El 25 juny 2014 patronal i sindicats van subscriure a Palma el XV Conveni Col.lectiu d'Hosteleria de Balears. En representació de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) va estar present Aurelio Vázquez, el seu president, i per part sindical els secretaris generals de les federacions d'hosteleria de Comissions Obreres (CCOO), Ginés Díez, i de la Unió General de Treballadors (UGT), Antonio Copete. El conveni afecta de forma directa a més de cent mil treballadors i de forma indirecta a moltíssims més en una economia que ha fet del turisme la seva principal font d'ingressos. Però és també punt de referència en la negociació dels convenis d'altres territoris, per ser on es troba la seu social de les principals cadenes hoteleres espanyoles (Barceló, Meliá, Iberostar, Riu, entre d'altres).

Amb el preacord al què van arribar el dia 11 de juny es posava fi a un procés de negociació de cinc mesos amb la retirada de les principals propostes presentades inicialment per la patronal. Però fins a últim moment va estar present la possibilitat de la ruptura de les negociacions i la convocatòria d'una vaga general en el sector, que hagués tingut fortes repercussions en l'economia balear. L'acord no va ser fàcil a causa de les pretensions de l'empresariat hoteler, que van ser vistes com un atac frontal a les organitzacions sindicals i als treballadors i treballadores.

Mals auguris

L'anterior conveni col.lectiu del sector tenia vigència fins al 31 de març de 2014. Per aquest motiu, i com és habitual en aquests casos, CCOO i UGT el van denunciar prèviament per donar pas a la constitució d'una taula negociadora en el mes de gener d’aquest mateix any.

Les perspectives no eren favorables. El sector més conservador de patronal dominava la direcció de la FEHM, que des d'abril de 2013 tenia com a president a Aurelio Vázquez, director general d'Iberostar. En una mostra de com es presentava la negociació del conveni, a primers de desembre, ell mateix, secundat per la gerent de la FEHM, Inmaculada Benito, anunciaven que l'any 2013 els hotelers de Mallorca havien obtingut una facturació rècord, i al mateix temps demanaven que es mantingués la congelació salarial [1]. "Davant teníem a una nova patronal, de la més dura que pot existir, encapçalada per Iberostar, Barceló i companyia", assegura Ginés Díez, secretari general de la Federació de Comerç, Hoteleria i Turisme de CCOO.

Un altre dels canvis va ser que la federació empresarial mallorquina va ser apartar a Carlos Sedano, qui els havia assessorat en la negociació dels convenis col·lectius, i va contractar els serveis de Sagardoy Abogados, un bufet amb seu a Madrid especialitzat en dret laboral i caracteritzat per les seves posicions confrontatives. De fet aquest despatx va ser qui va assessorar el Govern de Mariano Rajoy en el disseny de la reforma laboral de 2012 o els que van representar a Coca-Cola en l'acomiadament col·lectiu de més de mil treballadors a principis de 2014.

Molt en joc

Així les coses, CCOO i UGT es van presentar a la taula de negociació amb una plataforma conjunta on reclamaven "un acord per dos anys amb una pujada de salaris del 3% el primer any, frenar l'externalització de serveis en els hotels, no aplicar la mobilitat de funcions que contempla el conveni estatal i millorar els drets i garanties dels delegats" [2]. Per la seva banda la patronal va proposar, entre altres coses, congelació salarial, desregulació de la figura dels fixos discontinus, modificació del model de jornada laboral i externalització de serveis [3].

Aquestes mesures van ser rebudes per les organitzacions sindicals com un atac frontal. El 20 de març, durant una concentració de 200 delegats davant de la seu de la FEHM, Antonio Copete, secretari general de la Federació de Comerç, Hostaleria i Joc de la UGT, va qualificar aquestes propostes de "declaració de guerra" [4].

Antonio Copete. Fotografia de la Rel-UITA / Alba Sud.

