Contacte Butlletí

Nota informativa | Notícies Generals

25-01-2013

Ciutats model, zones d'ocupació, règims especials: El mateix projecte saquejador

Giorgio Trucchi | LINyM / Alba Sud

El Congrés d'Hondures torna a aprovar reformes constitucionals per reviure les ciutats model i vendre el país a "millor" postor. Un nou avanç de les polítiques neoliberals al país centreamericà.


Crèdit Fotografia: Luis Méndez, publicada a LINyM

Amb 110 vots a favor, 13 en contra i cinc abstencions, el Congrés d'Hondures va aprovar la nit del 23 de gener de 2013 la reforma de tres articles de la Constitució (294, 303 i 329), donant així vida a les zones d'ocupació i desenvolupament econòmic i als règims especials, portant novament a l'escenari les ciutats model (charter cities).

L'octubre passat, el ple de magistrats de la Cort suprema de justícia, CSJ, va resoldre declarar inconstitucional el decret legislatiu 283-2010, amb el qual els poders executiu i legislatiu pretenien crear les Regions especials de desenvolupament.

La decisió es va prendre després que, uns dies abans, quatre dels cinc magistrats de la Sala Constitucional fessin el mateix, resolent els més de 50 recursos d’inconstitucionalitat presentats per ciutadans particulars i organitzacions socials i de juristes, amb el suport decidit d'ampli sectors de la societat hondurenya.

Segons ells, aquest projecte atemptava contra preceptes petris establerts a la Constitució, com la forma de govern, el territori i la sobirania nacional. Una situació que, assegura l'advocat Fredín Fúnez, no només no canviarà amb el nou projecte, sinó que podria fins i tot empitjorar pel que fa als impactes sobre la sobirania i els drets del poble hondureny.

Fúnez és membre de l'Asociación de Juristas para el Estado de Derecho i és un dels ciutadans i ciutadanes que, el setembre passat, van acusar formalmente,davant la Cort suprema, el mandatari hondureny Porfirio Lobo, el president del Congrés Nacional, Juan Orlando Hernández ja 126 diputats, pel delicte de traïció a la Pàtria.

Sobre aquesta nova conjuntura, la LINyM va conversar amb ell.

Els diputats van tornar a aprovar una reforma constitucional, que de fet obre pas novament a les "ciutats model". Quines diferències hi ha amb l'antic projecte que va ser declarat inconstitucional?

L'únic que canvia és la denominació. Ja no es diran Regiones Especiales de Desarrollo, sinó Zonas de Ocupación y Desarrollo Económico subjectes a règims especials. La idea és crear uns dotze règims especials[1] que gaudiran d'autonomia funcional i administrativa, la creació serà a través de plebiscit o referèndum i que, suposadament, la població que habiti la zona subjecta a aquest règim serà consultada prèviament.

No obstant això, aquestes reformes segueixen sent inconstitucionals perquè atempten novament contra preceptes sòlids, com la forma de govern i el territori. El que estan fent és intentar disfressar, amb un terme més original, el mateix projecte de venda de la pàtria i de la sobirania nacional.

¿Totalment inconstitucional, doncs?

Totalment, perquè pretenen reformar tres articles de la Constitució, però tàcitament s’enduen tota la Constitució. També caldrà veure el contingut i l'esperit de la llei que regularà els règims especials, tot i que els diputats van deixar molt clar quines són les seves intencions.

I quines són?

El propòsit continua sent saquejar a Hondures. Són les mateixes màfies comercials que pretenen venir a posar les seves pròpies regles i deixar-nos sense res.

Quin serà la resposta de la gent?

Seguirem en lluita per aconseguir que es declari la inconstitucionalitat d'aquest nou projecte. A més, seguirem endavant amb l'acusació per traïció a la Pàtria contra el president Porfirio Lobo i els 126 diputats que van aprovar la creació de les ciutats model. El dia d'ahir (23/1), juntament amb diverses organitzacions, vàrem comparèixer davant la Cort Suprema de Justícia per exigir als magistrats que desempolsessin l'expedient, i que procedissin a nomenar un jutge natural perquè conegui de l'acusació.

Els 4 magistrats de la Sala Constitucional que van votar en contra de les ciutats models van ser destituïts, i fins i tot s'ha parlat d'un cop d'estat tècnic. ¿Creu que l'aprovació d'aquest nou projecte, així com el de la Llei de Mineria i el Judici Polític, tingui matisos que van més enllà i que, d'alguna manera, tingui veure amb un reposicionament dels grups de poder i dels partits tradicionals?

Per descomptat. L'oligarquia va donar un cop d'Estat per dur a terme aquest i altres projectes d'explotació, i per seguir apropiant-se dels territoris, sense necessitat d'usar la violència. És la nova forma que utilitza el capitalisme neoliberal salvatge i avui estem pitjor que mai. Anem a necessitar d'una gran mobilització popular per detenir i per defensar la nostra sobirania.

Sobre la reacció i protestes de la Resistència, vegeu el següent informe de TeleSUR aquí.

 

Notes:
[1] Centres financers internacionals, centres logístics internacionals, ciutats autònomes, talls comercials internacionals, districtes especials d'inversió, districtes energètics renovables, zones econòmiques especials, zones subjectes a un sistema jurídic especial, zones agroindustrials especials, zones turístiques especials, zones mineres socials i zones forestals socials.

 

Font original: LINyM

Relacionat amb:

POBLES EN RESISTÈNCIA

El bloc de Giorgio Trucchi

Sobre acumulació de capital i drets humans

Resideix a Nicaragua des de 1998 on va iniciar la seva col.laboració periodística amb l'Associació Itàlia-Nicaragua. Ha col.laborat com a freelance per a Ràdio Popolare Network, Ràdio Onda d'Urto i ha publicat diversos reportatges per al diari Liberazione. Actualment treballa com a corresponsal a Amèrica Central per al Sistema Informativo de la Regional Latinoamericana de la UITA (SIREL) i col.labora amb el diari digital Opera Mundi de Sao Paulo del Brasil, ALBA SUD i Kaos en la Red. En aquest bloc, fet des de Centreamèrica, parlem de drets humans violats, lluites camperoles per l'accés a la terra ia una vida digna, processos emancipatoris dels pobles davant d'un model econòmic depredador, impulsat pel gran capital nacional i transnacional.

Anar al bloc »