(artículo solo disponible en catalán)

Als espais rurals de la Catalunya interior han sorgit els darrers anys iniciatives turístiques de caràcter familiar que vinculen les activitats agràries i ramaderes a un oci recreatiu amb un contingut pedagògic molt explícit. Dos de les que volem il·lustrar les trobem ubicades a la Vall d'en Bas (Garrotxa) i una tercera a Molló (Ripollès). Tenen com denominador comú oferir visites guiades i amb voluntat pedagògica on el centre de l'experiència turística és la producció d'aliments i el tast. La primera Menja'm Agrocuina Serrat  apropa a la vida d'una casa pagesa i a la relació immediata entre la terra, els seus productes i el plat. La segona, el Mas la Coromina, també a la Vall d'en Bas, mostra el funcionament d'una granja lletera que ha fet una aposta decidida per la producció ecològica i el benestar animal. La tercera, Can Pastoret, porta fins als alts prats pirinencs de Molló a conèixer la vida semisalvatge dels ramats de vaques i cavalls i els problemes actuals de la ramaderia extensiva en indrets de muntanya. Són, per tant, tres experiències de petit format, que tenen com a eix principal mostrar pedagògicament a un visitant generalment urbà la producció d'aliments i que cerquen un model de turisme alternatiu. Cada una presenta un caire diferenciat en el pes de l’activitat turística respecte a l’agroramadera en general. Però els tres casos són propostes recreatives amb un fort contingut pedagògic, un clar compromís ètic amb l’entorn i on hi ha una voluntat explicita de reconnectar al visitant amb els coneixements i experiències de les velles cultures pageses que els estils de vida actuals han convertit en llunyanes i invisibles per a una gran majoria.

Menja'm Agrocuina Serrat: conèixer i preservar la terra

La família Serrat-Plana són de Joanetes, un poble dins del municipi de La Vall d'en Bas, a la comarca de Garrotxa que, com moltes altres s'han vist enfrontades a un mercat globalitzat on les petites explotacions familiars ho tenen cada cop més difícil per sobreviure, i on calia reinventar-se i diversificar per poder mantenir una activitat lligada a la terra i a la producció d'aliments de qualitat. Per a en Josep Maria Serrat, conegut com a Mia, “la meva generació és la primera que es veu enfrontada a una realitat econòmica que ens obliga a buscar feina fora de l’explotació, ja que la granja deixa de ser capaç de mantenir a tota una família”. Es per això, i amb la voluntat de mantenir viva la granja, que va impulsar el 2006 la iniciativa, Menja'm Agrocuina Serrat. Consisteix en un obrador-cuina i agrobotiga on es dediquen a preparar i comercialitzar menjars casolans amb vocació de quilòmetre zero, tant pel que pertoca a l'obtenció de la matèria primera com de la distribució del producte acabat. La proximitat és per a la iniciativa un criteri i un valor central del seu projecte d'elaboració de menjar preparat. I també la sostenibilitat i el compromís amb la preservació i la cura del territori. “Volíem fugir d’un model d’explotació agropecuària, com hi ha moltes ara, que treballen posant al límit els recursos del gran l’aqüífer que tenim a la Vall d’en Bas i també cercant un compliment estricte de les mesures ambientals i sanitàries vigents en l'àmbit europeu” explica la Pilar Plana. Ho han aconseguit amb l'aprofitament dels circuits de fred-calor, la recollida d'aigües pluvials, el sanejament i reaprofitament d'aigües residuals, compostatge de les restes orgàniques, reciclatge i minimització d'envasos i un model agrícola i ramader més ecològic i de proximitat.

Tot plegat ha suposat aconseguir un producte de qualitat i valorat, la qual cosa ha permès construir una clientela fidel. I el que és important, remarca la Pilar Plana, “ara mateix  una granja, que amb un format d'explotació agrícola tradicional amb prou feines hagués mantingut a una persona, ha generat sis llocs de treball”. L'empresa gestiona tot el cicle: des de la producció de part dels aliments que aniran a la cuina, l'elaboració dels menjars casolans i la seva distribució a les botigues. Tot i no poder produir tota la matèria primera, un 60% dels seus proveïdors es troben dins la mateixa comarca i el 40% restant dins d'un radi de 40 quilòmetres. Així mateix, el 60 % dels serveis que l'empresa utilitza estan a menys de 10 quilòmetres, donant al projecte una clara vocació comarcal. La producció pròpia és sobretot hortalisses i ous, i dels proveïdors externs s'adquireix bàsicament la carn. El preu final de venda té en compte poder pagar al pagès i ramader un preu just i amb el que es pugui guanyar la vida. La distribució i venda es fa sobretot a escala comarcal i també en menor mesura a les comarques gironines i la resta de Catalunya.

