La Plataforma per a un Nou Model Energètic agrupa des de la base a persones, col.lectius socials, organitzacions ambientals, sindicats, organitzacions empresarials i partits polítics per la defensa d'un canvi en el model energètic, basat en l'estalvi, l'eficiència, les energies renovables i la sobirania. Té com a objectius exercir pressió sobre el govern espanyol per frenar la irracionalitat de les normatives energètiques i trencar la barrera informativa imposada pels mitjans de comunicació que, en mans del lobby energètic convencional, han traslladat eficaçment a la ciutadania que les energies renovables són cares i ineficients.

La Plataforma va lliurar el seu document fundacional al Ministeri d'Indústria, i visita a tots els grups parlamentaris i partits polítics d'àmbit nacional i europeu per tal de donar a conèixer les seves propostes i demandes. També és part de lluites de base en defensa d'un nou model energètic i realitza gran quantitat d'accions informatives a la ciutadania, en el desenvolupament d'una comunicació ambiental i d'enfortiment del teixit social.

Aquest tipus d'organitzacions amb el suport de la ciutadania són fonamentals per plantejar i crear un futur més sostenible. La "batalla" per l'energia serà clau en els propers anys: com gestionem el decreixement energètic, i per tant consumista, com el socialitzem, com l'obtenim de manera respectuosa, són algunes de les qüestions en les que es dirimeix el nostre futur comú. Una de les persones que ens pot ajudar a comprendre cap a on anem i com es planteja la lluita en aquests assumptes és, sens dubte, Juan Vicente Barcia, activista des de fa anys a favor d'una nova cultura energètica.

Com neix la Plataforma per a un Nou Model Energètic?

La Plataforma neix a partir de la vaga de fam d'Ángel Vadillo (alcalde d'Alburquerque, a Badajoz), que demanava justícia per al seu poble, que s'havia obstinat en la instal.lació d'una sèrie d'instal.lacions solars com a alternativa al fort atur que patia. Algunes persones i col.lectius ens vam anar acostant per saber més de la seva situació. Va estar abandonat per tothom, llevat dels seus, del 15M i d'algunes persones que proveníem dels moviments socials i del sector de les renovables. Segons passaven els dies les possibilitats de Vadillo s'esgotaven, així que finalment vam muntar un gran acte de solidaritat al que van acudir més de 2.000 persones, que van clamar per un nou model energètic, perquè es fes justícia a Alburquerque, i també vam demanar a l'alcalde que, passats més de 90 dies, abandonés la seva vaga de fam. Finalment, en aquell acte, Vadillo va anunciar la fi de la vaga, després d’escoltar el compromís que vam adquirir de crear una plataforma en defensa d'un nou model energètic.

La transició cap a un nou model energètic passa per la denúncia i la lluita davant les injustícies ambientals i socials de l'oligopoli energètic?

És necessari i urgent desfer l'opacitat històrica del sector energètic. Això s'ha de fer almenys per dos motius. Un guarda relació amb l'imperatiu de justícia i rescabalament, i que hauria de culminar en un judici social en relació a una de les majors estafes que hem patit en la nostra història recent. Vull recordar que almenys 3.200 milions d'euros pagats de més a les grans elèctriques ja són irrecuperables perquè la petició que havia d'haver cursat el Govern de devolució d'aquests diners ha prescrit. Des de la Plataforma ja hem demanat a la Fiscalia Anticorrupció que investigui aquesta deixadesa governamental per si és constitutiu de delicte. D'altra banda, és imprescindible traslladar a la societat una valoració del llegat de l'actual model energètic en matèria de destrucció ambiental, violació de drets humans i erosió de la democràcia, amb la finalitat de crear un nou model energètic que no repeteixi els mateixos i terribles errors.

Estem governats pels balanços de les empreses energètiques i els seus plans estratègics a quatre anys vista?

