Aquest 29 de desembre es compleixen 15 anys dels Acords de Pau que van posar fi a 36 anys de guerra civil a Guatemala. No obstant això, les causes que van originar el conflicte i que van deixar un tràgic saldo de més de 250 mil víctimes de massacres i desaparicions, sobretot entre les poblacions indígenes, segueixen intactes. Acaparament i concentració de la terra, desallotjaments violents, assassinats, inseguretat alimentària i la implementació de mega-projectes hidroelèctrics, petroliers, miners i de monocultius de canya i palma africana estan novament duent la tensió al país. Per avaluar la situació en què es troba Guatemala a escasses setmanes de la presa de possessió del nou govern de l’ex-general Otto Pérez, Sirel va dialogar amb Ana Luisa Morales, directiva de la Unión Verapacense de Organizaciones Campesinas (UVOC) [1].

Com està Guatemala en vigília de commemorar 15 anys de la signatura dels Acords de Pau?

No s'ha complert gairebé res i no hi ha institucions que vetllin pel respecte dels Acords. Continua el control hegemònic d'unes poques famílies criolles sobre la política i l'economia del país, i s'està concentrat la terra en poques mans. Ha estat un cop per als moviments socials, populars i les organitzacions camperoles i indígenes. Estem vivint una tercer gran espolio de les nostres terres.

Què està passant exactament?

Estan portant a terme desallotjaments massius de comunitats que tenen drets històrics sobre les seves terres. Les estan traient per apropiar-se'n i saquejar els recursos naturals, sobretot l'aigua, el petroli i els metalls. Estan impulsant mega-projectes hidroelèctrics, petroliers i miners, i expandint el cultiu de canya de sucre i palma africana. Ens estan traient la terra i la gent ja no sap com sobreviure, ni on viure.

La manca d'accés a la terra va ser un dels elements desencadenants de la guerra civil ...

És una lluita molt antiga i amb els Acords de Pau es van crear diferents instàncies per tal de donar-li resposta a aquesta problemàtica. No obstant això, estem denunciant que la terra s'està reconcentrat en mans d'uns pocs terratinents. Estem tornant al latifundi, sobretot a la zona d'Alta Verapaz, i és una cosa molt greu. Els cultius de canya i palma africana van envoltar progressivament a les comunitats i van començar els desallotjaments, com en el cas de la Vall del Polochic on van ser desallotjades 14 comunitats i unes 800 famílies, i fins hi va haver 2 morts.

Què és el que va passar?

Són supervivents de la massacre de Panzós de 1978 i estan reclamant els seus drets històrics sobre la terra que està en mans de l'Ingenio Chabil Utzaj, propietat de la família Widmann, i que ara està rebent una forta injecció de capitals de part del BCIE i del Grupo Pellas de Nicaragua.

La implementació del cultiu de canya i palma està afectant la seguretat alimentària de la gent?

Moltes comunitats s'estan quedant sense terra per sembrar aliments, i està creixent el fenomen de la migració juvenil cap a les ciutats o l'estranger, per vendre la seva mà d'obra barata. Seran explotats sense pietat. Aquí, el dret a l'alimentació, a la terra, a l'habitatge i a una vida digna, ja no existeix.

Les empreses asseguren que el monocultiu genera treball i desenvolupament per a les comunitats ...

Fan una gran campanya publicitària per demostrar que ajuden a les comunitats i que brinden serveis per a la gent, però és a costa de la suor i l'explotació del treballador.

Què queda de la memòria històrica de Guatemala?

Hi va haver més de 250 mil persones assassinades i desaparegudes, més de 600 massacres contra la població indígenes i més de 400 comunitats aniquilades, i la impunitat és gairebé total. No podem permetre que es sepulti el passat, perquè la memòria i el càstig per als repressors han de ser patrimoni per a les noves generacions. Hem de seguir aixecant la nostra veu.

Notes:

[1] Llegir també: Marcelo Colussi, ¿15 años de paz? Muy poco para festejar, Rebelión, 29/12/2011.


Article publicat originalment en la web Nicaragua y más el 29 de desembre de 2011.