La Trobada per una Xarxa de Moviments i Col·lectius en contra de les Explotacions amb Elevat Impacte d’Hidrocarburs i les Extractives pretén debatre sobre la problemàtica de la fractura hidràulica en l'explotació d'hidrocarburs i crear una xarxa europea. Els objectius de la Trobada són l’intercanvi d’experiències entre representants de tot Europa per conèixer millor iniciatives en aquesta lluita (metodologies, eines, resultats,...), la consolidació dels moviments per una transició energètica i el reforç de la xarxa euro-mediterrània contra les extraccions per fracking i extractives agressives per coordinar accions i experiències. A les jornades hi assistiran representants de moviments de diversos païssos: Belgica, Bulgària, Catalunya, Espanya, França, Alemània, Regne Unit, Grècia, Hungria, Irlanda, Itàlia, Lituània, Holanda, Polònia, Chèquia, Romània, Suècia, Suïssa i Ucraïna. Els temes a tractar són el seguiment i una avaluació crítica de les directives europees que fan referència al fracking i el seguiment i crítica del tractat de lliure comerç entre Estats Units i la Unió Europea.

Dia 09/03/2014: Conclusions per a dur accions futures aprovades a la Trobada per una Xarxa Europea per Combatre el Fracking i les Extractives Agressives.

Les jornades acaben amb una proposta d’accions aprovades per tots els i les assistents i que hauran de ser consensuades pels diferents col·lectius locals. Aquestes posen especial èmfasi en la incidència al Parlament Europeu. Les accions es concreten de la següent manera:

1) Treballar el posicionament dels candidats a les properes eleccions d’Europa de cada país en contra del fracking.Demanar-los-hi concretament una moratòria sota el principi de precaució. Alhora sol.licitar-los-hi una major transparència i debat ciutadà en relació al Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units. Per això se’ls hi demanarà que es comprometin a:

Tenint en compte els enormes riscos associats amb la fractura hidràulica, em comprometo a complir amb el principi de precaució i donar suport a una moratòria per a les activitats que utilitzen la fractura hidràulica agressiva, demanar l'anul·lació de les llicències existents i la prohibició de qualsevol nou projecte, ja sigui d'exploració o d'explotació.

Millorar les directives europees, així com la legislació vigent de la Unió Europea, que no cobreix de forma adequada les peculiaritats de l’extracció d’hidrocarburs no convencionals (per exemple, la Directiva marc de l'aigua, el Reglament REACH, la Directiva sobre residus miners, la Directiva sobre emissions industrials, etc.).

Rebutjar els mecanismes pretesament democràtics que impulsen els acords de lliure comerç i d'inversió i que les empreses multinacionals (com les de petroli i gas) després utilitzen per qüestionar les polítiques ambientals i de salut de cada país.

Donar suport a un registre obligatori de la Unió Europea per a tots els grups de pressió que obligui a la seva inscripció i a exigir a tots els seus funcionaris (comissaris europeus, funcionaris de la Comissió, membres del Parlament Europeu) mantenir un llistat públic de totes les reunions mantingudes amb els grups de pressió.

Mentre aquesta situació no es rectifica, crec fermament que els ciutadans europeus no poden sentir-se segurs i protegits. El fracking i explotacions d’hidrocarburs no convencionals condueixen a més i més contaminants combustibles fòssils. Aquests no són els més adients com a combustible de transició, ja que el metà és un gas d'efecte hivernacle molt potent i no resol el problema del canvi climàtic.

Per tant, em comprometo a afavorir una transició energètica real basada en l'energia neta, i que suposi una ambiciosa estratègia per reduir els combustibles fòssils i potenciar les energies renovables i eficiència energètica.

2) Crear una imatge (logo) compartit i una pàgina web amb la ubicació de tots els col·lectius. Aquesta servirà per difondre una imatge d’unitat i coordinació. Explorar també la possibilitat de realitzar un vídeo de tots els col·lectius que ajudi a connectar emocionalment amb la població de cada regió. Involucrar-hi els productors locals de vi, cervesa, formatge, horta,...

3) Investigar i denunciar la relació entre les empreses transnacionals de fracking i els bancs.

4) Ampliar el suport i la denúncia a les prospeccions marines,que encara que siguin per extracció d’hidrocarburs convencionals són molt agressives pels ecosistemes marins.

5) Es debat sense arribar acord sobre la Iniciativa Popular Europea. Es tracta d’una consulta ciutadana per a recollir signatures a tota Europa sobre el fracking. Molts dels i les assistents consideren que és de massa complexa realització pels resultats que es podrien obtenir.

