14-10-2015
Una “ecotaxa” per incrementar la càrrega ambiental?
Macià Blàzquez | Alba Sud / GOBEl Govern de les illes Balears ha anunciat l’aplicació d’un nou impost turístic destinat a la promoció i reconversió del propi sector turístic. El moviment ecologista ha criticat durament aquesta orientació.
Crèdit Fotografia: Biel Barceló i Inmaculada de Benito (foto: Web del GOB)
El Govern de les Illes Balears ha anunciat que destinarà els diners que ingressi amb el seu nou impost turístic a la promoció i especialment a la reconversió d’urbanitzacions turístiques. Segons ha detallat el Govern, tendrà sis finalitats:
- La millora de la qualitat i la competitivitat del sector turístic.
- El foment de la desestacionalització.
- La creació de producte turístic i la promoció turística.
- El desenvolupament d’infraestructures relacionades amb el turisme sostenible.
- La protecció, preservació i recuperació del medi natural.
- La recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural.
- L'impuls de projectes de recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica (R+D+I) relacionats amb l’àmbit turístic o que contribueixin a la diversificació econòmica.
- I la millora de la formació i la qualitat de l’ocupació del sector turístic.
El GOB, l’organització ecologista de les Illes Balears, valora que aquest anunci desdiu el seu pretès prefix “eco”, perquè la inversió pública en millorar l’oferta turística que atregui més turistes agreuja per comptes de resoldre la problemàtica ambiental. Alternativament, el GOB proposa que una vertadera ecotaxa es dediqui a:
- Desenvolupament dels plans de conservació d’espais naturals (parcs i reserves naturals, reserves marines i espais de la xarxa Natura 2000.
- Conservació d’hàbitats naturals, paisatge agrari tradicional i elements patrimonials a finques privades, mitjançant acords de custòdia i ajudes als propietaris.
- Recuperació ambiental (desurbanització) d'espais naturals afectats per urbanitzacions avortades.
- Indemnització (judicialment sentenciada) per la desclassificació d’antics sols urbanitzables a espais naturals.
- Deconstrucció i recuperació ambiental de zones turístiques obsoletes, eliminant places d’allotjament i minvant així el consum de recursos naturals a nivell local i balear.
Les Illes Balears tenen la seva capacitat de càrrega ecològica més que sobrepassada, com demostra el càlcul de la petjada ecològica de la seva activitat turística. L’antecedent d’ecotaxa balear, que s’implantà l’any 2001 i es cobrà entre els anys 2002 i 2003, ja generà una forta controvèrsia pel pes que adquirí la seva destinació parcial a la promoció de l’activitat turística.
Una vertadera ecotaxa hauria de servir per promoure una transició socioecològica vers la minva de la càrrega ambiental del turisme. A semblança de la tarifació creixent –que s’aplica, per exemple, al consum d’aigua–, l’ecotaxa podria gravar els usos més sumptuaris i malbaratadors de recursos naturals.
Segons informació de fonts del Govern, la recaptació del nou impost turístic es destinarà a sis eixos: millora de la qualitat i la competitivitat, foment de la desestacionalització, creació de producte turístic i promoció; desenvolupament d’infraestructures lligades amb el turisme sostenible; protecció i recuperació del medi natural; recuperació de patrimoni històric i cultural; investigació, desenvolupament i innovació relacionats amb l’àmbit turístic, i formació laboral.
A la vista d’aquesta declaració d’intencions observam que l’objectiu de l’impost és fonamentalment la reinversió dins el negoci turístic amb l’objectiu de potenciar-lo. Millora d’infraestructures i serveis, creació de nous productes, promoció, investigació adreçada a la millora del negoci, formació dels treballadors, ... Fins i tot les inversions en patrimoni natural i cultural s’observen des del prisma de la consideració com atractius turístics.
Tot plegat no estam parlant d’un impost adreçat a compensar l’impacte de l’activitat turística sobre el nostre patrimoni i recursos naturals, sinó d’un simple mecanisme de reinversió turística.
Coincidim en la necessitat d’inversió d’una part dels guanys del turisme en la seva millora qualitativa, i de fet pensam que les línies a finançar que ara proposa el govern fa molt que haurien d’haver estat internalitzades pel propi negoci.
Però aquest plantejament dista molt de la nostra concepció d’una vertadera ecotaxa, que pensam s’hauria de dedicar fonamentalment a finançar la recuperació i conservació del patrimoni i a compensar els impactes del turisme i l’activitat urbanística associada.
Per al GOB és decebedor que el Govern de MÉS-PSOE, amb una composició pretesament progressista i amb el suport de Podem, plantegi l’any 2015 un impost amb un enfocament molt menys “eco” que l’ecotaxa que es va aprovar durant el primer “Pacte de progrés” (amb UM inclosa) fa 14 anys.
Deixem, idò, de parlar d’ecotaxa.
DE SOL I PLATJA
El bloc de Macià Blázquez-Salom
Sobre turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat
Professor de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori. Dedica la seva activitat docent i investigadora l'Anàlisi de la Planificació Territorial Turística i de la Geografia del Desenvolupament Desigual. Milita a moviments ecologistes, d'entre els que col·labora habitualment amb el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i Alba Sud. Escrit des de Mallorca, aquest bloc recull reflexions sobre el turisme de masses, de sol i platja. Les Illes Balears són el bressol de formes intensives de creixement urbano-turístic, imposades després per les corporacions empresarials que tenen el seu origen a aquestes illes (Melia, Barceló, Iberostar, Riu, Matutes...) arreu del món. Però a les Illes Balears també s'hi han desenvolupat moviments de resistència, en defensa del territori i de la sostenibilitat. Voldríem que parar esment de la cara i la creu del turisme industrial capitalista servís per promoure el debat públic popular.