Per comprendre la iniciativa de Eurovegas és important contextualitzar-la en el marc de la crisi social i econòmica que travessa la perifèria d'Europa en general i l'Estat espanyol en particular. Es tracta d'una crisi que es configura, entre altres aspectes, com una excusa perquè els poders públics de l'Estat despleguin una retòrica que legitimi una presa de decisions polítiques per aprofundir i radicalitzar un sistema econòmic ultraliberal i un model productiu que deixa darrere seu desigualtats i un irreversible deteriorament ambiental [1].

La "crisi" espanyola no només està suposant situacions socials cada vegada més dramàtiques, una especulació financera internacional voraç i indicadors macroeconòmics en progressiu deteriorament. També aquesta paraula està ocupant un espai cada vegada més rellevant en l'imaginari social, una mena de "xoc" en la ciutadania que la converteix en un pretext omnipresent per avançar i aprofundir un model ultraliberal a l'Estat espanyol.

Per posar alguns exemples, aquest escenari s'està perfilant com a pretext per relaxar la legislació ambiental, urbanística o fiscal, per facilitar el laissez faire dels grans capitals i minimitzar el rol de l'Estat en l'economia, per minvar els drets socials i desmantellar els serveis públics, i també pel que es coneix eufemísticament com "flexibilitzar" el mercat de treball, que no és altra cosa que un retrocés dels drets laborals que es van anar conquerint durant les últimes dècades. És, en definitiva, un escenari que permet als poders públics oferir el territori per negocis merament especulatius que no generen riquesa, sota la pressió cada vegada més gran dels lobbies financers i empresarials que reorienten els processos polítics en favor dels seus interessos.

Eurovegas, projecte que comportaria un canvi profund de la fisonomia de l'economia, la societat, les relacions laborals i l'entorn local, suposa també un exemple radical, encara que lamentablement no únic, que en temps de crisi l'Estat espanyol s'està configurant com a destinació preferent d'inversions àvides d'absoluta llibertat i de benefici a qualsevol preu, de la posada en marxa de projectes que donen clar compte del model de "desenvolupament" al qual les administracions públiques pretenen apostar. Assistim a un procés de normalització i acceptació de polítiques ultraliberals com a doctrina única de "desenvolupament" i com a camí a transitar per sortir de la crisi. En aquest sentit, la iniciativa de Eurovegas ens ajuda a il.lustrar les postals d'una crisi.

Postals econòmiques i fiscals: els diners públics, per a què? Per a qui?

Després dels anys de "bonança" va arribar l'època de la "austeritat". El que s'ha anomenat com a la "crisi del deute", que afecta especialment als països perifèrics d'Europa, i ha portat una retallada brutal en els pressupostos generals de l'Estat, encara que no per igual a totes les partides. Les més perjudicades han estat la política social, sanitat, educació, investigació, la cooperació al desenvolupament, dependència i igualtat.

Per legitimar aquest procés de retallades, s'ha instal.lat amb força el relat del malbaratament: "hem viscut per sobre de les nostres possibilitats", repeteixen fins la sacietat representants polítics i grans mitjans de comunicació. Tanmateix, davant d'aquesta veritat instal.lada a través de tècniques pures de Goebbels, s'ha de tenir en compte que del deute espanyol que es va generar el 2010 el 32% corresponia al sector financer i un altre 31% a les empreses, majoritàriament del sector de la construcció. És a dir, un deute heretat de la "bombolla immobiliària". Així mateix, tant la despesa pública en protecció social com la despesa pública social espanyola per habitant han estat durant els temps de "bonança" molt inferiors a la mitjana de la Unió Europea (UE), un 18% i un 20%, respectivament (Eurostat , 2009).

D'aquesta manera, s'ha anat imposant aquest dogma neoliberal que apunta que els problemes de l'economia espanyola deriven de tenir una despesa pública excessiva, a partir del que sorgeixen unes polítiques públiques de retallades, i es promouen reformes laborals que tenen com a objectiu reduir els salaris, abaratir i facilitar els acomiadaments i debilitar les organitzacions sindicals. No obstant això, no es pot ignorar el fort contingut ideològic que guia on s'utilitza la tisora ​​pública, i a qui afecten aquestes retallades.

