El turisme és més que un sector econòmic, és una activitat que travessa vides i territoris. El seu desenvolupament hegemònic sota els interessos del capital ha generat més impactes negatius que positius: treball precari, processos d’expropiació i expulsió de la població local, encariment del cost de vida, impactes en el paisatge i l’ambient... Per això, no és d’estranyar que aquest malestar es manifesti de diferents maneres: mobilitzacions, accions directes no violentes o expressions artístiques. Diversos personatges del panorama musical han canalitzat el seu malestar a través de cançons. L’últim, Bad Bunny, amb l’àlbum “DeBÍ TiRAR MáS FOToS”, però d’ell ja se’n parlarà en un altre article.

Maria Jaume és una cantant, guitarrista i compositora nascuda a Mallorca el 1999. El 2019 va guanyar el concurs “Sona9” i tot seguit va publicar el seu primer àlbum d’estudi “Fins maig no revisc”. El 2022 va estrenar “Voltes i voltes” i dos anys més tard, va néixer “Nostàlgia Airlines”. En aquest tercer àlbum d’estudi el turisme esdevé l’eix vertebrador de les històries que es conten.

Cantar sobre el que ens passa

L’arxipèlag balear és una zona brutalment impactada pel desenvolupament turístic. El 2024 es van registrar 15,3 milions d’arribades de turistes internacionals enfront d’una població total de 1.244.394 persones segons l’últim registre de l’Institut Nacional d’Estadística. En el cas de Mallorca, és l’illa natal de quatre grans grups hotelers internacionals: Barceló (1929), Riu (1953), Iberostar (1956) i Meliá (1956). Així doncs, no és d’estranyar que en aquest territori hagin aflorat artistes des dels anys 80 que facin cançons al voltant del fenomen turístic com bé recollia Marcel Pich a un fil d’X.

El 1989, Carlos Garrido, Raphel Pherrer i Tomeu Miranda publicaven Mallorcatur, una cançó on es denunciava, en to còmic, la venta de l’illa al turisme: “Blocs d’hotels, de parcs i discoteques, una terra oberta al visitant”. Marcel Pich, després de citar a altres artistes, anomena també el disc d’Eixut “Majorcan Souvenir” on la primera cançó comença amb la veu d’una hostessa de vol donant la benvinguda a Mallorca en diversos idiomes. Si avancem en el temps, arribem a la peça de Maria Jaume on, a través d’un pop molt ballable, iniciem un viatge a bord de “Nostàlgia airlines” on coneixerem diverses històries d’amor, desamor, i experimentarem sentiments d’enyor i ràbia davant d’una illa implacablement impactada pel turisme.

Hotel Lido. Ca’n Pastilla, Mallorca, 1958. Imatge de l'Arxiu del So i la Imatge de Mallorca.

Relacions travessades pel turisme

Aquest disc, produït a quatre mans entre Maria Jaume i Lluís Cabot (ex Da Souza), publicat sota el segell de Bankrobber, està a punt de celebrar el seu primer any. En ell trobarem col·laboracions amb Julieta, Mar Grimalt, Renaldo & Clara i Pau Debon, el cantant d'Antònia Font. Aparentment, pot semblar un disc sobre les anades i vingudes amoroses d’una jove, però Maria Jaume en aquest disc volia mostrar “com les relacions són afectades per contextos com el turisme”, explica en una entrevista pel diari ARA. Així doncs, parla de què ocorre amb aquests vincles quan t’has de separar per feina o has d’anar-te’n a viure fora de les illes, en moltes ocasions, no per voluntat pròpia, sinó perquè el context no et permet projectar un futur desitjable. De fet, el nombre de joves d’entre 15 i 34 anys que ha marxat a treballar o estudiar fora de l’arxipèlag ha crescut un 114% en darrers deu anys.

Per aquest motiu, per a Maria Jaume, escriure sobre tot el que ocórrer a l’illa era qüestió de temps, perquè “forma part del meu dia a dia i me resta una qualitat de vida brutal, és normal que hi escrigui”, afirmava la cantant en el programa de “La Turra” sobre turisme. També, afegia com “de la mateixa manera que quan em trenquen el cor faig una cançó, també ho faig si estan explotant ca meva, massificant-la, despersonificant-la...”.

