17-10-2015
El simbolisme de la (no)eco-taxa
Margalida Ramis | GOBEl nou impost turístic anunciat pel Govern Balear desperta les crítiques del món ecologista per adreçar-se fonamentalment a la promoció turística del medi rural en lloc d'establir una taxa de recuperació ambiental.
Crèdit Fotografia: Reinhard Schuldt (sota llicència creative commons)
Efectivament, ja no podem parlar d'eco-taxa. Aquesta ha mort amb les intencions del Govern de destinar la finalitat de «l'impost turístic» a la promoció turística del medi ambient en comptes d'establir una taxa de recuperació mediambiental plantejada des de l'òptica de la conservació i no des de l'òptica turística.
I amb aquest enfocament finalista totalment equivocat i pervertit per intentar complaure la FEHM (permeteu-me un incís per recordar la seva campanya pro-PP abans d'eleccions) i no «fer-los enfadar» s'ha perdut molt més que uns doblers destinats a pal·liar els efectes greus del monocultiu turístic sobre el territori, la biodiversitat i els recursos naturals. S'ha perdut a més, una tremenda oportunitat simbòlica de posar els hotelers al seu lloc, definitivament.
Abans d'eleccions PODEM i MES sortiren a donar un missatge clar als hotelers: "Si governam, no podreu continuar imposant els vostres interessos". L'eco-taxa, impulsada per un Govern PSOE-MES, amb el suport de PODEM, era una oportunitat per deixar doncs, les coses clares. Ni les pressions dels hotelers, ni els discursos sobre la pèrdua de competitivitat, ni les alarmes catastrofistes d'una imminent i dràstica disminució del nombre de turistes, haurien ni tan sols d'haver-se permès entrar en la discussió per a la implantació de la eco-taxa. Però sembla que no s'estava prou convençut de les pròpies paraules i que aquestes no deixaren de ser idò un eslògan buit de contingut. Falta determinació i valentia per posar els hotelers al lloc que els pertoca i aquests, malgrat continuen simulant que els desagrada l'impost (pura escenificació) no estan ja tan descontents ara que saben que aquests doblers els tornaran a caure a les seves butxaques. més o menys indirectament o que. Ara que han jugat fort i han aconseguit definitivament que l'enfocament de les inversions dels doblers recaptats amb el nou import s'hagin elaborat en clau turística i no en clau de conservació mediambiental. I el nom ja ho deixa clar: impost del turisme sostenible.
I perquè no i sense embuts ni manies una taxa per a la recuperació mediambiental, per a finançar la recuperació i conservació del patrimoni i a compensar els impactes del turisme i l’activitat urbanística associada? Perquè tanta por, a reconèixer i denunciar, ara des de les institucions, la pressió del lobby hoteler? Perquè ara, des del poder, el que s'ha de fer és intentar «callar-lo»? Perquè ara fa por l'argument de la minva de turistes, en unes illes més que saturades, amb una economia plenament arterialitzada que es menja el territori i les persones i les deixa sense possibilitats de futur més enllà de «servir» al turista, amb uns recursos naturals al límit i despersonalització i desvinculació cada vegada més grossa de la seva pròpia identitat derivada de la turistització de totes les activitats i els racons de l'illa?
El carrer va exigir un canvi en la manera de fer i entendre la política a les passades eleccions i les institucions han de ser una eina per aquesta transformació que ha de capgirar la realitat social, econòmica i ambiental d'aquestes illes. Els partits que ara les ocupen no poden permetre's instal·lar-se en les dinàmiques de la política convencional. Cal una política rupturista, exercida des de la convicció i des de la legitimitat d'uns resultats electorals que deixaven clar que la societat ha madurat i vol reapropiar-se del seu futur. És la clau d'aquestes eleccions passades, és la clau d'aquesta gran oportunitat que tenim ara i que no podem deixar passar.
Article publicat originalment al Diari de Balears el 15 d’octubre del 2015.
PODEM CONTINUAR?
El bloc de la Margalida Ramis
Sobre ecologisme, territori i resistències socials
Activista ecologista, llicenciada en Física per la UIB i membre i portaveu del GOB, una de les entitats ecologistes i organitzacions més actives a les Illes Balears. Hi treballa com a coordinadora de campanyes per a la protecció del territori i els recursos naturals. En aquest bloc, escrit des de Mallorca, parla sobre sostenibilitat, territori, incidència política i moviments socials.