SOS Costa Brava: un movimiento en defensa del territorio. Entrevista a Sergi Nuss

(artículo disponible solo en catalán)

Les primeres lluites ecologistes a la Costa Brava es van produir als anys setanta al voltant de la salvaguarda dels aiguamolls de l’Empordà, la cala s’Alguer i el riu Ter. Però no és fins al 4 d’agost de 2018 que neix SOS Costa Brava, amb un manifest d'alerta a la societat civil del litoral gironí per les amenaces que pateix el medi ambient, el paisatge i la qualitat devida de la Costa Brava.

Actualment, SOS Costa Brava és una federació sense ànim de lucre formada per més de vint entitats que actuen contra els projectes urbanístics a la zona i els seus impactes al medi marí, a la biodiversitat, als hàbitats, al paisatge i al patrimoni cultural. Entre les diverses campanyes que actualment duu a terme la federació sobresurten la del Conservatori del Litoral, en curs de creació; la Defensa de les pinedes a primera línia de mar; l’oposició i suspensió del perllongament de la C-32 i la Revisió del planejament urbanístic amb l'èxit històric del Pla Director de la Costa Brava el 2021.

Claudio Milano (CM): Quina és la teva vinculació amb el moviment que s’organitza davant dels conflictes socioecològics a la Costa Brava?

Sergi Nuss (SN): Soc ambientòleg i soci de l'Associació Naturalistes de Girona des de 1994 que actua en defensa del territori a totes les comarques gironines. Les primeres mobilitzacions relacionades amb el litoral en què vaig prendre part són la defensa de la cala Morisca a Tossa de Mara i Salvem Castell a Palamós.  Més recentment, formo part de la, plataforma unitària SOS Costa Brava. I es crea just després d’un període de crisi econòmica en què el sector de la construcció, que és el principal motor de transformació al territori de la Costa Brava, havia col·lapsat, però el 2018 la costa es torna a omplir de grues i plans per fer noves urbanitzacions que fan que des de les diferents entitats ens ajuntem per fer front comú.

Els conflictes van començar als anys 70

CM: Els conflictes socioecològics a la Costa Brava comencen només concentrats en un poble?

SN: No. A la dècada dels 70 són molts els conflictes que emergeixen per tota la costa, coincidint amb l’expansió de reivindicacions democràtiques i contra el règim franquista. Tot i això, la defensa dels Aiguamolls de l’Empordà sobresurt com a cas més conegut perquè va tenir enorme ressò i perquè va tenir un paper seminal en la conformació del moviment conservacionista i ecologista gironí.

CM: Aiguamolls de l’Empordà és doncs el primer cas? Què és el que va despertar aquest malestar? 

SN: És el cas que d’alguna forma inicia la mobilització social i valorització del territori. Hi havia hagut altres casos de menor magnitud, més locals, que no havien tingut transcendència més enllà del mateix territori. De fet, algun d’aquests ara s’estan recuperant, investigant. D’una banda, amb una publicació que es diu Escola de Radicals, que parla sobre l'Alt Empordà i la relació de la ciutadania de la comarca amb la mobilització social. I també per un treball documental que estem fent des del Departament de Geografia de la UdG, per generar una registre de tot el que ha sigut la defensa del territori a les comarques gironines en general, no només a la Costa Brava, com per exemple, en la mateixa època, la defensa dels volcans de la Garrotxa. Aleshores, la teva pregunta referent als Aiguamolls de l’Empordà, potser aquest va ser el que va detonar la reivindicació del paisatge, però els casos han estat per tot el territori de la Costa Brava i més enllà. N’hi ha a Llançà, Cadaqués, Roses, Castelló d'Empúries, l'Escala... Tots els municipis tenen el seu cas, o gairebé tots, i molts de diferent naturalesa. I vulguis que no, el desenvolupament turístic comporta grans oportunitats econòmiques i fa que es generin plans urbanístics o projectes d'infraestructures i d’activitats econòmiques que tenen un impacte i que mobilitzen a la societat.

Sergi Nuss. Font: SOS Costa Brava. 

CM: Quines pràctiques i activitats van generar més conflictes en aquests casos? 

SN: Bé, més que la pràctica turística, jo diria que l’activitat econòmica és el desenvolupament urbanístic. Perquè s’ha fet, i encara es fa, amb una visió molt expansionista del territori. Tots els plans urbanístics que hi ha tenen potencials de creixement exagerats i, per això, ha derivat en què ara s’està fent un Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí. Per tant, l’excés de possibilitats de creixement urbanístic ha generat, primer, una reacció social i, després, una proposta de planificació territorial de la Generalitat per reduir; per fer un decreixement del potencial urbanístic que hi ha, perquè és molt bèstia. Per tant, jo diria que l’element aglutinador és el creixement urbanístic, però a partir d’aquí podries parlar de moltes més coses.