Imatge: Menja'm Agrocuina Serrat. 

L’any 2017 van endegar una activitat turística consistent en visites a la granja per a petits grups familiars, contextualitzar-la en la geografia i els valors naturals de la Vall d'en Bas i on l'eix principal és que les persones que els visiten experimentin el procés d'elaboració que va des de la recollida del producte agrícola a l'hort i la cuina i degustació final del que han preparat. L'activitat sol ser els dissabtes i en visites de grups petits, de 7-8 persones entre 15 i 30 a la setmana . Es vol evitar la massificació i com a molt en una jornada poden passar tres grups.

Econòmicament, l'activitat cobreix costos, però no genera beneficis. Els Serrat s’han estimat més posar el centre de la seva activitat en l'agrocuina i la distribució dels productes i que l'activitat turística de les visites fos més tangencial i complementaria. El guany d'aquesta activitat està en la publicitat que dona als productes i la fidelització d'una clientela, principalment local i comarcal, i sobretot en la satisfacció de poder transmetre un coneixement i uns valors sobre la pagesia, la cura de la terra i la producció dels aliments, que en el context del model de producció i comerç hegemònic resta malauradament invisible i desconegut. En paraules de Josep Maria Serrat : "És molt gratificant, perquè quan et ve la gent motivada, tant pares com nens, llavors és una experiència immensa poder explicar el que fem a la granja; que la gent t'escolti i que vegis que marxen contents i havent après coses noves (...) que les persones puguin, mentre nosaltres expliquem, sentir els gustos, les olors o poder regar, arrencar un mànec de pastanagues i notar-ne l'olor(...) els grans et deien que recordaven olors i sabors de quan eren més petits i les pupil·les completament dilatades dels infants descobrint coses noves... i és que hi ha molt per explicar!"

El Mas La Coromina: vaques, llet i pedagogia

El Mas la Coromina és una granja de Joanetes, també a la Vall d'en Bas, associada amb sis granges més per a la producció de llet ecològica sota la marca ATO Natura. La granja compta amb 400 vaques lleteres de la raça Frisona-Holstein i 90 hectàrees de terra de conreu per a l'alimentació del bestiar. La família està establerta a la granja des de 1964 i a partir de l'any 2000 la parella formada per l'Albert Puigdemont, tècnic agrícola ramader, i la Isabel Castanyer, administrativa i postgrau en direcció d'empreses, es van fer càrrec de l'explotació.

El 2007 van iniciar el projecte de col·laboració amb altres granges lleteres, per produir llet marca ATO, i en el seu cas en concret van començar a produir de manera ecològica. El sistema de producció està certificat com a ecològic pel CCPAE i el benestar dels animals és un dels objectius centrals del seu model d'explotació ramadera. L'alimentació de les vaques prové de les terres de conreu de la granja, que també es duu a terme ecològicament. Cada vaca produeix entre 10 i 40 litres de llet diària amb una mitjana de 29 litres. Les vaques poden sortir un cop al dia als prats que envolten l'explotació. Cadascuna d’elles duu un xip que permet controlar permanentment el seu estat de salut de manera que es pot fer un seguiment constant de cada animal i la seva productivitat.

El 2015 van encetar un projecte turístic i de visites com a complement per a l'explotació ramadera a partir de les possibilitats que donaven els programes de diversificació agrària subvencionats per la Generalitat de Catalunya. El van encarregar a Culturania, una empresa de serveis culturals que el va definir a mida i va gestionar tot el seu desenvolupament i posada en funcionament. El projecte de diversificació va consistir en el disseny d'una aula pedagògica, amb el suport de dos mestres que van elaborar els materials associats, la creació d'una Web per gestionar les visites i van entrar a les xarxes socials per difondre i comercialitzar la seva proposta de visites. La difusió es canalitza amb la Web i l'empresa té el suport de Turisme Garrotxa, entitat de caire comarcal de la qual és membre, i també des de la Web de la marca ATO es promociona l'activitat. Les cases rurals de la comarca tenen fulletons informatius de l'activitat i la recomanen. Com apunta la Isabel Castanyer, el públic visitant "que sol ser familiar, associa venir a la Garrotxa amb visitar una granja i això ens afavoreix". Però reconeix que el que els ajuda a donar-se a conèixer és"sobretot el boca-orella, més lent però segur el que ho difon entre el públic".

Imatge: Xenia Ortiz | Alba Sud. 

