(article disponible només en castellà)

Primera dada, l’afluència de turistes a les Illes Balears continua batent records: si l’any 2015 n’arribaren per primera vegada més de 14 milions, el 2016 superam els 15.

Segona evidència, aquests turistes ja no s’allotgen només a hotels; ho fan arreu, legal o il·legalment. Les tensions per apropiar-se del negoci enfronten, com és lògic, als hotelers que en tenien el monopoli amb propietaris d’habitatges que volen viure de rendes i especuladors immobiliaris que ja ensumen el negoci.

Tercera derivada, el dret constitucional a l’habitatge es deteriora, perquè s’encareix pel fet de convertir-se en una mercaderia pel negoci turístic. L’accés a l’habitatge ja s’havia convertit abans en una trampa financera per a qui s’ha endeutat amb una hipoteca, en el pitjor dels casos culminant en desnonaments.

Quarta implicació, els dos darrers estius superam els 2 milions de persones presents en un sol dia. D’aquí que no hi hagi aigua, carreters o platges a bastament per a tothom o que els aeroports superin el nombre màxim d’operacions aèries permeses.

Colofó. Els econacionalistes de MÉS governen amb la competència autonòmica en turisme i acaben de proposar una modificació de la legislació. L’orienten a reduir la pressió turística? Volen limitar l’apropiació de més espais de la vida quotidiana per part del negoci turístic? Defensen a la ciutadania de l’escassetat de béns de primera necessitat, com és l’habitatge? No. Tristament, la nova normativa legalitza la conversió de pisos en negocis d’allotjament turístic.

Corol·lari: quin sentit té la proposta de nova normativa i com es defensen els seus autors? Diuen que així fan participar als propietaris d’habitatges en el negoci turístic. Qui en resulta perjudicat? Primer els llogaters i qui vulgui comprar un habitatge per viure-hi, perquè haurà de competir amb els inversors als que només els interessa captar turistes. Segon perjudicat, la sostenibilitat, perquè aquesta norma incrementa ­–com ja ha quedat prou demostrat– la càrrega ambiental.

Teorema. Ningú es resisteix a la cobdícia, encara que ens dugui a l’enfonsament social i ambiental. Es veu que encara no som humans.