Mantenir la congelació salarial en un context d'elevat atur i degradació dels serveis públics, "quan la patronal el 2013 havia facturat més de 10.500 milions d'euros, amb una rendibilitat entorn del 5% - 6%", com recorda Ginés Díez, era percebut com una autèntica provocació. Però les altres mesures tampoc es quedaven enrere. La desregulació de la jornada laboral es veia com una porta oberta a l'engany i robatori. Aquesta mesura suposa, explica Díez, "que es puguin fer més hores de les establertes, i que teòricament te'l tornin a final de temporada, o que en lloc de lliurar dos dies consecutius com tenim ara, es lliurin a final de temporada. Però sabíem que això seria l'excepció, que en la majoria de casos després no pagarien res, i després com demostra un això". Modificar la figura dels fixos discontinus era també problemàtic, perquè es tractava d'una conquesta històrica dels treballadors de l'hostaleria a Balears i que els sindicats segueixen considerat intocable, tal com explica Antonio Copete: "S'adapta com un guant al que és l'activitat turística, perquè treballen quan vénen els turistes i acaben quan marxen. I ara el que volen és cridar a la carta, i això no pot ser".

Finalment la pretensió d'externalitzar els serveis en els hotels traspassava totes les línies vermelles. Ginés Díez explica què significa l'externalització d'una manera senzilla: "implica que les cambreres de pis siguin de l'empresa Juanito Pérez, que els cuiners siguin de l'empresa Pérez García, i igual els cambrers; i cada un va a negociar per la seva banda, i amb empreses diferents. Hi hauria un director, que imagino que seria de la propietat que coordinaria tot això, i la resta serien empreses diferents". Això suposa trencar amb la unitat productiva del centre de treball i un atac directe a les organitzacions sindicals. Continua explicant Ginés: "Hauríem d'anar a acords en les empreses i en la majoria d'elles no hi ha representació legal dels treballadors, i per tant l'abús seria brutal. Això seria la mort de la negociació col·lectiva i la mort dels sindicats en el sector, perquè evidentment s'anava a entrar en la negociació individualitzada. S'acabaria la representació legal dels treballadors, les seccions sindicals, les afiliacions als sindicats, els comitès d'empresa, els delegats, en fi, això acabaria amb el sindicalisme de classe en les empreses".

Per la seva banda, Aurelio Vázquez, president de la FEHM, en declaracions recollides per Hosteltur, acusava els sindicats de tenir "el seu full de ruta marcat al marge de la negociació". I explicava que en el context actual per ser competitius calia aplicar tres mides: "Primer, incorporació de les eines que la reforma laboral posa a disposició dels convenis col.lectius per millorar la competitivitat de les empreses. Parlem de jornada irregular. (...) Segon, adaptar les relacions laborals a la realitat econòmica de les empreses incorporant flexibilitat. Es tracta d'incorporar el Reial Decret de jornades especials de l'any 1995 i ampliar les possibilitats dels períodes treball. Tercer i últim, el tema salarial. Un més dins del conveni que abordem des de les dades de la realitat econòmica i la necessitat de rebaixar el cost laboral unitari, per a això partim d'una moderació salarial"[5].

Fer front a l'imaginari patronal

Durant els mesos d'abril i bona part del mes de maig no van haver avenços significatius i tot feia preveure que s'acostava la vaga en hostaleria. Ginés Díez insistia que sense una rectificació total dels empresaris no podien signar aquest conveni, "perquè seria fer-nos l'harakiri". I en el mateix sentit s'expressava Antonio Copete, assenyalant les fronteres que no es podien creuar: "El que nosaltres no podem passar és que es trenqui el principi d’igual treball igual salari. I els empresaris han tret una figura nova a través de la reforma laboral, que és posar als centres de treball a treballadors amb un 40% menys de salari en relació al conveni col·lectiu d'hostaleria. Això nosaltres no podem consentir".

Amb aquest tipus de pretensions, segons Ginés Díez, la patronal "volia donar un canvi brutal a l'hostaleria balear, un gir copernicà, que no podem consentir". Perquè en el fons, continua el representant de CCOO, "el que tenen al cap és el model de Vietnam o de la Xina: que els treballadors hagin d'estar pendents les 24 hores. Que avui treballis 2 hores perquè ja no et necessito més, i que demà si has d'estar 20 hores estàs 20 hores. Aquest és el model que volen".

Ginés Díez. Fotografia de la Rel-UITA / Alba Sud.

De fet, l'imaginari de la FEHM expressat en les seves propostes per al conveni col·lectiu, es va complementar el 28 de maig amb la proposta de Règim Especial per a Allotjaments Turístics (REAT), composta per 50 mesures fiscals, laborals, administratives i financeres dirigides al govern de Mariano Rajoy. En paraules de Macià Blàzquez, professor de geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del GOB ​​i Alba Sud, aquestes demandes marcaven el full de ruta per a la refundació del capitalisme turístic seguint les receptes neoliberals. Es tracta d'afavorir al sector hoteler amb un rescat estatal similar al que ja tenen les entitats financeres, concessionàries d'autopistes, companyies elèctriques o la indústria de l'automòbil, per mitjà de "suport financer i reducció fiscal i d'exigències socials i ambientals" [6].