Impactes d’un model d’urbanització 

CM: Si l’element aglutinador és el fenomen d’urbanització, quin tipus d’efecte socioecològic ha comportat? Hi ha alguns temes específics?

SN: Bé, nosaltres diem que la Costa Brava ha superat la seva capacitat de càrrega, des d’un punt de vista socioecològic. I això té moltes dimensions. Primer, recursos hídrics: tant la conca del Ter com la de la Muga, que són de les quals se subministra l’aigua a la major part de la Costa Brava, estan declarades sobreexplotades i deficitàries per la mateixa Agència Catalana de l’Aigua. Per tant, consideren que s’extreu més aigua de la que arriba anualment de forma natural al sistema. Així, a menys que hi hagi períodes de recuperació sobtada dels embassaments, aquests recursos hídrics estan en situació deficitària. Aquesta sobreexplotació dels recursos hídrics també ha tingut un impacte en la qualitat dels aqüífers. Els aqüífers litorals de la Costa Brava estan declarats protegits, però tot i això estan patint fenòmens d'intrusió salina, perquè quan s’extreu tanta aigua dolça, per diferents usos, no només per a l’ús turístic, també pel reg agrícola, que és la principal font de consum d’aigua a la Costa Brava, això fa que entri aigua del mar per sota i es vagin contaminant els aqüífers.

CM: Quin tipus d’impacte al medi ambient es produeix?

SN: També podries parlar del que és la degradació ecològica en general. Per això, des de SOS Costa Brava, l’any passat es va editar, amb col·laboració d’especialistes de la UdG, una guia de 50 espècies de flora i fauna ordenades per diferents ambients, que estan patint una regressió, o que estan en una situació d’excessiva pressió, per l’antropització de tot el territori litoral. En alguns casos, està directament lligat als processos d’urbanització del territori. Per posar-te un exemple molt senzill: les cases unifamiliars aïllades amb piscina que hi ha per totes les muntanyes a les urbanitzacions, es tanquen molts mesos a l’any, no tenen persones que les utilitzin i es converteixen en fosses comunes de fauna salvatge, perquè un insecte volador arriba a aquella piscina tancada a beure aigua, després no sap sortir, i aleshores va a parar un amfibi que vol capturar aquell insecte, o hi va un ocell… i d’aquesta forma, una cosa “tan innocent”, com una piscina, es converteix en un element d’impacte fort sobre la biodiversitat. I el mateix et podria dir d’altres espècies que estan veient-se afectades. Per exemple, la presència humana i d’animals domèstics (mascotes) a les platges té un impacte fortíssim sobre la biodiversitat d’aquestes flora i fauna per depredació, molèstia, etc. Fins i tot per les defecacions que acaben provocant canvis fisicoquímics en els sistemes dunars. En general, és la degradació del paisatge globalment, o sigui, un territori precisament molt valorat pel seu paisatge està quedant fet malbé pel procés urbanitzador. El mateix procés de gaudi d’aquest paisatge el destrueix.

CM: Aquests processos d'urbanització continuen ocorrent actualment?

SN: Ara precisament s’estan donant casos molt particulars d’això, que són alguns dels que des de SOS Costa Brava es denuncien. Per exemple, una urbanització en una antiga pedrera que havia estat clausurada, que legalment s’hauria d’haver restaurat i no es va fer, al cap dels anys es va reclassificar com a sòl urbanitzable. Això no hauria de passar. I allà ara s’hi estan fent 24 xalets de luxe d’entre un i dos milions d’euros cadascun, en mig d’una muntanya amb unes vistes espectaculars, però, degradant el bé comú que és aquest paisatge. I això, vulguis que no, té com a altra conseqüència, des d’un punt de vista sociològic, la degradació de la qualitat de vida de la gent que viu a la Costa Brava. Perquè viu en un entorn de barris fantasma, amb el paisatge degradat, amb els recursos fets malbé, sense accés a l’habitatge, etc.

Font: SOS Costa Brava. 

CM: Degradació del paisatge i processos d'urbanització. La majoria dels conflictes socioecològics són d'origen antròpic?