6) Treballar per tal que tots els països apliquin les mateixes normatives d’impacte ambiental que la UE recomana.Per exemple en el cas de Polònia no hi ha una normativa clara. En aquest país no se sap del cert com es realitzen els registres de productes químics del fracking, els plans de gestió de residus o la regulació d'emissions. Polònia actualment ja té varies concessions d’explotacions amb la tècnica del fracking. Demanar a la Comissió Europea que respongui a les queixes sobre possibles infraccions

7) Utilitzar un fulletó divulgatius sobre les pràctiques il·legals per crear consciència sobre el gas d'esquist, i que per exemple serveixi per acostar-se als mitjans de comunicació. 

Dia 08/03/2014: Permisos offshore (marins) per a l’explotació d'hidrocarburs

Part de la discussió d'aquesta sessió de la Trobada està centra en els impactes de les explotacions marines  d’hidrocarburs a la mar Mediterrània. Vincent Epagne de les plataformes en contra el fracking franceses fa un repàs de totes les concessions que s'han donat per investigar a la Mediterrània: davant la costa francesa i corsa, davant la costa catalana i balear, així com les d’Egipte, Israel i del Nord d'Àfrica en general...Aquests projectes coincideixen en zones de reserves marines d’alt valor per a la conservació de la biodiversitat. Tant les investigacions com les explotacions poden afectar greument la biodiversitat marina.

Un dels projectes més secrets és el “Projecte Gold”, que pretén fer la perforació més fonda del món. Es realitzarà enfront la costa francesa i molt a prop de la Costa Brava a Catalunya. El seu objectiu és cercar hidrocarburs convencionals. Aquests hidrocarburs es localitzen a molta fondària, sota les sals del fons de la Mediterrània.

En el cas de Catalunya tenim les prospeccions marines on hi ha una forta mobilització des de col·lectius de la Costa Brava i les Illes Braves. Aquestes prospeccions poden afectar reserves naturals marines que hi ha per exemple al Cap de Creus o les illes Medes.

Dia 07/03/2014 (tarda): Taller sobre els tractats internacionals de lliure comerç

Hi participen 30 assistents. El moderador del taller és el francès Antoine Simon d'Amics de la Terra, responsable de l'associació a Brusel.les com a contacte amb el Parlament Europeu. L'objectiu és debatre sobre com afectarà el Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea, els Estats Units i Canadà a les comunitats locals i quines implicacions pot tenir en relació al fracking.

Hi ha diferents tractats de lliure comerç al món. La seva aplicació és fonamentalment beneficiosa per a les empreses transnacionals però no per a la ciutadania. Sota el sistema socioeconòmic actual suposen un atemptat a la democràcia i la sobirania popular. Incapacita els governs a regular les empreses transnacionals i vetllar per l’interès comú. És a dir es transfereix la sobirania popular a les empreses transnacionals. El debat actual sobre el tractat de lliure comerç entre la UE, els EUA i Canadà és una assaig per la realització d'un de més global que controlarà les democràcies els propers 50 anys. Per això en el taller s'assenyala la importància de denunciar aquest Tractat que actualment s'està negociant. Als EUA també hi ha mobilitzacions per denunciar el Tractat per part d’estudiants, sindicats i altres organitzacions socials.

Un dels principals problemes són els lobbys empresarials assentats a Brusel·les. Aquests estan pressionant per un tractat molt laxa i arribar a acords com més aviat millor. L'altre problema és la poca transparència amb els que es negocien. Passen pels parlaments dels estats sense que ningú no se n’assabenti de pràcticament res. Caldria obligar que es consultés a la ciutadania. Durant el taller també es proposa que es treballi per denunciar tots els tractats de lliure comerç, no només els que afecten als països d'Europa.

Pel que fa al tema en l'explotació d'hidrocarburs no convencionals per mitjà del fracking. Els tractats poden inclouen la possibilitat de provocar arbitratges entre empreses i estats que prohibeixen la tècnica. Aquests arbitratges pot fer que les empreses siguin indemnitzades si no poden explotar certs recursos.

En les conclusions del taller s’inclou la proposta de la necessitat de demanar als candidats de cada estat al Parlament Europeu el seu compromís per a prohibir el fracking així com el Tractat de Lliure Comerç Nord-Atlàntic. Que no entri a Europa per la finestra del darrera com a molts d’altres indrets, i que contràriament es garanteixi el debat ciutadà i la transparència.

Dia 07/03/2014 (matí): Ronda de presentacions, el fracking amenaça tota Europa

Matí de presentacions de l'estat de la seva regió per cada representant que assisteix a la reunió. La preocupació pels temes ambientals són presents en totes les intervencions. La manca d'informació pública de manera clar i transparent també. Es configura un mapa de múltiples plataformes repartides per tot Europa amb característiques comunes. Les plataformes estan formades per poques persones però molt actives i amb capacitat de mobilitzar a un gran nombre de població en moments puntuals. Estan situats en zones rurals de grans valors agrícoles per l'elaboració de productes locals. Un dels aspectes importants, segons la meva opinió, és la feminitat del moviments anti-fracking. De les 20 intervencions, 14 han estat realitzades per dones i 6 per homes. El lideratge de les dones en aquesta problemàtica és un aspecte que caldria ser estudiada des d’una perspectiva de gènere.

