22-12-2011
Canvi climàtic: de la retòrica a l'acció conjunta i articulada
Giorgio Trucchi (Alba Sud) | El Centro Humboldt, organització ambientalista nicaragüenca, va presentar el passat 16 de desembre de 2011 un estudi sobre futurs escenaris climàtics i les principals afectacions que es preveuen per a Nicaragua.
Crèdit Fotografia: Víctor Campos i Maura Madriz Paladino. Fotografoa de Giorgio Trucchi.
Amb l'objectiu d'enfortir i aprofundir el debat al voltant de la problemàtica i les conseqüències de la crisi climàtica a Nicaragua, l'organització ambientalista Centro Humboldt va presentar l’estudi Mapeo de riesgos, procesos, políticas públicas y actores asociados a cambio climático en Nicaragua, en el qual es va brindar informació sobre els futurs escenaris climàtics, i les principals afectacions que es presentaran a Nicaragua. També va fer una crida urgent perquè s'implementi immediatament una política d'Estat, que involucri a la societat en conjunt i desenvolupi mesures concretes i articulades.
Les dades que mostra l'estudi són alarmants. Segons Maura Madriz Paladino, oficial d'Incidència del Centre Humboldt, la variació de temperatura simulada a l'any 2050 s'evidencia un increment a nivell nacional de 1.6 º C (graus centígrads), és a dir el 6.6%. Així mateix, s'assenyala una reducció de les precipitacions del 16.8%, equivalent a 800 mm).
Això vol dir que si actualment les zones més vulnerables davant els canvis climàtics (nivells de risc mitjà i alt) involucren a 94 municipis (88% del territori) i al 45% de la població (2.3 milions de persones), el 2050 la afectació s'estendria a 139 municipis (97% de la superficials territorial) i al 87% de la població (6.5 milions de persones).
Pel que fa a l'accés a l'aigua, actualment el nivell de disponibilitat d'aigua resulta ser baix i mig a 96 municipis (85% de la superfície i 46% de la població). L'any 2050 s'elevaria a 118 el nombre de municipis afectats (91% del territori i 85% de la població).
Articulació de l'acció
Davant d'aquest escenari preocupant, l'organització ambientalista nicaragüenca va assenyalar la urgència d'impulsar accions conjuntes i articulades que involucrin tota la societat, implementar mesures concretes d'adaptació al canvi climàtic, així com promoure, de part de l'Estat, espais de participació i promoció de la acció col.lectiva com a país, també fent transparent la informació del que Nicaragua està negociant a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (CMNUCC).
"Nicaragua i els altres països centreamericans estaran entre els més afectats pel canvi climàtic. Si bé a nivell nacional i regional s'ha mostrat cert nivell de voluntat política per abordar aquest tema, encara no s'ha aconseguit passar de la retòrica a l'acció ", va afirmar Víctor Campos, sotsdirector del Centro Humboldt.
Campos va recordar que a Nicaragua es va aprovar l'Estratègia Nacional de Ambient i Canvi Climàtic i que diferents institucions van promoure iniciatives per fer front a aquesta problemàtica, però segons ell aquestes van ser accions desarticulades, sense complementarietat i amb molt baix nivell de concreció en els territoris.
"Estem fent front a un problema que és global i si actuem dispersos tenim molt poques possibilitats d'arribar a resultats concrets. Hem d'establir instàncies mixtes de concertació i discussió entre els diferents sectors de la societat i l'Estat nicaragüenc", va dir el subdirector del Centre Humboldt.
Adaptació
Segons el Centro Humboldt, Nicaragua necessita urgentment canviar de rumb, canalitzant més recursos i projectes cap a l'adaptació al canvi climàtic, la qual cosa vol dir protegir els sectors més pobres i vulnerables del país.
En efecte, l'estudi va evidenciar que entre 2005 i 2010 a Nicaragua es van aprovar 135 projectes vinculats a la problemàtica del canvi climàtic, amb una inversió total de gairebé 1.200 milions de dòlars. Gairebé la meitat d'ells (47%) van ser desenvolupats per agències oficials de cooperació, però amb una inversió que representa només el 3 % del total.
Per contra, el 23% dels projectes van ser impulsats per institucions financeres multilaterals i concentrar el 95% de la inversió, el 9% de la qual correspon a endeutament públic. ONG internacionals (16%) i la cooperació multilateral (12%) van promoure la resta de projectes, mentre que l'empresa privada es va destacar negativament per aportar només el 2% dels projectes i el 0.5% de la inversió.
"El 63% de tota aquesta inversió està dirigida a baixar el nivell de contaminació (mitigació) a través del canvi de la matriu energètica al país, i només el 21% s'inverteix en projectes d'adaptació al canvi climàtic", va afirmar.
Si bé es reconeix la importància del que el govern ha fet en matèria energètica, la reducció de les emissions de Nicaragua i Centreamèrica no serà pràcticament perceptible a nivell mundial, perquè són altres els grans contaminadors.
"Però paguem les conseqüències de tot això amb l'endeutament públic i la pèrdua de vides humanes. És per això que hem de enfocar-nos en l'adaptació, impulsar una acció conjunta i articulada a nivell nacional i regional, així com establir una política d'Estat que ataqui de manera frontal i eficient el problema ", va afirmar Campos.
Panorama ombrívol
Finalitzant l'activitat, el directiu del Centre Humboldt va fustigar la comunitat internacional per la seva apatia i inèrcia durant la Cimera Climàtica que acaba de concloure a Durban, Sud-àfrica.
"La inèrcia de Copenhaguen i Cancún es va mantenir a Durban, on es va seguir buscant la forma en què un grup molt reduït de països, que són els que més contaminen i que no estan disposats a reduir les seves emissions, prenguin les decisions. Mentre es mantingui aquesta inèrcia serà difícil trobar una solució i serem nosaltres els que patirem les conseqüències ", va concloure.
Es pot descarregar l´esudi aquí.
POBLES EN RESISTÈNCIA
El bloc de Giorgio Trucchi
Sobre acumulació de capital i drets humans
Resideix a Nicaragua des de 1998 on va iniciar la seva col.laboració periodística amb l'Associació Itàlia-Nicaragua. Ha col.laborat com a freelance per a Ràdio Popolare Network, Ràdio Onda d'Urto i ha publicat diversos reportatges per al diari Liberazione. Actualment treballa com a corresponsal a Amèrica Central per al Sistema Informativo de la Regional Latinoamericana de la UITA (SIREL) i col.labora amb el diari digital Opera Mundi de Sao Paulo del Brasil, ALBA SUD i Kaos en la Red. En aquest bloc, fet des de Centreamèrica, parlem de drets humans violats, lluites camperoles per l'accés a la terra ia una vida digna, processos emancipatoris dels pobles davant d'un model econòmic depredador, impulsat pel gran capital nacional i transnacional.