(artículo disponible solo en catalán)

Amb el seu llibre, “Repensem Mallorca” (Lleonard Muntaner editor, Palma, 2015), David Abril socialitza el coneixement que ha adquirit arran de la discussió política amb la majoria absoluta i l’actitud poc dialogant del Partit Popular. Les declaracions dels consellers de medi ambient, Gabriel Company, o turisme, Carlos Delgado i Jaime Martínez ens poden donar una mesura de l’abrupta desigualtat a la que s’ha hagut d’enfrontar David, en la defensa de la lògica i la sensibilitat que demostra practicar. David Abril ha sabut generar un discurs sòlid i crític en aquest entorn hostil, mitjançant la pràctica de l’assertivitat, la lògica i la paciència.

Com a bon doctor en les Ciències de l’Educació que és, en David s’explica sense recórrer a categories abstractes, mitjançant el relat d’exemples concrets: els rècords assolits de les taxes d’atur, pobresa i desnonaments; l’enfortiment del poder oligàrquic dels hotelers que especulen amb l’urbanisme i aprofiten la crisi per explotar encara més als treballadors; l’amnistia del govern Bauzá per a les parcel·lacions i les construccions il·legals; l’amenaça de privatització de la costa que genera la nova legislació turística i litoral del Partit Popular; l’especulació financera amb les prospeccions petrolieres; la importació de residus per engreixar les empreses que n’incineren a Mallorca; els atacs al català; les retallades en l’educació i la sanitat públiques; o el setge a la democràcia mitjançant la criminalització dels moviments socials.

Acte de presentació a Palma el 10/03/2015. Fotografia de Miquel Àngel Ballester.

David Abril culmina el seu assaig amb propostes programàtiques per conduir Mallorca vers una transició solidària, sostenible i sobirana. Com a persona pragmàtica que és i compromesa amb l’avui per demà assevera: “A mi no se m’ocorre altra idea que fer-ho a partir del turisme”. Romp així un tabú antiturístic i advoca per treure profit de la nostra especialització funcional vigent en la globalització. David proposa prendre el control democràtic del turisme amb diàleg, però també amb l’assumpció de la funció reguladora de les administracions públiques, crear prosperitat compartida, contenir el creixement sempre golafre del capital, diversificar l’economia, afavorir l’aproximació dels proveïments, promoure l’ús d’energies renovables, aprofitar l’estacionalitat per desenvolupar la resiliència del sistema socioambiental per comptes de pretendre allargar l’afluència massiva de turistes, rehabilitar els nuclis urbans deteriorats, o millorar el finançament de l’educació i la innovació que ens faci més lliures i crítics.

David també fa propostes amb les que jo no combreg. Molt clarament quan advoca per legalitzar el lloguer turístic d’habitatges, que al meu entendre afavoreix economies rendistes, entremescla funcions urbanes i encareix l’habitatge. També sembla acontentar-se amb el tèntol d’una moratòria, quan al meu entendre cal palar obertament de la necessitat de decréixer. També pens que si els oligopolis i els capitals especulatius perpetren les majors injustícies i temeritats, cal ser contundents en reclamar una imposició tributària –com l’ecotaxa– que els dissuadeixi, més enllà de fer-los compensar a la societat pels danys que provoquen.

David ens ofereix una bona oportunitat per aprofitar el fruit de la seva activitat intel·lectual compromesa políticament, per reflexionar i debatre sobre el futur d’aquesta potència turística, que vulguem o no, marca tendència.

Acte de presentació a Palma el 10/03/2015. Fotografia de Miquel Àngel Ballester.