El proper 14 de gener, el general retirat Otto Pérez Molina, candidat del dretà Partido Patriota (PP), assumirà la presidència de Guatemala. Durant la seva campanya va prometre "mà dura" contra la delinqüència, el narcotràfic i el crim organitzat, aconseguint captar el vot d'una població atemorida pels alts índexs de violència al país. No obstant això, el retorn al poder d'un militar amb un passat fosc està despertant seriosa preocupació en diversos sectors de la societat, que es refusen a oblidar la història recent del país
 
El 5 juliol 2011 tres activistes nord-americans i l'organització indígena Waqib Kej van denunciar al pròxim president de Guatemala davant el relator especial de Nacions Unides contra la tortura.
 
Segons elles, l'ex general entrenat en la nefasta Escola de les Amèriques va estar involucrat en el genocidi perpetrat durant els anys 80 contra la població indígena, quan es va exercir com a oficial d'operacions a la província de Quiché, una de les més afectades durant la guerra civil.
 
Jennifer Harbury, una de les denunciants, va acusar Pérez Molina de ser responsable de la tortura i desaparició el 1994 del seu marit, el guerriller guatemalenc Efraín Bámaca. En aquest període, el general retirat era cap d'intel. ligència militar.
 
Genocidi
 
El sociòleg Carlos Figueroa Ibarra afirma que Guatemala va viure a la segona meitat del segle passat "el genocidi més gran que s'hagi observat en l'Amèrica contemporània". Entre 1954 i 1996, aproximadament 150.000 guatemalencs van ser executats extrajudicialment i 45 mil més van ser desapareguts de manera forçada.
 
El que ha passat durant el conflicte va ser investigat en el marc del Projecte lnterdiocesà "Recuperació de la Memòria Històrica" (REMHI). La presentació de l'informe final "Guatemala: Nunca más" va estar a càrrec del bisbe Juan José Gerardi, director i l'Oficina de Drets Humans de l'Arquebisbat de Guatemala (ODHAG).
 
En les seves conclusions, l'informe va evidenciar que almenys el 60 per cent de les més de 55 mil violacions als drets humans comeses contra la població va ser responsabilitat directa de l'Exèrcit. Dos dies després de la presentació, el 24 d'abril de 1998, monsenyor Gerardi va ser brutalment assassinat.
 
Ara, el retorn d'un ex alt comandament militar al poder està generant forta preocupació en diversos sectors de la societat guatemalenca.
Urpes verd olivera
 
"El veritable problema no és el que Pérez Molina i els seus afins estan dient pel que fa al programa de govern, sinó el que s'està movent al seu voltant", va dir a Sirel, Enrique "Quique" Torres, assessor legal de la Federació Sindical de Treballadors de l'Alimentació (festera).
 
Segons ell, els militars estarien veient l'oportunitat de tornar a ser protagonistes. "Se senten novament empoderats i ja estan traient les seves urpes. El seu primer objectiu serà aconseguir la renúncia de la fiscal general Claudia Paz Paz, perquè no segueixi investigant els crims del passat ", va afirmar Torres.
 
A més, importants sectors del capital oligàrquic tradicional, del capital "emergent" i els mateixos militars de la dreta contrainsurgent, buscaran les seves quotes de poder al nou govern. "El que més ens preocupa és que quan hi ha xoc de gegants el que surt perdent sempre és el poble", va assenyalar.
 
Davant aquesta situació, Francisco Barillas, secretari general del Sindicat de Treballadors de Embotelladora Central SA-Coca Cola (STECSA), va advertir que entre els treballadors organitzats hi ha el temor que hi pugui haver un retrocés en les conquestes laborals aconseguides durant dècades de lluita.
 
"Estem a l'expectativa de veure quines seran les primeres mesures del nou govern. Mentrestant, seguirem conscienciant a les nostres bases a reforçar la unitat dels treballadors a nivell nacional i internacional, perquè el nostre futur passa per la promoció i garantia de la negociació col.lectiva", va assegurar Barillas.
 
També per David Morales, secretari general de FESTRAS, la victòria electoral de Pérez Molina està creant un clima d'incertesa. "El seu seva gabinet estarà conformat per membres de la dreta econòmica del país que tornen al poder. Com a moviment sindical anem a observar molt de prop l'actuació del govern i seguirem enfortint la nostra estructura, preparant-nos per el que vingui ", va concloure Morales.

Article publicat originalment a Sirel, òrgan de premsa de la Rel-UITA, el 4 de gener de 2012.