SN: Si anem urbanitzant, anem antropomorfitzant el territori i, per tant, tots aquests efectes de la presència humana es van expandint. De fet, hi ha una llei de l’època franquista, que era la llei especial de ciutats turístiques, o una cosa així, que el que defineix i identifica en el territori litoral, ciutats o poblacions que tenen un potencial turístic, i els hi fa uns plans urbanístics específics que, d’alguna forma, permeten a aquelles localitats desenvolupar projectes, fora de tota mesura. I, precisament, alguns dels grans blocs de 15 plantes que hi ha en llocs de la Costa Brava, són fruit d’aquesta era. D’aquesta època en què es va crear una legislació específica per a les destinacions turístiques de masses. Per exemple, a Lloret de Mar, Platja d’Aro o Sant Feliu de Guíxols. Hi ha hagut tres grans onades de creixement urbanístic.

Onades d’urbanització

CM: Ens posaries en context aquestes etapes? Quan comencen?

SN: Hi ha la prèvia a la recuperació de la democràcia, l’època del “desarrollismo franquista” que és això que t’explicava. I després, amb l’arribada de la democràcia, la crisi del petroli i els primers moviments socials, que comencen cap a la segona meitat dels 70 i primera meitat dels 80. En aquells primers anys, els nous plans urbanístics,  van mantenir aquesta visió expansionista del territori i va començar una nova onada, que va durar ben bé fins a mitjans del 2000. En aquesta segona gran onada es va créixer moltíssim. De fet, el creixement urbanístic a la Costa Brava ha sigut superior durant l’època democràtica que durant la dicatdura. I aleshores, va arribar la crisi financera de 2008 que va afectar a tothom, i ara es torna a reactivar. Estem entrant en la tercera gran onada de creixement urbanístic dirigida a un mercat immobiliari de luxe. Per això, en aquesta tercera onada, el que més interessa són terrenys on hi ha més exclusivitat. Per tant, el que pot ser econòmicament més car, tindrà major impacte socioecològic.Elcost-benefici és extremadament oposat. El benefici pels promotors és enorme, i el perjudici per a la col·lectivitat serà encara més gran.

CM: Creus que hi ha algun tipus de relació directa amb alguna tipologia o pràctica turística especifica?

SN: Turisme residencial. Perquè és el fenomen de dispersió. O sigui, la Costa Brava rep cinc milions i mig de turistes a l’any. És molt bèstia el fenomen de turisme de masses i l’impacte que té, i encara podem dir que el que té més importància és com això s’ha traduït en termes de potencial residencial, de segona residència o d’habitatge d’ús turístic, que ara és una nova fórmula. Però el que ha tingut més impacte és el turisme de segona residència,de gent de tot arreu. Clar, històricament era més de catalans, fins i tot podria dir de barcelonins. I ara la Costa Brava, per a mi, és una de les 3 destinacions turístiques top del món. És un caramel perquè és un lloc proper per a un mercat de tres-cents milions d’europeus. Està a prop. No han ni d’agafar un vaixell, van amb el cotxe. És econòmic, és segur, hi ha un mar que és una piscina, -no hi ha onades, no hi ha taurons...-, hi ha bona gastronomia, hi ha serveis, hospitals, bones infraestructures de comunicació, una cultural tolerant, natura i paisatge de gran gualitat, etc. El potencial, com a destinació madura és enorme. I aleshores, què passa? Que cada vegada més ciutadans europeus amb bones rendes, o amb unes rendes de classe mitjana, però que són molt altes comparades amb les nostres, opten per la Costa Brava com a destinació per jubilar-se o de segona residència. Jo conec vàries persones que venen set cops a l’any a la seva casa al mig d’una urbanització.

Neix Sos Costa Brava

CM: Com va néixer SOS Costa Brava? Quins objectius teniu? Com està organitzada?

SN: SOS Costa Brava neix l’agost del 2018, i ho fa entorn de la lluita dels fenòmens d'urbanització en diversos punts del litoral. Aleshores organitzem una assemblea a Girona, i fem una mena d’inventari ràpid de casos, de nord a sud de la Costa Brava, i veiem que realment hi ha una reactivació d’una onada constructiva, del sector immobiliari, i que cal una resposta unitària, que de forma aïllada no podrem afrontar. Cadascú tindrà la seva petita batalla, però no resoldrem res. Això va ser el juny-juliol del 2018, abans ja hi havia hagut algunes trobades parcials. L’agost del 2018 es presenta SOS Costa Brava, al voltant d’un manifest que detalla aquest inventari de casos, però que diu que hi ha un problema molt més estructural, que és el model de planificació del planejament urbanístic, i que el què cal és revisar els plans urbanístics de cada municipi, desclassificar tot el que siguin sectors edificables no executats afectant valors ambientals. És a dir, en terrenys que vulnerin la legislació desenvolupament urbanístic sostenible actual, com seria en el cas de terrenys amb pendents superiors d’un determinat percentatge, terrenys forestals, amb impacte paisatgístic, en contacte amb espais d’interès naturals, etc. Per això vam demanar que la Generalitat formulés un pla director urbanístic de la Costa Brava. De manera que tot això es revisés globalment, no municipi per municipi. Per una banda, demanàvem als ajuntaments que ho fessin d’ofici, però a la vegada li dèiem a la Generalitat: “tu també ho hauries de fer, pel conjunt de la Costa Brava”. I ho vam aconseguir!

