Després d'un important procés de reconversió d'una indústria naviliera en decadència per les innovacions en matèria de transport produïdes durant els períodes bèl.lics, a finals dels Anys Daurats de l'economia mundial (1948-1973) apareix el turisme de creuers modern. En aquell moment com una modalitat elitista del turisme internacional. A partir de llavors, aquesta activitat ha mostrat un increment exponencial de la demanda i una sensible innovació i evolució qualitativa de l'oferta.

Aquesta pràctica turística té l'origen en la fusió, d'una banda, entre la indústria de l'oci i el turisme i, per l'altra, la del transport marítim de persones. Així, el turisme de creuers representa una combinació entre transport, allotjament i entreteniment, unint en un mateix espai flotant les infraestructures necessàries per al desplaçament, l'estada, l'esbarjo i la resta de serveis destinats als consumidors.

Tal com va passar amb el turisme internacional, l'expansió del turisme de creuers es va iniciar quan l'activitat va deixar de ser concebuda com un luxe elitista i es va començar a comercialitzar per a les masses consumidores, principalment de països centrals. De la mateixa manera que el turisme internacional, aquest incipient procés de massificació dels creuers turístics va tenir resultats similars: fort creixement de la demanda i diversificació de l'oferta, reducció dels preus de venda i naixement de nous itineraris i destinacions. Així mateix, va implicar una clara tendència cap a la concentració dels operadors i va incrementar en gran manera les conseqüències negatives derivades de l'activitat.

El turisme de creuers és el subsector que més creixement ha experimentat durant les últimes dècades en l'economia globalitzada: la demanda mundial s'ha multiplicat quaranta vegades en quatre dècades, i durant els últims sis anys s'ha duplicat, superant el 2011 els vint milions de consumidors. No obstant això, el seu sostre sembla estar encara lluny d'assolir-se. La seva oferta cada vegada més segmentada [1]. Les embarcacions, que arriben a tenir capacitat fins per a sis mil persones, inclouen serveis com pistes de tennis i de patinatge sobre gel, piscines, casinos, centres de bellesa, planetari, centres comercials, camps de golf, galeries d'art, centres de negocis, cinemes, spa, rocòdroms, trampolins, capelles, bugaderia, servei de revelat de fotografies, i fins una onada artificial per lliscar dins del creuer, entre d'altres.

Es tracta d'una activitat en la que el territori de l'Estat espanyol, principalment alguns dels seus ports, tendeix a posicionar-se entre els principals mercats de la Unió Europea: com a país emissor, la demanda es va quintuplicar en els últims deu anys, i com a receptor el 2011 hi va haver més de cinc milions de visites de creueristes. Mentrestant, la Mediterrània gairebé ha duplicat la seva quota de mercat mundial com a destinació dels creuers en els últims cinc anys.

En aquesta carrera pel creixement, l'empremta social, econòmica i mediambiental que va deixant darrere seu el subsector del turisme de creuers s'agreuja de manera proporcional al seu creixement. La massificació d'aquesta activitat, cada vegada més integrada en els patrons de consum turístic en els països centrals, comporta que els seus impactes siguin cada vegada més profunds i, molts d'ells, irreversibles.

Un paradigma de la globalització

D'altra banda, el turisme de creuers és un nítid paradigma del funcionament de la globalització econòmica en el segle XXI. En primer lloc, característiques definitòries d'aquesta activitat (com la mobilitat física, la possibilitat de recol.locació del capital en temps i lloc a conveniència dels interessos de les operadores, comptar amb una població treballadora que pot procedir de qualsevol part del planeta, la possibilitat de seleccionar les condicions fiscals i laborals nacionals que resultin més profitoses per a les empreses o l'absència de regulacions globals estrictes per a l'activitat, entre d'altres), encara més radicalitzades, són també característiques definitòries d'aquesta globalització.

A això s'han d'afegir dos aspectes: en primer lloc, en l'oferta el nivell de concentració dels operadors és superior segurament a totes les activitats econòmiques globalitzades, amb tres empreses transnacionals oligopòliques que controlen pràcticament tot el mercat mundial. El segon aspecte són les condicions laborals "de conveniència" a les quals estan sotmeses les persones treballadores a bord: una precarització extrema de l'ocupació facilitada per l'ús de les "banderes de conveniència" en aquest tipus d'embarcacions.

Per la seva banda, en la demanda és destacable que, a través d'un fort increment en la inversió publicitària, s'està aconseguint que el creuers turístics comencin a integrar els patrons de consum d'oci en els països del Nord econòmic, tendint a configurar com un objecte de desig massiu i promovent així el consum aspiracional entre les classes mitjanes consumidores.

Finalment, també són un emblema d'aquesta globalització econòmica els greus impactes que l’activitat comporta a tots els nivells, constituint-se així també com un paradigma de les desigualtats estructurals, de la insostenibilitat del model productiu i de l'estil de vida hegemònic en els territoris opulents del planeta.

