El Turisme Responsable néixer com a reacció al malestar generat pel creixement turístic. Des dels anys 70, quan la turistització de determinades àrees del planeta ja era un fet, es va començar a elaborar una crítica raonada a algunes de les implicacions d'aquest model de desenvolupament. Els impactes negatius en el medi ambient, l'economia, la cultura o en les condicions laborals es van anar fent visibles. Començava a trencar-se així la imatge amable d'un sector que prenia cada vegada més rellevància en l'economia internacional.

Aquesta gradual insatisfacció va derivar en la idea del Turismo Responsable a principis dels 2000. Des d'un inici va servir per a albergar diverses motivacions, pel que aviat va donar lloc a un concepte amb múltiples sentits. Avui dia el Turisme Responsable serveix per identificar certes actituds i sensibilitats de determinats turistes que busquen altres formes de viatjar, diferents a les propostes més estandarditzades de les grans operadores. Preocupacions sobre l'afectació al medi ambient que provoca un com turista, si els diners gastats arriben a la població local o com tenir una relació més propera amb la gent del lloc visitat, per exemple, donen nou sentit a l'activitat turística: busquen una major implicació o compromís personal.

El creixement d'aquest tipus de sensibilitats, tant entre els turistes com en algunes empreses, va cristal.litzar en modalitats com el turisme solidari o l'ecoturisme, que van trobar després en el Turisme Responsable una referència. Això ha donat lloc a un nínxol de mercat al voltant d'aquest tipus d'ofertes alternatives. Encara que inicialment els seus promotors no van estar en el cor de la indústria turística i més aviat va créixer en els seus marges, la pròpia evolució del sector afavorir el seu desenvolupament. L'empresa turística tracta d'oferir cada vegada més productes singulars, diferenciats, que permetin al client una experiència particular. Això comporta, sense que necessàriament s'abandonin propostes més estandarditzades, com els ressorts tot inclòs, que l'oferta es segmenti més i per això el creixent interès de grans empreses per aquest tipus d'iniciatives associades amb un Turisme Responsable.

Conscients de l'evolució d'una part de la potencial demanda i de la mateixa societat, algunes iniciatives empresarials han apostat per l'aplicació voluntària de bones pràctiques, que s'identifiquen també com a Turisme Responsable, tal com recullia la Declaració de Ciutat del Cab en Destinacions l' any 2002. Polítiques de Responsabilitat Social Corporativa, certificacions o codis ètics són alguns dels instruments que el sector empresarial ha adoptat per promoure una gestió més atenta davant determinades problemàtiques i amb més capacitat per comunicar una millor imatge empresarial.

D'altra banda, i en contradicció amb l'anterior, l'acumulació de conflictes vinculats a l'activitat turística ha estat una altra font d'inspiració del Turisme Responsable. Iniciatives com l'Observatori del Turisme Irresponsable, la campanya de Tourism Concern sobre les causes dels conflictes turístics o l'informe d'Alba Sud sobre conflictes turístics a Centreamèrica constitueixen una evidència de la seva progressiva rellevància. Són conflictes provocats per la contaminació ambiental, el desplaçament de la població local, la privatització i elitització de certs territoris, l'explotació sexual comercial de menors, l'acaparament de recursos naturals com la terra o l'aigua, l'encariment del cost de la vida o les males condicions laborals, per citar només algunes causes. Des d'aquesta perspectiva el Turisme Responsable s'entén com un moviment social en defensa de la sostenibilitat d'aquesta activitat. Així es privilegia la intervenció a favor de les poblacions afectades negativament per les dinàmiques turístiques o en conflicte, una major sensibilització de tots els actors implicats (turistes, empreses, població amfitriona o institucions públiques) i el desenvolupament de models turístics més sostenibles, adaptats a cada context. Davant la lògica voluntària de les iniciatives empresarials es demana una major regulació obligatòria per part de l'Estat.

La coexistència d'aquests múltiples sentits en la idea de Turisme Responsable no és senzilla. La importància creixent del mateix sector fa que les diferents motivacions que van coincidir en l'origen del concepte adquireixin i demandin un major protagonisme. Això evidencia les seves contradiccions, dificulta la capacitat d'entendre’s i reconèixer-se i, finalment, pot comprometre el seu mateix ús.

Artícle publicat originalment en castellà al bloc Alterconsumismo del diario El País el 10/09/2013.