El Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) va néixer amb la vocació d’esdevenir pont de diàleg i comunicació entre els moviments socials en defensa del territori i els sectors d’experts i intel.lectuals que estan proposant alternatives en el trànsit cap a una societat en pau amb el planeta. El CST vol acompanyar a aquests moviments i plataformes, nodrir-los de continguts i recolzar-los en totes aquelles mancances que tot moviment o entitat pot tenir a l’hora d’enfrontar-se amb els poders polítics i econòmics [1]. 

La Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking esta enviant un missatge molt clar i contundent: no hi haurà Nova Cultura del Territori sense una Nova Cultura de l’Energia. El model energètic d’una societat és cabdal per definir-se com a tal i per establir la seva relació amb el medi ambient que l’envolta. El model depredatori i destructor de l’entorn que avui tenim és la conseqüència negativa d’una cultura energètica extractivista, que malgrat haver aportat un nivells de benestar inèdits per la humanitat, no és més que un petit parèntesi en la historia universal. El passat va ser de les energies renovables (sense consciència de ser-ho) i el futur serà de nou d’aquestes energies. El petroli, el carbó i el gas ens han proporcionat un avanç impressionant per la civilització i hem de reconèixer que gran part dels ràpids avanços tècnics i científics, així com un creixement sense precedents de la població humana i de la seva esperança de vida. Tot i així aquest espectacular creixement i progrés amenaça avui la salut i el futur del planeta. El canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat son la part negativa de dos segles absolutament prodigiosos. 

El filòsof alemany Walter Benjamin en un aforisme tot reinterpretant Karl Marx deia: “Marx va dir que les revolucions son la locomotora de la historia mundial. Però potser les coses es presenten d’una manera molt diferent. Pot ser les revolucions son l’acte pel qual la humanitat que viatge en el tren aplica els frens d’emergència”. Ens cal una transformació revolucionaria que canviï el model energètic i la manera en que ens relacionem entre nosaltres i amb el planeta. Les energies fòssils han accelerat el curs de la historia, però aquesta velocitat amenaça als mateixos que l’hem estret i cremat d’una manera cada cop més ràpida i massiva. Per tant toca reduir la velocitat, fer el trànsit cap a les energies renovables i assumir que aquestes ens poden donar una vida digne i feliç però que no serà la del creixement il.limitat i consum desaforat dels darrers dos segles. 

La gent de Riudaura ha intuït això, ha visualitzat l’amenaça a la seva salut i la dels altres. Ha vist el seu dret a un entorn bell i pacífic en perill. La salut del territori és també la nostra salut. Però no s’han quedat simplement amb una intuïció reactiva, sinó que han cercat coneixements i arguments sòlids per defensar la seva manera de viure i el caràcter del seu poble. 

Estem parlant d’una ciutadania que exerceix la democràcia en el seu sentit més radical i viu i que vol esdevenir cada dia més sabia. Cada cop restem més lluny d’aquells temps on la ciència i el coneixement estaven en poques i privilegiades mans i a l’únic servei del poder econòmic de torn. Avui aquest coneixement es pot  i s’ha de posar al servei de la majoria i dels seus interessos i necessitats. 

L’opacitat de la posició del govern i de les empreses ha despertat fins i tot la desconfiança d’aquells sectors que normalment solen ser favorables a aquestes propostes. I això no deixa de ser simptomàtic de la poca claredat i futur de tot plegat. Davant la realitat d’un Estat feble i al servei dels poders econòmics del vell i caduc poder energètic fòssil s’aixeca un nou poder democràtic de la majoria social que vol decidir com viure i com ha de ser el paisatge que l’envolta. 

[1] Alba Sud és membre del CST i a través del seu coordinador, Ernest Cañada, està integrada en la seva Junta Directiva.