És que, per ventura

podeu comprar els bisons

quan ja n'heu mort el darrer?

I. Antecedents

El manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur, presentat en el mes de setembre de 2016, va tenir un  impressionant suport de la societat de cadascuna de les Illes Balears i Pitiüses. En unes poques setmanes es van adherir més de 5000 persones, i 135 entitats illenques. Molts signataris del manifest ho vam fer combinant una mirada global, i, alhora, local. La nostra signatura estava motivada per una forma de pensar globalment, i, al seu torn, pel nostre compromís "d'actuació quilòmetre zero", és a dir, intentam ser coherents amb aquella màxima de pensar globalment i actuar localment. Parlar de límits al creixement a les Illes Balears és parlar dels límits del planeta, de la imperiosa necessitat d'una globalització decrecionista, i, alhora, garantista en l'aplicabilitat dels Drets Humans. En els temps de Trump - Xi Jinping - Putin convé rellegir el text del Missatge del Gran Cabdill Seattle al President dels Estats Units d'Amèrica l'any 1855, "Nosaltres som una part de la Terra", un fragment del qual encapçala aquestes línies.

En qualsevol cas, existeix a les Illes Balears una consolidada trajectòria de mobilització social mediambiental. Fa temps que l'associació de la crisi social i ecològica és prou sòlida. L'últim dels exemples -abans de l'èxit de seguiment del manifest #SenseLímitsNoHiHaFutur- d'aquesta capacitat de conrear grans consensos de la majoria de la societat va ser, sens dubte, la presentació, al gener de 2015 , d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per protegir el territori, impulsada pel GOB. Val a dir que la llavors majoria absoluta del PP va impedir que la ILP fos admesa a tràmit, però igualment cal recordar que els partits polítics que avui formen el Govern van votar favorablement aquesta ILP, i no van faltar les seves declaracions de coincidència amb el seu contingut, i els seus objectius: Evitar el col·lapse ecològic i social de les Illes Balears. Potser per això, el manifest citat va ser un crit a les autoritats polítiques en el sentit que, per decència democràtica, és exigible posar límits a la incoherència.

II. Previsions per a 2017

En setembre de l'any passat es reclamava "una resposta a l'altura de la crisi social i ecològica que vivim". Lluny d'haver-se avançat en aquesta urgent resposta, les previsions del que se'ns ve a sobre són terrorífiques. Resumim-les amb tres titulars de la premsa mallorquina: "El arrendamiento vacacional se dispara un 40% y abarrotará otra vez la isla. El mercado que más crece es el británico, que en pleno ´brexit´, dobla su demanda de apartamentos"; "AENA programa más veranos de saturación: quiere pasar de 66 vuelos por hora a 80"; "La edificación turística en Baleares alcanza su máximo histórico en 2016". Tot plegat ens indica que en aquest 2017 hi haurà més pressió i saturació turística.

Però, amb tot, allò que és més preocupant és que no s'albira canvi d'anàlisi de la situació per part de les administracions publiques. Un exemple paradigmàtic, que, certament, m'ha deixat perplex, és l'Ajuntament de Palma que, cal no oblidar-ho, té una responsabilitat superlativa en la saturació turística de Mallorca (expansió brutal del lloguer turístic; creuers a balquena; gentrificació, turistització i despersonalització creixent del centre de la ciutat; etc.). Resulta que la corporació Municipal ha sol·licitat al Consell Social [definit com a màxim organisme de participació ciutadana] que realitzi un document expositiu on s'analitzi la sostenibilitat de la ciutat en vers a una sèrie de paràmetres, entre ells el turisme. Doncs bé, en el document que l'Ajuntament ha remès al citat Consell Social es parteix de la premissa que "el turisme és sostenible en quant beneficia a totes les parts i a tots els territoris" (sic). Qui hagi redactat el document té una concepció de sostenibilitat extraordinàriament reduccionista, i que res té a veure amb l'equilibri d'una espècie amb els recursos del seu entorn, és a dir, res a veure amb la sostenibilitat mediambiental. És, fins i tot, reduccionista en termes d'una suposada "sostenibilitat econòmica i/o social", car per a això, en lloc de parlar de benefici, hauria de parlar d'equitat en el repartiment de la riquesa generada, d'igualtat de resultats, i no, únicament, de la retòrica entorn de la igualtat d'oportunitats.

