“Doña Laura! Convoqui el projecte de Llei de Territoris Costaners Comunitaris, ¡la vida de més de 60 comunitats hi depèn!” Això és el que demana una de les portaveus del moviment de comunitats costaneres, Victoria Quirós, propietària d'un petit hotel al municipi de Montezuma i ferma defensora dels interessos de les poblacions costaneres del país centreamericà.

La Llei de Territoris Costaners Comunitaris, coneguda popularment per les seves sigles com a Llei TECOCOS, és una iniciativa “que neix de l'organització de 47 comunitats costaneres, amenaçades per desallotjaments i demolicions, a causa de les polítiques de l'Instituto Costarricense de Turismo (ICT) d'implantar models turístics a les platges on no hi ha cabuda per les cases de pobladors, generalment de baixos recursos econòmics”, va explicar a Alba Sud Victoria Quirós. “Ni les pràctiques de la pesca artesanal, basada en la gestió sostenible de productes marins, amb els seus rebedors de peix i pangues”, continua.

Però el conflicte no es planteja en realitat entre turisme en general i pobladors locals: altres models de desenvolupament turístic, en mans de la població local, tant iniciatives de turisme rural comunitari com establiment de petits i mitjans empresaris locals, tampoc encaixen en aquest esquema suposadament modernitzador promogut pel govern costa-riqueny. “Tampoc accepten el turisme rural costaner, desenvolupat «espontàniament» a moltes de les comunitats de Costa Rica. El ICT li diu a les municipalitats: aquesta gent no paga, treieu-los per ubicar-hi els que puguin pagar milions de colons per la concessió d'un lot de com a mínim 500 metres, en el qual puguin construir una casa que ocupi només el 30% del terreny, i la resta per a piscina i jardins”.

No obstant això, estem parlant de poblacions que portaven assentades en aquests territoris durant molt de temps i que, excloses d'altres opcions de desenvolupament, havien fet aquí la seva vida durant de generacions. “Pretenent ignorar els drets atorgats en lleis dictades des de 1828, han volgut ficar-nos en un sac d'il.legalitat i desallotjar-nos com si fóssim vils usurpadors. Som comunitats centenàries que hem aconseguit camins, electrificació, aigua potable, i altres serveis, mitjançant l'esforç i el treball constant dels seus pobladors i pobladores”.

Davant les amenaces d'expulsió, derivades de les necessitats de promoure un desenvolupament turístico-residencial basat en els interessos dels grans inversors, tant estrangers com costa-riquenys, l'any 2008 una sèrie de comunitats costaneres van començar a organitzar-se i reconèixer que les amenaces que les afectaven eren les mateixes. D'aquí neix el Frente Nacional de Comunidades Amenazadas por las Políticas de Exclusión que, de forma participativa, elabora la proposta de Llei de Territoris Costaners Comunitaris, una iniciativa que es converteix en bandera de lluita i esperança per a moltes comunitats. Per Victòria, "lamentablement, moltes d'aquestes comunitats ja les han desaparegut, però encara estem en peu almenys cinquanta mil famílies esperançades en què aquest projecte sigui molt aviat la Llei que ens permeti afermar els nostres drets, la nostra cultura, els nostres projectes de vida i es preservi la pau i justícia social a Costa Rica ".

Després d'un llarg procés, la llei fou aprovada per la Comissió de Medi Ambient de l'Assemblea Legislativa el passat 6 d'octubre de 2011 i enviada amb un dictamen favorable al plenari per a la seva discussió defintiva. Actualment la Llei es troba en el quart lloc en l'agenda de discussió en sessions ordinàries de l'Assemblea Legislativa i les comunitats, organitzades en el Frente de Comunidades, amb el suport de moltes altres organitzacions socials, com ara la xarxa de turisme comunitari ACTUAR, intenta que el seu discussió s'agilitzi. “En el període actual, de sessions extraordinàries, només la voluntat política de la senyora presidenta, pot convocar el projecte i evitar l'etnocidi a les comunitats costaneres", conclou Victòria.


Audiovisual: Me bautizaron con agua de mar

Reproduïm un muntatge audiovisual realitzat per Voces Nuestras, amb fotografia, edició i àudio de Priscila Pacheco i Sara Calderón. Aquest material va ser realitzat a partir del testimoni de Victoria Quirós presentat al concurs “Mujeres que luchan por su dignidad”, organitzat per Voces Nuestras.