Els grups de visitants solen estar entre les 15 i 20 persones, nombre que consideren adequat per garantir la qualitat de la visita i que és el volum que poden absorbir, ja que són ells mateixos qui fan la ruta i l'explicació. Això,  “ho limita, –diu la Isabel Castanyer– però sempre hem vist aquesta activitat com un complement que econòmicament només suposa un 5% dels beneficis anuals". Les persones que els visiten en un 90% provenen de l'àrea metropolitana de Barcelona, i la clientela habitual són famílies amb criatures que estan passant uns dies de vacances a la comarca i cerquen activitats lúdiques i educatives per complementar l'estada. En menys proporció hi ha un públic que ve a passar només un dia. També donen servei a escoles que fan visites entre setmana, però que no són més del 10% del total. L'activitat, que comença a l’aula pedagògica i fa una ruta per l’explotació, dura una hora i mitja i acaba amb una degustació final de productes làctics i sobretot de llet.

L’any 2017 van rebre a 3.150 visitants, xifra que va créixer a 5.494 el 2018. El 2019 van apujar el preu dels 5 euros inicials a 12 (els infants a partir de dos anys 6 euros), cercant el valor més real de l'activitat, i les visites van baixar a 4.329, però l'Albert Casademont apunta que "això ens va portar un client més interessat i sensibilitzat pel que fem i que aprofita molt més els continguts de la visita i evitava a persones visitants que de vegades venien més preocupats per tenir entretinguts a la mainada i no gaire pel que fem a la granja”. El 2020 amb la pandèmia de la COVID19 es van reduir a 2.391 i el 2021 van remuntar de nou fins a 4.208.

La visita és una aproximació sistemàtica i pedagògica al funcionament d'una granja ramadera. Per a la Isabel Castanyer, "l'objectiu és que la persona visitant, sobretot els infants, siguin conscients de l'origen dels aliments que consumim i la importància de la producció agrària". Per a ell és un tema central, ja que considera que "hi ha un gran desconeixement del què és l'activitat agrícola en general, sobre com els aliments arriben a la nostra taula i quin és l'esforç que el pagès ha de fer per produir-los amb qualitat i de forma saludable". La granja compta també amb una petita botiga on es poden adquirir els seus productes i d'altres records de l'estada, i que és on sol finalitzar la visita guiada.

Can Pastoret de Molló, amb la ramaderia de muntanya

Can Pastoret és una masia de les muntanyes del Pirineu Oriental, a Molló (Ripollès), a tocar de Coll d'Ares i la frontera francesa, en un entorn natural i paisatgístic. Dedicada des de fa quinze anys a la producció agrícola i ramadera ecològica, així com a la gestió forestal, des del 2017 s'ha obert complementàriament a l'activitat ecoturística.

Guillem Pastoreti  Roser Armadas, enginyers agrònoms i parella, gestionen un projecte amb fortes arrels familiars al territori, però que s'ha obert i adaptat als paràmetres que exigeix la crisi ecològica i que al mateix temps vol respondre a les necessitats d'una població urbana que demanda cada cop més un lleure vinculat a la natura i una experiència amb el món rural.

El projecte que ara gestionen a Cal Pastoret va començar amb un ramat d'eugues que en Joan Pastoret, pare d'en Guillem, va comprar a principis de segle, per després incorporar vaques i cabres, amb un model de producció extensiu, recuperant pastures de muntanya que l'abandonament de les activitats ramaderes condemnava a la recolonització del bosc. L'objectiu –explica Guillem Pastoret– "era la producció de carn de qualitat limitada a un nombre concret de caps de bestiar, cercant un equilibri saludable amb el territori i els seus valors naturals. Per fer viable l'activitat calien alternatives que vam trobar obrint el projecte a les possibilitats de diversificació turística". És així com van obrir la masia i el seu entorn a visites guiades on els ramats de vida semisalvatge esdevenen el centre d'una experiència pedagògica i de contacte amb la natura, adreçada sobretot a un públic familiar. Aquesta experiència es complementa amb la possibilitat de dinar, de gaudir de tastos de productes de la masia i de tallers d'elaboració artesana d'aliments vinculats a l'explotació. Es treballa amb grups limitats d'entre 20 i 25 persones, generalment famílies amb criatures, provinents majoritàriament de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Imatge: Can Pastoret. 

