29-06-2012
A tres anys del cop, el poder a Hondures segueix en mans dels colpistes
Giorgio Trucchi | Opera MundiEl cop d'Estat que va enderrocar a president Manuel Zelaya el 28 de juny de l'any 2009 ha deteriorat la situació social, política i econòmica del país. Reproduïm una crònica del col.laborador d'Alba Sud publicada al diari brasiler Opera Mundi.
Crèdit Fotografia: Manifestació a Tegucigalpa, 28 de juny de 2012. Fotografia de Giorgio Trucchi / Rel-UITA.
El 28 de juny de 2009, Hondures va despertar enmig d'un malson. El president Manuel Zelaya havia patit un cop d'estat i va ser forçat a abandonar el país durant la matinada. La crisi iniciada amb el cop va afectar profundament la societat hondurenya, que fins avui no s'ha recuperat d'aquest tràgic esdeveniment.
Per Víctor Bressoli, director del CEDOH (Centro de Documentación de Honduras) i ex ministre de l'interior durant el govern de Zelaya, el cop va atemptar contra l'estat de dret. "Va ser una barbàrie comesa per una banda delinqüencial conformada per militars mercenaris i grups empresarials ultraconservadors", va afirmar.
Aquesta visió va ser confirmada per l'oficialista Comisión de la Verdad y la Reconciliación, presidida per l'ex vicepresident de Guatemala Eduardo Stein. Aquesta instància va assenyalar en el seu informe final que el Congrés Nacional "no tenia atribucions per destituir el president de la República, ni per nomenar el substitut". En aquest sentit, el nomenament de Roberto Micheletti com a president interí d'Hondures "va ser il.legal i el seu govern va ser un govern de facto".
La ruptura de l'ordre constitucional, el conseqüent aïllament internacional, la reversió de les principals reformes impulsades per Zelaya, així com la remilitarització de la societat i el desenllaç d'una crisi política, econòmica i social sense precedents, van portar el país a punt del col.lapse.
El desacreditat procés electoral que, el novembre de 2009, va portar Porfirio Lobo a la presidència i la signatura dels Acuerdos de Cartagena, que el maig de 2011 van obrir pas al retorn de l'expresident Zelaya al país, no van servir per normalitzar la situació i recuperar l'ordre constitucional.
Per al membre de la Comissió Política del FNRP (Frente Nacional de Resistencia Popular), Carlos H. Reyes, el cop no només va perseguir l'objectiu d'aprofundir el model neoliberal i possessionar als grups oligàrquics del control de l'Estat, sinó que va tractar de frenar les reformes impulsades amb el suport de les forces socials del país.
"Tot això va generar un gran retrocés que s'ha aguditzat amb l'aprovació de lleis que han vingut a atropellar els drets dels obrers, camperols i sectors populars en general. Han aprofitat la conjuntura per seguir fent concessions dels nostres recursos naturals, estendre els beneficis per a les grans transnacionals i privatitzar els serveis públics", va dir Reyes en una entrevista amb Opera Mundi.
Per Eugenio Sosa, analista polític hondureny, "les institucions estan erosionades i deslegitimades davant la població per la seva incapacitat per fer front a les grans problemàtiques que afecten el país. Les dades són dramàtiques i la majoria de la gent conviu amb un sentiment creixent d'inseguretat i desesperació".
El 2011, Hondures va registrar una taxa anual d'homicidis de 86.5 per cada 100 mil habitants, quatre vegades més que la mitjana llatinoamericana i deu vegades més que la mitjana mundial establerta per l'OMS (Organització Mundial de la Salut).
Durant la gestió de Porfirio Lobo es van registrar gairebé 13 mil morts violentes, és a dir gairebé 20 víctimes diàries. Un dels gremis més afectat ha estat el periodístic. En total, 29 periodistes van ser assassinats en els últims anys, 24 dels quals durant el mandat de Lobo.
A més, el conflicte agrari que afecta el nord del país –de manera particular la zona del Bajo Aguán–ha deixat un saldo de gairebé 50 camperols organitzats assassinats després del cop. En el mateix període van ser assassinats 68 membres de la comunitat LGBT (Lèsbic, Gai, bisex i Transsexual), 46 dels quals durant l'actual administració. Fins al moment cap d'aquests delictes ha estat aclarit i al país impera la més total impunitat.
"Hi ha actors invisibles, com el crim organitzat i el narcotràfic, que s’han introduït a totes les institucions i poders de l'Estat. Després del cop s'han aprofitat de la debilitat institucional per assentar-se encara més, com és el cas dramàtic de la policia", va explicar Sosa.
Drets Humans
D'acord amb dades del COFADEH (Comité de Familiares de Detenidos Desaparecidos en Honduras) després del cop d'estat es van registrar més de 12 mil violacions a drets humans fonamentals, incloent 2.189 femicidis i l'assassinat de 7.315 joves.
De 2011 fins l'actualitat, l'organització de drets humans va reportar 1.693 drets violats, entre els quals destaquen 138 entre assassinats polítics o per autoria sospitosa, 23 assassinats per conflicte de terra, 16 desaparicions, 81 atemptats, 334 amenaces de mort, 108 casos de tortura i tractes cruels, 10 segrestos i 818 detencions il.legals.
