El Parc Agrari de la Conca d’Òdena a la comarca de l’Anoia és un dels molts projectes que estan sorgint a Catalunya amb la voluntat de revitalitzar un sector primari que ha patit durant anys les escomeses de l’agroindústria. Fer-ho implica articular i planificar l’economia del territori per potenciar la producció agrícola local i enfortir a una pagesia que vol produir aliments saludables i de proximitat.

Com queda definit en el Pla de gestió i desenvolupament del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, un parc agrari és “... una eina de dinamització territorial i econòmica que ha de servir per gestionar i dinamitzar un espai agroforestal determinat i totes les activitats que s’hi desenvolupen, incidint positivament en tals activitats i en els serveis ecosistèmics proveïts pel territori al conjunt de la població” (PDG del Parc Agrari d’Òdena, 2022).

La Política Agrària Comú (PAC) de la Unió Europea neix el 1962, i ha tingut entre els seus objectius principals la protecció dels espais agraris del continent. Especialment, des dels anys vuitanta ha promogut la creació de parcs agraris. Si bé a Espanya la figura legal que els hi donava cobertura és de 1993, a Catalunya no va ser fins al 2019 que la Llei d’espais agraris (encara per desplegar) els hi va donar reconeixement.

Així, a Catalunya comptem amb un seguit de parcs agraris, impulsats especialment per la Diputació de Barcelona, institució que ha apostat per incloure aquesta figura dins dels seus espais naturals protegits. Un exemple pioner és el Parc Agrari del Baix Llobregat, creat el 1998, que es troba dins l’àrea metropolitana de Barcelona i abasta més de tres mil hectàrees o l’Espai Rural de Gallecs a la comarca del Vallès, amb 733 hectàrees i nascut el 2000. Altres parcs són l’Espai agrari de la Baixa Torderaal nord del Maresme fundat el 2022, el Parc rural del Montserrat nascut el 2006 o el Parc rural regional del Prepirineu català el 2022. Aquests espais han estat creats amb la voluntat de millorar la preservació i la biodiversitat dels entorns rurals i naturals, gestionar-los de forma adequada i promoure’ls econòmicament, posant el valor els seus productes agrícoles i ramaders.

Els Parcs Agraris han estat una resposta a les polítiques agràries impulsades a escala global després de la II Guerra Mundial. Aquestes, sota la consigna de la “Revolució Verda”, van suposar un fort desencaix territorial de l’activitat agrària que va suposar l’extinció de la vella gestió integrada del territori. Una mal anomenada “revolució” que va dur a la industrialització massiva de l’agricultura, l’extensió del monoconreu, en molts casos orientat a l’exportació, la pèrdua de biodiversitat agrícola i ramadera i la introducció d’agroquímics amb greus conseqüències ambientals per les terres, per les masses d’aigua continentals i oceàniques, la salut dels ecosistemes i de retruc la humana.

Els parcs agraris són espais adients per recuperar la riquesa en coneixements ancestrals de la pagesia, incorporant-ne les aportacions que ens ha proporcionat la moderna ciència ecològica: el retorn a una diversitat i rotació de conreus, la transició cap a un model agrícola i ramader ecològic i la voluntat de recuperar un mosaic agroforestal i paisatgístic que, com defensa el catedràtic i expert en història agrària, Enric Tello, “hem heretat de les velles cultures pageses i són particularment bons en la seva capacitat d'acollir biodiversitat i d'oferir corredors ecològics viables” (Tello, E. 2006).

El Parc Agrari de la Conca d’Òdena

El 2017 neix el Parc Agrari de la Conca d’Òdena (popularment conegut com el PACO) amb l’objectiu d’esdevenir un instrument per al desenvolupament econòmic i la dinamització territorial del sector primari en aquesta comarca de la Catalunya central. El projecte de parc volia coordinar, al voltant de la producció agrària i ramadera, sectors com la indústria de transformació alimentària, el comerç local, el turisme rural i la restauració. L’objectiu era conscienciar a la població local sobre el valor agrari del seu territori i orientar el desenvolupament cap a un model de producció i consum ecològicament sostenible.

