seva reivindicació, la reflexió intel·lectual sobre els llocs de memòria i el seu possible ús pedagògic i recreatiu està organitzant-se i avança significativament. Al VI Trobada estatal de col·lectius de Memòria Democràtica i de Víctimes del Franquisme, celebrat el mes de maig passat a València, li va seguir el 2on. Seminari Internacional de Llocs de memòria i turisme, a Gernika el 9 i 10 d'octubre, i la Jornada Llocs de memòria com a espais de cultura, coneixement i reconeixement, organitzada el passat 11 de desembre en l'Espai Memorial La Model, antiga presó de Barcelona reconvertida en centre d'activitats culturals i de memòria històrica, de la qual us oferim una resumida crònica.

La Jornada de La Model, un compromís adoptat en la citada Trobada de València i que va ser organitzada per l’Associació Catalana de persones ex-preses polítiques del franquisme (ACPEPF) i la Trobada estatal de col·lectius de memòria històrica i de víctimes del franquisme, va començar amb les intervencions de Domènec Martínez i Carles Vallejo membres d’ACPEPF. Tots dos van destacar la creixent vitalitat del moviment per la memòria democràtica i la necessitat de, d'una banda, estendre una xarxa de llocs de memòria i, per un altre, eliminar el llegat simbòlic franquista encara present en molts espais públics.

Carles Vallejo va posar especial èmfasi en la necessitat d'enfortir i evitar l'atomització de les associacions memorials per a millorar la seva incidència política i ampliar la seva influència social. En aquest sentit, Andrés García Berrio, diputat independent del grup Catalunya en Comú al Parlament de Catalunya, va apuntar que el Projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, en tràmit d'aprovació, no hagués estat possible sense aquest treball i pressió social constant. Rosa García, presidenta de La Comuna, Associació de presxs i represaliadxs per la dictadura franquista (Madrid) va remarcar la importància de l'aprovació de la Llei de memòria democràtica a nivell estatal el 2022, i especialment el seu article 49 i la seva consideració dels llocs de memòria democràtica, també, com a espais de cultura. En aquest sentit, va denunciar que, dos anys després de l'aprovació de la llei, l'Inventari de llocs de memòria només recull 18 llocs. Va assenyalar críticament que encara són escassos els relacionats amb la lluita antifranquista, i va advocar per la inclusió de més llocs. Va posar exemples de la capital que haurien de ser inclosos, com la Real Casa de Correos de Madrid (actual seu del govern de la Comunitat de Madrid, a la Puerta del Sol), la Carcel antiga de Carabanchel o el Cementiri de l'Almudena de Madrid.

La conferència inaugural, els Espais i polítiques de memòria democràtica en l'actualitat, va estar a càrrec de Ricard Conesa, membre d’Eurom (Observatori Europeu de la memòria), historiador i professor universitari. Conesa va fer un breu recorregut històric sobre la història de les associacions memorials, que en alguns casos existeixen ja des d'època franquista, com l’Amical de Mauthausen, fundada el 1962. Durant la seva intervenció va repassar algunes fites polèmiques a Catalunya, com el cas del Monument a les Brigades Internacionals, inaugurat en 1988, on es va eliminar la referència a la República Espanyola en la cita de Pasionaria que es pot llegir als seus peus. O també el Camp de la Bota, on van ser executats mil set-cents antifranquistes, que va quedar integrat dins dels espais del Fòrum Universal de les Cultures de 2004 i submergit sota el port esportiu que es va construir. Avui, prop del lloc, un enorme mural recorda els seus noms.

Conesa va obrir interrogants sobre la complexa gestió dels monuments i espais una vegada registrats i oficialitzats: Quin relat es fa del monument? Qui ho gestiona?. Al seu entendre, la creació dels Bancs de Memòria i Mapes d'Espais de Memòria són un pas endavant (Navarra, Catalunya, Balears, Andalusia), que contrasta amb els aferrissats debats al voltant de la retirada o la resignificació de la simbologia franquista. Per a Conesa, aquestes actuacions no han de dur-se a terme sense, paral·lelament, dur a terme un treball pedagògic amb les poblacions que convivien amb la simbologia.

Finalment, va alertar de la nova estratègia de difusió d'ideologia i visions històriques que es troben en l'estratègia de la ultradreta, com al parc d'atraccions privat Puy de Fou a Toledo, per on passen anualment dos milions de persones. Aquest exemple posa en evidència la voluntat de la dreta de revisar i reescriure el passat en clau nacionalista i reaccionària.

