23-03-2016
Capacitació en la creació de senders a San Carlos (Salta, Argentina)
Llorenç Planagumà | Alba Sud / ToscaResultats del treball d'assistència tècnica realitzada entre finals de febrer i primers de març en el marc d'un projecte d'Alba Sud amb la Intendència de Sant Carles i els ministeris d'Agricultura i Turisme, i el suport de la Diputació de Barcelona.
Crèdit Fotografia: Llorenç Planagumà.
Sant Carlos és un poble d’uns 1.500 habitants de la província de Salta (Argentina) ubicat en la històrica vall de Calchaquil. Des de fa uns quants anys duu a terme activitats relacionades amb el turisme comunitari, impulsades per diferents iniciatives i artesans locals. Amb aquesta estratègia es volen potenciar els seus valors naturals, culturals i agraris mitjançant un turisme sostenible que beneficiï a petits agricultors, artesans i guies locals.
En el marc de la col·laboració entre Alba Sud, l'Ajuntament de Sant Carlos i els Ministeris d'Agricultura i Turisme de l’Argentina, establerts des de fa anys, i amb el suport de la Diputació de Barcelona, entre el 21 de febrer i el 3 de març vaig desplaçar-m’hi per dur a terme una capacitació en el disseny i creació de senders per interpretar el patrimoni natural i cultural de la zona.
Aquest procés de capacitació i creació de senders es va realitzar metodològicament de manera participativa i va suposar tres etapes de treball diferenciades: a) propostes i debat sobre senders possibles; b) revisió dels camins proposats i capacitació del grup sobre el terreny i c) discussió i aprovació de proposta final de senders a desenvolupar.
Propostes i debat de senders potencials
El primer dia de la meva estada a San Carlos es va convocar per diverses vies (incloent les crides a través de les ràdios locals) a tothom que volgués participar per tal de realitzar un debat sobre els possibles senders que es podrien realitzar. A la trobada van venir unes 15 persones: guies, artesans, personal de la oficina de informació i turisme i secretaris de la municipalitat. En aquesta reunió es va considerar que calia recorre 5 indrets d’interès i el casc antic (figura 1).
Revisió dels camins i capacitació
Durant els dies dies van recórrer els diferents sectors en els que es va considerar que havia potencialitat per a la realització de senders. Els objectius d’aquestes visites directament sobre el terreny eren els següents:
- Analitzar si el sender podia ser apte per al perfil de senderistes esperats amb recorreguts de 4 a 6 hores de no molt desnivell i amb interessos paisatgístics, culturals i naturals.
- Identificar els valors naturals i culturals que tenien cadascun dels senders indentificats.
- Generar una dinàmica de co-formació on tothom aportés el coneixement que tenia tant de la zona (memòria oral, interpretació de paisatge, vegetació, activitat agrícola, etc...) com en relació amb el turisme per tal de poder millorar el sender.
Proposta de senderisme final
En un taller final amb 12 participants es va deliberar i aprovar una proposta de camins per incorporar a l’oferta turística del municipi encarada a visitants i senderistes. Aquesta proposta va consistir en 6 camins que recorrien diferents punts d’interès (figura 2) de nord a sud i d’oest a est. Els senders identificats foren els següents:
Proposta final de senders per la interpretació, conservació i ús turístic
Durant el taller de deliberació i conclusions que es va realitzar l'últim dia al Centre Cultural de Sant Carles es van decidir els següents itineraris:
A part, junt amb la proposta de senders es va acordar altres punts relacionats amb l’enfortiment del municipi per tal de crear un producte de turisme comunitari relacionat amb el senderisme:
- Compromís en el manteniment. Millorar els camins que estan molt tapats per vegetació com per exemple el del Barrial. Aquesta actuació s’ha de fer coordinada amb els guies i de manera sostenible per evitar grans tales. Neteja de brossa existent a la sortida del poble (plàstics i envasos sobretot).
- Formació. Crear anualment sessions de formació en història, geologia, vegetació, cultura, dinàmica de grups i primers auxilis per guies, oficina de turisme i altres actors interessats.
- Materials de divulgació. Publicar mapes i banners a disposició a l’Oficina de Turisme per tal de poder facilitar al visitant l’oferta de senderisme.
- Oficina de Turisme. Mantenir aquesta oficina com espai de sortida del senderista per visitar els diferents indrets i de trobada dels grups guiats.
- Senyalització respectuosa. En els senders a senyalitzar no s’hauria d’abusar dels senyals i només utilitzar-los quan el senderista tingui possibilitats de pèrdua. Per les condicions des indrets no hi ha molta densitat de camins i es creu que les senyals no haurien de ser moltes. Al riu Calchaquil es fa difícil la senyalització i per això és recomanable que el seu pas es faci sempre amb guia. Per aquesta raó els senders de Cajonzillo i Barrancas es recomana que només puguin ser visitats amb guia local.
Nota: Totes les fotografies són de Llorenç Planagumà. Aquesta assistència tècnica és part del projecte d'assistència tècnica "Enfortiment del turisme rural comunitari a Salta, Argentina", desenvolupat per Alba Sud amb la col·laboració de la Intendència de Sant Carlos, els ministeris de Turisme i Agricultura de l'Argentina i el el suport de la Diputació de Barcelona.
DEMOCRÀCIA I RECURSOS NATURALS
El bloc de Llorenç Planagumà
Sobre un sistema basat en el creixement i la competitivitat com a model i que ens aboca a un camí de desigualtat i eixamplament de la pobresa a tot el món, per profit i l'acaparament de les classes dominants.
Llicenciat en ciències geològiques per la UAB, màster en gestió del medi ambient i en gestió d’ONG, membre d’Alba Sud, del Centre per la Sostenibilitat Territorial, activista per una Nova Cultura del Territori i implicat en les plataformes antifracking i Geòlegs per la Sostenibilitat. Impulsor de la transparència i la democràcia en tots els àmbits (organitzacions, empreses, administracions,...).<br /><br />En aquest espai pretenc aportar dades i informació relacionada amb recursos naturals, sostenibilitat i igualtat. Les dinàmiques actuals ens duen a l’acaparament dels recursos per una elit que pretén controlar el decreixement a escala global en haver arribat als límits geològics i ecològics d’extracció de determinats recursos. Davant aquest context ens cal enfortir les democràcies per tal que siguin autèntiques garants de la sobirania popular i empoderar-nos d’aquest decreixement que arriba si o si. Davant la crisi civilitzatòria la democràcia pren més sentit que mai i l’hem d’alliberar de qui l’ha segrestat.<br />