Previsions, doncs, aterridores, tant en resultats i efectes, com en assumpció del problema i de la necessitat, si o si, de concretar els límits al creixement de l'actual model econòmic. Sincerament, espanta que l'actual majoria parlamentària balear doni, amb molt poca resistència, per bo que "vivim en un món on la propietat privada i el marge de beneficis passa per sobre de qualsevol altre dret humà" (David Harvey). ¿O és que el dret de ciutat i a un habitatge digne no són Drets Humans?

III. Les 50 propostes

En aquest context, la plataforma #SenseLímitsNoHiHaFutur va presentar el document "50 Propostes per unes illes més verdes, més justes, i menys massificades". Al meu entendre, el gran valor d'aquesta iniciativa és que es posa negre sobre blanc una proposta concreta, raonable, i possibilista de posar límits a un creixement que obvia els "conflictes ecològic-distributius que els economistes no veuen" (Joan Martínez Alier).

Les 50 propostes són, sens dubte, una bona plataforma per a la negociació entre les administracions i el cada vegada més ampli moviment decrecionista insular. Ja no es tracta de salvar aquest o aquell topònim amenaçat per les excavadores i les grues, no n'hi ha prou amb instruments legislatius que tendeixin a protegir la biodiversitat... Fa temps que el terme "sostenibilitat" ha esdevingut absolutament buit de contingut. La qüestió no és, per tant, governar millor, una mica menys "destroyer". La crisi social i ecològica ha arribat a tal punt que s'imposa fer altres coses. No queda més remei que decréixer, ja que, en cas contrari, caldrà concloure que Jorge Wagensberg encerta en afirmar que "existeix una gran diversitat d'ideologies polítiques, però totes semblen compartir la noció del creixement com alguna cosa inevitable".

IV. Negociació o confrontació per se?

La reunió entre les persones que exerceixen de portaveus de #SenseLímitsNoHiHaFutur i el Govern de les Illes Balears en la que es va posar sobre la taula el document de les 50 Propostes no va acabar bé. Sorprèn i angoixa que el Govern -i les altres institucions- sigui incapaç d'establir un diàleg permanent sobre aquestes propostes. Més enllà d'elucubracions, encertades o no, sobre identitats i somnis compartits, un acord entorn de les propostes del moviment a favor del decreixement turístic significaria un gran avanç en la direcció de "generar una identitat balear basada en uns valors identitaris vinculats al medi ambient i al turisme" (Antonio Caparrós, 2000). Maleïda sigui una identitat basada o prioritzada sobre la base d'un turisme especulatiu i depredador del medi ambient i dels drets socials i laborals.

La situació, insistesc, és tan greu que seria un greu error instal·lar-se en la confrontació permanent. No compartesc la idea que, a l'hora de governar, "tots són iguals", encara que, lamentablement, tots s'assemblen. Per part del moviment #SenseLímitsNoHiHaFutur seria un imperdonable error que semblés que simpatitza amb el "com pitjor, millor".

V. Una conclusió, sempre provisional

Concloc recuperant les sempre sàvies paraules de Xavier Antich quan diu que "el turisme no degrada les ciutats, són les ciutats –jo diria també els països- les que es degraden a si mateixes quan es pensen de forma exclusiva per com atreure més turistes".

En aquest sentit, les "50 Propostes per unes illes més verdes, més justes, i menys massificades" són una excel·lent oportunitat per detenir la degradació del país. Cal, doncs, donar una oportunitat a l'acord!