Grafiti a un carrer de la Vila de Gràcia, Barcelona. Imatge de Carla Izcara

Nostàlgia airlines

El viatge a bord de “Nostalgia airlines” comença amb bon ritme amb “Pura Geografia”, cançó on s’explica una historia d’amor que no acaba de funcionar a causa de la distància. Altres cançons del disc segueixen aquest fil com, per exemple, “Trista a Miami”, un reggaeton amb la Julieta. Al disc trobem també moltes peces que parlen de ruptures i desamors. De fet, “no hi ha cap que sigui sobre una relació normal”, en paraules de Maria Jaume pel diari ARA. Això és totalment intencionat per mostrar com el turisme, no només travessa els territoris, sinó també les vides de les persones que els habiten. Escoltarem cançons de com joves de Mallorca s’enamoren, entre ells, però també de turistes que venen i van i com de complexes poden esdevenir aquestes relacions. Així, “Xin xin i bye bye” esdevé una picada d’ullet a “Trista a Miami” i “Quina Pena” on l’autora tanca una etapa amb una persona de parla italiana. Amb un missatge potent de desamor i falses promeses, “me’n record de quan anàvem junts de sa mà i de quan me deies Meri me vull casar”,  però amb una lletra lleugera i divertida on es barreja el català amb l’italià, “es passat s’ha esfumat, xin xin i bye bye, amore, che dolore”, Maria Jaume ens fa ballar i cantar amb aquesta història que tant pot ressonar en altres contextos turistifcats on les relacions sexoafectives entre locals i turistes passen i, en ocasions, generen esperances que després es queden en històries que cal superar.

Moltes de les narratives que trobem al disc sorgeixen de nit. “Ella sempre crema” és una de les melodies més sensuals del disc on amb un ritme d’electrònica i reggaeton ens traslladem a qualsevol discoteca mallorquina. L’afrobeat “Super mala pinta” amb Renaldo & Clara també parla de les sensacions de passió i por al conèixer a algú i en un vers diu: “mira, podem anar a la mar i veurem es sol sortir, sé una cala sense guiris que no surt a cap review”. Amb aquesta frase, expressen de forma airosa l’impacte de les xarxes socials als destins turístics. El fet de posar la localització a les imatges que es comparteixen a xarxes o els trends a TikTok han generat grans afluències de persones a nous atractius turístics, molts d’ells no preparats per a rebre tantes persones de cop. En el cas concret de les illes, ha tingut especial impacte a les zones de platja.

Per acabar amb aquest capítol de passions diürnes i nocturnes, tenim “Ressaca a sa platja”, lletra que aglutina totes les complexitats d’aquestes relacions internacionals. Les dues primeres estrofes escenifiquen una retrobada: “Quant de temps fa que no te veia, pensava en com devies estar, si m’has enyorat aquests vespres fent sa vida a una altra ciutat. Me'n record de tot lo que fèiem, sé que tu també ho tens gravat, però te n’anares per sempre i per aquí tot ha canviat, tot ha canviat”. En aquesta peça se’ns presenta un conte d’amor d’estiu on “jo sabia i tu sabies lo que passaria per setembre: ‘deu per sempre”; històries intenses amb data de caducitat, tant pel context estival com per les distàncies. Malgrat la forma planera d’escriure de Maria Jaume amb aquests versos podem sentir el dolor i el sentiment de nostàlgia que impregna tot el disc, sobretot amb la frase “tu te n’anares per sempre i per aquí tot ha canviat”. En les memòries de la majoria, ocupen un lloc especial els “amors d’estiu”, però què complexes es tornen aquests vincles si les entenem des d’un altre punt de vista. Aquesta cançó, penso que convida a preguntar-nos com viatgem i quines relacions establim amb les persones que habiten els territoris que visitem. Què ocorre amb aquests amors fugaços quan marxem? Malgrat nosaltres guardem records immòbils, com si es tractessin d’una postal, Maria Jaume ens recorda que “tot canvia” i que no és el mateix anar-se’n que quedar-se. Així mateix, també reivindica la dificultat de marxar de la teva terra natal, en aquests casos per obligació, i com aquestes partides afecten als llaços socials i familiars.

Hoteles, sol y playa

El punt àlgid de la nostàlgia l’assolim amb “Cala Rajada 1964”. Aquesta platja se situa al nord-est de l’illa i ha esdevingut molt popular entre el turisme alemany de segones residències.  L’autora, en una entrevista per a RAC1, explica que el títol de la cançó és per un documental d’Elisa Benal que “xerra d’una postal de sa Mallorca dels anys 60”. En concret, Maria Jaume assenyala que tracta “d'una dona que tenia una de ses primeres pensions a Cala Rajada, de com tenia relacions d'amistat amb els seus clients i com se n'anava després a Alemanya a casa seva perquè la convidaven”. La cantant, a l’entrevista lamenta que el turisme hagi esdevingut una altra cosa i ja no es donin de forma habitual aquestes relacions. La peça musical acaba amb el seu padrí cantant “paisajes lindos tiene Mallorca y lindas playas para escuchar…”. Aquests versos són de “Bajo el Cielo de Palma”, tot un hit de promoció turística de Bonet de San Pedro, cantant de Palma que es va fer popular a partir dels anys 40.

Mallorca, Cala Ratjada, 1954. Imatge de l'Arxiu del So i de la Imatge de Mallorca.