Tornant a Eurovegas, en un dels informes publicats per la Plataforma Eurovegas NO, es posa en evidència que caldria destinar despeses públiques milmilionàries per a la construcció de les infraestructures, principalment de transport (AVE, Metro, Carreteres, Renfe) per complir amb les condicions exigides per Las Vegas Sands Corp. (LVSC). D'altra banda, en matèria fiscal, la satisfacció de les exigències d'aquesta empresa transnacional suposaria la violació del principi constitucional d'equitat fiscal. En aquest informe es conclou que les bonificacions i exempcions fiscals, a més d'altres beneficis com a sòl i infraestructures, "poden contrarestar els potencials ingressos fiscals" provinents del complex. Quin benefici públic suposarà aleshores aquest megacomplex? Com ja és ben conegut, en cas de seguir endavant hi haurà beneficis únicament per als inversors, i molt pocs o cap per les arques públiques i la ciutadania.

Aquest escenari s'agreujaria si durant l'avaluació de la primera fase d'aquest projecte no es considerés prou rendible i s'abandonés. En aquest cas, el perjudici econòmic seria molt més gran, en haver-se dut a terme inversions públiques en infraestructures (al voltant de 2.000 milions d'euros segons mostra l'informe de la Plataforma ciutadana), deduccions per taxa de joc (com a mínim uns 870 milions) i Impost sobre Béns Immobles (aproximadament altres 35 milions d'euros) havent-se recaptat només 1.861.000 d'euros. És perfectament imaginable a càrrec de qui correran els costos i les pèrdues.

D'altra banda, és important també tenir en compte que la posada en marxa de Eurovegas permetria i afavoriria el blaqueig de diners a gran escala, per exemple, a través de l'ús reiterat del sistema de junkets, que propicia una completa opacitat i descontrol estatal en els fluxos de diners entre clients, empresa i proveïdors. Implementar aquest sistema a l'Estat espanyol és una altra de les exigències de LVSC.

Finalment, cal parlar del finançament del projecte: LVSC ha anunciat que durant el primer tram del projecte només podria finançar "entre el 25 i el 35%" del total. La resta dels diners, de la banca. Tot i que la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid hagi declarat que no hi haurà "ni un euro de diners públics" per Eurovegas, no convé oblidar els 258.000 milions d’euros d’avals públics de l’Estat espanyol a la banca privada aprovats per al 2012”, a més dels altres avals i injeccions directes que des de 2008 l'Estat ha aportat a aquest sector. Així és com, a més dels milers de milions de despeses en infraestructures i exempcions fiscals, hi haurà finançament públic, en el millor dels casos indirecta, d'aquesta inversió amb paracaigudes.

Postals laborals: l'ocupació a qualsevol preu

Més de cinc milions de persones aturades, sumat a la lògica desesperació per aconseguir de forma urgent un lloc de treball, afavoreix que alguns representants polítics posin en marxa un discurs xantatgista que instrumentalitza aquesta situació i legitima un retrocés sense precedents en les condicions de contractació i ocupació de la població potencialment treballadora d'aquest complex.

La hipotètica creació d'ocupació és l'únic argument esgrimit per les autoritats públiques per vendre Eurovegas, encara que és important esmentar el continu ball de xifres, el que ha generat tota mena de suspicàcies sobre la seva veracitat: es prometen ni més ni menys que 260.000 llocs de treball entre directes i indirectes. És possible que la quantitat de llocs de treball que es creïn en el macrocomplex sigui vuit vegades la de LVSC a tot el món? És viable que aquesta quantia sigui pràcticament similar als llocs de treball a tot el sector serveis de les Vegas, Nevada? S'estan tenint en compte en aquestes inflades estimacions dels llocs de treball que es destruirien al territori de destinació?

