25-04-2014
Privatització litoral a Mallorca
Macià Blázquez | GOB / Alba SudEl GOB denuncia el tancament perimetral d’una finca a Mallorca perquè no respecte el Domini Públic Marítim i Terrestres, margina l’accés de visitants a litoral i malmet el paisatge.
Crèdit Fotografia: Tancament de camins. Foto del GOB.
(informació disponible només en català)
El GOB ha denunciat l’estesa de filats de tancament perimetral a la finca més meridional de Mallorca, al Finisterre del Cap de Ses Salines. La tanca no respecta la partió del Domini Públic Marítim i Terrestre, margina innecessàriament el trànsit de visitants a l’ampit litoral penya-segat i malmet un paisatge verge, sense límits, conservat per l’ús contrabandista i de vigia marítima. L’entorn és dels més singulars i ben conservat de les Illes Balears, des d’on es contempla l’Arxipèlag de Cabrera (que és Parc Nacional d’ençà 1991), des dels pendents savinars litorals també protegits per la legislació europea, que s’aboquen a la mar oberta: en línia recta no trobaríem terra fins Alger i Tunísia. La família March, hereva del banquer del dictador Francisco Franco, és la propietària d’aquests terrenys, com també ho és d’alguns dels racons més ben conservats de l’illa. El cel per la privacitat de les seves nombroses possessions els ha dut a tancar d’altres accessos públics a la mar, l’ermita de la Cel·la i el Castell del Rei al cas de Ternelles. La despossessió de comuns és conseqüència de l’elitització de l’espai arran de la insostenibilitat; parafrasejant a José Manuel Naredo a “illes d’ordre i temor rodejades d’oceans d’entropia i pobresa”.
A continuació es transcriu el comunicat de l’associació ecologista del 24 d’abril de 2014.
El GOB denuncia el tancament de s’Avallet, a Santanyí
La tanca prevista, de la que ja s’han col·locat 300 metres, s’estendrà paral·lela a la costa des del Cap de Ses Salines cap a llevant, al llarg de 3 quilòmetres.
El GOB ha remès escrit de denúncia a la Conselleria de Medi Ambient, a la Demarcació de Costes i a l’ajuntament de Santanyí, en relació a les obres de tancament que s’estan realitzant a la finca de s’Avallet, al municipi de Santanyí.
El tancament en construcció és paral·lel a la costa, i s’estén ja al llarg de 300 metres a llevant del Cap de ses Salines. Tot i això, les feines prèvies a la instal·lació del tancament restant ja estan realitzades, i al llarg de 3 quilòmetres s’aprecia com s’ha senyalitzat per a la col·locació dels postes i s’ha eliminat la vegetació que interfereix en el traçat.
El traçat discorre per dins el LIC ES0000228 – Cap de ses Salines. Els hàbitats afectats per les obres són principalment 5210 Matollars arborescents de Juniperus spp., i 5330 Matollars termomediterranis i pre-estèpics. Les obres realitzades afecten exemplars de sivina (Juniperus phoenicea). Cal tenir en compte que la Llei 1/1991 d’espai naturals (LEN) estableix que “a les àrees naturals d'especial interès seran objecte del més alt nivell de protecció els terrenys confinats a la ribera de la mar amb una profunditat mínima de 100 metres, els sistemes dunars, els illots, les zones humides, els cims, els barrancs, els penya-segats, els penyals més significatius, els alzinars, els savinars, els ullastrars i en qualsevol cas els qualificats com a element paisatgístic singular al pla provincial d'ordenació de Balears del 1973.
Impacte Savinar. Foto del GOB.
Pel que fa al tancament utilitzat, amb suports metàl·lics i malla ramadera, cal dir que el costat més prim de la malla s’està col·locant a la part inferior, impedint el pas de fauna i incomplint per tant allò que també estableix la LEN: “Entre les reixes, tanques o barreres dels tancaments o, en el seu cas, les parets d'obra, s'ha de deixar una separació o les obertures necessàries per permetre el pas de la fauna silvestre.”
Consultada la cartografia de la Llei de Costes, pensam que el tancament no respecta les determinacions pel que fa a franja de servitud de pas terra endins del Domini Públic Marítim i Terrestre.
Aquesta costa està molt freqüentada per visitants que n’admiren la qualitat del paisatge obert. Segons hem pogut comprovar sobre el terreny, els tiranys d’ús popular que ja hi ha oberts entre la vegetació litoral restarien tallats pel traçat del tancament dissenyat amb marcació topogràfica. La marginació del trànsit de visitants al capdamunt dels penya-segats amenaça greument la seva seguretat pels freqüents esllavissaments de la plataforma sedimentària. Altrament, la qualitat del gaudi de la zona es deterioraria molt si es finalitzen les obres de tancament en curs, per ser un element d'artificialització paisatgística. La inedificabilitat de la propietat no dóna peu al seu ús turístico-residencial, que podria comportar un certa demanda de privacitat, per la qual cosa qüestionam la necessitat del tancament.
Esllavissaments. Foto del GOB.
Per tot això, hem sol·licitat que es determini si el tancament i les autoritzacions atorgades per a la seva construcció s’ajusten a les condicions establertes legalment, tenint en compte que discorre per Àrea d’alt Nivell de Protecció (AANP), té efectes negatius sobre hàbitats i espècies del LIC ES0000228 – Cap de ses Salines i a més a més discorre per zones afectades per la Llei de Costes, i que en cas d’incompliment legal es procuri la paralització immediata de les obres i la retirada del tancament ja col·locat.
DE SOL I PLATJA
El bloc de Macià Blázquez-Salom
Sobre turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat
Professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica la seva activitat docent i investigadora l'Anàlisi de la Planificació Territorial Turística i de la Geografia del Desenvolupament Desigual. Milita a moviments ecologistes, d'entre els que col·labora habitualment amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i Alba Sud. Escrit des de Mallorca, aquest bloc recull reflexions sobre el turisme de masses, de sol i platja. Les Illes Balears són el bressol de formes intensives de creixement urbano-turístic, imposades després per les corporacions empresarials que tenen el seu origen a aquestes illes (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) arreu del món. Però a les Illes Balears també s'hi han desenvolupat moviments de resistència, en defensa del territori i de la sostenibilitat. Voldríem que parar esment de la cara i la creu del turisme industrial capitalista servís per promoure el debat públic popular.