Dues empreses petrolieres (Spectrum GeoLimited i Cairn Energy) volen prospectar la Mar balear i els golfs de Lleó i València. Aquesta regió té una forta especialització turístic-immobiliària que la fa totalment dependent del petroli pel transport de passatgers i mercaderies, i alhora viu de la imatge d’un entorn de qualitat. Això fa que el turisme i l’extracció de petroli siguin activitats difícilment compatibles espacialment. El debat sobre aquest xoc d’interessos desvetlla la incongruència de la segregació espacial entre els usos sumptuaris, com són el turisme de masses i elitista, i les activitats extractives de les que depenen. La “maledicció dels recursos” explica aquesta deslocalització de les externalitats negatives als territoris empobrits, condemnats a patir els danys de l’extracció dels recursos naturals que són aprofitats per gent privilegiada i a llocs llunyans. Aquesta incompatibilitat espacial és una mostra de la injustícia socioambiental del desenvolupament geogràfic desigual, característic del capitalisme.

Rebuig unànime a les prospeccions petrolieres

Un espectre social molt divers s’oposa a les prospeccions d’hidrocarburs a les Illes Balears. Ciutadanes, ecologistes, científics, pescadors, empresariat turístic i administracions demanen que s’aturin les prospeccions a la Mar balear. Les al·legacions contra el projecte de prospecció sísmica del golf de València inunden els registres de les conselleries i delegacions autonòmiques, ja es parla de rècord amb unes 80.000 al·legacions presentades, totes elles en paper i per triplicat. I només som a la primera fase d'un grapat de grans projectes de prospeccions petrolíferes planificats pel Govern de l’Estat espanyol.

Dependència energètica, però incompatibilitat espacial

Les illes Balears són un exemple de monocultiu turístic, amb total dependència econòmica i social de l’afluència massiva de turistes, que fregà els tretze milions de turistes arribats el 2013 majoritàriament en avió. El transport aeri en el que es basa aquest turisme és totalment depenent del petroli, fins al punt de suposar la major part de la seva motxilla ecològica. Paradoxalment, el turisme i l’extracció de petroli són incompatibles, per qüestions d’imatge i de seguretat, tot i ser indeslligables. Parem esment de la injustícia social que implica la segregació espacial dels espais de lleure per les classes riques a perifèries de plaer com les Illes Balears, de les regions que carreguen amb l’extracció de minerals, allà on es pateixen les externalitats negatives com ara el deteriorament ambiental i laboral de la mineria i els pous petroliers.

La urgència d'un altre model energètic

El nivell de resposta popular està en consonància amb la gravetat del que està en debat. S’enfronten un model energètic esgotat i contaminant, amb perjudicis palpables a les nostres costes, amb un canvi urgent cap a un model energètic basat en la reducció del consum, l'eficiència energètica i la transició cap a fonts d'energia renovables. Les prospeccions coincideixen amb les retallades del suport públic a l’explotació d’energies netes. No fora més assenyat invertir aquests doblers en promoure l’energia solar i eòlica?

Arguments ecològics i econòmics per sol·licitar una avaluació d’impacte ambiental

Les al·legacions presentades pel GOB a l'estudi d'impacte ambiental del projecte de prospecció sísmica del golf de València aporten arguments referents a l’amenaça als valors ecològics:

1) Necessitat d'una valoració integrada del projecte

Només es sotmet al tràmit d’avaluació la fase de sondejos, sense entrar a valorar els probables impactes de les fases següents (sondeig i extracció en el seu cas). La fragmentació de grans projectes en fases impossibilita la correcta valoració de l’impacte ambiental en el seu conjunt.Cal avaluar els efectes acumulatius dels diferents projectes similars que ara mateix es tramiten al mediterrani espanyol. A més d’aquest projecte, ara mateix n’hi ha altres dos en tràmit que envolten les Illes Balears, i que fins i tot en algunes zones solapen les àrees d’actuació.

2) Els impactes a la biodiversitat marina

No es valora adequadament l’impacte sobre la baldritja petita, Puffinus mauretanicus, au marina endèmica de les Illes Balears i catalogada en perill d’extinció. L’estudi no ha considerat les necessitats alimentàries de l’espècie, i els desplaçaments que fa per satisfer-los, tot i que aquesta espècie fa un ús molt intens de la zona afectada pel projecte.

No es valora adequadament l’impacte sobre els cetacis. L’alta intensitat sonora de les ones emeses per a les prospeccions tindran molt probablement un efecte negatiu sobre la població de cetacis, grup al qual pertanyen algunes espècies amenaçades. Existeix un ample consens científic sobre que aquest tipus de renous afecten el sistema d’ecolocació dels cetacis, alterant el seu comportament i afectant negativament la seva capacitat d’orientació. A més a més el projecte afecta directament a l’espai conegut com “corredor de cetacis”, que discorre entre la zona afectada pel projecte i el golf de Ligúria.

No es valora adequadament l’impacte sobre tortugues marines, especialment sobre Caretta caretta, catalogada en perill d’extinció. El projecte no maneja informació actualitzada sobre la dinàmica d’aquestes espècies amenaçades a la zona, i no es garanteix mínimament la no afecció negativa a la seva dinàmica i població.

No es valora adequadament l’impacte sobre les zones protegides de les Pitiüses. No s’ha avaluat convenientment l’impacte que es pot generar sobre les zones de la xarxa europea Natura 2000 a Eivissa i Formentera. Alguna d’aquestes zones conté espècies d’aus marines amenaçades que utilitzen la zona afectada pel projecte per alimentar-se (cas de Hydrobates pelagicus, Larus audouinii, Puffinus mauretanicus i Calonectris diomedea).

3) Els impactes sobre els recursos pesquers

No es valora adequadament l’impacte sobre els recursos pesquers. Diverses publicacions científiques, no considerades per l’estudi d’impacte del projecte, constaten reduccions importants en les captures pesqueres a les zones afectades per sondejos sísmics.

Demanda ecologista de contenció i precaució

Per tot això el GOB demana que siguin avaluades negativament les declaracions d’impacte ambiental dels projectes, pels elevats efectes ambientals i socioeconòmics que previsiblement generarà, i també per l’unànime rebuig social que ha provocat. La contenció del creixement urbano-turístic és l’única resposta congruent al rebuig de les prospeccions. Els governs balear i estatal, ambdós del Partit Popular (PP), mostren el seu cinisme quan desregulen l’urbanisme turístic, per atreure inversions especulatives a qualsevol preu –sacrificant territoris, espais naturals, qualitat del treball o dels serveis públics– i alhora enganen l’opinió pública amb la seva adhesió a les campanyes de denúncia de les prospeccions petrolieres.

Mika Noguera és presidenta del GOB Mallorca i Macià Blàzquez és membre de la Junta Directiva del GOB Mallorca, del Grup d'Investigació en Sostenibilitat i Territori (GIST) de la UIB i d'Alba Sud.