Font: SOS Costa Brava. 

CM: Qui forma part de SOS Costa Brava?

SN: Són unes 25 organitzacions ecologistes; la majoria són associacions legalment constituïdes i d’altres col·lectius locals de recent creació. 

CM: Quin tipus d’associacions són? 

SN: Hi ha entitats històriques que són associacions que fa més de quaranta anys que estan operatives al territori, com Naturalistes a Girona o la IAEDEN-Salvem l’Empordà. Aquestes dues potser són les més destacades. Després hi ha moltes petites associacions locals de defensa del territori , com SOS Empordanet, Amics de la Natura de Cadaqués, Salvem La Pineda d’en Gori, Salvem la Platja de Pals, o Salvem la Costa de Begur.

CM: Totes relacionades amb la preservació del territori?

SN: Totes. Són entitats nascudes amb una vocació de defensa del territori. També hi ha alguna plataforma de majora abast, com la plataforma Aturem la C-32, que aglutina diferents entitats a la Costa Brava sud, a Blanes i Lloret, per frenar la prolongació de l’autopista C-32. I després hi ha algunes entitats d’abast català: Ecologistes en Acció, DEPANA i alguna més.

CM: Quines campanyes heu organitzat en relació amb els temes de més preocupació sociecològica?

SN: El tema principal és el planejament urbanístic. No obstant això, tenim dividida la campanya en dues escales. D’una banda, tenim 16 casos concrets i per a cada un d’aquests hi ha una associació legalment constituïda al darrere, i això significa que aquesta associació és responsable de la defensa jurídica del cas. Se’ls hi fa suport en la fase administrativa o es duu als tribunals quan aquesta finalitza. Tot això té uns costos i hi ha una entitat local responsable per cada cas que ho assumeix. Des del moment que aquest cas esdevé part de la campanya SOS Costa Brava, ens comprometem a què una part del finançament obtingut sigui per ajudar les entitats en els seus casos si ho requereixen.

D'altra banda, en relació amb el model urbanístic de la Costa Brava, hi ha la reivindicació d’una revisió general a través d’un pla director urbanístic. Amb això hem tingut la satisfacció que la Generalitat ens ha escoltat i ha començat a fer aquest pla, i recentment ha estat aprovat inicialment. Per tant, ja tenim una primera proposta de la Generalitat de desclassificació d’una sèrie de sectors urbanitzables, però reclamem que sigui el màxim ambiciós. Això ho farem a través de tota una sèrie d’actes públics a la Costa Brava on expliquem què diu el pla director i el que proposem nosaltres. Demanem a la gent que se sumi al document d’al·legacions que estem preparant.

El debat sobre la Reserva de la Biosfera

CM: Podries explicar-nos el debat entorn de la Reserva de la Biosfera?

SN: Hi ha una campanya en relació amb la candidatura de la Costa Brava Reserva de la Biosfera. És un tema molt controvertit, perquè hi ha dubtes de si la Costa Brava reuneix els requisits per ser una reserva de la biosfera, perquè és una destinació de turisme de masses molt desenvolupada urbanísticament, amb moltes infraestructures, amb problemes de sostenibilitat molt estructurals i, per tant, ens costa entendre que ara se li hagi d’atorgar un distintiu a escala internacional. Per molt que poguem compartir que al darrere d’aquesta proposta que fa la Diputació de Girona amb el Patronat de turisme i amb una sèrie de municipis, hi ha una voluntat d’establir bones pràctiques. Però el problema és molt més estructural. Per posar un exemple, la reacció que tinguin els ajuntaments al Pla Director Urbanístic, per nosaltres, serà un bon indicatiu, per saber quina és la seva manera d’entendre aquesta reserva de la biosfera. Perquè si el Pla Director Urbanístic proposa desclassificar de forma important sectors urbanitzables i els ajuntaments hi estan a favor, entendrem que també estan d’acord amb un canvi de model. Si van amb una postura que més aviat consideren que és una intromissió de la Generalitat en competències municipals i que, a més, afecta les seves oportunitats de desenvolupament econòmic, doncs ens farà pensar que la seva percepció de la candidatura de Reserva de la Biosfera és principalment una etiqueta i poca cosa més.