La connexió entre l'esfera política i les grans companyies del ram han generat un marc energètic absolutament medieval, on els senyors feudals de l'energia mediatitzen i dicten les ordres al govern de torn. Això és el que ha passat amb Sebastián i Soria. Les declaracions del president d'UNESA (patronal oligopolística del sector elèctric espanyol) a favor de la reforma del sistema energètic que prepara el Partit Popular abans que es faci públic, són una mostra més dins d'una història plena de complicitats i interessos compartits. La màxima d'aquestes empreses és concentrar els fluxos energètics per seguir aplegant astronòmics beneficis, mentre la balança comercial espanyola es desequilibra de manera brutal pels 45.000 milions d'euros que es malgasten anualment en la importació de recursos energètics. S'oposen al desenvolupament de les renovables perquè els són més rendibles les fòssils i la nuclear, encara que això signifiqui trencar la nostra economia, destruir el nostre planeta i generar un context permanent d'inseguretat sociosanitària, com passa amb la nuclear o el fracking.

El canvi de model energètic vindrà des de baix només o amb aliances amb representants polítics?

Mai ens han regalat ni un sol diàleg, ni una sola negociació. La Plataforma és un moviment social de sinergia, el discurs es basa en la seva acció. Ells tenen diners, tenen el poder institucional, tenen els mitjans generalistes de comunicació. Nosaltres hem de ser més intel.ligents, millor pedagogs. Hem de lluitar, teixir, i fer valer que tenim una alternativa que dóna viabilitat a la nostra causa. Qui vulgui lluitar de manera sincera per un canvi substancial, real, de model energètic serà benvingut. La Plataforma és una realitat social diversa, plural, una pel.lícula compartida a través d'un protagonisme múltiple i compartit.

Les grans empreses energètiques espanyoles s'haurien d'expropiar per part de l'Estat com passa a alguns països d'Amèrica del Sud? I si fossin públiques serien realment garantia d'avanç cap al canvi de model energètic?

La meva opinió personal és que els drets essencials, com el de l'energia, haurien d'estar allunyats d'un capitalisme bulímic i malalt de si mateix, i incapaç d'aturar-lo o regular-lo. Crec en un sistema energètic descentralitzat i distribuït, on la sobirania ciutadana transformi al consumidor en productor d'una part important de la seva pròpia energia. No només hem de canviar d'estructures, necessitem canviar també de cultura energètica, renunciar al hiperconsumisme i reduir el consum de coses innecessàries, que ens fa ignorar la responsabilitat humana i ambiental de consumir gas, petroli, carbó o urani.

Com es poden connectar diferents lluites amb l’objectiu compartit de crear una societat més justa? És necessària una certa organització?

L'energia és una palanca de canvi social i polític, perquè aquesta qüestió, l'energia és i ha estat central en l'estructuració de la política geoestratègica del món, tal com el coneixem. No hi pot haver moviments horitzontals sense organització, i no podem cedir el concepte d'organització als que l'han convertit en sinònim de burocràcia, aparell, o estructura de manipulació, cooptació o alienació. Considero imprescindible generar xarxes i espais de coordinació efectius. Crec que estem prou madurs com per no repetir sectarismes, ni tactisme, ni lluites pel lideratge que no produeix aquest canvi tan necessari. És el moment de la lupa i de la ullera. Perdut el Nord, la societat activa ha de ser la brúixola que busqui el nou Sud: tendresa dels pobles i poder humà i descentralitzat per generar un nou contracte social entre la nostra espècie i el medi.

Anem a decréixer si o si, quina és la millor recepta per adaptar-nos a aquest decreixement?

Despullar-nos d'una cultura que es basava en la fal.làcia del fals infinit. Assumir col.lectivament la incertesa que ha significat despertar d'un somni, el capitalista, que ens proposava el repartiment de les engrunes del saqueig del planeta. A partir d'aquí, bona part del projecte de transformació s'ha de basar en la creació d'una societat de solidaritat i cures, paral.lela a la selva darwiniana que ens ha preparat aquesta tropa de depredadors de la consciència. La sobirania energètica, la sobirania alimentària, l'educació i l'habitatge seran, ho són, les trinxeres en què lluitar i construir alternatives. Tenim el coneixement, tenim la voluntat, esmolem nostra intel.ligència i siguem incontenibles.

Entrevista realitzada originalment en castellà, traduïda al català per Alba Sud.