Les dades recents sobre el registre de turistes a Espanya mostren un creixement decidit durant els últims anys, especialment a l'àrea mediterrània i les Canàries. En un context de crisi i destrucció generalitzada de l'ocupació es valora positivament aquesta tendència. Però més enllà del debat sobre la qualitat de l'ocupació turística (de la qual ens n’ocuparem en un proper article), la presència massiva de turistes en alguns llocs, com Barcelona o les costes de Mallorca, per exemple, també provoca malestar entre sectors de la població local que ha derivat en problemes de convivència i protestes públiques.

Es percep un estat d'opinió que qüestiona obertament el creixement sense límit del turisme, i sobretot les polítiques que l'afavoreixen. Prenguem dos exemples. El primer la modificació del Pla d'Usos de Ciutat Vella a Barcelona, amb l’acord de CiU i PP al consistori, que permet l'establiment de nous hotels en edificis de valor patrimonial en desús, i que segons va denunciar el moviment veïnal respon a les pressions del lobby hoteler. El segon el paquet de mesures legislatives del govern Bauzá a Balears que facilita una intensificació de l'ús turístic del territori , tal com ha alertat l'organització ecologista GOB en la seva última campanya pública.

Alguns dels problemes que ha comportat aquest creixement del turisme molt concentrat en alguns espais són:

• Increment dels preus de tot tipus de productes i serveis que erosionen el poder adquisitiu de molta gent.
• Desplaçament del teixit comercial local per negocis orientats cap al turisme, com botigues de souvenirs o locals d'oci.
• Dificultats d'accés a habitatge pel seu encariment, que obliga a un gradual desplaçament dels veïns afectats cap a zones perifèriques.
• Progressiu aburgesament o "elitització" d'alguns barris, donada la dificultat de les classes treballadores de poder residir-hi.
• Molèsties en algunes cases pels sorolls i desperfectes ocasionats pels turistes que lloguen apartaments, siguin legals o no, i la conducta dels quals altera la vida quotidiana del veïnat.
• Inconvenients per circular o caminar per alguns indrets de la ciutat a causa de la presència massiva de turistes.
• Traves per a l’accés a determinats espais públics, que es reconverteixen en funció de les necessitats i interessos del turisme.
• Deteriorament ambiental en territoris freqüentats pel turisme.

La intensificació d'aquest tipus de problemes, especialment sentits per una part de la població, i que es filtra també en els mitjans de comunicació, obre un cop més el debat sobre els límits del creixement turístic i la sostenibilitat. Aquesta és una discussió de llarg recorregut en les ciències socials.

El treball del geògraf finlandès Jarkko Saarineen de la Universitat d'Oulu ens pot ajudar a plantejar de manera raonada aquesta qüestió. Una primera advertència és que és impossible fixar objectivament una xifra de referència per a un determinat context. Derivarà sempre de múltiples factors i perspectives. Hi ha tradicions intel.lectuals que aborden el tema des de l'enfocament de com afecta l'activitat turística en els recursos naturals -que en un context de canvi climàtic adquireix renovades dimensions-. Altres posen l'accent en la viabilitat de l'activitat -el límit del creixement dependrà així de com afecti la continuïtat del negoci turístic-. Finalment, hi ha la tradició "de base comunitària" que subordina aquest límit a l'opinió de la població implicada, i per tant és fruit de la participació ciutadana i la negociació, en situacions forçosament conflictives.

Les protestes veïnals i ecologistes són part del procés necessari per establir els límits i equilibris d'una determinada activitat econòmica, en aquest cas el turisme. La seva posició és absolutament legítima per a un debat democràtic. La desqualificació dels que posen l'accent en aquests conflictes, considerats en ocasions com a "turismofóbics", no ajuda gaire.

Qualsevol discussió pública sobre quin paper volem que tingui el turisme hauria de poder començar per determinar quins són els límits desitjables al seu creixement. Això ens obliga a pensar en el protagonisme d'altres sectors, però també, i sobretot, al servei de qui està aquest creixement turístic. El moviment veïnal i ecologista contribueixen així amb les seves protestes en la construcció d'un turisme realment responsable.

Article publicat originalment en castellà a El País, dins del bloc Alterconsumismo, el 10 d'octubre de 2013.