Aquest divendres se celebrava el «Dia mundial del medi ambient»: boscos, espècies, territori, mar, muntanyes, recursos hídrics, etc. En definitiva el dia mundial per a recordar tot allò maltractat, esquilmat quan no directament destruït per l'acció de l'home, i més concretament, pel model econòmic imperant arreu, i del que l'illa n'és un especial mostra, ja que els seus contorn limitats i ben definits posen en evidència les limitacions físiques a aquest sensesentit que coneixem com capitalisme neoliberal. Unes limitacions que per altra banda, s'entesta en no reconèixer.

Aprofitant idò aquest dia i a partir d'aquesta reflexió, m'agradaria no haver-lo de celebrar aquest dia. De fet m'agradaria que no fos necessari un «Dia mundial del medi ambient» perquè la gent s'adonés de tot el que estam perdent. Aquesta realitat només seria possible en un escenari en que el concepte «respecte» - pel territori, l'entorn i les espècies -  fos inherent a la planificació de qualsevol política: econòmica, turística, urbanística, territorial, social... i és que el medi ambient no és un concepte aïllat, és o hauria de ser,  un concepte transversal inherent a la concepció de totes les polítiques sectorials de futur intel·ligents i responsables. No té cap sentit fer una declaració de «àrea natural protegida» (per dir alguna cosa) quan alhora propicies el desenvolupament d'una urbanització, un centre comercial o una carretera en les immediateses sotmetent els valors naturals a la pressió expansiva dels deus de l'especulació, l'oportunisme polític i la inversió lucrativa que mai queden assaciats i que fins i tot ens alguns casos, s'atreveixen fins i tot a dir que són intervencions sostenibles pel fet de trobar-se al llindar d'una àrea natural protegida . No és ciència ficció, és cinisme pur i és un cas real. Vegeu: Baleares: el paradigma de turismo "verde" que hay que imitar i mirau el que hi diu Helena Murano Carney, directora de turisme de La Caixa.

Aquesta qüestió l'haurien de tenir ben present aquells que ben aviat, segurament, governaran les nostres illes i tendran les competències en totes les polítiques que afecten de manera directe i indirecte el «medi ambient» - agricultura, turisme, economia, recursos hídrics, gestió de residus, ordenació territorial, etc-  en definitiva totes les que defineixen de quina manera les persones es relacionen amb el seu entorn. Una relació fins ara basada en l'abús (per part de les persones) i que hauria de passar a ser cooperativa. El pas no és senzill ni immediat i cal determinació i sobretot convicció política de que no pot ser d'una altra manera.

Si no, ens trobam, per posar un exemple, amb el cas d'una Conselleria de Medi Ambient que fa un Pla de lluita contra el canvi climàtic en el la majoria de les mesures proposades no són de la seva competència (són mesures urbanístiques, de transport sostenible, de planificació energètica, d'eficiència energètica en els sectors industrials – d'entre els quals, el sector turístic – etc.). Així doncs fa mal assumir compromisos ferms quan hi ha compartiments estancs, des del punt de vista competencial  (i a vegades fins i tot polític-partidista) que no han integrat la prioritat d'una planificació integral (que no sectorial) del futur desenvolupament de l'illa i el país.

Publicat originalment al Diari de Balears el 6 de juny de 2015.