Hi ha un altre element clau a tenir en compte i del qual no s'escolta parlar ni debatre entre els actors involucrats en la negociació: la qualitat d'aquests llocs de treball. La precarització extrema i vulneració del dret a sindicar dins del complex (cal recordar que LVSC prohibeix als seus empleats afiliar als sindicats) seran part intrínseca d'aquests llocs de treball. És possible fins i tot que a l'inversor no li sembli prou "flexibilització" laboral l'última reforma laboral promoguda i implementada per l'actual Govern central. En definitiva, precarització extrema, esclavitud moderna a la globalització econòmica.

Postals mediambientals: en temps de crisi el medi ambient és secundari

En temps de crisi i "austeritat" també la legislació ambiental està en un segon pla. La prioritat semblen ser els indicadors macroeconòmics, com si aquests no depenguessin del saqueig, el deteriorament del territori i la sobreexplotació dels recursos per poder continuar en la seva absurda camí cap al creixement infinit.

En aquest sentit, les conclusions que aporta l'Informe Mediambiental i Territorial realitzat per la Plataforma Eurovegas NO són ​​contundents per qualificar Eurovegas com una iniciativa no assumible i insostenible per al territori madrileny. Calculats a partir del model de LVSC a Macau, Xina, i basant-se en estimacions a partir de les dades que s'han conegut a través de la premsa, l'informe afirma que els impactes ambientals derivats de Eurovegas serien, a més de profunds, irreversibles.

Entre altres dades, indica que els hotels proposats per Eurovegas serien més alts que les torres de l'Àrea de Negocis Quatre Torres, les més altes de la Comunitat Autònoma de Madrid. Les 300 hectàrees d'aquests edificis caldria sumar les prop de 150 que ocuparien els 3 camps de golf que inclou el projecte. Aquestes 450 hectàrees equivaldria a la utilització d'una superfície de sòl similar a 4 vegades l'extensió del Parc d’El Retiro. A la modificació i l'incompliment flagrant de la normativa urbanística vigent a la Comunitat, cal afegir la hipotètica pèrdua de milions d'hectàrees de sòl públic. A més, és important la contaminació atmosfèrica procedent de duplicar la quantitat de visitants internacionals, previsió de les Administracions Públiques, i les emissions de CO2 derivades del conjunt de les infraestructures.

En matèria d'energia, Eurovegas suposaria una demanda energètica exacerbada, similar a la d'una ciutat com Saragossa. Així mateix, suposaria un augment del 7% de la quantitat de residus que es generarien a la regió. Quant als recursos hídrics hauria un clar malbaratament, amb un consum d'aigua que arribaria el d'una ciutat de 70.000 habitants o similar al cabal ecològic del riu Jarama.

D'aquesta manera, el macroprojecte Eurovegas, que suposa redoblar l'aposta per un model econòmic sustentat en la construcció i el turisme de masses insostenible, pot assenyalar com un clar exemple d'agressió contra el territori.

Postals legislatives: les regles de joc, "anem a canviar totes les que calgui"

Finalment, per satisfer les exigències de l'empresa transnacional, la posada en marxa d'aquesta iniciativa empresarial exigiria, com a condició sine qua non, un canvi del marc legislatiu espanyol. Això crearia un perillós precedent per a l'economia i la societat espanyoles, principalment pel que fa a les exigències que futures inversions puguin demanar per fer efectives, i un greuge comparatiu per a les empreses i projectes ja instal.lats al territori. Per citar alguns exemples: la Llei d'Estrangeria, Llei Anti-tabac, Llei del joc, Llei de prevenció de blanqueig de capitals, Estatut dels treballadors, el permís d'entrada a menors d'edat, Llei d'enjudiciament civil, la legalització del ja esmentat sistema de junkets, entre d'altres.

És interessant, com a contrast, assenyalar que si una part de la ciutadania o de la societat civil vol promoure algun canvi o iniciativa legislativa ha d'iniciar un llarg i complex procés, que va des de la recerca del suport popular a aquesta iniciativa, fins a la discussió i aprovació per part del poder legislatiu. Per a Las Vegas Sands Corporation la qüestió sembla ser molt més senzilla. En un temps marcat per la mercadocràcia, canviar les regles del joc d'allò que hauria de ser democràcia depèn dels diners amb què es compti per a fer-ho: el mercat és l'actor que posa les regles de joc, exigeix ​​les retallades de drets i el desmantellament de l'Estat de Benestar.

