L'Hotel Royal Decameron Salinitas, ubicat a la zona de Los Cóbanos, al municipi costaner d’Acajutla, va obrir les seves portes l'any 2005. Pertany al grup empresarial colombià Decameron All Inclusive Hotels & Resorts. Disposa 552 habitacions i una capacitat d'allotjament aproximada de dues mil persones és ara per ara el principal hotel de platja a El Salvador. Té una gran afluència d'hostes de Canadà, Alemanya o França, que majoritàriament arriben a través d'agències que els organitzen un tour on combinen uns dies a Guatemala i altres a El Salvador, a més de salvadorencs.

Les perspectives de la companyia colombiana a El Salvador semblen prometedores i les projeccions apunten que en pocs anys podria triplicar la seva capacitat d'allotjament. Recentment van anunciar la instal.lació d'un hotel en el capital de la franquícia Hard Rock i es mostren interessats en la construcció d'un altre hotel de platja a l’Icacal, al Departament de la Unión. En aquest enclavament, la construcció d'una gran carretera per tot el litoral amb fons del projecte nord-americà Fomilenio II facilitarà l'arribada de grans inversions.

No obstant això, la imatge de Decameron a El Salvador es pot veure entelada per la seva política anti-sindical, que va saltar a la llum pública després de l'acomiadament el passat 6 de setembre de Patricia Monterrosa, fundadora del Sindicato de Trabajadores de Industria Gastronómica, Restaurantes, Hoteles, y Afines al Turismo (SITIGHRA) [1].

Antecedents

Arribem a la zona de Los Cóbanos acompanyats per Gilberto García i Andrea García, membres del Centre d'Estudis i Suport Laboral (CEAL). Quan passem davant Decameron, Andrea ens explica que abans de l'any 2005 l'hotel ja existia amb el nom Club de Playa Salinitas. En aquest hotel, continua Andrea, "els treballadors tenien un sindicat i mantenien relacions estables amb la patronal, a través d'un contracte col.lectiu de treball. Però quan Decameron el va voler comprar, ho va fer amb la condició que fos sense el sindicat i el contracte col.lectiu que tenien els treballadors. Aleshores Club de Playa Salinitas va negociar amb els treballadors les seves liquidacions en base al contracte col.lectiu, sota la promesa que Decameron els tornarien a contratar després de sis mesos, el temps que necessitava per remodelar l'hotel. Però després d'aquest període, els treballadors, al voltant de 150, veïns d'aquesta zona de Los Cóbanos, mai més van ser tornats a contractar, cap d'ells".

Posteriorment, Decameron contractà nou personal, però el van anar a buscar a una altra àrea, a Sonsonate, a uns 30 minuts d'on està l'hotel, "per assegurar-se que dins dels nous treballadors no hi hagués cap sindicalista", apunta Andrea.

Tres raons socials i una política de segmentació laboral

Quan el grup colombià va arribar al país va establir una raó social, Decameron del Salvador SA, però va conservar la raó social Club de Playa Salinitas SA. Segons explica Gilberto García el motiu va ser que "aquesta ja tenia els permisos ambientals des d'abans que Los Cóbanos fos declarada Àrea Natural Protegida, i si formaven una nova societat haurien de tornar a començar amb els tràmits, de manera que els convenia mantenir aquella raó social". I finalment van crear una tercera raó social: Servilaborales SA.

Per a Andrea García operar amb aquestes tres raons socials ha permès a l'empresa segmentar la plantilla de treballadors: "Al principi en Servilaborales feien totes les contractacions del personal de l'hotel. Però passat el temps van dividir les contractacions en dos. Sota Servilaborales van mantenir a tot el personal de la divisió Multivacaciones, que s'encarrega de vendre afiliacions per als hostes que volen viatjar i allotjar-se en diferents hotels Decameron del món. I també van contractar al personal que tenia una cara més al públic, com recepció, atenció al client, i tot això. I sota la raó social Club de Playa Salinitas van contractar a tot el personal operatiu, la gent de manteniment, els que arreglen les habitacions, els que estan en cuina,... " .