Amb aquesta cançó Bonet de San Pedro comença “Hoteles, sol y playa”, una de les lletres més reivindicatives del disc acompanyada de la veu de Pau Dabon, cantant del grup mallorquí Antònia Font. D’aquests versos, en primer lloc, podem extreure com el turisme transforma el comerç local en “botigues de souvenirs” i el sentiment d’expulsió que convida a pensar “jo no torn per aquí”. En segon lloc, amb l’estrofa de Pau Dabon, posen de relleu l’impacte de les arribades massives de turistes tant per aire com per mar: “Avions volant, pel cel escampant fum a les totes i gent com a ones. I per la mar, arriba un creuer de quinze pisos 100% ecofriend.” Sense perdre el to satíric de tot el disc, amb aquesta estrofa també fan una crítica al greenwashing que estan fent moltes empreses del sector. Amb la mateixa agudesa, no només critiquen el turisme massiu, sinó també el de luxe amb els següents versos: “un embús de sis carrils de s'aeroport a Portopí. I un senyor manant un Porsche recent llogat se caga amb tot.” Balears, sobretot després de la pandèmia de COVID-19, ha començat a competir amb altres destinacions turístiques per atraure un turisme de major poder adquisitiu. Així doncs, s’està “experimentant un canvi de model amb la reconversió de l’oferta de allotjament vers l’increment de les categories i la penalització del turisme d’excessos a algunes ciutats turístiques” com explicava Macià Blázquez a un article per Alba Sud. Aquest nou “turisme de qualitat” només genera més desigualtat i incrementa el consum de recursos energètics i hídrics a l’illa.

En tercer lloc, la tornada de la cançó plasma molt bé el mite inculcat pel sector privat, amb el beneplàcit de l’administració pública, sobre la importància del turisme com generador de treball i riquesa i la necessitat de seguir impulsant el sector, així com presentar-lo com una “industria sense xemeneies”. Per això, Jaume i Dabon canten: “Hoteles, sol y playa. Turista no se vaya, no. Noranta mil piscines i un golf a Ses Salines oh”. L’oposició a la construcció de camps de golf ha sigut una lluita constant d’organitzacions ecologistes com el GOB i altres moviments socials per la pressió sobre els recursos hídrics així com la contaminació dels aqüífers que aquestes macro construccions suposen en el context insular balear. Per tant, el turisme, ni imprescindible ni innocu.

Final de viatge

Tanquem aquesta etapa de Maria Jaume (o no) amb una col·laboració molt esperada amb Fades, grup mallorquí emergent que reivindica la consciència lingüística i la lluita pels drets de les diversitats sexuals i de gènere. Amb aquesta proposta musical desenfadada amb una estètica molt dels 2000, recuperem el tema estrella de Maria Jaume sobre relacions truncades pel turisme. En aquest cas, parlen d’un amor impossible entre algú de Barcelona i una persona de París. Un cop més, la distancia física s’anteposa a aquesta relació: “De Paris a Lloret es massa liada, jo no vull un amor de videotrucada”. Però, aquesta vegada, no només és una distancia física, sinó també cultural, per això canten: “Si no m'entens en català. Mon chéri, comment ça va? Crec que hauria d'acabar. Jo d'aquí, tu d'allà”. Per tancar la tornada, aquestes artistes mallorquines residint a Barcelona, juguen amb la campanya “Tourist go home” demanant-li al seu amor que no li trenqui el cor i que “go home, please go home”.

Nostalgia Airlines és un disc que amb el que pots ballar i evadir les preocupacions diàries però, si pares atenció, veus com les seves lletres amables amaguen potents missatges sobre els impactes del turisme. Afectacions que van més enllà de dades econòmiques perquè parlem d’un sector molt transversal que afecta a les relacions entre persones. El moviment de persones també crea histories d’amor i desamor que deixen petjada, sobretot en aquelles persones que vivim en contextos tan turistificats on tota vida econòmica i social es veu subordinada a les activitats turístiques sota l’hegemonia del capital.

Cada cop més artistes del panorama musical estan parlant de turisme. Això no es deu a cap moda, sinó més aviat és un símptoma de com el turisme impregna les nostres vides. Per tant, per romandre als nostres territoris i construir futurs més desitjables, hem de canviar el rumb i el turisme també juga un paper. D’una banda, el sector haurà de tenir menys pes en les economies per crear territoris menys vulnerables. D’una altra, haurem de treballar menys i millor, tant dins com fora de casa, per poder tenir més temps d’oci i gaudi de qualitat, sobretot pensant en aquelles persones que per diversos motius tenen més dificultats per accedir-hi. Per això mateix, hem de reclamar un turisme on les nostres necessitats es posin per davant dels interessos del capital i es tinguin en compte els límits planetaris en un context de crisi climàtica. Proposo que defugim d’uns territoris de postal per construir col·lectivament territoris vius gojosos.