Per part seva, Jordi Font, director de Memorial Democràtic de Catalunya, va presentar la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya. Nascuda 2005, ha transitat per diverses etapes polítiques, i amb diferents dotacions pressupostàries que han condicionat la seva activitat, però ha aconseguit preservar i senyalitzar uns dos-cents elements memorials a través de senyalitzacions amb una estètica fàcilment identificable. També va assenyalar els nous fronts en els quals el Memorial treballa: la memòria dels barris de les grans ciutats dels anys seixanta a vuitanta del passat segle i la recuperació de fosses comunes, sobretot relacionades amb la guerra i la repressió a Catalunya. Va posar l'accent en el treball constant del Memorial Democràtic, amb els seus serveis educatius, la publicació de llibres i fullets divulgatius, organització de conferències i jornades, l'elaboració d'exposicions, etc.

A aquestes presentacions, li va seguir una àmplia sessió sobre Espais simbòlics i llocs de memòria que urgeix catalogar i preservar, moderada per Angelina Puig, presidenta de l’Ateneu Memòria Popular, en la qual van participar nombroses entitats i iniciatives que reivindiquen la creació d'espais de memòria i on van exposar les seves principals línies d'activitat.

Taula sobre propostes d’espais de memòria a la jornada de La Model. Font: Associació Catalana de Persones expreses polítiques del franquisme

Real Casa de Correos de Madrid

Fernanda Moral, integrant del Foro por la Memoria de Madrid, va reivindicar la catalogació de la Real Casa de Correos de Madrid com a lloc de la memòria. Antiga seu del servei de Correus, Ministeri de la governació i Direcció de Seguretat, va esdevenir durant el franquisme un centre de persecució de moviments socials i del col·lectiu LGTBIQ+ on es van practicar maltractaments i tortures a les persones detingudes. D'aquest centre depenia la Comissaria general d'informació i la Brigada Polític-Social (BPS), que s'encarregaven de la persecució, detenció i interrogatoris dels opositors polítics. Les peticions per a la qualificació de l'edifici com a Lloc de Memòria Democràtica van començar en 2010, però només recentment s'ha incoat el procediment de la seva declaració com a tal (BOE del 24/10/2024). Fernanda Moral va defensar que més enllà d'aquesta declaració i la col·locació d'una placa informativa, és necessari el desenvolupament d'espais per a la visita i explicació sobre els fets repressius que allí es van viure durant la dictadura.

Presó de Carabanchel (Madrid)

Luis Suárez Carreño, lluitador antifranquista i víctima de les tortures durant la dictadura, es va referir a la Presó de Carabanchel com un cas clar de memoricidi. L'edifici va ser enderrocat sense avís i en plena democràcia quan es debatia sobre el seu futur. Aquesta presó va ser construïda amb el treball esclau de presos republicans a principis dels anys 40 seguint el model del panòptic. D'una grandària enorme, amb el creixement del barri de Carabanchel va quedar immersa en la trama urbana, malgrat la qual cosa no va deixar de ser ampliada fins als anys 90 del passat segle. Després del seu tancament el 1998, la inacció de les institucions va facilitar la vandalizació de l'edifici i finalment la requalificació dels terrenys per a la construcció d'habitatges va ser l'avantsala de la seva demolició. Les protestes de la Plataforma por un Centro por a la Paz y la Memoria a l'antiga presó de Carabanchel reivindica la creació d'un lloc de memòria i la preservació dels elements que encara puguin estar en bon estat, com el soterrani sota la cúpula del panòptic.

Comissària de la Via Laietana 43 (Barcelona)

Manuel Risques, professor jubilat de la Universitat de Barcelona, va referir el cas, encara obert, de la Comissaria de Policia de la Via Laietana de Barcelona. Durant el franquisme va ser principal centre operatiu de la repressió política a Catalunya i en el qual es va torturar de manera sistemàtica. L'edifici continua sent avui una comissaria en actiu de la Policia Nacional. Les reivindicacions de trasllat de les instal·lacions policials a una altra ubicació i la seva conversió en lloc de memòria van començar fa vint anys, però fins a la data només s'ha aconseguit situar un faristol informatiu (vandalitzat en nombroses ocasions) als voltants de l'edifici. A l'actualitat, i enmig d'una intensa campanya per part de les associacions memorialistes, hi ha negociacions entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de l'Interior per a solucionar el conflicte i convertir Via Laietana 43 en un Lloc de Memòria Democràtica i centre d'interpretació sobre la repressió franquista a Catalunya.