Els principals impactes d'aquesta activitat es poden resumir de la següent manera: la contaminació de l'aire, l'aigua i la terra i la destrucció de biodiversitat marina en matèria mediambiental. En l'àmbit social, la violació sistemàtica de drets socials, laborals i sindicals, i pràctiques discriminatòries per motiu d'origen ètnic o racial, nacionalitat o gènere a les persones treballadores a bord de les embarcacions. Finalment, la impunitat fiscal i l'obscurantisme financer a través de l'ús de "banderes de conveniència" i paradisos fiscals, a més de les fortes dinàmiques de control i concentració dels beneficis de l'activitat, amb una competència desigual per a les petites i mitjanes explotacions turístiques en les destinacions, i pràcticament sense derrames per les poblacions amfitriones.

Darrere de l'escenari del luxe i l'exclusivitat, el rerafons del turisme de creuers es mostra com un exemple radical d'aquesta globalització econòmica dissenyada per beneficiar el gran empresariat, i que ha empobrit a àmplies majories, explotat a treballadors i treballadores, saquejat recursos i materials, i devastat les condicions naturals del conjunt del planeta.

El pitjor, per venir?

A l’storytelling [2] dominant hi ha un oblit interessat dels límits biogeofísics d'inputs (per exemple, l'esgotament dels recursos) i d'outputs (com la saturació dels embornals) amb els que, necessàriament, s'enfronten els models de producció, transport, distribució i consum. Aquest és un relat fictici, carregat d’un fort contingut ideològic i, segurament, amb una menor càrrega lògica i verídica. Tot i això, ha aconseguit convertir-se en un reflex de l'imaginari col.lectiu de les societats de consum.

Però la realitat s'imposa, i mostra que les evidències mediambientals de la insostenibilitat del model són cada vegada més inqüestionables. Per exemple, el canvi climàtic, la contaminació de l'aigua, la terra i l'aire, la pèrdua de biodiversitat o l'esgotament de les matèries primeres, els recursos i les fonts d'energia són alguns dels elements que poden il.lustrar aquest escenari.

En aquest context de crisi ecològica, energètica i climàtica que travessa el planeta, el turisme de creuers apareix com una aposta de present i futur del gran empresariat turístic, que actua en un sentit contrari als límits existents. Mentre el turisme internacional massiu sembla apropar-se a una situació de saturació, la història comercial dels creuers turístics podria estar començant a escriure. Pensar que l'auge i els rècords de desplaçaments d'aquest subsector poden estar encara per arribar, obliga a posar especial atenció en aquestes qüestions.

El model de desenvolupament turístic en el capitalisme global està auto-condemnat al creixement infinit per garantir la seva pròpia supervivència, de manera que, vivint en un món finit i de recursos limitats, es podria dir que és un model suïcida. Per això, per contrarestar aquest sentit es fa cada vegada més imprescindible una reflexió crítica sobre les formes de viatjar, de gaudir, de conèixer i de descansar en el marc de les societats de consum, al mateix temps que es van construint i promovent alternatives Nord - Sud per altres turismes.

Així, les iniciatives impulsades des dels moviments per un turisme responsable es recolzen en un conjunt de principis i criteris fora de les lògiques productivista i economicista, i relacionats amb valors, com l'equitat, la solidaritat, la justícia o el respecte pel medi ambient. Quant a les formes de producció, es planteja que un turisme responsable ha de promoure el desenvolupament local de les comunitats receptores, contribuir a la protecció i conservació de les condicions naturals del territori, ser social i econòmicament sostenible, produir a petita escala i amb condicions laborals dignes. Respecte a les formes de consum, es proposa un turisme fora de les lògiques i dinàmiques del consumisme, s'apel.la a la responsabilitat de les persones viatgeres, s'insta el respecte a les cultures locals i uns intercanvis interpersonals amb rols horitzontals.

En aquest sentit es tracta, d'una banda, d'una transformació sociocultural que incideixi directament en un canvi essencial en l'estil de vida de les classes mitjanes consumidores en les societats del Nord econòmic. D'altra banda, d'una evolució que posi a la vida al centre, a l'economia al servei de les persones, i a la sostenibilitat social i mediambiental com a norma d'un nou model econòmic, productiu i de desenvolupament.

Notes:

[1] Entre els diferents segments en el turisme de creuers es poden destacar: creuers de golf, enològics, per singles, temàtics, per a gais, naturistes, per empreses, de gran luxe, entre d'altres.

[2] Aquest concepte es pot explicar de la següent manera: "... el poder que tenen les històries per constituir una realitat [...] I el storytelling ha arribat a rivalitzar amb el pensament lògic [...] Una història que procura una explicació tranquil.litzadora de els esdeveniments també pot enganyar en eliminar les contradiccions i les complicacions". Font: Lynn Smith, "Not the same old story",  The Los Angeles Times, 2001. 

Descargar papers: 

• Primera part: Lo que hunden mientras flotan. Auge y análisis crítico del turismo de cruceros en la globalización

• Segona part: Lo que hunden mientras flotan. Auge y análisis crítico del turismo de cruceros en la globalización