El parc inclou un nucli central amb 16 municipis, que abasten 396,19 km² i amb una població de 83.602 habitants (Idescat, 2022), la meitat concentrats a la capital de la comarca, Igualada (41.466 habitants el 2024).

Font: Parc Agrari de la Conca d'Òdena. 

L’objectiu declarat del projecte és la producció d’aliments de qualitat i pel consum de proximitat, responen així a les necessitats que imposa la crisi ecològica i un dels seus principals símptomes: el canvi climàtic a conseqüència d’un escalfament planetari provocat per causes antròpiques. És per això que el parc té una visió transversal: vol incloure tots els sectors econòmics del territori, fomentar la sobirania alimentària, protegir el mosaic agroforestal, generar contextos que millorin la resiliència del sector i que estiguin en línia amb la transició ecosocial que cal dur a terme.

Per complir amb aquests ambiciosos objectius el parc es planteja cinc reptes:

1. Tenir unes explotacions agràries i ramaderes econòmicament viables.
2. Comptar amb un mercat de consumidors de proximitat que puguin accedir a productes de qualitat.
3. Fomentar que els comerços i restauradors locals tinguin accés i utilitzin la producció del parc.
4. Afavorir la innovació tecnològica i la diversificació dels conreus.
5. Promoure un turisme de proximitat sota la premissa que per valorar cal conèixer. 

I per assolir-los, i en consonància amb aquests, es defineixen també cinc línies estratègiques:

1. Preservar, fomentar i diversificar l’activitat agrària.
2. Fomentar la cadena de valor agroalimentària local.
3. Incrementar i facilitar l’accés al producte local.
4. Actuar per un territori sostenible.
5. Conscienciar, comunicar i promocionar.

Per a impulsar aquests reptes i línies estratègiques el parc agrari s’ha dotat des de 2023 del segell distintiu “Producte del Parc Agrari d’Òdena”, que dona la garantia que els aliments comercialitzats s’han elaborat amb productes del parc, exceptuant aquells ingredients secundaris que no és possible produir-los a escala local, com per exemple el sucre, el pebre o la canyella. Els productes han de garantir tot un seguit de requisits, regulats per un detallat reglament, de sostenibilitat, proximitat, qualitat, tradició i traçabilitat implicant un impacte positiu per l’economia local, el medi ambient i la identitat territorial.

Ús recreatiu i turístic dels parcs agraris

La voluntat de desenvolupar pràctiques turístiques es troba present de forma implícita o explicita en els parcs consolidats tot i que en varien les modalitats. El Parc Agrari del Llobregat, situat dins l’àrea metropolitana de Barcelona, i per tant exposat a tot tipus de riscos i pressions a causa d’aquesta ubicació, posa l’accent en una forta ordenació de l'ús públic de l’espai i fa una estricta regulació dels llocs visitables i de les formes d’accedir-hi. Per altra banda, ha desenvolupat un fort impuls dels mercats de pagès que comercialitzen els productes als municipis inclosos en el parc i fan promoció a la seva Web dels restaurants que els inclouen en els seus menús.

Font: Parc Agrari del Baix Llobregat. 

L’Espai de Gallecs ha optat per donar importància a la potencialitat pedagògica de les visites, que adreça especialment a les escoles, i on la centralitat temàtica està en la difusió de l’agricultura ecològica, el coneixement de la fauna i la flora, l’ús de les energies renovables, la gestió de l’aigua i el tractament de residus.

El Parc Agrari de la Baixa Tordera proposa rutes per conèixer l’espai, visites a granges que comercialitzen els seus productes i promou restaurants locals que els utilitzen, alhora que divulga receptes cuinades amb ells.