Cementiri de Paterna (València)

Ángel González, va introduir el cas al Cementiri de Paterna, en el qual 2.237 persones procedents de tota Espanya van ser afusellades i enterrades en fosses comunes entre 1939 i 1956. En l'anomenat “Paredon d'Espanya”, en nou anys de treballs s'han exhumat 150 fosses i s'ha fet el treball d'identificació i documentació dels cossos, a més de la recuperació de la memòria oral de les famílies dels assassinats. González va destacar el paper de les associacions de familiars que, al seu parer, han constituït la veritable “espina dorsal” del moviment memorial per a la recuperació dels desapareguts. En la fase final del projecte, s'ha pogut lliurar a moltes famílies els cossos dels seus familiars assassinats, permetent així donar-los una sepultura digna. El projecte reivindicat de creació d'un centre d'interpretació sobre el cementiri està encara per realitzar-se.

San Pedro de Cerdeña: camp de presoners de les Brigades Internacionals (Burgos)

Consol Hernández, vicepresidenta d’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, va presentar el cas del Monestir visigot de San Pedro de Cerdeña, convertit, per la seva proximitat a Burgos, en camp de presoners dels Brigades Internacionals durant la Guerra d'Espanya. Durant la guerra va ser utilitzat per la propaganda franquista organitzant visites de periodistes i diplomàtics i presentat com a “model de camp de presoners”. Però la realitat de les seves condicions eren deplorables, documentant-se abundants malalties i suïcidis entre els presos. Res en l'espai actual del recinte recorda l'existència del camp de presoners, i la comunitat de monjos que viu en el monestir no sembla estar motivada a facilitar el treball de les associacions que demanen la seva declaració com a lloc de la memòria.

Patronato de Protección de la Mujer (1940-1985)

Mercè Garcés, vicepresidenta del Ateneu Memòria Popular, va presentar el cas del Patronato de Protección de la Mujer i dels centres on milers de dones van ser recloses durant anys amb l'objectiu de ser “reeducades”. Els centres del patronat, actiu entre 1940 i 1985, eren majoritàriament regits per monges. A ells anaven dones que, per diversos motius (víctimes de violació, suposada “promiscuïtat”, pobresa…), es creia necessari “reformar”. En aquests centres estan documentades tortures, explotació laboral, experiments físics i psicològics, robatori de fills/as… El col·lectiu Contra l’oblit fa costat a les dones víctimes del Patronat i documenta els abusos dels quals van ser objecte. Garcés va denunciar que moltes de les comunitats religioses del Patronat (Religioses Adoratrius, Germanes del Bon Pastor, Adoratrius esclaves del Sant Sagrament…) segueixen avui dia en actiu, treballant amb menors i mantenint convenis amb nombroses institucions públiques, sense que se'ls hagi exigit cap responsabilitat per la seva actuació repressora durant la dictadura.

Rutes dels maquis al Pirineu (Catalunya)

Raül Vallsva presentar el treball realitzat per l’Amical Antics guerrillers de Catalunya en relació amb la recuperació dels itineraris utilitzats pels maquis, guerrillers antifranquistes, en els anys 40 i principis dels 50. Recentment, han senyalitzat i difós mapes de tres rutes senderistes que es poden realitzar a peu pel Pirineu català. L’Amical ha produït documentals, com “Cisquet i el seu germà”, sobre la vida d'un guerriller d'Olot; “508 dies” sobre el cas del maqui Antoni Figueras, ocultat durant més d'un any a casa de la família de Cristina Zalba; i “A través dels tombes bufa el vent”, sobre els deu guerrillers morts en una emboscada a Sant Mateu de Bages. També han impulsat la col·locació de faristols memorials; la celebració d'homenatges; la recuperació de la memòria de personatges oblidats i altres actuacions, com l'edició del llibre “Obrint camins de llibertat” sobre les rutes i les biografies dels principals guies de la guerrilla i un còmic “Maquis. La història d’en Cisquet”.

Llocs de memòria a els Illes Balears

Maria Antonia Oliveri Dolors Marin, integrants de Memòria Democràtica de Mallorca, van parlar sobre el Fortí d’Illetes i altres elements memorials de l'illa, com les fosses comunes del cementiri de Porreres, el castell de la Mola de Maó o el camp de concentració de Formentera. Sobre el Fortí d’Illetes, van destacar l'absència d'una monografia sobre l'edifici, situat a Calvià, sobre la Badia de Palma, a 150 metres del mar i que ocupa unes tres hectàrees de superfície. Construït a la fi del segle XIX, el 1934 es va convertir a la presó, i manté aquest ús fins els anys 90. Pel fortí van passar preses com Aurora Picornell i les Roges des Molinar, executades al cementiri de Manacor.

