La història ens ha demostrat molts cops que no hi ha pobles o causes petites. Des del mes de desembre passat un poble situat al nord de Catalunya ha près consciència que alguna cosa cal canviar i que ningú, en cap lloc del món, s’escapa d’aquest cicló d’acaparació de recursos en poques mans i a qualsevol preu. Riudaura ha pogut palpar aquest fet a través del fracking, una tècnica extractiva amb un elevat risc de problemàtiques ambientals per contaminació d’aqüífers, impacte paisatgístic, soroll,... i moltes altres com a conseqüència d’intentar posar una activitat econòmica extractiva en un espai rural i d’interès natural.  

No té cap sentit. La nostra societat, que ha basat el seu desenvolupament econòmic amb un creixement a base d’infraestructures, extracció de recursos i consum desaforat, està arribant a la seva fi i els fets de Riudaura en són una prova. Riudaura s’ha despertat i està lluitant per prohibir el fracking a Catalunya, a Espanya i que la Unió Europea el reguli a partir de les problemàtiques ambientals que genera.

Amb aquest despertar, Riudaura s’adona que per solucionar el problema no només ha d’aturar el permís, que ja ho ha fet, sinó demanar també que aquesta tècnica es prohibeixi a tot l’Estat Espanyol i això vol dir que els líders polítics comencin a debatre quin model volem per no dur el país a un carreró sense sortida al que estem abocats. La qüestió és que en aquests moments estem en una cruïlla històrica i hem de decidir si deixem que avencem cap a aquest model injust i desigual escurant fins el darrer recurs natural i humà que té el territori per a satisfer les necessitats d’uns pocs o un model compartit per tothom i sostenible, on totes les persones hi tenen cabuda sense necessitat de passar penúries. Penúries ambientals, penúries econòmiques i penúries socials. En aquests moments poques coses representen tant bé la cobdícia humana com el fracking. Un sistema d’extracció de molt poca rendibilitat econòmica i de gran impacte social i ambiental en el territori. El 50% dels hidrocarburs que dóna la perforació (gas o petroli) s’extreuen durant el primer any. És d’una efimeritat extractiva mai vista.

El que és important en tots aquests processos és que una vegada un poble o col·lectiu pren consciència d’aquest disbarat es mobilitza i demana responsabilitat als ciutadans que han estat escollits i ens representen perquè vetllin per l’interès general i no de les grans empreses. Es podria prendre l’opció de defensar el poble i després de la victòria aïllar-se a esperar temps millors però alguna cosa, la intuïció, diu que ningú es salvarà d’aquest cicló en el qual estem immersos i que ens cal treballar per un canvi de model. Això només es pot fer amb cuitadania compromesa que agafi les regnes de la Política. Aquesta és l’estratègia de Riudaura: exigir que qui ha de gestionar ho faci, i ho faci pensant en el bé de tota la societat. Per això Riudaura no en té prou d’haver agrupat una majoria social i política entorn el poble per aturar el fracking a Catalunya, també vol fer-ho en tot l’estat Espanyol i per això cal treballar i cercar complicitat i aliances. El poble de Riudaura ja ha après que l’única solució és una lluita més enllà del poble i de Riudaures en sortiran molt més per plantar cara a aquest sistema que permet no tenir en compte la ciutadania. Ara és temps de política en majúscules, no podem deixar que ens la facin, la reivindicarem dia a dia i si cal no dormirem per garantir que qui ens governa ens dugui a bon port a tots i totes, sense deixar-se a ningú pel camí i amb el territori sa i estalvi. Riudaura ho ha entès que la Política és la clau de tot i que cal influir-hi des de baix.

Aquesta pràctica de pressió social per assolir uns objectius és un senyal de maduresa democràtica.  Els poderosos, en forma de lobbys d’interessos, tenen els diners però no tenen la força del poble. Estem en les lluites del 1%, que té el 99% dels recursos econòmics, contra el 99%, que només té el 1% dels recursos, i els resultats d’aquestes lluites es visualitzaran en les decisions polítiques.  La “batalla” de Riudaura n’és un exemple, en aquest cas amb una victòria tàctica del 99%. Aquest conflicte sorgeix de dues enfadades, una per l’estupidesa del fracking, i el que hem vist que significa, i l’altre, per la manera com es tracta a la ciutadania en les decisions que l’afecten. Com si fossin immadurs i que no poden decidir qüestions claus encara que tinguin tota la informació. Quantes retallades s’han consultat a la ciutadania per exemple? Cal rescatar els bancs? Perquè no es fa una consulta de tot això? De la mateixa manera no podem col·locar una extracció en un territori sense abans analitzar la seva viabilitat, interès i consultar-ho al territori aportant tota la informació. És una obligació despertar i reivindicar els nostres drets, un deute moral amb la democràcia que tant finament ens han segrestat. Aquesta, la de Riudaura, com moltes altres que estan sorgint, és la manera de tornar a recuperar allò que és nostre, el dret a decidir, el dret a reclamar que el poder bé del poble i qui governa l’ha d’aconseguir dia a dia i no només en unes eleccions. El lideratge, com el respecte, es guanya, no ve donat.