(artículo solo disponible en catalán)

El febrer d’aquest 2O15 el GOB defensava la seva Iniciativa Legislativa Popular a la cambra del Parlament després d’haver rebut l’aval de més de 16.000 persones que varen signar a favor d’una llei que paralitzàs els efectes derivats de les normes impulsades pel Govern Bauzá i que pretenien posar el territori, els recursos i les persones a mercè dels interessos de determinats sectors tan concrets com poderosos i influents en la política econòmica del Partit Popular. Aquesta iniciativa, però, no va ser ni tan sols presa en consideració pel Parlament, perquè el PP, amb majoria absoluta al Parlament, va votar-hi en contra. Així doncs, la proposta de modificació de les Directrius d’Ordenació del Territori plantejada des del carrer per salvaguardar l’interès general i la conservació del territori no va prosperar, però va rebre el suport explícit i el compromís polític d’assumir-la en cas de governar (s’acostaven les eleccions autonòmiques) dels dos partits que ara governen, PSOE i MÉS.

Bé, doncs, sabíem tots, societat i partits (en aquell moment a l’oposició), la urgència d’abordar aquesta qüestió en cas d’haver-hi, com va ser, un canvi polític. Urgència perquè tot el que permet consolidar drets urbanístics a promotors, inversors i especuladors via llicències emparades per aquestes lleis del ‘clan’ Delgado-Company-Bauzá i que ja estaven en vigor és nefast per al territori i perquè a posteriori tot queda en mans de la ‘seguretat jurídica’ a la qual tant s’apel·la per aconseguir o bé indemnitzacions o bé l’execució final dels seus projectes i inversions, les legalitzacions de les seves il·legalitats o la consolidació dels “drets del sector”, que sempre es defensen amb un discurs de sostenibilitat i justícia social que no s’aguanta per enlloc. Urgència també perquè sabíem que els lobbies poderosos pels quals s’havia regulat a la carta (grans propietaris del sòl rústic, hotelers, especuladors i promotors) no tardarien a organitzar una oposició fèrria contra qualsevol modificació legislativa d’un govern progre que implicàs la pèrdua dels seus privilegis adquirits i que tant s’havien treballat redactant les lleis del Govern de torn. Calia, doncs, un Govern que demostràs que estava vertaderament convençut d’allò que criticava de les lleis agrària, turística, llei de mines o del sòl, convençut de l’amenaça que representava per al futur del territori i que entràs amb determinació, eficàcia i immediatesa a deixar-les sense efecte tant bon punt començàs a governar.

Sis mesos després, aquestes lleis continuen vigents, els sectors han tingut bé temps d’organitzar la seva pressió i acció -ASAJA organitza jornades per deixar clar el posicionament del ‘sector’ en el suport a la llei agrària de Biel Company; els despatxos d’arquitectes treballen intensament per tramitar projectes d’ampliacions (un 40% més del que tenen legalment i il·legalment construït); diversos projectes de suposades activitats complementàries es troben ja amb el vistiplau de la Conselleria d’Agricultura (no de Territori) per implantar-se en el sòl rústic fent noves edificacions; i, grans projectes turísitcs en sòl rústic ja tenen el privilegi d’haver estat declarats d’interès turístic per la Conselleria de Turisme (no de Territori) i poder-se contruir.

Quin és, doncs, el problema del nou Govern? La manca de convicció del seu plantejament discursiu? La manca de valentia a l’hora de fer front als grans, coneguts i obscurs poders sectorials? La manca de determinació a l’hora d’aplicar polítiques rupturistes i que deixin clar als interessos privats que les coses han canviat? Es tractava d’una responabilitat immediata ineludible que encara no hem vist materialitzada en forma de cap canvi legislatiu de calat. Ja feim tard, però no per això no cal no fer-ho. Així que ho continuam reclamant i exigint. Perquè ja ha quedat prou clar quins eren els únics beneficiaris de tot plegat i perquè ha de quedar clar que la política ha de respondre clarament a l’interès general o deixa de ser una acció legítima, democràtica i digna.

Article publicat originalment a l’Ara Balears el 26 de desembre de 2015.