Finalment, el Parc Rural del Montserrat és el que compta amb una proposta turística més convencional, i amb una vinculació més tangencial amb la producció agrària, i on el paisatge i els espais naturals juguen el paper central, oferint un ampli ventall d’experiències d’oci: rutes senderistes i cicloturistes, patrimoni cultural i tradicions, aventura, meditació i salut, etc.

Per tant, davant la diversitat d’espais rurals tenim també diversitat de propostes d’ús turístic. Tot i que majoritàriament aquestes giren al voltant de la producció d’aliments i s’orienten cap a la promoció de models agroecològics, basats en la recuperació de la biodiversitat de conreus i del vell mosaic agroforestal que el model industrial va fer desaparèixer.

Turisme al Parc Agrari de la Conca d’Òdena?

El Col·lectiu Eixarcolant, amb seu a Jorba, un dels municipis de l’espai agrari, juntament amb el Consell Comarcal de l’Anoia, ha estat el nucli de la gestió i dinamització tècnica que ha impulsat el Parc Agrari d’Òdena. Aquest col·lectiu, que va néixer amb la voluntat de recuperació d’antigues llavors per tal d’evitar la seva pèrdua definitiva, ha esdevingut un projecte que té com a objectiu la dinamització i el desenvolupament rural, i com ells mateixos declaren a la seva web “treballem per desenvolupar un model de producció, distribució i consum d’aliments i de desenvolupament econòmic més sostenible, ètic i just”. Des d’aquesta recuperació d’antigues varietats de conreu proposen el foment del consum dels productes locals i de temporada, fer viable econòmicament i dignificar la feina dels i les pageses, reactivar la vida rural i promoure la biodiversitat com a forma de combatre el canvi climàtic. Per desenvolupar-hi l’incipient projecte turístic del Parc Agrari d’Òdena, col·labora l’empresa Anoia Patrimoni, amb seu a Igualada la capital comarcal, dedicada a la gestió d’espais patrimonials i històrics a la comarca i que ofereixen serveis de gestió integral, atenció al visitant, guiatge, administració i comunicació.

El turisme és vist pels dinamitzadors del parc com una oportunitat per donar a conèixer i enfortir el projecte de parc agrari. Com afirma contundentment Daniel Gonzàlez d'Anoia Patrimoni, “allò que no es coneix, no es valora ni s’aprecia”. Per tant, es vol abordar l’activitat turística des d’una vessant decididament educativa, ja que dins del parc agrari es pot canalitzar un accés més organitzat i dirigit a afavorir aquest coneixement i, per altra banda, és una forma de potenciar la comercialització de les produccions per part dels i les pageses i ramaderes del parc. Com explica Jana Peters d’Eixarcolant, “el desconeixement sobre la producció agrària i el món rural és generalitzat i, dissortadament, no només en entorns que considerem pròpiament urbans, també en pobles rurals on hi ha un accés immediat als espais agraris”. Per tant, des del Parc Agrari de la Conca d’Òdena entenen que divulgar coneixement sobre el món rural és fonamental si es vol garantir la seva viabilitat econòmica i un futur per a la vida rural.

La comarca de l’Anoia, i sobretot Igualada, la seva capital, ha estat fonamentalment una regió industrial, propera i ben connectada amb l’àrea metropolitana de Barcelona, però s’ha mantingut fora dels territoris catalans on el turisme ha estat un sector important, i això, com afirma Daniel Gonzàlez d’Anoia Patrimoni, “juga a favor nostre perquè podem construir una cosa nova, ordenar-la i posar-la al servei de l’activitat agrícola i ramadera i no al revés”. A partir d’aquesta voluntat d’endreçar, i no deixar que el turisme es desenvolupi només a partir de les seves pròpies lògiques, es vol impulsar, com ens explica Jana Peters, “l’elaboració d’un catàleg d’activitats turístiques per les visites al parc agrari on es facin propostes d’un dia, o més d’un, on combinem pràctiques, que ja es fan actualment, com rutes amb bicicleta o en marxa nòrdica amb visites a productors amb un tast inclòs, dinar a un restaurant que treballa amb productes locals i conèixer llocs del patrimoni cultural i històric de la comarca, etc.”.