En l'àmbit estrictament laboral seves demandes suposen un pas més enllà en el que la patronal ja va aconseguir amb la darrera reforma laboral: "suspensió de la limitació de concatenar contractes temporals"; "flexibilitat a l'hora d'adoptar mesures que suposin una modificació substancial de la contractació"; "flexibilització dels requisits formals per dur a terme un acomiadament col·lectiu"; "facilitació per acudir al desvinculació salarial"; "reducció del cost indemnitzatori en les extincions d'aquells treballadors contractats temporalment"; "possibilitat de contractació mitjançant empreses de treball temporal sense cap restricció"; "promulgació d'una llei específica que reguli el dret de vaga" [7].

La presentació a Madrid d'aquesta bateria de mesures, especialment les que es referien al terreny laboral, així com la marxa de les negociacions del conveni col·lectiu, van provocar un fort rebuig a la gestió d'Aurelio Vázquez al capdavant de la FEHM per part de nombroses organitzacions empresarials vinculades al turisme. "El president dels hotelers provoca un cisma en el sector turístic", així titulava un article el Diari de Mallorca sobre el conflicte existent entre l'empresariat turístic [8]. En ell s’explicava l'opinió de gran part dels empresaris no vinculats directament a les grans cadenes hoteleres (com l'Associació d'Empresaris de Sales de Festa, Discoteques i Similars, l'Associació d'Agències de Viatges de Balears; l'Associació Empresarial de restauració de Mallorca CAEB, l'Associació del Petit i Mitjà Comerç de Mallorca PIMECO), que qualificaven de "prepotent" i "provocador" a Aurelio Vázquez i advertien que això podia acabar en una vaga.

Un resultat favorable

Malgrat les crítiques internes dins de la patronal, la negociació del conveni col·lectiu continuava encallada. A la reunió del 21 de maig els empresaris ja havien renunciat a una de les seves propostes inicials sobre la desregulació dels fixos discontinus [9]. Però l'acord encara estava lluny. CCOO i UGT advertien que de no retirar la resta de propostes haurien d'anar a la vaga a finals de juny, "encara que ens haguéssim carregat la temporada turística d'aquest any, que teòricament serà boníssima", assegurava Ginés Díez.

Mesa de negociación, 11/06/2014. Fotografia de la Rel-UITA / Alba Sud.

Així estaven les coses que el passat 12 de juny, després de tot el dia de negociacions, i sense la presència d'Aurelio Vázquez, sindicats i patronal van arribar finalment a un pre-acord per a la signatura del nou conveni col·lectiu d'hostaleria. La proposta contemplava un període de vigència de quatre anys, de 2014-2017, i la possibilitat de prorrogar quatre si cap de les parts ho denunciava. Establia un increment salarial del 1,125% anual, un 4,5% per al període global. Aquesta mesura va provocar que les patronals de les sales de festa i restauració es despengessin i no volguessin signar el conveni, descontentes també per com havia portat la negociació la FEHM [10].

També destacava com a principal novetat algunes eines que permetin als empresaris subcontractar a treballadors durant els mesos de temporada baixa (desembre, gener i febrer) per períodes curts, inferiors als 12 dies, sense haver d'acudir a la figura del fix discontinu, i sempre amb les mateixes condicions salarials que estableix el conveni. Això no va suposar un problema per a les organitzacions sindicals, que van valorar la seva contribució a la creació d'ocupació en èpoques de l'any difícils per a l'hostaleria.

Però probablement el més destacat d'aquest conveni és que la FEHM va renunciar a totes les pretensions amb què es va presentar inicialment a la negociació. "És un èxit sindical rotund", així de clar ho manifestava Antonio Copete en declaracions a la Rel-UITA. "Estem parlant d'un conveni de quatre anys en un context molt complicat. La patronal ha retirat totes les propostes que eren negatives per a nosaltres: fixos discontinus, externalització, jornada,... ". Igual valoració feia Ginés Díez: "Pensem que és el millor conveni possible que podíem signar en aquests moments. Jo crec que ha estat un èxit, no dels sindicats com a tal, sinó dels treballadors i treballadores".