Sobre la Casa del Poble de Mallorca – Centre Obrer, es va recordar el seu paper com a referent antifeixista els anys previs a la guerra civil i la seva conversió en caserna de la Falange a l'inici de la guerra, on es van cometre nombroses tortures. Col·lectius com els “Amics de la Casa del Poble” reivindiquen la seva declaració d'espai de memòria democràtica, especialment ara que s'està iniciant en el recinte la construcció d'un edifici d'habitatges.

Camp de la Bota (Barcelona)

Josep Colomer, de la Associació pro Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya, va presentar el cas dels memorials del Camp de la Bota de Barcelona, en el qual es va executar a 1.717 persones entre 1939 i 1952. Al Camp de la Bota s'han erigit monuments commemoratius com Fraternitat, de Miquel Navarro; el Parapet d'execucions, de Francesc Abad o el Bosc de petjades, del mateix Francesc Abad. Malgrat aquests avanços, cal lamentar la construcció d'un enorme hotel i l'enfonsament sota l'aigua de part del recinte, especialment del parapet on es produïen les execucions. Tot això es va produir, paradoxalment, en el marc de la reurbanització realitzada durant el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 de Barcelona.

La repressió franquista sobre el col·lectiu LGTBIQ+

Leopold Estapé, historiador del moviment LGTBIQ+, va recordar que el franquisme no va perseguir únicament per motius polítics, sinó també per orientació i identitat sexual i que algunes lleis no eren únicament punitives, sinó també preventives, és a dir, que podien detenir, acusar i sentenciar sense crim comès. Estapé recorda la necessitat d'anar més enllà de la mera col·locació de plaques commemoratives, i va destacar la necessitat de declarar llocs de memòria, com el cas la Colònia Agrícola Penitenciària de Tefía a Fuerteventura (Canàries).

Casa de Artes y Oficios de Logronyo (1936-37)

Carlos Muñoz va documentar el cas de la Casa de Artes y Oficios de Logronyo. Durant la Guerra d'Espanya, Logronyo, on es va imposar el cop militar, va quedar com una ciutat de la rereguarda del bàndol franquista, per la qual cosa van proliferar en ella les presons i hospitals. L'edifici va ser usat com a presó entre juliol del 36 i abril 37, i la seva memòria va quedar registrada en el llibre Las sacas, de Patricio Escobal.

El Front del Segre i les Brigades Internacionals

Unga Oleksiuk, neta d'un brigadista polonès caigut a Espanya i membre de l’Amical Brigades Internacionals de Catalunya, es va referir als espais memorials de la Batalla del Segre i a les Brigades Internacionals, en concret sobre la inèdita història del batalló hispà-polonès Palafox (XIII Brigada Internacional). Oleksiuk, entre altres qüestions relacionades amb la guerra i els DDHH, va recordar l'obligació dels contendents, segons el Conveni de Ginebra (en 1936 estava vigent l'acord de 1929), de facilitar la repatriació de presoners greument ferits i malalts, un deure sovint ignorat. En el cas dels brigadistes internacionals que provenien de dictadures feixistes i de règims d'extrema dreta van ser lliurats als seus països i molts van acabar executats o internats en camps de concentració.

Batalló Palafox de voluntaris polonesos de la XIII Brigada Internacional. Font: autor desconegut.

Pavelló de Marins il·lustres

Antonio Serra Serrano, d'Associació per la Memòria Militar Democràtica, va tractar el cas del Pavelló de Marins il·lustres, en el qual hi ha enterrats militars que van participar en els bombardejos sobre la carretera de Màlaga a Almeria durant la tristament cèlebre Desbandá. Va exigir l'exhumació d'aquests cadàvers del pavelló d'uns militars franquistes dels quals consta que van participar en crims de guerra contra la població civil.

Presó de Mataró (Catalunya)

Pablo Morales, president del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, va parlar sobre la Presó de Mataró, primera presó panòptica a Espanya, construïda el 1859 per Elies Rogent, en la qual van estar presos personatges com l'alcalde republicà de Mataró, Josep Abril, posteriorment afusellat al Camp de la Bota. Encara que l'edifici ha estat recuperat, es dedica a activitats d'art contemporani, que deixen poc o nul lloc al record històric de l'edifici, que Morales i la seva entitat reivindiquen. D'altra banda va assenyalar l'existència de fosses al cementiri de Mataró amb uns 50 brigadistes internacionals enterrats, i les fosses de republicans al cementiri de les Caputxines de Mataró.

Antiga presó de Càceres

Pepe Hinojosa, de l'Asociación Memorial en el cementerio de Cáceres, va reivindicar una actuació immediata sobre l'Antiga presó de Càceres, edifici en greu degradació i que urgeix consolidar i recuperar com a lloc de memòria. La presó va ser un lloc d'empresonament i repressió de republicans durant la guerra i en democràcia d'activistes per la insubmissió contra el servei militar. Al mateix temps va denunciar la inacció i la falta de voluntat política de les institucions responsables envers aquest espai.

