El 1848 Marx i Engels començaven el “Manifest Comunista” tot dient que un fantasma rondava per Europa. Aquest fantasma, que s’escolava per tot arreu i esdevenia acusació del poder comú davant qualsevol acció d’oposició a l’ordre establert, era el comunisme. Tot enemic del poder esdevenia un “comunista”. El “Manifest Comunista” volia ser la declaració oberta i la carta de presentació d’aquest nou moviment internacional en una Europa que s’abocava a uns processos revolucionaris que es van estendre per gran part del vell continent. Avui també ens calen fantasmes que recorrin Europa i espantin als poders salvatges que ens dominen cada cop més tirànicament.

Vull recordar que un dels principals valors que ja defensava llavors el moviment comunista era el seu caràcter internacional. Les fronteres no eren cap límit per l’explotació, la cobdícia i la injustícia social. Avui tampoc, però malgrat això el poder subtilment duu el debat cap a l’enfrontament entre països i nacions, defugin el caràcter clarament classista de les polítiques que pateixen en major o menor mesura tots els europeus.

Milions d’alemanys estan també a l’atur i molts més han vist reduïts els seus sous i condicions laborals. La precarietat i la misèria també avançant al “país de la Merkel”, però malgrat això es manipula i simplifica la informació perquè veiem a “Alemanya” i a tots els alemanys i alemanyes com les sangoneres que ens ofeguen dia a dia. Això no és cert. Aquest continent ja ha viscut els desastres provocats per un poders econòmics golafres i expansionistes que han utilitzat la retòrica nacionalista més primària per llançar a un poble contra un altre. Una pancarta comunista a Grècia deia: “Pobles d’Europa revolteu-vos!”. Com al 1848 hem de posar l’accent en la solidaritat entre els pateixen i no culpabilitzar en funció de l’origen nacional. L’esquerra social i política ha d’aixecar més que mai la bandera vermella de l’internacionalisme. No és cert que siguin “els alemanys” que ens empobreixen, són les oligarquies de tota Europa, i de la resta del planeta, que amb total complicitat entre elles recorren el vell continent sotmetent ara a uns i després a uns altres.

Les fronteres tampoc han estat límits per polítiques que han implementat models de desenvolupament depredatoris envers el territori. Els mateixos poders financers que empobreixen als sectors populars establint lògiques de xantatge permanent per erosionar els drets socials i laborals, tracten el territori i els recursos naturals com a un botí a saquejar de manera indiscriminada convertint la biodiversitat o la fertilitat de la terra en mer capital acumulable. Aquesta dilapidació és encara més greu que l’anterior perquè la destrucció dels valors naturals i la contaminació de l’aire i l’aigua és una hipoteca de conseqüències molts cops irreversibles i la seva factura la qual poden acabar pagant les generacions futures, si no ja nosaltres mateixos de forma accelerada. La lògica del “curt termini” i la ceguesa premeditada amb la que aquestes oligarquies planifiquen els negocis es retroalimenta amb un Estat volgudament més dèbil i infiltrat pels interessos dels principals lobbies. Dóna el mateix si el model de mobilitat i transport està esgotat i amenaça la salut del territori, se segueix planificant noves carreteres i se segueix vinculant falsament, com si no passés res, el benestar de la gent a aquest model destructiu. Sembla no importar el que la ciència ens està advertint sobre la crema de combustibles fòssils i els seus efectes sobre el clima i la biodiversitat, se segueix cercant nous jaciments o es busquen solucions de fort impacte ambiental com és el fracking. 

El Manifest Comunista acabava amb una de les frases més belles de la historia de la Humanitat: “Proletaris de tots els països, uniu-vos”. El que el 1848 era un gran desig i una necessitat urgent ho és avui encara més. Ens juguem la pau entre pobles i la pau actual i futura amb el planeta. Les raons per transformar la societat i posar final a la irracionalitat capitalista son ara més urgents que mai.  Fem-ho!

Raül Valls és membre del Centre per la Sostenibilitat Territorial i col.laborador d'Alba Sud.