El gegantí operatiu militar Xatruch II, muntat pel règim hondureny a mitjans de l'any passat al Bajo Aguán, no només no ha servit per aturar l'onada de violència i repressió desencadenada contra les organitzacions camperoles, sinó que ha contribuït a augmentar els índexs delictius i les violacions als drets humans a la zona, i ha reforçat els interessos dels grans terratinents i productors de palma africana.

L'atac armat perpetrat el passat 16 de maig per desconeguts a un vehicle que es desplaçava per la zona del Aguán, va costar la vida a Juan José Peralta Escoto, de 60 anys, i va deixar greument ferit el seu fill Juan José Peralta Barrera, de 28 , tots dos pertanyents a l'assentament Marañones i membres del Moviment Unificat Camperol del Aguán (MUCA).

En l'emboscada va quedar ferit de gravetat el camperol José Antonio Vélez, membre de l'assentament La Aurora, també pertanyent al MUCA.

Ensenyant uns casquets trobats al lloc del brutal atac, Vitalino Álvarez, portaveu del MUCA, va declarar a l'agència de notícies AFP que el vehicle en què es mobilitzaven els camperols va ser atacat per individus que van disparar amb fusells FAL.

Amb aquesta nova mort sumen 47 els camperols organitzats que han estat assassinats en els últims dos anys i mig en el marc del conflicte agrari al Bajo Aguán.

Dies abans d'aquest nou atemptat, els camperols Darwin Maldonado i Darwin Cartagena, tots dos pertanyents al Moviment Camperol de Rigores (MCR) van ser ferits per guàrdies de seguretat del productor palmero Miguel Facussé Barjum, qui els van disparar mentre tornaven amb altres persones des la feina de casa i buscaven llenya per portar a casa.

La greu situació que es viu a la zona arran de la concentració de territoris en mans d'uns pocs productors de palma, i la conseqüent falta d'accés a la terra i a la seguretat alimentària per a milers de famílies camperoles, segueix generant violència i terror.

En aquest sentit, de res ha servit la decisió del govern de militaritzar la zona per resoldre un conflicte les arrels estan en la despulla perpetrat contra els camperols.

Tampoc ha servit per eliminar la violència i posar fi a la impunitat a la zona l'absurd anomenat del cap de l'Estat Major Conjunt de les Forces Armades, general René Osorio Canals, a analitzar la possibilitat d'imposar un "estat d'excepció" en el Bajo Aguán. Aquesta mesura permetria la suspensió de diversos drets constitucionals, obrint pas a més incertesa, violència i repressió.

A més, l'Observatori Permanent de Drets Humans en el Bajo Aguán (OPIDHA) va informar aquest divendres (18/3) d'un nou supòsit atemptat perpetrat contra camperols organitzats. Segons el OPIDHA, José Efraín Del Cid, de 41 anys, membre de l'Empresa camperola Nova Panamà, pertanyent a l'assentament Camperol Marañones (MUCA), va ser mort de diversos trets mentre es mobilitzava al municipi de Sonaguera.

Davant aquesta situació, del 28 al 30 de maig diverses xarxes i organitzacions internacionals [1] que han vingut donant seguiment a la situació dels drets humans a Hondures –entre elles la Rel-UITA– organitzaran, amb el suport de contraparts locals, una Audiència Pública i un Seminari Internacional sobre la situació dels drets humans de les comunitats camperoles en el Bajo Aguán.


Notes:

[1] Asociación de Agencias de Desarrollo ligadas al Consejo Mundial de Iglesias (APRODEV), Iniciativa de Copenhague para América Central y México (CIFCA), Derechos en Acción - Rights Action, FIAN Internacional, Federación Internacional de Derechos Humanos (FIDH),  Latin America Working Group (LAWG), Plataforma Interamericana de Derechos Humanos (PIDHDD), Regional latinoamericana de la Unión Internacional de los Trabajadores de la Alimentación, Agrícolas, Hoteles, Restaurantes, Tabaco y Afines (Rel-UITA), TROCAIRE i Vía Campesina Internacional.

[2] Observatorio permanente de Derechos Humanos en el Bajo Aguán (OPIDHA), les seves organitzacions integrants, i organitzacions nacionals de drets humans.


Article publicat originalment a la pàgina web de la Rel-UITA el 18 de maig de 2012.