Fossa comuna del Cementiri de Castelló i Presó del Convent de la Mercè de Borriana (Pais Valencià)

A través de comunicació escrita pel Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, es va reivindicar la declaració com a lloc de memòria de la fossa comuna del cementiri de Castelló, així com l'excavació de les 86 fosses amb més de tres mil assassinats a la província. Memòria Llibertària va presentar el cas de la presó franquista del Convent de la Mercè de Borriana, sol·licitant la seva inclusió en l'Inventari d'espais de llocs de memòria

Conclusions dels organitzadors

Andrea Carrera, en representació d’Iridia i EUROM, va agrair a tots els participants les seves aportacions, treball incansable i entusiasme, que sovint ha d'enfrontar-se a la inacció de les institucions. Va reivindicar la importància de les demandes de creació d'espais de recuperació de la memòria històrica, així com d'una divulgació àmplia dels resultats de les recerques. Per part seva, Domènec Martínez, d’ACPEFF, i en nom dels organitzadors es va comprometre a publicar en alguna forma els resultats de la jornada, va repetir la urgència d'accelerar la implementació de la Llei 20/22, i va denunciar, més enllà de la retòrica, la lentitud del govern actual, i de les institucions autonòmiques, provincials i locals en aquest sentit. Va plantejar la urgència de fer un mapeig dels llocs de memòria a nivell estatal i donar visibilitat als espais locals en clau pedagògica. També va relacionar el treball memoralístic amb el coneixement, la cultura, l'emoció i la lluita pels drets humans, en un moment de regressió democràtica i d'avanç de l'extrema dreta. En aquest sentit va ressaltar el valor de l'esperança i l'optimisme en l'àrdua tasca per la recuperació de la memòria i posant a la Model, antiga presó i recinte en el qual es va celebrar la jornada, com a exemple d'èxit palpable del moviment memorialista.

Consideracions finals

La jornada va mostrar el ric ecosistema i la vitalitat actual de les entitats memorials. És de lamentar el poc ressò mediàtic que va tenir una trobada d'aquesta riquesa i diversitat. Malgrat els esforços de les entitats, la memòria democràtica sembla no tenir cabuda de forma regular en les agendes dels mitjans de comunicació. És important remarcar que en les intervencions dels participants van aparèixer reiteradament advertiments a les quals cal atendre: el perill que els espais de la memòria es banalitzin i tinguin com a prioritat activitats amb poca o nul·la relació amb la memòria històrica.

També es va posar retiradament el focus en la necessitat de millorar la presència d'aquests llocs en el currículum de l'educació primària i secundària i es va alertar de l'intent de despolititzar i suprimir els continguts manifestament antifeixistes, antiautoritaris i emancipatoris. És per això que reduir la recuperació de la memòria a una mera lluita per un sistema polític, la democràcia liberal, que es donaria per aconseguit i culminat, és una temptació recurrent d'algunes institucions que s'excusen des d'una suposada obligació de “neutralitat i equidistància” sobre els passats violents i traumàtics. Però per als participants en aquesta jornada, la “neutralitat” a llarga pot erosionar els valors de la democràcia i de defensa dels drets humans.

En un moment d'auge de l'extrema dreta a nivell mundial, jornades com les de la Model són un exercici de reivindicació de la necessitat de recuperar la memòria històrica i difondre-la enfront d'una desmemòria i revisió de la història que es poden convertir fàcilment en aliats dels discursos neofeixistes. El passat és, per tant, un camp de batalla en el qual ens juguem com serà el present i especialment el futur. Davant això no té cabuda una memòria pretesament neutra, despolititzada o al servei d'un present lliure de conflictes ni conquestes socials pendents. Les associacions defensen una memòria combativa, que connecti i empoderi a les generacions actuals amb els valors universals de llibertat, igualtat, progrés social i emancipació humana, que van impulsar les lluites que avui recordem i reivindiquem en aquests llocs memorials.

Visita a l’exposició sobre la Generació TOP en el espai memorial de La Model. Font: Associació Catalana de persones expreses polítiques del franquisme.

La jornada, un èxit reivindicatiu i a nivell de continguts, va acabar amb una visita a l'exposició “La generació TOP”, dedicada a la lluita antifranquista, amb la guia d'un dels seus impulsors, Carles Vallejo, president de l'Associació catalana de persones expresses polítiques del franquisme i ell mateix tancat durant la dictadura en aquesta mateixa presó.