(artículo disponible solo en catalán)

El turisme implica inversió immobiliària i en infraestructura, a petita i a gran escala: en la construcció d’establiments però també en aeroports, incineradores de residus o dessaladores. El ventall d’oportunitats d’inversió s’amplia així per mercantilitzar nous béns, des de l’accessibilitat, en tant que les millores en les infraestructures de transport aproximen les destinacions, a l’abastament d’aigua. El guany pel capital és major si es tracta de béns que abans no es mercantilitzaven. Especialment si es tracta de béns públics o comuns, com per exemple l’ús popular del camp. Llavors, la peça clau radica en com fer que la gent accepti una nova volta de rosca mercantilitzadora.

La naturalesa i els costums rurals són béns comuns molt preuats pel turisme. I d’entre els turistes, molts dels més rics volen accedir a la propietat d’aquestes arcàdies camperoles i silvestres. Illes, com les Balears, són espais preferits per aquesta privatització del món rural. El mercat del turisme immobiliari ha posat i estreny les seves mans sobre el foravila balear, per exemple a la Serra de Tramuntana que està declarada Patrimoni de la Humanitat. Més enllà de potenciar el turisme de masses, que es segueix explotant als enclavaments de sol i platja, les elits globals s’interessen per les propietats rurals balears. La seva compra de propietats rurals determina canvis substancials de caràcter ambiental, social i legal. La coartada per fer-nos-ho pair és que amb aquest turisme immobiliari els visitants tenen major poder adquisitiu, minva l’estacionalitat i es contribueix a la conservació de la naturalesa.

Però aquests suposats beneficis del turisme immobiliari al medi rural tenen greus contradiccions i inconvenients que cal avaluar i pels quals cal combatre’l:

- Primerament, suposa la urbanització difusa del camp, que passa de tenir un ús agrari i forestal a ser d’ús urbà, per l’allotjament i pel lleure d’uns pocs. L’ús residencial, ornamental i de producció de béns d’alt valor afegit, que només uns pocs poden consumir, competeix amb l’agrari de productes de primera necessitat. L’hípica, el golf o la vinya en són exemples, sigui a Es Fangar, Son Antem o Son Coll.

- L’edificació de xalets prolifera amb la connivència dels ajuntaments. Pollença n’és un cas, que suposa la urbanització difusa de la ruralia. L’enjardinament i la proliferació de piscines incrementa el consum d’aigua, que s’arriba a multiplicar per sis en comparació amb el que es fa a un establiment hoteler urbà. L’extraordinària demanda d’aigua que això suposa es resol amb la construcció de dessaladores, finançades majoritàriament amb fons europeus de cohesió, i amb la perforació de més pous per sobreexplotar els aqüífers. Nova normativa ambiental, promoguda per Gabriel Company que és Conseller del Govern de José Ramón Bauzá, permet la proliferació de pous, fins i tot als aqüífers més deteriorats.

- El mateix Conseller Company promou l’amnistia de parcel·lacions i xalets il·legals, que s’han multiplicat per quatre en vint anys. La seva nova legislació del sòl s’empra per legalitzar xalets al foravila, que és el principal mercat immobiliari vinculat al turisme de major poder adquisitiu. El mercat de compra-venda d’immobles atreu capitals financers, a la recerca d’ostentació, revalortzació i rendes turístiques. Matthias Kühn explota turísticament l’illot de Tagomago, a Eivissa, més enllà de la legalitat. Els valors ambientals de l’illot i la seva més alta protecció per part de la UE han estat emprats per Kühn per justificar la seva privatització, en mans d’una fundació per a l’observació de la fauna i la flora.

- No es tracta de casos aïllats perquè l’adquisició de finques rurals amb finalitats turístic-immobiliàries prolifera; com també ho fa l’ús de propòsits conservacionistes, coincidents amb la privatització de l’accés. Bruno Entrecanales Domecq (financer de les empreses de logística Acciona, energia Endesa o capital risc Bullnet) ha acordat la gestió de la finca de Son Moragues, per restringir-ne l’ús públic, amb la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània. Els itineraris de muntanya afectats són dels més freqüentats de Mallorca.

Les Illes Balears es troben en un estadi de turistització molt avançat i atreuen molts capitals principalment immobiliaris, per tractar-se d’una destinació privilegiada i afavorida per la geopolítica hegemònica. Aquesta nova onada d’urbanització turística difusa s’afegeix als booms hotelers, amb més gentrificació de l’espai rural. El seu turisme immobiliari no n’és exclusiu però la denúncia dels seus conflictes pot ajudar a prevenir-los a d’altres llocs i a atiar-ne les resistències socials.