Posteriorment, des de fa dos o tres anys, continua Andrea, "l'empresa va començar a fer contractes mercantils amb persones específiques als qui contractava algun servei, per exemple el manteniment de l'aire condicionat, del servei de cable de les televisions, la neteja de les piscines o la jardineria. Aquests ja no són contractes laborals, sinó que la persona que ven el servei a Decameron s'encarrega al seu torn de subcontractar a altres persones que generalment són petites quadrilles de fins a 10 persones, i qui ven el servei normalment té contractes verbals, ni tan sols per escrit".

Aquesta multiplicitat de raons socials i contractadors segmenta als treballadors i dificulta la seva unitat i capacitat d'organització sindical.

Dificultats per a la sindicalització

Per Gilberto García tant les subcontractacions a tercers que tenen al seu càrrec a altres treballadors com els contractes a preu fet (per dies, per hores o per una tasca específica) té com a conseqüència "anar trencant la relació laboral", el que al seu torn dificulta que els treballadors s'organitzin sindicalment.

D'altra banda, la temporalitat a la qual obliguen als seus treballadors també incideix, assegura Gilberto: "El Codi del Treball estableix que tots els treballadors que tenen una tasca permanent el seu contracte ha de ser permanent, i no obstant això les empreses fan ús de contractes parcials, temporals. A Decameron usen contractes de 3 mesos i després els "acomiaden" per una setmana i els tornen a contractar. Aquestes són modalitats que pretenen que el treballador no acumuli antiguitat i, d'altra banda, busquen atemorir permanent al treballador, perquè se sent sempre en l'aire, inestable, com que no té segur el seu lloc de treball. I això òbviament repercuteix en la decisió de sindicalitzar-se. Això és el que es coneix com un frau de llei, una il.legalitat disfressada de legalitat".

La tercera gran dificultat perquè els treballadors puguin organitzar-se sindicalment té a veure amb la pròpia actitud anti-sindical dels empresaris. L'acomiadament de Patricia Monterrosa, sent fundadora del sindicat SITIGHRA, i emparada per la llei, és una evidència d'aquesta voluntat d'atemorir i reprimir qualsevol intent d'establir un sindicat en l'empresa que pogués actuar en el marc de les vigents lleis laborals.

Un malestar creixent

Però malgrat les dificultats per organitzar-se i expressar les seves queixes, el descontentament entre els treballadors es va anar estenent, tal com exposa Patricia Monterrosa: "Molts caps operatius i supervisors ens maltractaven massa i per això es va prendre la decisió d'organitzar-nos sindicalment".

En aquest moment, explica Gilberto, "no hi havia una organització sindical dels treballadors del sector hoteler. Bé, n’hi havia alguna, però estaven sota el control patronal o era només la closca, com diem, no era real". I per això es va aconsellar als treballadors del sector que per sumar forces era millor fundar un sindicat de branca d'indústria, que segons la legislació salvadorenca s’ha de formar amb un mínim de 35 treballadors en més de dos hotels.

D'aquesta manera es va conformar el Sindicato de Trabajadores de Industria Gastronómica, Restaurantes, Hoteles, y Afines al Turismo (SITIGHRA), amb treballadors de dos hotels de la zona costanera de Los Cóbanos, l'Hotel Decameron, de capital colombià, i l'Hotel Les Veraneras, d'origen salvadorenc, i un tercer de Sant Salvador, l'Hotel Siesta.

Reacció patronal

El primer pas va ser constituir el sindicat de ram i introduir tota la documentació corresponent al Ministeri del Treball. El sindicat es va formar amb 42 treballadors, entre fundadors i afiliats. La reacció de les patronals de Decameron i Les Veraneras no es va fer esperar i als pocs dies , a primers de setembre, van acomiadar a aquells treballadors que constaven com a fundadors del Sindicat, 15 a Las Veraneras i 1 al Decameron.

