Els governs de la Unió Europea i els Estats Units  estan negociant, amb un secretisme total, una Associació Transatlàntica per la Inversió i el Comerç, que, entre d’altres  clàusules, pot facilitar l’aplicació del sistema conegut com a fracking per l’extracció de combustibles fòssils. Diverses entitats ecologistes han publicat l’informe Fracking, un pou sense fons, on es denuncia que el nou Tractat dóna avantatges al sector privat sobre els governs a l’hora d’aplicar aquest sistema.

Hem volgut conèixer més a fons aquestes denúncies i per això hem contactat amb el geòleg Llorenç Planagumà, coordinador del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) i membre d’Alba Sud.

Escolteu clicant aquí l’entrevista completa.

Perquè s’aposta ara pel fracking?

S’ha pogut posar en pràctica a partir de l’ encariment del preu del barril de  petroli i que això hagi fet “relativament” rentable practicar el fracking. El fracking  consisteix en una perforació del terreny que primer es fa vertical i després horitzontal. Es gira la capçalera del pou i a partir d’aquí  injecten elements químics, sorres, una sopa bastant contaminant, i fractura la roca per alliberar el petroli o el gas  que pugui a tenir. És molt limitat. Extreus allà on no arriba el pou i no pots extreure més enllà. I això fa, juntament amb que la tècnica és complexe, que la rendabilitat sigui molt baixa.

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió s’està negociant dins la foscor però us temeu que faciliti la imposició del fracking, malgrat l’oposició de les entitats mediambientals. Quines informacions teniu del que es cou en les negociacions entre els governs de la Unió Europea i els Estats Units?

És el Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea, els Estats Units i Canadà, que és bastant farragós i complicat i per això es fa de manera amagada per intentar “colar-lo”, però bàsicament el que pot arribar a afectar és la sobirania dels Estats. Si amb l’euro tenim poca sobirania, amb la firma d’aquest Tractat encara en tindríem menys.

L’Assembla francesa va aprovar una moratòria i va prohibir el fracking. Les empreses transnacionals, emparades per aquest Tractat de Lliure Comerç, poden demanar un arbitratge internacional si se’ls impedeix aplicar el fracking. Si l’arbitratge es resol favorablement a les empreses transnacional, els Estats les han d’indemnitzar. És una pèrdua de sobirania, evidentment. I no només afectaria el fracking. El Tractat posa al mateix nivell els Estats i les empreses transnacionals.

Els Estats Units apliquen el fracking i estan aconseguint cada cop més autonomia en la producció de combustibles. És amb aquest argument que volen convèncer a Europa que l’apliqui també?

Aquesta és la propaganda que fan les grans empreses transnacionals que extreuen mitjançant fracking però les dades ja ho estan desmentint. És una  bombolla que s’està  desinflant. Hi ha gent que està perdent molts diners. Les empreses transnacionals havien fet veure que hi havia grans reserves i les havien venut i ara els fons de risc veuen que no és així.

Una informació recent explica que les reserves a Califòrnia  només són el 98% del que havien contat. Havien fet paquets, les agències de qualificació les havien certificat amb una triple A, i ara resulta que no era cert. Tornem a estar en un tipus de bombolla amb la mateixa pràctica financera que va generar el problema de les hipoteques  “subprime”.

Com a geòleg i mirant les reserves puc dir que se sap científicament que els Estats Units no aconseguiran mai la sobirania energètica i el que intenten fer és vendre la tècnica a Europa. La tècnica és d’empreses dels Estats Units, com Halliburton, i volen que els europeus apostem perquè vinguin aquí a aplicar-la encara que les reserves siguin magres. Mentre van fent el negoci de fer pous, especular i vendre fum.

El govern espanyol, què hi diu a tot això?

El Govern espanyol dóna suport a les grans empreses transnacionals, veu el fracking com una possibilitat de futur energètic i afavoreix l’especulació. Quan parlem amb  col.lectius ecologistes dels Estats Units els solem dir que a Catalunya, el  fracking només beneficia a uns quants, a uns pocs, i al final ho acabarem pagant entre tots. És el benefici d’uns pocs i el risc de molts.