'Todo incluido', cuando el turismo también incluye impactos

(texto disponible solo en catalán)

“El sector turístic s'ha diversificat i renovat, com diria un economista. En canvi, la nostra economia és més monolítica que mai: tot gira al voltant del turisme”. Ho adverteix l'editorial del monogràfic 'Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes', editat per la Coordinadora Llibertària de Mallorca i el Front Comú en Defensa del Territori, en què hi han participat investigadors i experts com Macià Blázquez, Joan Buades, Ernest Cañada, Antoni Palicer o Jaume Adrover. Els temes, diversos, giren tots al voltant de la transformació que suposa la principal activitat econòmica de les Illes Balears: lloguer turístic, precarietat laboral o els impactes socials i ambientals del turisme. Emperò també hi ha un lloc per abordar quines alternatives es poden plantejar o, fins i tot, alguns exemples de resistència a la turistització, com és el cas del barri barceloní de Gràcia.

·      Podeu descarregar el monogràfic clicant aquí.

“El nostre objectiu va molt més enllà d'aturar els peus als hotelers. No volem gestionar el desastre per fer-lo més digerible, el volem capgirar de dalt a baix”, diu l'editorial de l'obra.

La presentació de la publicació ha tingut lloc aquest horabaixa a la seu del GOB a Palma. Hi ha invertingut el geògraf Macià Blázquez. En el seu article 'Turisme immobiliari, l'última frontera', Blázquez exposa com la legislatura passada el Govern de Bauzá aprofità la majoria absoluta per aprovar noves lleis “redactades pels serveis jurídics de les mateixes cadenes hoteleres”. A l'amnistia urbanística iniciada pel conseller de Turisme d'UM, Miquel Nadal i continuada pel popular Carlos Delgado, s'hi ha sumat, diu, la nova fórmula dels condohotels. Poder vendre hotels a bocins, una fórmula que fomenta l'especulació urbanística. “Tot el territori s'oferta ara als mercats turístics immobiliaris”, avisa. I posa d'exemple la nova figura del Pla Integral de Turisme de Balears, que ja no diferencia les zones turístiques de la resta, sinó que “amplia la valorització turística vers tot el territori”, amb tot el que això comporta en l'àmbit social, com a generador de desigualtats socials per la manca d'accés a determinades zones per part de la població local i de limitació dels recursos naturals.

Blázquez durant la presentació de la publicació. @JesMallorca

Emperò si hi ha un cas que ha canviat el paradigma els darrers anys a les Illes és el de l'anomenat habitatge vacacional. En l'article 'Què suposa l'ús turístic d'habitatges?', el mateix Blázquez i Jaume Canals, analitzen els impactes negatius d'aquest fenomen. Tot i l'ingrés de rendes per a les classes propietàries, els experts apunten que pot suposar l'encariment de l'habitatge –com ha succeït a Eivissa–, estén la pressió turística sobre tot el territori i sobre els recursos naturals, i “no inclou la prestació de serveis que dóna llocs de feina”, a més de frau fiscal. Del cas d'Eivissa se n'encarrega Joan Buades a l'article 'Sota el volcà: on el turisme desnona la joventut i la gent empobrida'.

També aborda el cas del lloguer turístic Albert Arias, a 'Desmuntant Airbnb. Apunts crítics sobre Barcelona', que se centra en la turistització excessiva que ha patit la ciutat comtal, amb la conclusió que cal exigir també en aquest nou escenari una millora de les condicions laborals i una “responsabilitat fiscal”.

De fet, les condicions laborals associades al model turístic centra també part d'aquesta publicació. En 'Una altra volta de rosca. Cap al monocultiu turístic; cap a més explotació laboral', Antoni Pallicer desgrana les particularitats dels treballadors del turisme a les Illes. La figura dels fixos discontinus, apunta, és la majoritària i “mostra de la precarietat laboral relacionada amb el sector turístic”, emperò també recala en els contractes temporals, que segons dades de CCOO ja són el 50% dels que es fan a l'hoteleria. Més enllà de la feina estrictament turística, Pallicer recorda també el cas de l'hotel Park Hyatt Canyamel, on els treballadors són majoritàriament vinguts del Magrib o de Portugal i treballen en condicions molt dures: “la seva jornada normal de treball [setmanal, s'entén] és de 70 hores”, diu.

L'investigador Ernest Cañada dedica un article a 'La precarietat del treball de les cambreres de pis', una realitat exposada també per l'ARA Balears. “Una de les vies de precarització del treball de les cambreres de pis està en la manera com s'organitza el treball, que ha suposat un increment desmesurat en la càrrega laboral”, apunta. Dolor, sobrecàrrega de feina, estrès, intervencions quirúrgiques, angoixa... són part del relat d'aquestes treballadores que relata l'expert.

Completa també el monogràfic un dossier de les agressions al territori derivades de l'expansió turística, elaborat per Jaume Adrover. La importació de fems; la urbanització del Salobrar de la Porrassa a Magaluf; les línies d'alta tensió a Llucmajor, Manacor i Felanitx; la construcció del centre comercial Palma Springs a les Fontanelles; l'ampliació del port del Molinar; o la nova autopista entre Campos i Llucmajor; a més de l'hotel Hyatt Park a Canyamel, són alguns dels casos que s'analitzen.

La publicació es  presentarà al llarg d'aquest estiu arreu de les Illes, Catalunya i el País Valencià.

Podeu veure l'actualització de les presentacions clicant aquí.

Article publicat originalment al diari Ara Balears el 25 de juny de 2015.