Per què voldria fer algú com Joan Buades una novel·la centrada en el discurs d’una persona immoral? Un personatge que encarna la manca d’escrúpols, l’arrogància i la defensa l’eugenèsia, la raciologia i la geopolítica del Lebensraum per justificar l’ampliació de l’espai vital alemany.

Vos oferesc el meu argument acadèmic, tot i que entenc que se’n poden donar d’altres. Perquè la novel·la té d’altres caires que també m’han atret; com ara el retrat psicològic de la pràctica d’una ideologia més enllà dels límits del Mal, que ja avança Miquel Àngel Llauger al pròleg del llibre [1].

No desvetllaré la trama de la novel·la dient-vos que Joan retrata l’entorn dels personatges més poderosos i foscos de Mallorca, Eivissa o la Costa del Sol, en el context del boom turístic i la postguerra. Persones que, com el protagonista, es guien únicament per l’afany de guany, sense cap mirament per “robar allò que era de tothom, matar qui et fa nosa, cobrar interessos abusius, untar el govern, associar-se amb criminals, vendre remeis o drogues que fan prendre mal a molta gent...”, segons la definició del protagonista en referir-se als seus enemics.

Aquesta constel·lació de malànimes va fer pactes vergonyosos per alimentar la reconstrucció post-bèl·lica amb les possessions robades pels vençuts, al recer de paradisos fiscals. La reconstrucció d’Europa inclou el desenvolupament de la funció balneari de l’Espanya franquista, per assignació dels EUA en el context de la Guerra Freda, mitjançant l’assimilació del llegat del Reich. Bona part del suspens inicial de la història s’amaga en aquest fet, que val més vos deixi enlaire perquè s’ho paga seguir la trama que Joan construeix. Però, sí vos diré perquè m’ha sorprès, que racons coneguts d’Eivissa, Mallorca, Dènia, Màlaga o Fuenteventura mostren l’empremta de l’establiment de nazis fugits de la derrota del Reich. Guillem Frontera ha ressenyat ja aquesta mateixa inspiració en personatges reals de la novel·la de Joan Buades [2].

Amb aquest guió, Joan Buades aporta arguments sòlids per fer befa de l’explicació ingènua del fet turístic espanyol. De nou, en paraules del seu protagonista, “S’ha de ser molt ase, i mireu que n’hi ha força a Mallorca, per creure’s que l’èxit mundial de l’illa és un fet natural”.

Novel·lar aquesta història dóna llibertat a Joan per vestir de ficció fets delictius mals de demostrar, dins dels paràmetres de la Justícia o de la Ciència. Però Joan ja té el reconeixement acadèmic per la seva obra d’assaig i recerca. La vinculació més directa de la temàtica de la novel·la és amb la seva memòria d’investigació, que dedicà també a aportar arguments explicatius de la turistització de les Illes Balears durant la Guerra Freda [3]. Amb aquesta novel·la, Joan travessa el mirall i s’atorga la llicència d’escriure ficció; però molt, molt versemblant sobre la història d’Europa i particularment, en la seva especialitat, sobre l’origen del turisme de masses a la Mediterrània.