Al llarg del matí es posa de manifest com l'extractvisme liderat per empreses transnacionals està afectant o amenaçant tot Europa, com un tsunami escombra lleis i territoris. Els permisos afecten més del 50% del territori dels països. Hi ha una dificultat per diferenciar quins són per especulació i quins altres són amb intencions reals d'explotació.

El país més avançat en la investigació i explotació és Polònia. Expliquen que un dels problemes que no es solen mencionar és l'afectació al Patrimoni històric. Algunes esglésies i edificis antics han estat afectats per esquerdes a causa dels sismes que provoca l'explotació per Fracking.

Des de Romania es demana si la democràcia és morta. Com es pot permetre que les comunitats locals no puguin opinar, decidir... ser un actor important en les qüestions que afecten el seu medi ambient?

Un dels temes més delicats però present en moltes participacions és la corrupció i portes giratòries entre l'executiu que governa i les empreses energètiques. Les empreses transnacionals els interessen societats amb una elevada desigualtat perquè són més manipulables i fàcils de corrompre. Per les xerrades que hem escoltat podem afirmar que a més desigualtat social, més beneficis econòmics per les empreses transnacionals. Una primera conclusió podria ser que combatre la desigualtat és millorar la democràcia i, per tant, combatre el fracking.

Dia 06/03/2014: La delegació catalana

Primera trobada distesa entre diferents col·lectius d'Europa per sopar. La delegació d'Espanya, sobretot catalans, hem tingut temps de parlar durant el viatge sobre els temes que estem duent cadascú. La Maria Campuzano d’Enginyers sense Fronteres ha fet un resum del treball que estan duent des de la Xarxa per la Sobirania Energètica en relació amb la pobresa energètica. Diferents entitats de Catalunya com la mateixa Xarxa, la Plataforma d'afectats per la Hipoteca, la Plataforma d'Aturats, el DESC, estan coordinant accions per evitar que famílies senceres es quedin sense calefacció. Actualment es legisla perquè no es talli l'electricitat, el gas o l'aigua en les èpoques d'hivern, però el deute dels mesos que s'ha consumit calefacció no es perdona i les famílies el continuen tenint. El treball de pressió és per a aconseguir que els llargs beneficis de les empreses energètiques assumeixin aquest cost o, encara millor, que es nacionalitzin per evitar aquestes injustícies.

El tercer membre de la delegació és en Carles Seijó, enginyer especialitzat en prospeccions i geofísica que recentment ha treballat des dels moviments en contra del Projecte Castor. El Projecte Castor és un dipòsit estratègic artificial de gas natural situat davant les costes de Castelló i Tarragona, en aigües territorials espanyoles de la mar Mediterrània. El dipòsit és el cinquè i més gran dels existents o planificats a Espanya, creat per suplir la demanda energètica espanyola de gas natural en cas d'escassetat o cessament de les importacions. El projecte Castor pot emmagatzemar un màxim de 1900 milions de metres cúbics de gas natural,  quan 1 és suficient per subministrar l'equivalent a 50 dies de consum a Espanya. Va començar les seves operacions el maig de 2012, donant inici la primera injecció de gas el 10 d'abril de 2012. És propietat de l'empresa Escal UGS (participada en un 66,67% per ACS). És un projecte ple d'irregularitats i mentides entorn a la seva viabilitat. Per exemple en els estudis geològics realitzats, la informació no és consultable i només surt a la llum l'opinió del responsable del projecte. Opinions que es contradiuen amb les dades essencials de la física pel que fa a les pressions sotmeses al sistema i al fet que aquestes provoquin sismes en falles properes. Aquests riscos ja els havia denunciat la Plataforma Ciutadana de la Sènia el 2007. Tot plegat un despropòsit que només beneficia a l'empresa que l'està executant. Així, si s’atura la injecció de gas per la clàusula signada que estipula que és un projecte d'interès general, l'Estat Espanyol es veurà obligat a pagar uns 1.400 milions d'euros.

D'aquestes temes i més es parlarà els propers dies en aquestes jornades europees i d'altres països de la Mediterrània. Són especialment necessàries per fer front a aquest capitalisme que veu el territori com una mercaderia més que pot usar en benefici propi.

Nota: Totes les fotografies són de Llorenç Planagumà a excepció de la foto de grup al capdemunt, que va ser realitzada per l'organització de la Trobada Euro-Méditerrània a Saint Christol-les-Alès.