Quasi cent milions d’euros han estat recaptats en els dos primer anys d’implantació de l’impost turístic balear. En un context de creixement fora mida del nombre de turistes arribats a les Illes Balears, el seguiment d’aquesta experiència contribueix al debat polític sobre la insostenibilitat del turisme massificat.

Els fons recaptats amb l’impost sobre les estades turístiques per impulsar el turisme sostenible són de caràcter finalista, perquè així ho marca la Llei de 2/2016. D’acord amb el que marca l’article 19 d’aquesta llei, haurien de finançar actuacions de protecció del medi natural, rural, agrari i marí, del patrimoni històric i cultural, recerca científica i formació relacionades  amb el turisme sostenible, foment de la desestacionalització i rehabilitació d’habitatges per lloguer social (aquesta darrera destinació s’afegí el 2017 per provar de compensar la legalització del lloguer turístic de pisos).

L’anàlisi de la l’experiència d’aquests dos primers anys d’implantació ens du a la conclusió de que el Govern de les Illes Balears empra els fons recaptats per pal·liar els seus dèficits pressupostaris generals. Així, resulta que es dediquen a fer inversions que haurien de preveure’s al pressupost ordinari. El Govern de les Illes Balears acaba d’aprovar el conjunt de projectes que es finançaran a partir del que es recapta enguany. Una gran part del pressupost (uns quaranta-quatre milions d’euros en total, dels quals quinze es preveuen per l’any 2018) s’empra per resoldre el proveïment d’aigua al nuclis urbans, amb connexions de xarxes, construcció de dipòsits i d’una desnitrificadora o depuradores d’aigües residuals. Entra dins dels propòsits de l’impost incrementar les infraestructures de proveïment urbà d’aigua? Sabedors de l’increment de l’afluència turística i com a conseqüència de l’índex de pressió humana, augmentar la capacitat de les infraestructures no sembla un camí vers la sostenibilitat.

D’altres partides que haurien de dotar-se amb el pressupost ordinari i no el d’aquest impost finalista són la creació d’escoles d’hoteleria, nàutica o centres de recerca.

L’impuls del turisme sostenible tampoc consisteix en polítiques d’ampliació de la frontera de la mercantilització turística, que incorporin més àmbits de la vida quotidiana al negoci turístic, per exemple amb la promoció del turisme gastronòmic o ciclista.

El GOB ha defensat la inversió d’aquests fons amb criteris més rigorosos. La sostenibilitat del turisme es pot promoure amb inversions que minvin la seva càrrega ambiental, per reduir el nombre de turistes, l’espai urbanitzat, edificat o amenaçat de ser-ho. La conservació de la naturalesa, per exemple d’espais de la Xarxa Natura 2000, o les activitats agràries a l’entorn rural estan prou desateses i mereixen molta més atenció d’aquest fons.

Per comptes de mercantilitzar més àmbits de la vida quotidiana, la diversificació de l’economia es pot afavorir amb la inversió d’aquests fons finalistes en la promoció d’activitats i la creació de llocs de treball a d’altres sectors. Per tal de fer més sostenible l’economia balear, per comptes de fer-la encara més depenent del turisme.