Rutafast. Font: Parc Agrari de la Conca d'Òdena. 

Aquesta visió de conjunt i voluntat de planificació els fa ser optimistes a l'hora d’enfrontar-se a les problemàtiques de sobrefreqüentació que s’estan donant en altres espais naturals i rurals. “Retornant a la idea de conèixer per valorar –remarca la Jana–, un dels problemes que afrontem és la manca de cura i respecte en les visites a espais rurals. En aquest sentit, el Parc Agrari ha de ser un instrument pedagògic per canviar aquestes tendències negatives i no haver de recórrer a les prohibicions”. Com apunta en aquest sentit en Daniel Gonzàlez, “qualsevol experiència de qualitat desapareix quan es massifica i, per tant, calen límits a aquesta freqüentació. Aquests no tenen per què ser definitius, ja que amb regulació i educació es poden anar flexibilitzant.”

En aquesta qüestió es barreja també la tendència que hem viscut les darreres dècades al voltant de la desvaloració de la feina de pagès i de l’abaratiment del preu dels aliments i com això ha afavorit les grans cadenes de distribució alimentaria i ha escanyat i arruïnat als petits productors. Per la Jana i en Daniel és fonamental revertir aquesta tendència i retornar a l’alimentació a la centralitat que va tenir en el passat. “No pot ser que s’identifiqui el producte local i de proximitat simplement amb un producte car i de luxe –afirma la Jana Peters–. És important conscienciar al consumidor de la feina que hi ha darrere aquesta producció i, en aquest sentit, un turisme ben organitzat i amb vocació pedagògica pot ser un factor fonamental per canviar aquestes mentalitats i prejudicis”.

En el mateix sentit, i respecte al treball al voltant de la visita turística que es comença a desenvolupar al parc, Daniel Gonzàlez afirma que “cal explicar, educar, fer entendre que darrere un producte o servei d’oci hi ha una feina, que molts cops necessita una gran formació prèvia, i això no pot ser gratis. Per una hora de visita turística a un espai natural o cultural de vegades calen cinquanta de treball previ”. Així mateix, creu fermament que més enllà de les facilitats que els negocis turístics han de tenir per participar i beneficiar-se de l’existència del parc, cal que vagin assumint algunes obligacions i com ens assenyala, “han d’estar interessats a obtenir algun segell de qualitat, com per exemple el Segell de Qualitat Biosphere i passar regularment pels controls externs que això implica”. Entre la Jana i en Daniel hi ha acord que el Parc Agrari ha de ser útil per coordinar i consensuar esforços que organitzin les activitats d’oci i per caminar en una mateixa direcció alhora de promoure’l com un espai turístic.

Conclusions

Com afirmava amb contundència Enric Tello (2006), els Parcs agraris són “l’inici d’un gran moviment que ha d’abraçar tot l’espai agrari per donar futur i vitalitat al món rural”. Sota aquest escalf, i durant el que portem de segle, han sorgit diverses propostes per a la creació i impuls d’espais que conservin el sòl agrari i enforteixin a la pagesia.Si, per una banda, hi ha factors interns de declivi del sector que motiven aquests projectes, també es veuen com una forma indirecta de protegir les terres de conreu davant els projectes urbanístics i les infraestructures de mobilitat que les trossegen i substitueixen. Els parcs han esdevingut, per tant, una frontissa davant d’uns processos que han reduït a mínims, tant el nombre de pagesos i pageses com de retruc la sobirania alimentària a Catalunya. També, i com explica Enric Tello (2006), les tendències generades per la agroindústria han dut a “l’esvaïment de moltes cultures agrícoles, pecuàries i forestals tradicionals, amb una gran diversitat de coneixements empírics i pràctiques o oficis que s’havien desenvolupat per assaig i error al llarg de la mil·lenària coevolució de les diferents agricultures a diferents bioregions del planeta”. Aquests vells coneixements esdevenen avui més necessaris que mai per poder encarar una urgent transició ecosocial on el paper del sector primari és fonamental i on els parcs agraris poden ser llocs paradigmàtics per aquesta recuperació del món rural.

