Cansa sentir parlar només dels nous pobres, d'immigrants que moren en hospitals, de nens amb gana i d'ancians en fallida. Això és molt dolent per a la imatge turística de Balears, com diuen els lobbistes. Tampoc no és gairefashion recordar que les Balears patim l'espoli fiscal més gran en favor de la casta imperial, més del 14% de tota la riquesa produïda legalment, gairebé un 50% superior al que assola Catalunya. Prou de negativitat. Per què no mirem que també hi ha gent espavilada a qui li va la mar de bé allà on nosaltres no ens en sortim? Què tenen ells que no tinguem vostès i jo? David Rothkopf, un analista lloat pel premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz, ha encunyat el concepte de "superclasse" per a l'elit global que dirigeix la sala de màquines del món. Conta que no passen de 6.000 individus sobre més de 7.000 milions els que vertaderament compten, es troben a Davos i comparteixen consells d'administració i model d'avió privat. Són molts menys, doncs, que el famós 1% que estaria ofegant el 99% de la humanitat que denuncia l'Occupy Wall Street. Sabent-ho, us heu preguntat si és possible que existeixi a Balears una superclasse així, capaç de condicionar les grans decisions sobre turisme, territori o fins i tot els grams d'hisenda o policia tolerables per als seus interessos?

Abans de contestar, vius. No feu cas de la cantarella que només el 20% de l'economia balear és en negre (a penes dos punts més que la mitjana espanyola), més de 6.000 milions d'euros que esquiven la supervisió pública. I que, d'acord amb el sindicat GESTHA, el frau fiscal seria d'uns 1.000 milions. Si SuperMontoro afirma que els tres grans pilars de l'economia submergida serien la construcció, el turisme i el comerç, just els pilars de la nostra economia, fa olor que potser la xifra real del que es mou en negre deu ser prop del doble. I que la porció absolutament pantagruèlica del frau correspon a les grans fortunes i les empreses transnacionals, no als de baix. Qui serien els afortunats en aquesta tómbola? Doncs, sens dubte, grans prohoms de la banca enriquits sota el franquisme, com ara Juan i Carlos March (Corporación Financiera Alba, el primer grup inversor d'Espanya), Abel Matutes Juan (exjugador de l'Espanyol, segons l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera) i Miguel Nigorra (Banco Popular). També hi ha fortunes turístiques clau com Gabriel Escarrer, Miguel Fluxá i Simón Pedro Barceló. Hi afegiríem terratinents tipus Klaus Graf o Peter Eisenmann, a més de constructors especialitzats a encimentar el país de la talla de Vicenç Grande o Melchor Mascaró. Sense oblidar algun representant conspicu, com la Paca, de les anomenades fortunes "narcòtiques".

Com s'ho fan per passar desapercebuts? No són gaire originals. A Balears passa el mateix que a la resta del planeta. Les grans fortunes es dissimulen a través d'una teranyina de societats que prenen el sol a les vertaderes platges del capitalisme, els paradisos fiscals. Fan caixa aquí o arreu però, gràcies a testaferros a la City de Londres, a Wall Street, als Països Baixos o a Suïssa, aconsegueixen no pagar pràcticament res a la hisenda pública. Al carrer Jaume III de Palma mateix podeu informar-vos de l'estrès que porta el consolat de Luxemburg. L'imperi turístic més important de Balears, Sol Meliá, reconeix que té més de 20 societats a Jersey, les Caiman i Panamà, on, curiosament, no hi té oferta hotelera. Ara bé, és cert que la superclasse local aporta un valor afegit respecte a la superclasse global i és la seva manca d'interès per, almenys, fer caritat filantròpica. Molt pocs tenen fundacions, cap d'aquestes dedica res digne al progrés cultural, educatiu o social a Balears i, si ho fan, via subvencions públiques els ho retornem. La donació del iot Fortuna al rei d'Espanya, que va provocar sucoses reduccions en l'impost de societats, n'és l'exemple més excels. No us penseu que són uns vius i que la saben llarga, aquests triomfadors, com si no ens perjudiqués a nosaltres. Quant ens costa aquesta pirateria fiscal de la superclasse balear en menjadors escolars, llits hospitalaris, llars per a ancians o protecció del medi natural? Ningú no ho sap exactament, perquè als intocables de la superclasse balear no se'ls pregunta res, se'ls fan genuflexions. Reviseu els regals legislatius de l'encarregat Bauzá a la Diputación Provincial i ho entendreu tot.

Publicat originalment a Ara Balears el 30 de juny de 2013.