Per Fernando Medina, Secretari d'Acció Sindical Internacional de la Federació del Comerç, Hostaleria i Turisme (FECOHT) de CCOO, "ha estat una victòria en la mesura que les pretensions maximalistes de la patronal s'han aparcat, que ens haguessin posat als peus dels cavalls. Però no ens enganyem, aquests són convenis defensius. Són convenis plantejats en una situació de crisi, i per tant la idea és anar a mantenir el màxim de coses possibles. I més en un moment que la mobilització és difícil, perquè amb un nivell d'atur tan enorme, 6 milions de desocupats, llançar una mobilització és molt complicat. Llavors, en la mesura que la patronal no se surt amb la seva és una victòria, i com a tal cal plantejar-ho. Però en el fons, en el millor dels casos, ens estem quedant com estàvem. Tampoc podem tirar les campanes al vol".

En el mateix sentit s'expressa Antonio Copete quan explica que el que li diuen a les empreses és un sentit "per favor, que no ens treguin res". I afegeix: "Això és el que avui ens estan demanant els treballadors, que no perdem drets".

S'han equivocat d'estratègia

Preguntats per les raons per les quals creien que la patronal va acabar cedint en les seves pretensions, els representants sindicals no dubten a assenyalar que aquests es van equivocar d'estratègia. "En el fons han vist que els treballadors estàvem molt ferms i que si no retiraven les seves propostes, haguéssim anat a una vaga general en el sector de l'hosteleria", explica Ginés Díez. I en el mateix sentit apunta Antonio Copete: "El conveni ha estat possible perquè hem mantingut una posició sindical de força, de no cedir ni un mil·límetre en el que els empresaris volien. I hem tingut la capacitat de guanyar-nos a la premsa i l'opinió pública, que van veure que el que volien fer els empresaris era una autèntica barbaritat. I que a mesura que anava passant el temps ens vam anar reforçant".

Tot apunta que davant la possibilitat que els sindicats convoquessin la vaga en el sector, amb l'impacte que això hagués pogut tenir, un sector de la patronal decidís fer un pas enrere: "Probablement els grans caps de les cadenes hoteleres els han dit als seus representants que s’havia acabat, que baixessin la temperatura a aquesta negociació", explica Ginés Díez. I continua: "El sector dur, encapçalat per Barceló i Iberostar, que és qui està dirigint la Federació, ha fracassat rotundament. Han fracassat portant bufets de fora d'aquí, que no coneixen la realitat del sector a les Balears".

L'estratègia d'enfrontament total plantejada per Sagardoy Abogados no els ha donat els resultats esperats. Com tampoc els hi van donar a Coca-Cola, com posà en evidència la sentència de l'Audiència Nacional del 13 de juny, que anul·lava l'acomiadament col·lectiu de 1.190 treballadors i obligava l'empresa a la seva readmissió. [11] "La seva estratègia ha estat equivocada, perquè no poden anar a provocar una confrontació innecessària. El que han fet avui haurien d'haver-ho fet fa cinc mesos i potser el mes de febrer el conveni ja hauria estat signat", sentència Antonio Copete.

Important per a la resta d'Espanya

Aquest conveni no només era important per a Balears, sinó que també va ser observat amb atenció a d’altres zones turístiques, en la mesura que serveix com a referència en les negociacions d'altres convenis. I una de les qüestions fonamentals era veure com acabava l'ofensiva plantejada pel nucli dur de la patronal hotelera. De fet, no és una pràctica estranya que s'externalitzi un determinat servei en algun hotel, fins i tot en alguna cadena, però aquest era el primer cop que es plantejava una mesura així per a tot un sector i amb la pretensió que fos ratificat per les organitzacions sindicals. Així ho assevera Fernando Medina de la FECOHT: "no és el mateix que et trobis aquestes situacions aïlladament que te les trobis en un conveni col·lectiu que a més volen que signis. Per això dic que el conveni de Balears era molt important, i s'ha saldat amb una derrota de la pretensió patronal. Fins aquest moment ha estat l'únic conveni sectorial, com a mínim l'únic important en el sector de l'hosteleria, on s'ha plantejat el tema de les externacionalizacions amb aquesta cruesa".

Fernando valora que caldrà esperar l'any que ve, quan venç el conveni d'hosteleria a Canàries, per veure si aquesta ofensiva patronal queda com un fet aïllat a Balears o voldran repetir-ho a altres llocs.