Rodrigo Fernández Miranda (Buenos Aires, 1974) és membre d’Ecologistas en Acción i Consume Hasta Morir, a més de col.laborar amb diferents organitzacions socials i mitjans de comunicació alternatius. És autor de El teatro de la libre elección (Editorial Popular, 2008); El legado consumista (Sodepaz Didesur, 2008) i coautor de Políticas públicas, beneficios privados (Foro de Turismo Responsable, 2009), Contapublicidad (Libros en Acción, 2009); El rompecabezas de la equidad (Icaria Editorial, 2006),entre d'altres. Actualment treballa des de Madrid com a investigador i consultor social a Folia Consultores i com a docent universitari amb Economistas sin Fronteras.

El seu últim llibre, Viajar perdiendo el Sur. Crítica del turismo de masas en la globalización, amb pròleg de Joan Buades i Ernest Cañada, es presenta el dimarts 27 de setembre de 2001 a les 19.30 h. a la seu d'Ecologistes en Acció a Madrid (C/ Marquès de Leganés 12). Al costat de Rodrigo Fernández Miranda, intervindrà Pedro Ramiro, investigador de l'Observatorio de Multinacionales de América Latina (OMAL) - Paz con Dignidad.

Conversem amb en Rodrigo sobre els continguts del llibre, el context en què apareix i la seva distribució.

A "Viajar perdiendo el Sur" fas una crítica severa al model turístic dominant i les conseqüències que en diversos ordres comporta la seva expansió a escala internacional. Com entens el paper jugat per la indústria turística a la globalització i en l'evolució del sistema capitalista en els darrers temps?

La indústria turística ha tingut una taxa de creixement sostingut per sobre de la mitjana de gairebé tots els sectors des de la finalització de la II Guerra Mundial. Evolució que ha acabat per situar a aquesta activitat com la més important del planeta al segle XXI, en percentatge del PIB global, volum de comerç internacional i quantitat de llocs de treball que genera.

Més enllà de les quanties, el model dominant de turisme és una activitat emblemàtica en la globalització econòmica, no només pels seus greus impactes a nivell mediambiental, econòmic i social per als països amfitrions, sinó també per les dinàmiques de liberalització, concentració de capitals, precarietat laboral i minva de drets de les persones treballadores, privatització de béns i espais públics i canvi d'ús i sobreexplotació dels recursos als llocs de destí.

A més, el turisme té en la globalització altra rellevància menys visible, en la mesura que els desplaçaments internacionals de persones, que aviat arribaran als mil milions anuals, cap a països empobrits afavoreix la imposició d'un sistema de valors i un estil de vida que són funcionals al propi capitalisme.

Finalment deixa en evidència un aspecte clau de les lògiques d'aquesta globalització: es prioritzen els drets a un lucre desorbitant de les empreses transnacionals i als excessos consumistes de les classes mitjanes dels països centrals, sobre els drets econòmics, socials, culturals i mediambientals de gran part de les poblacions dels països amfitrions de la Perifèria global. En definitiva, aquest turisme és una part essencial d'un model que dóna l'esquena a la vida, i que no pot créixer de manera infinita perquè hi ha límits biofísics a la seva expansió.

El mateix sector s'ha vist sotmès a un fort procés de concentració empresarial. Quines implicacions té aquest procés?

El procés de concentració empresarial en el turisme és fort, encara que fins ara és menor que el d’altres sectors en el marc de la globalització. Una desena d'empreses transnacionals de capitals europeus i nord-americans controlen aproximadament el vint per cent del negoci, encara que com és lògic aquest grau de concentració va in crescendo.

Les implicacions d'aquesta concentració són diverses, encara que les més rellevants poden ser el major poder polític que tenen aquestes empreses transnacionals, a través dels seus lobbies sectorials i també dels sectors connexos, que els permet que la presa de decisions polítiques així com les legislacions i polítiques públiques locals, regionals i globals s'ajustin en major mesura als seus interessos econòmics.

Un altre aspecte és la dificultat creixent de les petites explotacions per poder participar en el pastís del turisme, ja que la concentració es constitueix com una barrera a l'entrada, afavoreix els processos d'adquisició, construeix enormes economies d'escala, entre altres factors que deixen fora de joc a les petites i mitjanes empreses. Processos de concentració i acumulació que són connaturals al propi capitalisme.

La indústria turística està fent notables esforços per "mostrar" el seu compromís amb la reducció de la pobresa, que es tradueixen en iniciatives de RSC, projectes de cooperació, etc. Com valores aquesta estratègia i l'abast que està tenint?

En la mateixa línia que els capitals transnacionals, les grans empreses turístiques es vénen acostant a la idea de Responsabilitat Social Corporativa i Empresarial, participant en iniciatives socials de diferent tipus, i dotant de valors teòrics i idees positives i socialment acceptades a la comunicació de la seva oferta.

A criteri de la major part de les organitzacions socials, es tracta d'una estratègia de simple caire comercial. La devastació socioambiental del planeta provocada pels models de producció i consum és cada dia més visible i incontestable, de manera que la consciència i sensibilitat de la població sobre aquests impactes és creixent. En la nostra opinió l'objecte d'aquesta RSC no és més que una font de valor de marca, una operació de "rentat" verd i solidari d'una imatge corporativa que sembla perillar davant el naixement i la consolidació d'aquesta consciència col.lectiva crítica.

