A punt d’entrar en el cinquè aniversari de la crisi actual, semblaria com si el sector turístic l’estigués resistint millor que ningú. Per al 2012, el seu lobby publicitari anuncia que se superaran els 1.000 milions de turistes internacionals (Caribbean News Digital, 08(03/2012) amb un creixement envejable del 2,8% del sector respecte del 2011. Per reblar el clau,  Marriott International, la segona cadena hotelera del món, s’atreveix a proclamar una nova “edat d’or” per al turisme global (25/01/2012).

No feu cas, però, de tan importants lobbistes de la “indústria sense xemeneies”. En realitat, el 2012 podria representar el “zenit del turisme” planetari. El punt feble és l’aviació. El trànsit aeri constitueix un dels sectors punta de l’industrialisme, capitalista o no. Entre l’any 2000 i el 2007 ha crescut d’un 38% fins assolir unes xifres totals de 2.000 milions de passatgers, una tercera part dels quals, aproximadament, són turistes. La previsió de creixement que s’esbomba des de l’interès comercial directe segueix sent espectacular: de les 815.000 milles viatjades el 2011 a 1,5 bilions d’aquí a 20 anys! (AOPA Online, 15/03/2012)

El problema no rau en les expectatives de demanda turística ni de més avions. Ni que sigui per les importants reserves de desigs a satisfer en les economies “emergents” (com ara la Xina, l’Índia o el Brasil) amb centenars de milions de nous clients delerosos  de gaudir dels mateixos nivells de consum del Nord, per aquí no hi ha “perill”. Per entendre el que realment està passant i per què aquestes previsions fracassaran hem de fixar-nos en dos factors limitants crucials: què està passant amb els dos “zenits” silenciosos que condicionen el futur de la nostra espècie. El primer, la fi del petroli barat, l’anomenat “zenit del petroli”. L’altre, l’escalfament global galopant, el “zenit del clima agradable” per a la vida humana sobre el Planeta.  No són cabòries de quatre eixelabrats, no us penseu. Per exemple, el Financial Times avisava recentment que els preus del petroli estaven més alts que mai des de l’estiu del 2008, que van assolir el rècord històric (147€ el barril). De fet, el setembre del 2008, quan va fer fallida Lehman Brothers i s’encetava la crisi actual, el preu del Brent era de 99$ i ara frega els 125$ el barril.  Si mirem un poc endarrera, fa a penes vuit anys, el febrer del 2004, el cost era d’a penes 30$ (Index Mundi, 20/03/2012). Mesurat en euros, la crisi amb l’Iran feia que les darreres setmanes el petroli batés el seu cost màxim absolut, 94,2€ a finals de març respecte als 93,1€ que valia el barril el juliol del 2008 (Reuters, 23/02/2012). Segons Lloyds, una de les institucions financeres més respectades de l’ordre neoliberal, els costos del petroli estarien subestimats i poden esperar-se preus de fins a 200$/150€ per al 2013, per l’efecte combinat d’extraccions cada cop més rares i cares i l’explosió de la demanda a la Xina i l’Índia (The Guardian, 11/07/2010).

Pel cantó del clima, la cosa s’està posant molt lletja també. Malgrat que la indústria aèria va aconseguir no ser inclosa en el Tractat de Kyoto (1997-2012), ara s’està imposant l’evidència que l’impacte climàtic del transport aeri i marítim és creixent, molt més rellevant del que s’havia reconegut fins ara i que no pot seguir quedant impune. Un recent informe insòlit encomanat pels ministres de finances del G20 proposa gravar amb una taxa de 25$ la tona de carboni cremada en avions i vaixells, fet que permetria recaptar 40.000 milions de dòlars el 2020 i reduir les emissions d’aquest transport entre el 5 i el 10% (The Guardian, 21/07/2011). Tot plegat mentre entrava en vigor l’1 de gener del 2012 la taxa sobre el CO2 dels avions que volen a i des d’Europa. La mesura, inèdita al món, ha obert una guerra comercial entre la UE i la Xina i els EUA, que es neguen a pagar per contaminar (El País, 06/02/2012). Plou sobre banyat perquè, enmig d’una enorme resistència del lobby de les companyies aèries, els dos principals mercats europeus emissors de turistes aeris, el Regne Unit i Alemanya, apliquen des de la tardor del 2010 sengles taxes aèries a compte del desgast climàtic associat (Wikipedia).

Sense perdre de vista el sostingut impacte afegit de la crisi per al poder de consum de les classes mitjanes i baixes del Nord, aquest doble “zenit” del petroli barat i del clima agradable està començant a esfondrar els fonaments del boom aeri que hem viscut la darrera dècada. Malgrat que ni el mencionin oficialment, aquest és el rerefons que explica l’ensorrament dels resultats de Thomas Cook, -70% del preu en les accions (El País, 22/11/2011), i de TUI (Financial Times, 07/02/2012), els principals touroperadors europeus. Òbviament, l’encariment radical dels preus del combustible és a la base de la recent fallida d’un seguit de companyies low cost com ara la catalana Spanair (El País, 30/01/2012) una de les sis que han tancat definitivament en el que portem del 2012 des d’Austràlia a Europa (Hosteltur, 20/02/2012). La fi del petroli a preu tirat drena ara mateix els resultats de companyies aèries senyeres com la brasilera TAM, la primera d’ Amèrica Llatina (Financial Times, 13/02/2012); IAG, l’aliança de British Airqways i Iberia (Hosteltur, 01/03/2012); Vueling, la divisió low cost d’Iberia (Hosteltur, 20/02/2012), per no parlar del conjunt de les nord-americanes (Reuters, 21/02/2012). De fet, la pròpia IATA, l’organisme que regula el trànsit aeri internacional, advertia fa poc que en el seu conjunt el sector de l’aviació podria arribar a perdre 5.000 milions de dòlars enguany a causa de l’impacte d’un increment encara més gran del combustible arran d’un nou conflicte amb l’Iran (US News, 20/03/2012).  En un mercat tan rellevant com l’alemany, Lufthansa ha entrat en pèrdues per l’efecte combinat de l’explosió del preu del combustible i el cost de la taxa climàtica sobre els bitllets (Hosteltur, 16/03/2012), mentre que Air Berlín, amb gravíssims problemes de liquiditat, s’ha salvat del tancament in extremis perquè s’ha venut a Etihad, la companyia pública de l’emirat d’Abu Dhabi (Expansión, 19/12/2011). L’impacte regional de l’entrada en vigor i l’encariment progressiu de la taxa aèria per passatger britànic està tenint un especial impacte en el Carib, on es parla d’una reducció de devers el 7% del nombre de turistes procedents del Regne Unit (Caribbean News Digital, 24/01/2012).

Com a ciutadania crítica, la contemplació d’aquesta pluja de notícies aïllades en la premsa convencional hauria de posar-nos en alerta sobre la realitat a l’ombra que s’hi oculta. L’edat d’or del turisme, basada en la multiplicació dels vols a baix cost gràcies a un petroli de preu irrisori, ja ha passat i el que tenim per davant és una situació de creixent emergència planetària en matèria climàtica i de justícia global. En la cursa per protegir el clima comú, la fi de l’aviació low cost és, sortosament, a tocar.