En el nom de la llibertat, d'uns pocs

Però: a quines necessitats respon realment aquest estat d'excepció? Qui se’n beneficiaria d'aquesta illa fiscal, laboral i mediambiental? No queda dubte que aquest megaprojecte té com a objectiu ressuscitar i portar fins a les últimes conseqüències la bombolla immobiliària i financera.

En primera instància, el negoci d’Eurovegas és la construcció del complex. No està de més observar algunes dades com l'evolució del valor en borsa de Metrovacesa, una de les propietàries dels sòls d'Alcorcón, que en només dues setmanes va incrementar el seu valor borsari un 110% o les pròpies accions de LVSC que des del seu anunci del projecte a Madrid han anat incrementant el seu valor de forma sostinguda.

A poc a poc anem descobrint com tot aquest entramat ve estenent sota el far del foment del consumisme, el creixement econòmic i la suposada creació d'ocupació a qualsevol preu. Els ocupants del poder polític, d'un color i d'un altre, porten anys negociant a esquenes de la ciutadania un megaprojecte amb condicions inacceptables per a la societat civil des de tot punt de vista, en la mesura que només respon als interessos d'una minoria privilegiada i va en detriment de la majoria de la ciutadania. Durant aquest opac procés, s'ha vulnerat constantment el dret a la informació i tampoc ha existit cap via de participació de la ciutadania en el debat i la presa de decisions sobre aquest projecte, tal com emfatitza l'Informe de Transparència de la Plataforma Eurovegas No. Per contra, estem sent testimonis directes de les actituds servils dels que suposadament representen l'interès general de la població.

Aquesta volta radical cap als "negocis d'expectatives", l'ànima de l'especulació urbanística, immobiliària i financera, és el resultat d'una "democràcia tutelada" i d'una política subsumida per l'economia. O, dit d'una altra manera, de la disposició de les vides de les persones i els territoris per beneficiar una elit que es reparteix els cada vegada més escassos recursos.

En lloc d'apostar per un model més racional, humà i solidari, per un model que posi a la vida al centre i a l'economia al servei de la vida, el que es planteja, en última instància, és una fórmula anticrisi com a mínim paradoxal: per sortir de la crisi aprofundim el model que ens va conduir a aquesta... per sortir del pou, seguim cavant.

Notes:

[1] Quan vam començar a escriure aquest article, Las Vegas Sands Corp (LVSC), empresa promotora de Eurovegas, havia emès ja un comunicat oficial on anuncia que el projecte es durà a terme a la Comunitat de Madrid, però continuem encara amb la incertesa sobre quin dels tres emplaçaments previstos serà l’escollit finalment: Alcorcón, Valdecarros o Paracuellos del Jarama. Les autoritats madrilenyes "han guanyat la partida" a les catalanes per aquest projecte, encara que segons sembla Eurovegas no és l'únic paradigma d'un model especulatiu i de maó al qual les administracions insisteixen a apostar. L'anunci per part de la Generalitat de Catalunya de la posada en marxa del Barcelona World a Tarragona, o la possible construcció a Múrcia del Parc Paramount, en són una evidència.

Bibliografia consultada:

Eurostat. (2009). Population and social conditions. Statistics in focus.

Plataforma Eurovegas NO, (2012):Informe económico y fiscal sobre Eurovegas.

Plataforma Eurovegas NO, (2012): Informe de transparencia y participación.

Plataforma Eurovegas NO, (2012): Informe territorial y ambiental.

Plataforma Eurovegas NO, (2012): Informe turismo.

Plataforma Eurovegas NO, (2012): Informe de costes en infraestructuras.

* Natalia Chaves Monroy és membre d’Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo (ICID), organització social integrant del Foro de Turismo Responsable. Rodrigo Fernández Miranda és membre d’Ecologistas en Acción i ConsumeHastaMorir, i recentment s’ha incorporat com a col.laborador d’Alba Sud.