Aquest menor nombre d'acomiadats a l'Hotel Decameron s'explica perquè en la documentació del Sindicat només constava una fundadora, mentre que la resta d'afiliats no eren públics, el que els va protegir.

No obstant això, Patricia Monterrosa, la treballadora acomiadada per ser una de les fundadores del sindicat, denuncia que des de que la van acomiadar, el 6 de setembre , fins ara, "han fet fora a 144 persones més, segons les dades de l'Assegurança Social". Per la seva banda, Gilberto García corrobora aquesta informació i explica que "la setmana que van acomiadar a la Pati, van fer fora també a 80 persones, d'un sol cop, en un període de 3 dies. Van començar a acomiadar i acomiadar. I d'aquí cap aquí, pràcticament en un mes i mig han anat acomiadant uns 60 més".

Patricia explica que després de la notificació de la creació del sindicats, a finals d'agost l'empresa va enviar a El Salvador per dues setmanes a "Walter Forero, el director de recursos humans allà a Colòmbia. Aquí es va estar reunint amb els treballadors per sectors, (aliments i begudes, manteniment, recepció,...). A mi no em van deixar entrar a les reunions. Van dir que era una ordre de gerència i que jo no podia entrar. Unes companyes em van explicar que el primer que els preguntaven era que si hi havia algun sindicat organitzat a l'hotel, i que això no era permès. Però també els va preguntar si hi havia maltractaments dels caps. Moltes persones per por no van voler dir res, però altres sí que van parlar i va ser a les que van acomiadar". Per Gilberto García "van fer aquestes reunions per identificar els treballadors descontents. El senyor no va venir a resoldre els problemes sinó a identificar els grups descontents per desfer-se'n".

Pel que sembla, l'empresa de moment no estaria substituint aquests llocs de treball, sinó més aviat sobrecarregant de treball a la resta de la plantilla. Segons Patricia "han tret totes les places de l'àrea de recepció i les mateixes cambreres cobreixen el seu treball. Però el servei va baixant i ja hi ha moltes persones que es queixen. Hi ha molts comentaris a Facebook, dient que hi ha mal servei. Però és pel mateix, perquè totes les persones antigues les han anat traient i no les substitueixen així com així per persones amb experiència". Tot sembla apuntar, reafirma Gilberto, que "s'estan prenent el seu temps per contractar més persones, perquè tenen por que sigui gent que pugui simpatitzar amb el sindicat".

Por al contacte amb el sindicat

Aquest temor que a la plantilla puguin haver altres membres del sindicat o que simpatitzen amb ell ha arribat a tal punt que l'empresa ha intentant controlar amb personal armat que en els autobusos que traslladen els treballadors fora de l'hotel no puguin comunicar-se amb cap sindicalista. Andrea García, investigadora de CEAL, explica que tot va començar durant la protesta que SITIGHRA, acompanyat per altres organitzacions sindicals, va organitzar el dia 7 de setembre, quan van tallar durant diverses hores la carretera que portava al Hotel Decameron i l'Hotel Les Veraneras: "aquest dia va passar una cosa molt particular i des d'aquí vam començar a veure un patró molt violent de l'empresa. Ells van enviar al seu cap de seguretat, un tipus que venia armat, i que va estar present durant tota la protesta".

Però al final d'aquesta protesta, quan hi va haver canvi de torn, van sortir busos de l'hotel que portaven als treballadors i llavors la gent del sindicat i els que estaven protestant es van acostar als busos a repartir una informació mitjançant un volant que explicava quines havien estat les motivacions d'haver format el sindicat i fent una invitació als treballadors a afiliar-se a l'organització. Llavors, continua Andrea, "l'empresa es va molestar molt, perquè es va adonar que fora de l'hotel ja no tenien control dels treballadors. Llavors van començar a enviar a aquesta persona armada i vestida de militar en els busos per controlar qui té accés als treballadors, qui s'acosta a ells, qui els dóna alguna informació".