Contacte Butlletí

Informació seminario | Turisme Responsable | Illes Balears

30-11-2013

Seminari d’Anàlisi Crítica del Turisme a la Universitat de les Illes Balears

Macià Blàzquez | GIST / Alba Sud

Quatre conferenciants de Suïssa, Alemanya i Itàlia aportaren visions sobre el discurs neoliberal, la seva relació amb la crisi ambiental i el disseny de models turístics que contribueixin a millores socioecològiques.

El Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) va organitzar un Seminari d’Anàlisi Crítica del Turisme el passat 8 de novembre a la Universitat de les Illes Balears, amb el suport de la seva Facultat de Filosofia i Lletres. L’activitat s’adreçà especialment a l’alumnat del darrer curs dels estudis de Grau en Geografia i Turisme, emperò també hi participà alumnat de postgrau, personal docent i de recerca.

Quatre conferenciants internacionals aportaren visions sobre el discurs neoliberal, la seva relació amb la crisi ambiental i el disseny de models turístics que contribueixin a millores socioecològiques. El debat entre els investigadors i el nombrós públic promogué l’establiment de ponts d’intercanvi i vinculació d’idees entre les anàlisis de les ciències socials i les ambientals.

Onofre Rullan introduí l’acte amb la referència al projecte d’investigació al que s’inclou: “Geografies de la crisi: anàlisi dels territoris urbano-turístics de les Illes Balears, Costa del Sol i principals destinacions turístiques del Carib i Centre Amèrica”, (CSO2012-30840) del Ministerio de Economía y Competitividad del Govern de l’estat espanyol. Amb aquest projecte el GIST es proposa, d’entre d’altres objectius, analitzar la crisi sistèmica global als espais urbans, els canvis al metabolisme socioeconòmic de Balears i als espais on actuen les corporacions transnacionals de matriu balear, i els conflictes i resistències socials d’aquesta denominada “balearització global”.

En primer lloc va intervenir Jan Mosedale, investigador del Institute of Tourism and Leisure Research de la Universitat de Ciències Aplicades HTW de Coira, Suïssa. Començà explicant l’anàlisi postestructuralista del neoliberalisme, des de l’economia política, per definir els conceptes d’estructura, llenguatge i acció humana (agency). Emprà aquesta classificació teòrica per explicar l’èxit de la ideologia neoliberal, en la seva cerca per garantir la reproducció del capital; per exemple mitjançant la mercantilització dels béns comuns i l’aprofitament de la funció reguladora de l’Estat. L’il·lustrà amb casos de megaprojectes urbano-turístics com ara l’organització de megaevents com són les Olimpíades, que s’aprofiten per “sanejar” les ciutats, particularment els seus espais públics en detriment del seu ús per part de les persones més desafavorides. El discurs capitalista presenta la maximització dels guanys individuals, la competència i l’efecte degoteig de l’enriquiment com els únics patrons de conducta exitosos. Aquest llenguatge ideològic té així el propòsit de construir una realitat, dissenyar el nostre comportament i exercir el control social. Com exemple cità la transformació del turisme social des de la seva aparició amb propòsits redistributius, vers la seva transformació en una font potencial de generació d’ingressos; amb la important intervenció del pensament dominant neoliberal per convertir aquest discurs en “sentit comú”. L’acció humana, dins la teoria crítica, ens possibilita reaccionar, dissentir i actuar d’acord amb criteris propis.

Angela Hof, que va intervenir en segon lloc, és investigadora del Departament de Geografia de la Universitat del Rurh, a Bochum. La seva anàlisi té en consideració la materialitat necessària per a la producció d’espais urbano-turístics, particularment el territori, analitzat en termes d’ocupació del sòl i de proveïment d’aigua. El turisme s’inclou com una activitat exemplar al discurs neoliberal que considera al creixement com a única solució, mitjançant l’aplicació d’innovacions tecnològiques. L’anàlisi empírica desenvolupada demostra, en canvi, que les solucions adoptades suposen una “maladaptació” tecnològica; per exemple pel proveïment urbano-turístic d’aigua mitjançant dessalinització per usos sumptuaris –amb la construcció de piscines i jardins atlàntics a entorns secs, segons els patrons del turisme residencial i “de qualitat”–, que agreuja el canvi climàtic i exigeix encara més ús de reg de jardins i reompliment de piscines.

Per últim, Valeria Pecorelli i Chiara Rabbiosi exposaren l’anàlisi del turisme no convencional, alternatiu o sostenible. Es tracta d’investigadores del Departament de Recerca Social de la Universitat de Milano-Bicocca la primera i la segona del Departament d’Estudis de la Qualitat de Vida i de l’Escola d’Estudis Avançats en Turisme de la Universitat Alma Mater Studiorum de Bolonya, Campus de Rimini. Il·lustraren la seva anàlisi amb exemples de turisme crític, solidari, polític, suburbà, creatiu, lent i “fora de l’habitual”. Pecorelli i Rabbiosi analitzen el turisme com un producte de la societat capitalista que la crisi sistèmica actual del neoliberalisme pot estar redreçant vers nous comportaments postconsumistes. Feren un balanç dels avantatges i inconvenients del turisme no convencional, destacant les virtuts seves per promoure la solidaritat, l’emancipació de les estructures de poder, l’empoderament comunitari, les resistències constructives i la conscienciació social; però que també es pot donar el cas que siguin modalitats acrítiques amb el capitalisme i que fàcilment es vegin cooptades per l’industria turística amb noves relacions de poder. Pecorelli aportà l’anàlisi de turisme d’incidència política de suport al Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN), al perillós llindar entre la implicació crítica i la reproducció de patrons neocolonials. Rabbiosi exposà l’anàlisi del turisme suburbà a París, que desenvolupa xarxes cíviques de participació i cooperació, amb major control i redistribució dels guanys generats.

El seminari va tenir continuïtat durant els dies següents per treballar en línies d'investigació comuns, particularment de l'economia política del turisme i l'aigua, sent aquesta última un bé comú limitat en ambients mediterranis que pateix una ràpida comercialització i privatització.
 

DE SOL I PLATJA

El bloc de Macià Blázquez-Salom

Sobre turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat

Professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica la seva activitat docent i investigadora l'Anàlisi de la Planificació Territorial Turística i de la Geografia del Desenvolupament Desigual. Milita a moviments ecologistes, d'entre els que col·labora habitualment amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i Alba Sud. Escrit des de Mallorca, aquest bloc recull reflexions sobre el turisme de masses, de sol i platja. Les Illes Balears són el bressol de formes intensives de creixement urbano-turístic, imposades després per les corporacions empresarials que tenen el seu origen a aquestes illes (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) arreu del món. Però a les Illes Balears també s'hi han desenvolupat moviments de resistència, en defensa del territori i de la sostenibilitat. Voldríem que parar esment de la cara i la creu del turisme industrial capitalista servís per promoure el debat públic popular.

Anar al bloc »