Un comú denominador dels projectes de parcs i espais agraris és la voluntat de crear consciència col·lectiva, d’establir marcs d’eficiència, solidaritat i cooperació, de planificar objectius a llarg termini. Tot plegat, amb el propòsit de superar l’individualisme que de vegades caracteritza a la pagesia i que l’ha aïllat i afeblit, fent-la cada cop més vulnerable i controlable per les grans corporacions de l’agroindústria.

També cal parar atenció al fet que els parcs agraris beuen de la moderna valorització del que és local i dels circuits curts entre producció i consum, després de dècades on qualsevol producte arribat de fora era vist com a més atractiu. Aquesta valorització té el seu origen en idees i principis progressistes vinculats a una consciència ecologista que ha anat creixent els darrers anys i que considera desitjable i necessari generar proximitats i deixar enrere el model d’agroramaderia industrial. Però també conviu amb posicions més conservadores i que es canalitzen mitjançant discursos de caràcter nacionalista i que exhorten emocionalment a consumir productes propis i a recuperar formes tradicionals de maneig de la terra. Malgrat els elements clarament contradictoris que contenen, ambdues tendències poden conviure. Així i tot, cal ser conscients i estar atents de les diferents motivacions i ideologies que les impulsen i que a la llarga poden provocar contradiccions i tensions.

Mercat de Pagès. 

En aquest sentit, el turisme de proximitat pot ser un bon aliat per reforçar i fer més viables els parcs agraris i les idees i projectes que els impulsen. També per esvair desconfiances i apropar a la pagesia a l’agroecologia. Esdevenen un subjecte actiu per fer pedagogia sobre el valor i la importància social de la producció d’aliments i la pagesia. Són un poderós instrument per a la protecció dels sòls agrícoles i la cura del territori davant d’incendis forestals i altres amenaces. És per això, que és important que siguin coneguts i estiguin oberts a les visites recurrents i vistos com a lloc d’oci i consum per part de les poblacions properes. És evident que això s’ha de fer de manera planificada i regulada, buscant la convivència i tenint clar que la seva principal funció és la producció d’aliments saludables i pel consum de proximitat. No poden ser entesos només com a jardins per a l’esbarjo del visitant. Cal, per tant, organitzar amb cura les estades perquè el visitant s’endugui, tant, coneixements i valors sobre el món de pagès, com a productes de consum diari, amb la consciència d’estar comprant per “fer rebost” i convertint aquesta adquisició en quelcom habitual.

Els parcs i espais agraris són sens dubte projectes necessaris per a recuperar la centralitat perduda de l’alimentació a les nostres societats i també per a revertir el desencaix territorial provocat per una agroramaderia industrialitzada que ha trastocat el mil·lenari funcionalment metabòlic que caracteritzava els vells espais agraris i ha fet desaparèixer els antics mosaics agroforestals, tradicionals del món mediterrani.

Aquests projectes són absolutament estratègics i necessaris, però seran insuficients, si com ens diu l’Enric Tello, no inclouen tots els territoris rurals i esdevenen un model general per la nostra producció i consum d’aliments, i estan ben connectats a les zones urbanes i als espais naturals. Cal, per tant, evitar el risc que acabin convertint-se, com algunes zones naturals protegides, en petites illes i en una sort de reserves etnològiques destinades només a visites turístiques per a amants de temps i indrets ja desapareguts. L’experiència del Parc Agrari de la Conca d’Òdena mostra les potencialitats d’aquest model d’organització del territori per fer viable i dignificar la tasca dels i les pageses, així com promoure el consum de productes locals i un oci turístic conscient i de proximitat.