Ivan Murray és doctor en geografia, docent de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i membre del Grup de Recerca en Sostenibilitat i Territori (GIST). La Rel aprofitar la seva presència a Nicaragua, on va impartir un seminari organitzat per Alba Sud i la Carrera de Turisme Sostenible del Departament de Francès de la UNAN Managua, per conversar amb ell sobre la sostenibilitat i els impactes globals de la indústria turística.

Sovint s’escolta parlar de la indústria turística com a una indústria "amigable amb l'ambient". Quina és la teva opinió sobre això?

Cal desmitificar-ho i mirar què és el que s'amaga darrere d'aquest plantejament. Per fer això és fonamental fer una aproximació profunda i el més verificable quant a informació comptable possible.

En què es basa aquesta metodologia?

Es basa en conceptes com el metabolisme socioeconòmic, que el que intenta fer és abordar l'anàlisi dels fluxos de materials i energia que hi ha darrere d'un organisme social, ja sigui una regió, una ciutat o una activitat industrial, com pot ser el turisme. En el cas de Balears, la indústria turística i el lobby pro-turístic han aconseguit mantenir aquest mite d'una indústria 'amigable amb l'ambient', a diferència, per exemple, de la mineria com a font real de greus impactes ambientals.

No obstant això, la indústria turística és més complexa.

És molt més complexa, perquè no es tracta només de l'activitat hotelera, sinó de tot el que va més enllà d'un Resort turístic. Veiem, per exemple, com les economies turístiques són extremadament dependents dels recursos naturals procedents d'altres zones d'extracció i també dels abocaments de residus. En aquest sentit, necessiten mantenir una imatge i continuar amb la reproducció d'un somni, evocant paradisos darrere dels quals s'amaguen processos espacials de caràcter global.

Quin tipus de processos?

Quan parlem de turisme internacional, hem de tenir en compte, per exemple, que darrere de cada turista ha milers de quilòmetres recorreguts, i que per cada quilòmetre hi ha un consum d'uns 40 litres de combustible. Els requeriments energètics i les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) del turisme global se situen per sobre de les d'Alemanya i Espanya -1,400 i 739 milions de tones de CO2 respectivament- i gairebé 300 vegades per sobre de les de Nicaragua.

És un impacte brutal

En la mesura que la indústria turística està pensada en forma de monocultiu, desplaça altres activitats i desmantella el teixit productiu, social i de proveïment de recursos des de la proximitat, per anar cap als mercats globals de producció de recursos. Això vol dir que estem desplaçant les zones d'extracció de recursos a altres punts del planeta. Es desmantella tota l'activitat productiva a les àrees d'influència turístiques i es crea una creixent dependència dels recursos procedents de l'exterior. Així mateix, el turisme intenta crear una bombolla de la realitat, un parèntesi en la vida ordinària de les persones, i es genera una situació de hiperconsumisme, amb impactes elevadíssims. No obstant això, aquests impactes mantenen un caràcter abstracte i molt poc perceptible, quan la font material dels recursos es troba lluny d'on es produeix l'activitat turística. Transparentar i visibilitzar aquests processos és clau per desmantellar aquesta dinàmica.

Quin futur li veus a aquest tipus d'indústria turística?

Si considerem la petjada ecològica com l'expressió territorial del metabolisme socioeconòmic, és a dir l'àrea de terra i mar ecològicament productiva que es requereix per proveir l'energia i els recursos materials consumits i absorbir els residus produïts, resulta que la indústria turística necessitarà d'un canvi radical. Si no es dóna aquest canvi i en un escenari de final del petroli barat, a mig i llarg termini la indústria turística està condemnada a no ser viable.