Aquest acostament a la RSC del sector turístic constitueix precisament això, parlar del que no té, dir que construeix el que en realitat destrueix, un dels contrasentits més notables del màrqueting en la globalització. Les transnacionals del sector inclouen en els seus discursos idees com "sostenibilitat", "justícia en les relacions comercials", "respecte per les cultures locals" i "cura del medi ambient" ... justament, tot allò del que no tenen les seves pràctiques i les seves polítiques.

Al llibre dediques una especial atenció al protagonisme de la publicitat i el màrqueting en la consolidació del paper protagonista d'aquest sector en la societat actual, com ho valores?

Considero que sense la publicitat i el màrqueting seria difícil comprendre l'existència i les conductes col.lectives de les societats de consum, sumides en unes dinàmiques de naixement i mort instantània dels desitjos, persecució perpètua i reivindicació del gaudi individualitzat. Aquestes eines empresarials han permès construir un món de signes i significats, de subjectivitats associats a les mercaderies, a les experiències i als actes de consum.

En el cas del turisme internacional de masses, d'una banda l'oferta es presenta com a un luxe, però accessible a la classe mitjana. El que alguns acadèmics del màrqueting denominen "masstigge", contracció entre les paraules "massa" i "prestigi". D'altra banda, aquestes eines han dotat a l'activitat d'una forta associació a idees com la felicitat, la llibertat o l'alliberament personal. Justa i paradoxalment, tot allò del que una societat de consum no té ... segurament per això l'oferta turística de masses es constitueixi com un atractiu tan gran.

També analitzes la insostenibilitat ambiental del model turístic actual. Quina és la base del teu argumentació?

L'argumentació que es desenvolupa en el llibre sobre la fal.làcia de la sostenibilitat en el turisme de masses parteix bàsicament d'analitzar cada un dels elements que componen el concepte de sostenibilitat i comparar-los amb les pràctiques i les dinàmiques del model turístic. Aquest no només és totalment insostenible des d'una perspectiva mediambiental, sinó que també ho és en altres dimensions del propi concepte, com la dimensió social i l'econòmica. En definitiva, és una activitat que no només té forts impactes presents, sinó que a més constitueix una amenaça social, econòmica i ambientalment per a la vida de les futures generacions.

Fins ara els moviments socials alternatius no han vist en la indústria turística una font de preocupació prioritària, a diferència d'altres sectors, com les activitats extractives o les diferents formes de generació d'energia, per exemple. Tu milites a Ecologistes en Acció i amb aquest llibre esteu fent un important esforç per posicionar el tema turístic en l'agenda de moviment ecologista. Com ho valores? Creus que hi ha un canvi significatiu en la valoració del turisme per part del moviment ecologista?

Efectivament, part dels moviments i col.lectius socials han centrat les seves crítiques en sectors connexos al turisme, però en part aquesta indústria ha quedat exonerada de les crítiques. No obstant això, des de fa alguns anys l'ecologisme, i en concret l'ecologisme social està dirigint la seva mirada crítica cap al turisme, que en el territori espanyol té un exemple bastant clar de les devastacions que suposa aquest model.

A més, és un sector que es relaciona directament amb les principals problemàtiques sobre les quals treballa Ecologistes en Acció: models de transport i de consum, sostenibilitat, energia, conservació de la natura, urbanisme, aigua, educació, globalització i relacions Nord-Sud, entre d'altres. I, per descomptat, també es relaciona amb la necessitat del decreixement. D'aquí la importància que té la visibilització i la incorporació del turisme a les agendes i els debats de les organitzacions socials, per relacionar-se amb aquells desafiaments i problemes més urgents que ens planteja aquest capitalisme al segle XXI.

Crec que aquest canvi s'està produint, encara que és necessari aprofundir en la crítica, donar visibilitat a les denúncies, treballar en la sensibilització de la població, considerant també que els capitals espanyols tenen un pes rellevant en la indústria turística globalitzada.

També considero que una qüestió pendent és una confluència i una articulació estable entre els diferents moviments i organitzacions socials, perquè l'amplitud d'aquesta problemàtica exigeix ​​respostes polítiques i socials des de diferents àmbits: les iniciatives de comerç just i de turisme responsable, les organitzacions sindicals i l'ecologisme social, entre d'altres. Cal actuar des de diferents flancs: per exemple, defensar els drets laborals als països amfitrions, fer incidència política en els territoris d'origen del turisme internacional, promoure iniciatives de turisme alternatiu, realitzar campanyes i actuacions en comunicació i sensibilització a la població.

Així mateix, una altra activitat que considero clau és la investigació, la producció i la divulgació de continguts que analitzin i desgranin la veritable cara d'aquesta indústria, i en aquest sentit cal destacar la important tasca que vénen tenint espais com Alba Sud, l'Observatori de Multinacionals a Amèrica Llatina o el Fòrum de Turisme Responsable.

I ja per acabar, com preveieu la difusió i promoció d'aquest llibre?

En coherència amb els continguts del llibre, a més de la distribució a través de llibreries alternatives, la idea que té l'editorial Llibres en Acció és que la difusió i la distribució de "Viajar perdiendo el Sur" es realitzi en col.laboració amb les organitzacions i moviments socials, principalment aquells que treballen la temàtica del Comerç Just i del Turisme Responsable, a través de la distribució en botigues de comerç just, la presentació de les idees en jornades de turisme crític, els mitjans de comunicació alternatius, les organitzacions ecologistes, entre altres.

També s'espera comptar amb la presència d'aquests continguts en l'àmbit de l'educació, ja sigui a través d'espais de confrontació de les idees en les universitats o en espais d'educació per al desenvolupament i no formal. Així, la idea és participar al llarg dels pròxims mesos en debats, jornades, tallers, sessions formatives o taules rodones.