"El colpisme segueix entronitzat al país i hi ha total impunitat. Tenim un Estat col.lapsat i una institucionalitat fallida que engaveta els casos, mentre a tot el país s'aguditza la criminalització dels moviments socials, es militaritza el territori i s'aproven lleis que atempten contra els drets humans ", va dir Dina Meza, periodista i activista del COFADEH.
Segons ella, Hondures està vivint una crisi de drets humans mai abans vista. "No ens cap el menor dubte que hi ha una estratègia per crear el terror a la població i per usar l'assassinat polític com una forma de frenar l'avanç de la protesta social i la creació d'alternatives polítiques", ha manifestat Meza.
Crisi econòmica
En aquest context, són inevitables les repercussions econòmiques. Per l'economista i docent universitari Wilfredo Girón Castillo, el cop va deteriorar completament l'economia d'Hondures. "El país no produeix, el govern no ha aconseguit recuperar el seu flux de caixa i l'únic sector que segueix creixent i acumulant capital especulatiu és la banca, però a costa de l'endeutament de l'Estat. Per contra, les activitats que generen ocupació, com la construcció i el sector agropecuari, estan agonitzant ", va dir Girón a Opera Mundi.
D'acord amb ell, l'oligarquia nacional segueix controlant el finançament i l'Estat continua endeutat. "L'endeutament que va propiciar el govern de facto amb la banca privada per finançar el cop no només va posar de genolls a l'Estat, sinó que s'ha intensificat durant aquests tres anys", va dir.
Per l'economista l'única manera de sortir d'aquesta crisi és un canvi de model econòmic i polític, i l'obertura cap als països de Sud-Amèrica.
"Estem en un carreró sense moltes possibilitats de sortida, amb un Estat en fallida i un sector productiu que no produeix. Les primeres conseqüències ja les estem veient amb una classe mitjana que paulatinament s'encamina cap al empobriment ", va dir Girón.
Expectatives
Malgrat aquesta difícil situació, les forces socials i populars que integren l'FNRP van fundar, el juny de 2011, el partit Libre (Llibertad y Refundación) –braç polític de la resistència hondurenya. El nou partit, que ja va ser inscrit davant les autoritats electorals, desenvoluparà eleccions internes al novembre d'aquest any, per escollir els seus candidats a càrrec popular en les eleccions nacionals de 2013.
"A Hondures hi han avanços i retrocessos. Estem en una fase de transició cap a la devolució de les garanties bàsiques als ciutadans i per a una reconstrucció plena del teixit institucional que va ser violentat i esquinçat pel cop. Hem aconseguit diversificar l'espectre polític de la societat, debilitant el sistema bipartidista, i hi ha un despertar de consciència en el sentit que els canvis són possibles i necessaris", va explicar Víctor Bressoli.
Per a Carlos H. Reyes, la dreta, assessorada per l'imperi nord-americà, no es va adonar que, en el seu afany de contrarestar les reformes progressistes i les lluites polítiques, "va crear les condicions per al sorgiment de focus de resistència a tot el continent llatinoamericà" . En aquest sentit, creu que no serviria de res tenir un partit polític i participar en eleccions "si darrere no hi ha una força social ben organitzada que doni suport i defensi aquest esforç".
El proper 1 de juliol, a la ciutat de Santa Bárbara, a l'oest del país, el partit Libre llançarà la candidatura per la Presidència de Xiomara Castro, dona de l'ex-president Manuel Zelaya. Les eleccions de 2013 marcaran una nova etapa per Hondures i la candidatura de Xiomara Castro està generant moltes expectatives, presentant-se com una opció real al bipartidisme ", va explicar Sosa.
Davant l'avanç d'aquesta nova opció politicosocial, el COFADEH adverteix sobre un possible increment de la violència selectiva. "En la mesura que avanci el procés electoral, també incrementarà la violència. Ja tenim set persones assassinades que es postulaven a càrrecs d'elecció popular per al partit Libre", va alertar Dina Meza.
Article publicat originalment en portuguès pel diari brasiler Opera Mundi el 27 de juny de 2012. Traducció al català d’Alba Sud.
POBLES EN RESISTÈNCIA
El bloc de Giorgio Trucchi
Sobre acumulació de capital i drets humans
Resideix a Nicaragua des de 1998 on va iniciar la seva col.laboració periodística amb l'Associació Itàlia-Nicaragua. Ha col.laborat com a freelance per a Ràdio Popolare Network, Ràdio Onda d'Urto i ha publicat diversos reportatges per al diari Liberazione. Actualment treballa com a corresponsal a Amèrica Central per al Sistema Informativo de la Regional Latinoamericana de la UITA (SIREL) i col.labora amb el diari digital Opera Mundi de Sao Paulo del Brasil, ALBA SUD i Kaos en la Red. En aquest bloc, fet des de Centreamèrica, parlem de drets humans violats, lluites camperoles per l'accés a la terra ia una vida digna, processos emancipatoris dels pobles davant d'un model econòmic depredador, impulsat pel gran capital nacional i transnacional.