Pel que fa a als objectius pedagògics de la proposta, han estat assessorats per  empreses locals com Tosca o Alt Ter, expertesen educació ambiental i molt coneixement. Les rutes es fan amb un guia de muntanya qualificat, i a part dels elements relacionats amb la vida rural, les caminades serveixen per fruir d'un paisatge privilegiat que al mateix temps va ser escenari d'històries dramàtiques, com els camins vinculats a la retirada republicana de febrer de 1939 o els passos clandestins que durant la Segona Guerra Mundial van permetre fugir d'Europa a milers de persones perseguides pel nazi-feixisme. Per Pastoret "això permet donar al visitant una mirada al territori més rica i interessant en matisos i coneixements".

En aquests moments, "l'activitat turística aporta entre un 15 i un 20% dels beneficis de la masia, però l'objectiu desitjat és arribar a què sigui entre un 30 i un 40% del total", afirma en Pastoret. La comercialització, un dels aspectes que veuen pendents de desenvolupar, es fa "a través de la Web, i a més estem presents a la xarxa Instagram on ja tenim més de mil seguidors, també hem posat un cartell publicitari a Coll d'Ares i estem treballant amb les cases de turisme rural per fer-ne més difusió".

El projecte, per altra banda, vol situar l'alimentació saludable i la producció ecològica com a eix i centre de l'experiència turística, començant per la vida i el benestar del bestiar a les pastures de muntanya i continuant pels tastos de productes locals, el dinar i els tallers artesanals de producció alimentària. Tot plegat en un context complex que, com explica Guillem Pastoret, “vol transitar superant les dicotomies que aquest moment problematitzen i distorsionen la producció i el consum d'aliments: dilemes entre extensiu/intensiu, carnívor/vegetarià, cacera/animalisme, i cercar equilibris racionals on el terme "ecològic" no sigui només una etiqueta adreçada a un consumidor responsable i d'alt poder adquisitiu, si no una pràctica realista on la centralitat la tinguin la salut del territori i el benestar humà".

Per Pastoret "la massificació turística és un problema que està generant friccions amb les activitats ramaderes i agrícoles: els gossos deslligats, la brutícia, la bandalització, l'aparcament incontrolat de cotxes, i d'altres accions incíviques". Però també és conscient que la contradicció es troba en el mateix territori, on conviuen propostes turístiques molt diverses. "La restauració i el turisme rural viuen d'omplir cada cap de setmana i activitats com el Parc d'animals de Molló, un zoològic en mig de la muntanya amb fauna autòctona i, a pocs quilòmetres de la seva masia, reben cada any cinquanta mil visitants", explica.

Per tant, conjugar la convivència en un mateix espai de projectes que aposten per la limitació, l'equilibri amb l'entorn natural i els objectius educatius, amb els interessos legítims de negocis i establiments que necessiten grans fluxos de visitants, com la restauració o l'esmentat "parcs d'animals", per ser rendibles, es fa complicada i genera conflictes que van més enllà del xoc entre turisme i les activitats dels residents.

Pastoret conclou que "cal ser realista sobre les possibilitats actuals de l'economia del Pirineu, on usos tradicionals com l'agricultura de muntanya estan molt limitats i són poc competitius respecte a la que es pot desenvolupar en zones planeres on es pot utilitzar maquinaria de forma intensiva". El conreu a la muntanya requereix molta intensitat de treball humà i la seva productivitat no pot competir ara mateix amb altres territoris on la mecanització és més fàcil. L'explotació forestal tampoc és de moment una possibilitat econòmica realista, pel valor actual de la fusta dels boscos muntanyencs, i la gestió forestal actual es limita a l'obertura i manteniment de pastures pels ramats o a les que depenen dels usos turístics del territori. En aquest context, una diversificació turística continguda i subsidiària de l’activitat agroramadera apareix com a necessària per mantenir viva l’economia del Pirineu.

Algunes conclusions

Els projectes narrats mostren les potencialitats alternatives que l'agroturisme té per a uns turismes de proximitat que responguin a la policrisi a la que ens enfrontem: climàtica, energètica i social. Estem davant de propostes que posen al centre la producció ecològica d'aliments de proximitat, el menjar saludable, el coneixement del nostre entorn proper i que reivindiquen un món de pagès viu. Ho fan de forma molt senzilla i amb una clara vocació pedagògica: la de reconnectar les persones que els visiten amb uns processos que vinculen la terra amb quelcom que totes i tots fem a diari, menjar. I també amb la necessitat de fer-ho de forma saludable, tant per l'equilibri del territori i el planeta com pel dels éssers humans que l’habitem. Darrere de tot plegat rau una proposta de lleure i recreació compromesa amb la necessitat d'un canvi cap a un model de societat no mercantil i ecològicament reestructurada i que aposti pel compromís ètic amb la conservació i millora d'un entorn natural del qual formem part indestriable i del que no podem seguir allunyats.