Font: SOS Costa Brava. 

CM: I amb qui heu col.laborat?

SN: Dintre de la Reserva de la Biosfera, nosaltres el que volem és que hi hagi un gran debat a fons, i per això hem col·laborat amb el Departament de Geografia de la UDG, amb un  seminari que es diu: “Paisatges salvatges, paisatges per salvar”.Hem fet una taula rodona amb gent d’altres reserves de la biosfera i amb experts  perposar sobre la taula aquesta qüestió. I per altra banda, relacionat amb el model urbanístic, Reserva de la Biosfera, etc., proposem la creació del Conservatori del Litoral, que suposa adoptar una figura que existeix a l’Estat francès, que és un organisme públic que fa les mateixes funcions que aquí fa l’INCASOL (d’adquisició de sòl), però, en aquest cas, seria per adquirir-lo en zones vulnerables del litoral per preservar-les i que passin a ser propietat pública i patrimoni públic. És més, des de fa molts anys s’està recaptant una taxa turística a diari per totes les pernoctacions que hi ha en establiments hotelers i de càmping i bona part d’aquests diners es destinen en promoció turística, quan el més raonable seria que es fessin servir per a la conservació del territori i, fins i tot per a l’adquisició de les zones més amenaçades i amb valor ecològic.

Balanç i perspectives

CM: Quin seria l’èxit més gran de SOS Costa Brava?

SN: Jo crec que els majors èxits són dos. Hem posat al centre del debat i de l’opinió pública el model territorial de la Costa Brava, i ara és un tema que està present als mitjans diàriament. Vull dir que, qualsevol cosa que té a veure amb la Costa Brava, ara ja hi ha un referent. I la premsa, o qui sigui, ens truquen, ens busquen, ens pregunten, i per tant, jo crec que aquest empoderament és un gran èxit. I el segon, és el Pla Director. La Generalitat a principis d’any del 2019 va aprovar dues moratòries urbanístiques que aturaven la tramitació de llicències a la Costa Brava i començava el procés de redacció d’aquest Pla. Això és un abans i un després, perquè a la Costa Brava, la conflictivitat socioecològica en el territori de la Costa Brava és un tema històric, és un territori icònic, és un territori del que ja des dels anys 70 s’havia escrit sobre els conflictes socioecològics, i que ja en aquella dècada, en paral·lel a la primera gran mobilització pels  “Aiguamolls de l’Empordà”, es va fer el primer gran debat Costa Brava. El 2004, es va fer el segon debat, també en ple “boom urbanístic”. I, molt bé, es van arribar a grans conclusions, però no es va fer res, o molt poc, i no ha sigut fins ara que realment s’ha actuat. Per què? Perquè hi ha hagut una pressió social molt forta, des del carrer, des dels mitjans, realment hem fet molta pressió. Va haver-hi un període, de mitjans d’agost fins al desembre, que SOS Costa Brava estava present als mitjans un de cada dos dies. Ara, en tramitar aquest Pla Director, que automàticament desclassifica i impedeix que es puguin arribar a construir quinze mil cases que eren possibles construir, sí que és un “tipping point” en el model territorial de la Costa Brava.

CM: Per acabar, quins reptes per al futur espereu?

SN: Pensant els reptes per al futur, un d’ells és la dinamització de tot el parc d’habitatges buits a la Costa Brava, com a element prioritari, molt per davant del seguir creixent urbanísticament. Perquè a la Costa Brava, segons el cens d’habitatges del 2011 (una mica antic, però és l’últim que hi ha), hi ha més de vint mil habitatges buits, tancats. Per tant, no cal construir res fins que no es dinamitzi aquest mercat. Per això, primer utilitza el patrimoni construït, reforma els centres urbans, revaloritza’ls.

Un altre tema que pot ser més genèric és sobre l’estructura de la xarxa social en defensa del territori. Ja tenim registrades més de cent associacions o col·lectius que s’han mobilitzat des dels anys 70 fins ara. Aquí hi ha un tema molt interessant de vinculació directa de la ciutadania amb el paisatge, perquè fa que en pobles molt petits com Forallac o com La Pera hi hagi hagut un col·lectiu que s’ha mobilitzat en defensa d’un territori molt específic (que ha durat un temps o que encara dura). És com una xarxa molt automatitzada que, d'alguna forma, fa que hi hagi molts ulls atents. Per això, SOS Costa Brava junts a organitzacions més petites es preocupa de tenir visibilitat.